La vida de los otros

La vida de los otros és la pel·lícula que el Cineclub emetrà el divendres 4 de març.

És una pel·lícula alemanya, que fou estrenada al 2007, i la primera del director Florian Henckel von Donnersmarck. Compta amb els actors alemanys Ulrich Mühe, Martina Gedeck i Sebastian Koch en el paper de protagosnistes.

Conta la història d'una parella d'intel·lectuals (i demòcrates) que viu a Berlín Est durant l'època de l'Alemanya Comunista, i com són perseguits per la Stasi (la polícia secreta de la RDA).

Gunyà l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, a més de nombrosos premis internacionals. És una de les pel·lícules europees més llorejades.

Aquest interesantíssim film serà presentat per Mercé Santonja.

A continuació, pots llegir la sinopsi i veure el tràiler:

L'any 1984, a la part oriental de Berlín, el departament de seguretat de l'Estat (Stasi) li encarrega a Hauptmann Gerd Wiesler espiar el conegut dramaturg Georg Dreyman per comprovar si és lleial al règim de la RDA. Ell creu que el l'objectiu és realment vigilar a l'artista però realment és una idea que ha tingut el ministre de cultura Bruno Hempfest. El ministre vol treure de la circulació a Dreyman per tal de guanyar-se a la seva nòvia Christa-Maria Sieland. Ella havia aparegut amb Hempfest perquè, en cas contrari, Hempftest l'havia amenaçat amb arruïnar la seva carrera d'actriu. El superior de Wiesler, el tinent coronel Anton Grubitz intenta incentivar la seva carrera professional fent-li interessants observacions i fent que s'aguditzin els seus sentits. Fent les observacions secretes durant la festa d'aniversari de Dreyman, Wiesler li crida l'atenció que hi ha algú que llegeix un llibre de Brecht. Es tracta del director de teatre Albert Jerska, amic de Dreyman, el qual des de fa set anys està a la llista negra i té prohibit treballar en la seva professió. Aquest llibre Wiesler l'agafa d'amagat.

Wiesler – solter i amb una vida social pobra, viu en un apartament escassament moblat – entra en el món de l'art, de la ment crítica i obert, i veu relacions personals que ell mateix no pot mantenir.

Després del suïcidi d'Albert Jerska, Georg Dreyman va canviar la seva actidud respecte el govern. Aquest aspecte es destaca a la película que, després de rebre el missatge, Dreyman toca la "Sonata de la gent bona", un estudi per piano, que Jerska li havia donat en la festa d'aniversari. El nom del mateix prové de l'obra de Brecht Els bons de Szechwan, en la que, tot i les circumstàncies adverses i els desavantatges personals, una prostituta es dedica a ajudar a altres persones.

Sota la impressió d'aquesta "vida dels altres” Wiesler s'allunya cada vegada més de la seva tasca de trobar informació recriminant sobre Dreyman. Només escriu trivialitats en els seus informes. Utilitzant una màquina d'escriure que un periodista de la revista d'Alemanya Occidental Der Spiegel li havia proporcionat clandestinament, Dreyman escriu sobre la inusualment alta quantitat de suicidies. A partir de la segona meitat de la dècada dels anys 1970 no es publiquen i es censuren per les autoritats. L'article de Dreyman es publica de forma anònima a "Der Spiegel".

Quan Christa-Maria Sieland, a la qual es porta a interrogatori a la central de la Stasi (Sevei secret est-alemany) perquè el ministre de cultura Hempf així ho havia demanat, ella no pot resistir i delata al superior de Wiesler, Anton Grubitz, que Dreyman és l'autor de l'article al setmanari der Spiegel. Malgrat això, no es troba la màquina d'escriure durant l'escorcollament del pis de Dreyman.

Grubitz, suspostós de Wiesler, li demana que faci un altre interrogatori amb Christa-Maria Sieland i li demana que aporti resultats. Després de més amenaces l'actriu delata l'amagatall de la màquina d'escriure. Però just abans que es pugui fer l'escorcoll, Wiesler aconsegueix de treure la màquina del domicili de Dreyman. Quan Christa-Maria Sieland veu com obren l'amagatall no pot soportar més la vergonya de la seva traició. Se'n va del pis corrents, es tira davant d'un camió i queda mortalment ferida. Grubitz, malgrat que no té cap prova, està segur que Wiesler ha ajudat a Dreyman. Es relega a una posició sense cap importància per la inspecció de cartes (Departament M).

Després de la reunificació Hempf i Dreyman es tornen a trobar. Hempf li diu que no ha escrit més després del caure del mur. Dreyman demana perquè ell no havia estat mai observat. Llavors Hempf li contesta que haviat estat sota vigilància total i li diu de mirar al darrere dels interruptors. Dreyman descobreix la instal·lació dels micròfons en el seu pis. Amb gran sopresa Dreyman llegeix els informes que la Stasi havia escrit sobre ell. Sorprès se n'adona que l'agent „HGW XX/7“ del servei secret no l'havia delatat. S'assabenta de la identitat de la persona, però no s'hi posa en contacte.

Dos anys més tard, en el mostrador d'una llibreria, Wiesler veu la publicitat de la nova novel·la de Dreymn "Die Sonate vom Guten Menschen". La foto de Dreyman es veu junt amb un piló de llibres. El llibre està dedicat a Wiesler, però sota el seu nom fals de "HGW XX/7". Wiesler compra el llibre. El venedor li demana si el vol com a regal, la resposta és té més que un sentit: "No, és per mi."

Òbviament veure els informes i el comportament de Wiesler han portat a que Dreyman li ha tornat la seva força creativa.