Benvingut al bloc del cineclub de l'IES Jorge Juan d'Alacant.
Cada divendres, a les 18:00, al Saló d'Actes, podràs gaudir d'una nova pel·lícula.
Preguem als espectadors que ens segueixen cada setmana que siguen puntuals!!!


Normes del bloc

Pots comentar els nostres articles sempre que t'identifiques amb un nom real.

11 de desembre del 2009

Tiempos de azúcar.


Dos grans passions han marcat a la vida de Miguel des de nen: el lliurament a la seva professió i el profund amor per Ángela. Quan només tenia 7 anys va començar a ajudar la seva mare a l'empresa familiar-la pastisseria-i va convertir el seu ofici en quelcom més que fer pastissos. Amb el pas del temps, va aconseguir fer del petit obrador un negoci pròsper i rendible. En l'amor per Àngela va tenir menys èxit. Ell mai es va atrevir a confessar els seus sentiments per por a tallar els seus somnis de llibertat, el seu desig de triomf i la seva necessitat de traslladar-se a una gran ciutat plena de moltes possibilitats. Miguel callar per amor i ella va fer la seva vida al costat d'un altre. Molts anys més tard, ja entrant en la maduresa, Miguel i Ángela es confessen els seus veritables sentiments i s'estimen per primera vegada. Però a vegades és tard per fer marxa enrere.



Ací tenim una part de la pel.lícula:


30 de novembre del 2009

Bienvenidos al norte.


Des de fa molts anys, Philippe Abrams és el director d'una oficina de correus en Salon-de-Provence a Boques del Roine (departament al sud de França), on viu amb la seva dona depressiva Julie i el seu fill Rafael. Julie el pressiona perquè el traslladin a un lloc de treball al costat del Mar Mediterrani. Després de diversos fracassos i sabent que els empleats minusvàlids tenen preferència per elegr seu trasllat, Philippe fa trampa en la seva delegació i es fa passar per un minusvàlid en cadira de rodes. Quan ho descobreixen, el sancions traslladant-dos anys a Bergues, al nord del país, prop de Dukerque. Philippe intenta evitar que la seva esposa s'assabenti però quan aquesta descobreix la veritat, decideix quedar-se al sud amb el seu fill i li fa saber que s'ha de a marxar sol.

Philippe (Kad Merad) i Julie (Zoè Félix) només coneixen al Nord a través dels clixés. L'oncle de Julie (Michel Galabru), que de petit va viure al nord, el descriu com una regió poc acollidora, en la qual fa un fred polar i on les condicions de vida són lamentables. Philippe se'n va del Sud, mort de pena i, en principi, amb molts pensaments negatius. Els seus primers moments al Nord-Pas-de-Calais li fan creure que aquests clixés són completament certs: una gran tromba d'aigua cau sobre el seu oche quan passa pel cartell que indica l'entrada a la regió. Quan es entuentra amb Antoine Bailleau (Dany Boon), un dels encarregats de l'oficina a la qual li han destinat, té problemes per entendre'l. antoine li allotja de manera provisional a casa de la seva mare (Line Renaud), dona carregós i autoritària amb la que viu. però, després d'uns dies, Philippe aprèn a conèixer als seus amics Anabelle (Anne Marivin), Fabrice (Philippe Duquesne) i Yann (Guy Lecluyse). Al final acaba entaulant amistat amb Antoine i descobreix un lloc hospitalari i càlid.

Quan Philippe tracta de tranquil.litzar la seva dona parlant-li de les coses bones de la vida al nord, ella no li creu i es convenç a si mateixa que el seu marit es deprimeix encara més que ella per culpa de la separació. Per això, Philippe la menteix amb intenció de no fer mal. Des de llavors, cada vegada que Philippe parla amb Julie, continua amagant-se cada vegada més la situació que ell considera positiva per la seva relació de parella gràcies al seu allunyament temporal. Philippe intenta dissuadir la seva dona d'anar a instal.lar a Bergues, contant històries penoses, però, per culpa d'aquestes males notícies Julie creu que el seu mard està deprimit i vol que ella vagi per estar junts i donar-li suport. Quan ella li avisa que va a «pujar» a visitar-lo, per a dissuadir d'anar a veure i estar junts, ell descriu els Ch'tis com a persones poc elegants, incultes, brutes i èbries. Philippe avisa els seus amics de les seves intencions, però, tot i la decepció, ells munten la sorpresa d'anar a buscar Julie en un camió del servei postal quan Julie arriba a Lille. Ells juguen el seu paper i es comporten com Philippe els havia descrit. Es la porten a una antiga ciutat minera fent creure que aquesta ciutat és Bergues.Con l'ajuda dels habitants del lloc, tots fan creure Julie que els clixés que té sobre la gent del nord són certes. En una barbacoa, els amics de Philippe es comporten com si el menjar que s'estava cuinant fos de gat. A la taula tots fan gresca.

Al dia següent, dirigint-se a l'oficina de correus, Julie s'adona que el lloc en què es troba no té res a veure amb Bergues. Tracta de trobar el seu marit però quan descobreix que l'ha estat mentint des del principi decideix, molt molesta, tornar al sud.

Philippe s'adona que el seu matrimoni funcionava millor en la distància, però Antoine li fa veure que la situació no és tan fàcil, i li respon que no és el més adequat per donar consells ja que ni tan sols té el coratge de dir-li al seu mare el que pensa. Molt molest, Antoine decideix parlar amb la seva mare i li diu que es casarà amb Anna i que s'anirà de casa. la notícia alegra tant a la seva mare que s'afanya a l'oficina de correus per dir-li a Anna que els vol que siguin feliços, però no obstant, no els traurà l'ull de sobre per assegurar-se que realment ho són.

Amb l'ajuda de Philippe, Antoine demana a Anna que es casi amb ell desplegant des de dalt de la torre una pancarta en que aquesta escrit «Annabelle t'estimo, casa't amb mi». Poc temps després es casen i Philippe i Julie són convidats a la cerimònia. Quan Philippe torna al sud li demana a Julie que es vagi a viure amb ell al nord. Dos anys després Philippe es encuanto translladar de nou en el sud, a Porquerolles, i així en com abandona la regió.

Ací tenim un fragment de la pel.licula:




25 de novembre del 2009

Good bye Lenin.


Octubre de 1989 no era el millor moment per entrar en coma si vivies a Alemanya Oriental i això és precisament-te el que li passa a la mare d'Alex (Daniel Brühl), una dona orgullosa de les seves idees socialistes. Alex es veu en-tornat en una complicada situació quan la seva mare des-desperta de sobte vuit mesos després. Cap altra cosa podria afectar tant a la seva mare com la caiguda del Mur de Berlín i el triomf del capitalisme en la seva estimada Alemanya Oriental. Per salvar la seva mare, Alex converteix el apartaments-to familiar en una illa ancorada en el passat, una mena de museu de l'socials lisme en què la seva mare viu còmodament creient que res ha canviat. El que comença com una petita mentida piadosa es converteix en una gran estafa quan la germana d'Alex i alguns veïns s'encarreguen de mantenir la farsa perquè la mare d'Alex segueixi creient que al final ¡Lenin va vèncer!



Ací tenim el trailer de la pel.lícula:



18 de novembre del 2009

Camino.


Una aventura emocionant que gira al voltant de Camino (Nerea Camacho), una nena d'onze anys, molt religiosa, que s'enfronta al mateix temps a dos esdeveniments que són completament nous per a ella: enamorar-se i morir. La pel lícula comença en el moment de la seva mort. Moments després retrocedeix deu mesos per poder explicar tota la història des d'abans del començament de la malaltia. Aquesta història està inspirada en la veritable història de Alexia González Barros, la filla petita d'una família pertanyent a l'Opus Dei, que va morir el 1985 als 14 anys d'edat, i que actualment està en procés de canonització.

9 de novembre del 2009

Gran Torino.

Walt Kowalski, un treballador del sector de l'automòbil jubilat, ocupa el seu temps amb reparacions domèstiques, cervesa i visites mensuals al perruquer. Encara que l'últim desig de la seva difunta esposa va ser que es confessés, per a Walt, un ressentit veterà de la Guerra de Corea que manté la seva rifle M-1 net i llest, no hi ha res a confessar. Aquells als que solia considerar els seus veïns s'han traslladat o han mort i han estat substituïts per immigrants hmong, del sud-est asiàtic, que ell menysprea. Ofès per pràcticament tot el que l'envolta, Walt només espera que arribi la seva última hora. Fins a la nit que algú intenta robar la seva Gran Torino del 72. Tan lluent com estava el dia en que el propi Walt va ajudar a treure'l de la cadena de muntatge fa dècades, el Gran Torino fa que el seu tímid veí adolescent, Thao, entri en la seva vida quan els bandes hmong pressionen al noi per a que intenti robar-lo. Però Walt ho impedeix, convertint-se en l'reticent heroi del barri, especialment per a la mare i la germana gran de Thao, Sue, que insisteix que Thao treballi per Walt per esmenar la seva conducta.

6 de novembre del 2009

Misterioso asesinato en Manhattan.


Carol Lipton (Diane Keaton), una avorrida mestressa de casa de Manhattan, sospita que el seu veí, un home d'edat avançada, ha assassinat la seva dona, que ha aparegut morta, pel que sembla a causa d'un infart. El marit de Carol, Larry (Woody Allen), la presa per paranoica i tracta de treure-li la idea del cap, però Carol s'entesta a investigar el veí, i comença a seguir amb l'ajuda de Ted (Alan Alda), un amic de la parella que sempre s'ha sentit atret per ella. Larry, esperonat per la gelosia i per una seductora escriptora (Anjelica Huston), també interessada en el cas, s'uneix de mala gana a la recerca.





A continuació tenim una escena de la pel.lícula prou graciosa:

28 d’octubre del 2009

El Resplandor.


Basada en la novel·la homònima de Stephen King, és considerada la pel·lícula maleïda de Stanley Kubrick. A més de la tensió sobrehumana a la qual va sotmetre a tots els actors i l'incendi del set de decorats de l'hotel Overlook -que va posposar el rodatge diverses setmanes-, a Espanya es va unir a aquesta sèrie d'infortunis una reducció del metratge de la versió europea, imposada pel propi Kubrick després de comprovar el fracàs comercial que estava sofrint als EUA, i un pèssim doblatge que el temps ha fet famós.
Jack Torrance és contractat per a mantenir l'hotel Overlook durant els mesos d'hivern en els quals roman buit. Al costat del seu fill Danny, que té un estrany poder de premonició anomenat "resplendor", i la seva dona Wendy, es traslladen a l'hotel, situat enmig del no-res. Però amb l'arribada de la neu, la carretera que els comunica amb la ciutat més propera és tallada, i enmig de l'aïllament uns terrorífics poders comencen a deslligar-se en les habitacions de l'hotel i en la ment del propi Jack, que aniran trastornant-lo fins a convertir-lo en un psicòpata. Al final acabarà mort en el laberint, totalment congelat mentre que Wendy i Danny aconseguiran escapar.


Ací tenim una el trailer de la pel.licula:

3 d’octubre del 2009

Pequeña Miss Sunshine

"Pequeña Miss Sunshine" és una comèdia de carretera sobre una família americana que trenca qualsevol motlle. La pel lícula presenta a una de les famílies més desestructurades de la història recent del cinema: els Hoover, el viatge a un concurs de bellesa preadolescent no només provoca un còmic caos, sinó també mort i transformació, tirant un commovedor cop d'ull a les sorprenents recompenses de ser un perdedor dins d'una cultura obsessionada amb la victòria.










Una petita mostra de les diverses bandes sonores és Chicago, de Sufjan Stevens:

2 d’octubre del 2009

La zona


Alejandro (Daniel Tovar) és un adolescent que viu en una zona residencial tancada, autosuficient i amb una forta seguretat privada. Tant la seva família com la resta dels residents, obligats per la creixent delinqüència, la por a la violència i la falta de llei, han triat aquest lloc com últim reducte de pau. Durant una matinada, tres intrusos aconsegueixen entrar al lloc per robar en una casa. Durant l'atac és assassinada una dona gran, però dos dels lladres són abatuts per la guàrdia privada. El tercer lladre aconsegueix escapar i roman pròfug a l'interior de la zona. Després d'una aspra deliberació i conscients de la corrupció i ineficiència regnant, la majoria dels veïns decideixen fer justícia per si mateixos. Al soterrani de casa seva, el jove Alejandro es troba, per sorpresa, amb el lladre, Miguel (Alan Chávez), un jove de la seva mateixa edat que, espantat, reconeix el seu delicte i demana ajuda. Mentre la recerca continua, les opinions dels veïns comencen a dividir-se. Després de moltes vacil.lacions, Alejandro decideix ajudar a Miquel. No obstant això, la creixent tensió i la por dels veïns, sumats a la pressió que exerceix la policia des de l'exterior, dificultaran el seu propòsit. Enmig de tots aquests esdeveniments, Alejandro es veurà obligat a créixer ia trobar la seva pròpia visió del món.





29 de setembre del 2009

Thelma & Lousie

Encetem la tercera temporada del Cineclub amb Thelma & Louise, una pel·lícula que ens narra la història de dues dones que decideixen agafar-se unes petites vacances a la seva vida, Thelma del seu marit i Louise del seu íntim xicot; però un tràgic accident farà que la seues petites vacances de dos dies es tornen una escapada a través de l'impressionant desert nord-americà d'Utah.
El director de cinema Ridley Scott dirigeix aquesta road-movie, interpretada per dues grans actrius: Geena Davis i Susan Sarandon. Si a tot això hi afegim una excel·lent fotografía i una magnífica banda sonora, tenim com a resultat una gran pel·lícula com Thelma & Louise. Cal destacar, a més, la participació de Harvey Keitel, que interpreta per primera vegada el paper d'un heroi, i de Brad Pitt, per qui aquest llargmetratge significà l'impuls de la seua carrera.

Ací un Brad Pitt joveníssim...



... i ací la banda sonora:






30 de març del 2009

La rosa púrpura del Cairo

La rosa púrpura del Cairo ( 1985) , Woody Allen.

Aquesta pel·lícula, una comedia destrellatada de final agridolç, és sens dubte una de les joies del grandíssim Woody Allen.
L'escena es desenvolupa en una Amèrica deprimida, rondant els anys trenta, on Cecilia, la protagonista ( Mia Farrow) es refugia en el cine d'una realitat cruel. Descubreix un dia una pel·lícula , la rosa púrpura del Cairo, que la fascina, i va a veure-la tantes vegades que un dels personatges, Tom ( interpretat per Jeff Daniels ) s'enamora d'ella i se n'ix de la pantalla per conèixer-la.


Per a aquesta pel·lícula contem amb la presentació de Ricardo Matas.

20 de març del 2009

Big Fish



El pròxim divendres 27 de març, tornem al Bogart amb un fabulosa pel•lícula acompanyada de la presentació d’una col•laboradora habitual del cineclub, la senyoreta Berna Gomis.

Big Fish dirigida per Tim Burton i protagonitzada per Ewan McGregor, Albert Finney, Billy Crudup, entre altres més.

Després de regressar a casa per a estar al costat del seu pare moribund, i asseure's al costat del seu llit, William Bloom es veu forçat a escoltar les interminables històries de la joventut del seu pare. Així, el jove Will tractarà de saber més del seu pare moribund, separant els fets de la ficció, a través dels mites i històries que el seu pare li narrava... en un intent per desvetllar la veritable realitat.

8 de març del 2009

Báilame el agua


"Báilame el agua
Úntame de amor y otras fragancias de tu jardín secreto
Sácame de quicio, hazme sufrir...
Ponme a secar como un trapo mojado.
Lléname de vida
líbrame de mi estigma
Llámame tonto.
Olvida todo lo que haya podido decirte hasta ahora.
No me arrastres
No me asustes
Vete lejos...pero no sueltes mi mano.
Empecemos de nuevo.
Toca mis ojos
Nota la textura del calor
¿Por cuánto te vendes?
Píllate los dedos
Y deja que te invite a un café.
Caliente claro
Y sin azucar... sin aliento."


Presentada per Carlos Torres.

2 de març del 2009

Philadelphia



Philadelphia, pel·lícula dirigida per Jonathan Demme, la qual tracta d’un jove i prometedor advocat de Philadelphia, Andrew Beckett (Tom Hanks), que és acomiadat del prestigiós bufet en el qual treballa al conèixer-se que ha contret la sida. Decideix demandar a l'empresa per acomiadament improcedent, però al principi cap advocat accepta defensar el seu cas.

Altres actors que hi intervenen són Denzel Washington, Jason Robards, Antonio Banderas.

15 de febrer del 2009

Fúria de Titanes



Aquesta setmana contem en el Bogart amb la magnífica presentació de la nostra professora de grec, Pilar Calderón.

Fúria de titanes és una pel·lícula de 1981 dirigida per Desmond Davis. La pel·lícula comença amb Dánae, la filla de Acrisio (rei de Argos) i el seu nadó, qui són llançats al mar en una caixa ja que el rei va escoltar en una profecia que uneixo dels seus néts li assassinaria en el futur. Per a evitar-lo, llança a mare i fill a les profunditats de l'oceà, de les quals són salvats per Zeus, qui sempre va estar enamorat d'aquella dona i és el pare del nen. En venjança, Zeus li exigeix a Posidó que alliberi a la bèstia cridada Kraken perquè destrueixi tota la ciutat de Argos. El nen és anomenat Perseo.

La pel·lícula continua relatant les aventures del jove en les seves batalles amb Calibos, escorpins gegants, un gos de dos caps, la gorgona Medusa i el tità cridat Kraken, un monstre marí.

8 de febrer del 2009

Juno

Aquesta setmana, amb la presentació magistral del co-administrador, d'aquest, el blog del cineclub, Joan Miquel López, pel·lícula americana del director Jason Reitman, amb l'Òscar al millor guió original: Juno.

Juno (Ellen Page) és una adolescent espavilada de Minnesota que viu segons les seves regles. Una tarda aparentment avorrida tot plegat fa un tomb de 180 graus quan decideix mantenir relacions sexuals amb l’encantador i senzill Bleeker (Michael Cera). Enfrontant-se amb un embaràs inesperat, Juno i la seva millor amiga Leah (Olivia Thirlby) preparen un pla per trobar els pares perfectes per al nadó. Finalment, troben en Mark (Jason Bateman) i la Vanessa Loring (Jennifer Garner), una parella acomodada que viu als afores de la ciutat i que desitgen adoptar el seu primer fill. Durant tot el procés, Juno té el suport del seu pare i de la seva madrastra. A mesura que es va apropant el dia que la noia ha de donar a llum, comencen a evidenciar-se fractures en la meravellosa vida de la parella. Mentre el temps transcorre, els canvis físics de Juno evidencien el seu creixement personal. Amb una maduresa ben allunyada de les habituals angoixes adolescents, Juno resol els problemes de cara i amb una agudesa inesperada.
A continuació, el tràiler de la pel·lícula:

1 de febrer del 2009

El Pianista



Aquesta setmana al Cineclub projectarem El pianista, presentada per Lucas i Arnau Esteve.

El pianista és una pel·lícula de l'any 2002 dirigida per Roman Polański i protagonitzada per Adrien Brody i Thomas Kretschmann. La pel·lícula és una adaptació de les memòries del músic polonès d'origen jueu Władysław Szpilman.

Wladyslaw Szpilman (Adrien Brody), un brillant pianista polonès i jueu, escapa de la deportació. Obligat a viure en el cor del ghetto de Varsòvia, comparteix el sofriment, la humiliació i els esforços. Aconsegueix escapar i s'amaga en les ruïnes de la capital, on un oficial alemany acudeix en la seva ajuda i li ajuda a sobreviure.



Ara, el trailer de la pel·lícula:

24 de gener del 2009

Tacones Lejanos

Y esta semana, con la presentación de nuestra querida profesora Mercé Santonja, una de Almodóvar: Tacones lejanos.
El marido de Rebeca (Victoria Abril) fue primero el gran amor de su madre, la diva "Becky del Páramo" (Marisa Paredes). Ambas se reencuentran justo cuando el marido de Rebeca muere asesinado. El juez del caso (Miguel Bosé) es también una drag-queen de noche, una fan imitadora de Becky.

21 de gener del 2009

Salvador Puig Antich

Aquesta setmana, de la mà de la magnífica presentació de Mar Carrillo, presentem el film Salvador (Puig Antich); pel·lícula dirigida per Manuel Huerga, estrenada el setembre de 2006, basada en la novel·la "Compte enrere: la història de Salvador Puig Antich", escrita el 2001 pel periodista català Francesc Escribano.
Salvador narra la crònica dels esdeveniments que van portar a la condemna a mort i a l'execució del jove Salvador Puig Antich - anarquista, membre del MIL i acusat de la mort d'un policia- i com, malgrat els esforços de familiars i advocats i de les mobilitzacions socials, el règim franquista es negà a donar-li l'indult i l'executà a garrot vil, la última execució a garrot vil de la dictadura.

Tant el llibre com la pel·lícula han estat fortament criticats per part d'antics militants del MIL, companys de militància de Salvador. Afirmen que ha estat buidat de contingut polític el personatge de Salvador Puig Antich i que al mateix temps es dignifica falsament la imatge del seu escarceller, del jutge militar i de la Brigada Político Social de la policia franquista.

En la banda sonora de la pel·lícula destaca la cançó de Lluís Llach "I si canto trist", que va compondre el 1974 després de l'assassinat del jove Salvador i com a homenatge i record a la seva persona.

11 de gener del 2009

El Show de Truman


Truman Burbank (Jim Carrey) és un home corrent i alguna cosa innocent que viu en una idíl·lica població on tot és perfecte. Duu tota la vida allí, i mai ha sortit més enllà dels límits del poble. En la seva vida no hi ha problemes però, al llarg dels últims dies, estranys successos li fan sospitar que una mica estrany ocorre...

També figuren en el repartiment Laura Linney i Ed Harris.






A més, aquesta setmana contem amb una magnífica presesntació de Pau Mena i Carlos Torres, no hi podeu faltar!

8 de gener del 2009

Atraco a las 3



Galindo, un infeliç somiador, treballa com caixer en una sucursal bancària. Cert dia, reuneix a un grup de companys i els exposa la seva idea per a perpetrar un atracament en la pròpia sucursal on treballen tots ells.
En principi aquests no li creuen, però a poc a poc Galindo els va convencent de la viabilitat de l'atracament, pel que es disposen a cometre'l després d'una preparació minuciosa.