Benvingut al bloc del cineclub de l'IES Jorge Juan d'Alacant.
Cada divendres, a les 18:00, al Saló d'Actes, podràs gaudir d'una nova pel·lícula.
Preguem als espectadors que ens segueixen cada setmana que siguen puntuals!!!


Normes del bloc

Pots comentar els nostres articles sempre que t'identifiques amb un nom real.

13 de desembre del 2010

Feliz Navidad

Aquest divendres 17 de desembre, el Cineclub Bogart projectarà la última pel·lícula abans de Nadal (i per tant l'última del trimestre):

Feliz Navidad
és un drama de producció francesa, estrenat el 2005, dirigit pel director Christian Carion i amb la participació d'actors famosos com Daniel Brühl, Guillaume Canet, Diane Kruger, Benno Fürmann, Gary Lewis i Dany Boon.

Està ambientada en una història real que ocorregué a la I Guerra Mundial.


Ara podeu vore la sinopsi de la pel·lícula:

La història es centra principalment en sis personatges principals: Gordon (un tinent del Regiment de Fusellers Reials Escocesos); Audebert (un tinent d'infanteria francesa en el 26 i el fill d'un general reticents); Horstmayer (un tinent jueu alemany de la 93 d'Infanteria); Palmer (un sacerdot escocès que treballava com a portalliteres), i tenor alemany Nikolaus Sprink i el seu amant danesa, la soprano Anna Sörensen (dues estrelles de la famosa òpera).

La pel lícula comença amb escenes retrospectives dels escolars se'ls ensenya a recitar els missatges que tant lloen els seus països i l'odi de raça dels seus enemics. A Escòcia, dos joves germans, Jonathan i William, s'uneixen a la lluita, seguit del seu sacerdot Església Episcopal Escocesa, Palmer. Nikolaus Sprink s'interromp durant l'actuació d'un oficial alemany anuncia una reserva trucar. Audebert mira a una fotografia de la seva esposa embarassada a qui ha hagut de deixar enrere (a la part ocupada de França, just al davant de la seva trinxera), i es prepara per sortir a les trinxeres.

La vigília de Nadal, els escocesos i francesos porten un assalt combinat sobre les trinxeres alemanyes a França. Un dels germans escocesos, William, és ferit i el seu germà Jonathan ha d'abandonar en el de ningú, ja que la terra retirada. Audebert perd la seva cartera (amb la fotografia de la seva esposa) a la trinxera alemanya en la confusió .

A Alemanya, Anna se les arregla per obtenir el permís per portar a terme pel príncep hereu Guillem de Prússia, i Sprink es permet que l'acompanyés. Passen una nit junts i després realitzar. Sprink que troba difícil al principi per cantar, però, amb el suport d'Anna, se les arregla per fer-ho molt bé. Després s'expressa l'amargor en la comoditat dels generals a les seves seus, i decideix tornar al front a cantar per les tropes. Anna es compromet a anar amb ell.

Tot comença quan els escocesos comencen a cantar cançons de Nadal, acompanyada de gaites i, a continuació Sprink respon cantant per als seus companys alemanys i sortides de la seva trinxera amb "Adeste Fideles" un petit cant de l'arbre de Nadal. Deixa l'arbre enmig de no man's land. Els oficials francesos, alemanys i escocesos reunir-se i posar-se d'acord sobre un alto el foc a la nit. Els soldats diverses es troben i desitgen els uns als altres "Joyeux Noël", "Frohe Weihnachten" i "Bon Nadal". Que la xocolata de canvi, el xampany, i fotografies dels seus éssers estimats. Horstmayer Audebert gira la seva cartera, amb una fotografia de la seva esposa a l'interior, després que aquest li mostra un dibuix que va fer d'ella. També resulta que Horstmayer es va quedar amb la seva esposa en el mateix hotel que Audebert en les seves llunes de mel. Palmer i els escocesos celebrar una missa breu (en llatí, a la qual totes les tropes responen a l'uníson) i els soldats es retiren profundament commogut. Mentrestant, Jonathan, roman impassible davant els esdeveniments al voltant d'ell i es nega a celebrar o no mostra cap tipus de compassió.

El dia de Nadal els agents de prendre un cafè junts i decideixen "enterrar els seus morts en el dia del naixement de Crist". Més tard també juguen un partit de futbol uns contra els altres. L'endemà, després de refugiar-se entre si durant una descàrrega d'artilleria, els caps decideixen que és hora que tots ells a seguir el seu propi camí. Si bé la partida, Audebert Horstmayer diu que el seu (Horstmayer's) en llengua francesa és millor que el seu (d'Audebert) alemany. Horstmayer respon dient Audebert que no té una dona alemanya (és a dir, Horstmayer està casat amb una francesa). Els soldats francesos, escocesos, alemanys i ara ha d'enfrontar les conseqüències inevitables dels seus superiors.

Nikolaus Sprink és ser detinguts per "desobediència", mentre que Anna es va a enviar de nou a Berlín. Tots dos romanen amb els francesos després que estiguin protegits del foc d'artilleria, i demani que ho portin pres per tal de romandre junts.

Palmer es va a enviar de retorn a la seva parròquia i el seu regiment es va dissoldre. Ell és reprès pel bisbe, que procedeix a predicar als soldats a "matar els alemanys, bons o dolents, joves o vells. Mata a tots i cada un d'ells perquè no haurà de tornar a fer-ho". surt Palmer, deixant darrere de la seva creu.

De tornada a les trinxeres, els escocesos estan ordenats per especialitat (que no van participar en la treva) per disparar a un soldat alemany que s'atreveix a anar més de no man's land. No ho fan, amb l'excepció de la venjança de Jonathan, que aconsegueix matar-lo. El soldat es revela com Ponchel, el local ajudant Ch'ti a Audebert, disfressat d'alemany. Amb les seves paraules abans de morir, Ponchel revela que va tenir una ajuda d'Alemanya a veure la seva mare i prendre un cafè, com ho havien fet en temps anteriors a la Guerra. També informa Audebert que té un fill anomenat Henry.

El tinent francès és reprès pel seu general, que resulta ser el seu pare, i enviat a Verdun com un càstig. Assegura General Audebert cap de les tropes a parlar sobre l'incident, però no per vergonya, només perquè ningú creuria o entendre-les. El tinent esclata, dient al seu pare que no entén el que els homes passen pel front de batalla. A mesura que el General està a punt d'anar-se'n, el seu fill també li informa sobre Enric, i alhora l'informa que "tots dos intentar sobreviure a aquesta guerra per ell". {El general també revela que un gat els alemanys enviats a través d'un missatge als francesos de "Camarades" ha estat arrestat per "alta traïció"}

Els alemanys són informats pel mateix Príncep seran enviats al front oriental, sense tenir l'oportunitat d'anar a deixar veure les seves famílies durant el seu pas per Alemanya. Aquest fet, crea una gran canvi entre les relacions d'ambdós bàndols...

Si no vols perdre't aquesta preciositat de pel·lícula no faltes amb la teua cita amb el Cineclub Bogart!!!


Aquesta última pel·lícula del trimestre serà presenetada per Lucas Sirvent.


Per finalitzar, podeu veure el tràiler:


9 de desembre del 2010

El sueño eterno


I aquesta és la segona i última pel·lícula de la sessió doble del 10 de desembre que estem preparant. Atenció!!!, perquè este film es projectarà de...

19:00 a 21:00

El sueño eterno ("The Big Sleep" en anglés) és una pel·lícula estrenada el 1946 als Estats Units. Està dirigida per Howard Hawks i protagonitzada per dos dels nostres actors favorits, Lauren Bacall i Humphrey Bogart, que dóna nom al nostre cineclub.

A continuació, la sinopsi de The Big Sleep:

Philip Marlowe (Humphrey Bogart) visita al seu nou client, el general Sternwood (Charles Waldrom), presumiblement per encarregar-se de uns deutes de joc que la seva filla menor, Carmen (Martha Vickers), ha contret amb l'amo d'una llibreria. La filla gran, Vivian (Lauren Bacall), sospita que el seu pare està més interessat a saber què li va passar al seu empleat, Sean Reagan, que va desaparèixer misteriosament fa aproximadament un mes.

Poc temps després Philip Marlowe és a Geiger mort d'un tret a casa seva. Un home no identificat abandona l'escena, deixant en el seu interior a Carmen, sota els efectes de les drogues. Marlowe troba una càmera fotogràfica amagada a la casa amb el rodet desaparegut. Joe Brody (Louis Jean Heydt) té el rodet i està intentant fer xantatge a Sternwood amb implicar Carmen en l'assassinat.

Més endavant es descobreix que el xofer de Sternwood, Owen Taylor, va disparar a Geiger. Brody simplement picat a Taylor per deixar-lo inconscient i robar-li el rodet. Ell va deixar el xofer al cotxe, el qual va ser més endavant llançat al embarcador i conduït a una mort aquàtica. Tant el director com els guionistes, i fins i tot el mateix Raymond Chandler van quedar desconcertats en adonar-se que cap d'ells sabia qui havia matat el xofer. Tampoc es desenvolupa l'assassinat de Geiger ni el posterior assassinat de Brody pel subaltern de Geiger, Carol Lundgren (probablement entre altres raons perquè Lundgren és un home i la parella homosexual de Geiger, cosa que la censura no hauria permès en aquesta època) La història aviat es centra en el cor del misteri de la pel.lícula: la recerca de Sean Regan.


Si vols saber com acaba esta intigrant història, no faltes este divendres al Cineclub Bogart (recorda, de 7 a 9 de la nit).

Per finalitzar, podeu veure un fragment de la pel·lícula:

8 de desembre del 2010

El otro lado de la cama



Aquesta és la primera pel·lícula de la sessió doble del divendres 10 de desembre que projectarem de...

17:00 a 19:00

El otro lado de la cama és un musical espanyol de 2002, dirigit per Emilio Martínez-Lázaro i protagonitzat per Ernesto Alterio, Paz Vega, Willy Toledo i Natalia Verbeke.

És una comèdia la direcció musical del qual fou encarregada per Roque Baños amb interpretacions de diversos cantants famosos.

Al 2005 s'estrenà la segona part, titulada Los dos lados de la cama.


A continuació, la sinopsi:

Sonia (Paz Vega) i Javier (Ernesto Alterio) porten diversos anys vivint junts i diversos més sent nuvis. Pedro (Willy Toledo) i Paula (Natalia Verbeke) no viuen junts però sí que són nuvis des de fa diversos anys. O eren, perquè ella s'ha enamorat d'un altre i li diu allò de «prefereixo que siguem amics». La situació de Javier és bastant complicada: d'una banda ha d'aguantar les pressions de Paula que li demana que només sigui amic de Sonia, i de l'altra ha d'intentar que Pere no sàpiga que és ell qui està amb la seva antiga nòvia, el que tampoc és fàcil perquè per Pere en aquest moment la vida només té un sentit: descobrir amb qui està Paula. Mentrestant van apareixent nous personatges: Rafa i Carlos, dos amics de Pedro i Javier, el primer un taxista amb una curiosa visió de la vida i el segon un noi que mai acaba les frases que comença, Antonio Sagaz, l'estrafolari detectiu que contracta Pere perquè descobreixi qui és l'amant de Paula, Pilar, una noia una mica psicòpata que s'enamora perdudament de Pere, i Lucia, una actriu amiga de Sonia, maca, simpàtica i lesbiana, una cosa que tindrà molta importància en la història ...

Si voleu riure, no us podeu perdre aquesta pel·lícula.

Finalment, teniu el tràiler:

7 de desembre del 2010

El centenari del Cineclub


FELICITATS A TOTS !!!
HEM COMPLIT 100 PEL·LÍCULES !!!

Aquesta setmana, emetem la pel·lícula número cent de la xicoteta història del nostre Cineclub, des que iniciàrem aquest projecte aquell divendres 28 de novembre del 2007 amb "Hola, ¿estás sola?", us enrecordeu?.

Aquell any creavem aquesta iniciativa amb la que es pretenia gaudir de bon cinema, de riure, d'emocionar-mos, però sobretot, de passar-ho bé.

Han sigut molts els èxits d'aquest cineclub: vam riure amb Mujeres al borde de un ataque de nervios, o amb Pequeña Miss Sunshine; ens emocionàrem amb La lengua de las mariposas o amb Camino i ens vam quedar bocabadats amb La ola o amb El pianista.

També hem tingut petits problemes, com quan s'en va anar la llum enmig de la projecció de La ciudad de la alegria. Quin ensurt ens vam portar!!!

En definitiva, crec que la collita que obtenim en aquestos tres anys de Cineclub es bastant bona, ja que hem après moltíssim de totes les pel·lícules que em pogut veure.

Desde la comissió del Cineclub, volem agraïr a tots els que han participat, ajudat i treballat per a que semana rere semana, el Cineclub Bogart siga una realitat, tant en la elaboració dels cartells, del blog, de la elecció de les pel·lícules i de la seua presentació, etcètera: Carlos, Berna, Pau, Joan Miquel, Clara, Magda, Mar, Nadia, Sofía, Arnau, Júlia, Patrícia, Xavi, Joan, Miquel, Guillem, Jordi, Lucas, Teresa, Mariola, Nuria, Laura, Raquel, Ricardo, Josep, Jose Manuel, Guillermo, Pilar, Gabriel, i de molts més que ara no recorde...,però sobretot hem de donar les gràcies a Dèlia i a Mercé, perquè han sigut i són les grans promotores del Cineclub. I tampoc podem oblidar-nos del nostre públic, sempre fidel a la nostra a cita amb el cinema tots els divendres.

En resum, hem fet possible aquestes cent trobades amb el seté art i amb la cultura, que desitgem que en siguen moltes més.

Salutacions i felicitats a tothom.


PD: NO US PODEU PERDRE LA SESSIÓ DOBLE D'AQUESTA SETMANA, PRIMER EMETREM AL OTRO LADO DE LA CAMA I DESPRÉS, EL SUEÑO ETERNO. NO FALLES AMB LA TEUA CITA AMB EL CINECLUB BOGART
. PER SUPOST, ESTEU TOTS CONVIDATS!!!