Hi havia fet un comentari però m’ha quedat massa llarg, així que (aprofitant que esta setmana no hi ha pel·lícula) m’he estimat més fer una entrada per tractar de tancar alguns punts que van despertar controvèrsia durant la setmana passada. Si voleu proposar pel·lícules, ja sabeu què heu de fer. Hi ha una comissió de la qual podeu formar part. Clar que això comporta una responsabilitat i una faena que no tothom està disposat a afrontar. Queixar-nos sí, però treballar no. Ai...
- Llegiu llibres a classe per petició popular, o el professorat fa una tria prèvia del que és més bàsic?
- Apreneu continguts de matemàtiques per petició popular, o hi ha gent que s’encarrega de programar-los?
- Decidiu per petició popular quines espècies naturals són les que heu de conéixer o ja estan destriades?
- Seleccioneu per petició popular els fets històrics que us semblen més interessants, o els heu de conéixer tots per a poder ser crítics?
Doncs amb les pel·lícules igual, xiquets. Recordeu que el Cineclub és una activitat extraescolar que organitza el professorat, i com totes les extraescolars és el professorat qui tria els continguts: per coneixement, per pedagogia i perquè per una qüestió d’edat ha vist més pel·lícules que l’alumnat i en té una visió més àmplia. Els professors estem per a guiar-vos en la vostra etapa d’aprenentatge, o és que se us ha oblidat?
La qual cosa no treu que s’escolte la comissió i que s’intente incloure el material que es considera interessant. 6 de les 13 pel·lícules passades han estat proposades per l’alumnat. No us sembla un bon percentatge?
Ja sabeu, aquells que em patiu a classe, com m’agrada fer-vos polemitzar, que poseu damunt la taula totes les parts d’un conflicte i que us queixeu quan no hi esteu d’acord amb un fet en concret. Però hi ha maneres i s’ha d’acceptar la decisió majoritària o el pacte final entre les parts.
En diverses reunions de la setmana passada ja s’hi va pactar un nou pla de treball que es durà endavant a partir de la setmana que ve (torne a repetir que esta setmana no hi ha cinema). Nosaltres, de la nostra banda, acceptem que potser hem comés alguns erros i treballem per a solventar-los. Què més s'ha de parlar si ja hem quedat d'acord?
Així que s’ha acabat el boikot a les pel·lícules que desconeixeu (perquè cap dels boikotejadors havia vist la pel·lícula), accepteu que els clàssics són imprescindibles per a formar-se una opinió pròpia i sobretot veniu al cine (la pròxima serà La cena de los idiotas) deixant de banda, d’una vegada per totes, els prejudicis: al cinema i a la vida (d’això se’n diu maduresa).
Dèlia