Benvingut al bloc del cineclub de l'IES Jorge Juan d'Alacant.
Cada divendres, a les 18:00, al Saló d'Actes, podràs gaudir d'una nova pel·lícula.
Preguem als espectadors que ens segueixen cada setmana que siguen puntuals!!!


Normes del bloc

Pots comentar els nostres articles sempre que t'identifiques amb un nom real.

25 de febrer del 2008

Psicosis

Psicosis es una película dirigida por Alfred Hitchcock en el año 1960. La película se ha convertido en un clásico del cine de terror y suspense. Está basada en la novela Psycho escrita por Robert Bloch. La película está protagonizada por Anthony Perkins, que dará vida a Norman Bates, uno de los más célebres psicópatas de la historia del cine. Pertenece a esta cinta una de las escenas más conocidas de la historia, la del asesinato de Marion Crane (Janet Leigh) en la ducha, acompañado por la famosa música de Bernard Herrmann. Otra de las célebres escenas de la película que pasó a la historia del cine es cuando se ve un primer plano del impresionante ojo de Marion Crane después de ser asesinada y la cámara se aleja mientras gira sobre sí misma.
La historia cuenta como Marion Crane (Janet Leigh), una joven de Phoenix, comete un robo en su empresa y huye. Decide huir sin estar segura a donde, solo con la incertidumbre de ser descubierta, preocupada y cansada decide detenerse en un motel de la carretera, regentado por un amable pero inquietante personaje (Anthony Perkins) que vive con su madre. La joven es asesinada y su amante, su hermana Lila (Vera Miles) al igual que un investigador privado de la empresa emprenden una peligrosa búsqueda que les llevará hasta el nombrado motel, donde descubrirán el secreto del propietario y de su autoritaria madre.

Os dejo la típica escena de la ducha...


Con un corte de la banda sonora de la película... No em digueu que no acollona!!!


Y con una página de curiosidades sobre el rodaje.

18 de febrer del 2008

La cena de los idiotas

Res millor que pegar-nos quatre risses per a relaxar tensions i seguir endavant amb aquest projecte. Així que la pel·lícula d'esta setmana ens ve la mar de bé.
Le dîner de cons és l'adaptació d'una obra de teatre homònima que també va dirigir Francis Veber. Molt en la línia del conegut teatre de l'absurd, el film ens explica la història d'un grup d'amics de classe alta que cada dimecres organitza un sopar on han d'anar-hi acompanyats d'un "idiota". Qui aconseguisca presentar-se amb "l'idiota major", guanya l'aposta de la setmana.
Una nit Brochant aconsegueix convidar a qui ell considera el més idiota de tots: François Pignon, un funcionari que s'entreté creant construccions amb mistos. Amb l'arribada d'aquest nou personatge s'encenta una història plena de comicitat però amb un rerefons gens menyspreable: la hipocresia de riure's d'un altre.

Voilà un fragment:

11 de febrer del 2008

Prejudicis, però de bon rotllo

Hi havia fet un comentari però m’ha quedat massa llarg, així que (aprofitant que esta setmana no hi ha pel·lícula) m’he estimat més fer una entrada per tractar de tancar alguns punts que van despertar controvèrsia durant la setmana passada.

Si voleu proposar pel·lícules, ja sabeu què heu de fer. Hi ha una comissió de la qual podeu formar part. Clar que això comporta una responsabilitat i una faena que no tothom està disposat a afrontar. Queixar-nos sí, però treballar no. Ai...

- Llegiu llibres a classe per petició popular, o el professorat fa una tria prèvia del que és més bàsic?

- Apreneu continguts de matemàtiques per petició popular, o hi ha gent que s’encarrega de programar-los?

- Decidiu per petició popular quines espècies naturals són les que heu de conéixer o ja estan destriades?

- Seleccioneu per petició popular els fets històrics que us semblen més interessants, o els heu de conéixer tots per a poder ser crítics?

Doncs amb les pel·lícules igual, xiquets. Recordeu que el Cineclub és una activitat extraescolar que organitza el professorat, i com totes les extraescolars és el professorat qui tria els continguts: per coneixement, per pedagogia i perquè per una qüestió d’edat ha vist més pel·lícules que l’alumnat i en té una visió més àmplia. Els professors estem per a guiar-vos en la vostra etapa d’aprenentatge, o és que se us ha oblidat?

La qual cosa no treu que s’escolte la comissió i que s’intente incloure el material que es considera interessant. 6 de les 13 pel·lícules passades han estat proposades per l’alumnat. No us sembla un bon percentatge?

Ja sabeu, aquells que em patiu a classe, com m’agrada fer-vos polemitzar, que poseu damunt la taula totes les parts d’un conflicte i que us queixeu quan no hi esteu d’acord amb un fet en concret. Però hi ha maneres i s’ha d’acceptar la decisió majoritària o el pacte final entre les parts.

En diverses reunions de la setmana passada ja s’hi va pactar un nou pla de treball que es durà endavant a partir de la setmana que ve (torne a repetir que esta setmana no hi ha cinema). Nosaltres, de la nostra banda, acceptem que potser hem comés alguns erros i treballem per a solventar-los. Què més s'ha de parlar si ja hem quedat d'acord?

Així que s’ha acabat el boikot a les pel·lícules que desconeixeu (perquè cap dels boikotejadors havia vist la pel·lícula), accepteu que els clàssics són imprescindibles per a formar-se una opinió pròpia i sobretot veniu al cine (la pròxima serà La cena de los idiotas) deixant de banda, d’una vegada per totes, els prejudicis: al cinema i a la vida (d’això se’n diu maduresa).

Dèlia

3 de febrer del 2008

El tesoro de Sierra Madre

Ni una setmana més. No podíem deixar passar més temps sense fer-li un homenatge a l'inspirador d'aquest Cineclub. Aquesta setmana una del Bogart!
Entre 1943 i 1951 Humphrey Bogart protagonitza el major nombre de pel·lícules de tota la seua carrera, una època que finalitza amb l'obtenció de l'Oscar a millor actor per La Reina d'Àfrica. D'aquesta època és precisament la pel·lícula que posarem divendres: El tesoro de Sierra Madre (1947), de John Huston, basada en una novel·la de Bruno Traven.
La història és senzilla: un indigent nord-americà arriba a terres mexicanes i s'alia amb altres dos personatges per trobar or a les muntanyes. Una pel·lícula sobre l'avarícia, la cobdícia i els valors materials de la vida on l'èsser humà utilitza la violència, la desconfiança i l'odi per aconseguir desenvolupar els seus anhels.
Una gran pel·lícula del "cinema de sempre" que és ineludible, de les que s'han de vore. Molt ben narrada i guardonada amb diversos Oscar: a John Huston per la direcció i a Walter Huston com actor secundari.

Una visita per la Sierra Madre real i per algunes curiositats sobre Humphrey Bogart.

Vos deixem un fragment de 16 segons en versió original. La conversa entre el protagonista i un mexicà que perd part de la seua gràcia en la versió doblada.