Benvingut al bloc del cineclub de l'IES Jorge Juan d'Alacant.
Cada divendres, a les 18:00, al Saló d'Actes, podràs gaudir d'una nova pel·lícula.
Preguem als espectadors que ens segueixen cada setmana que siguen puntuals!!!


Normes del bloc

Pots comentar els nostres articles sempre que t'identifiques amb un nom real.

13 de desembre del 2010

Feliz Navidad

Aquest divendres 17 de desembre, el Cineclub Bogart projectarà la última pel·lícula abans de Nadal (i per tant l'última del trimestre):

Feliz Navidad
és un drama de producció francesa, estrenat el 2005, dirigit pel director Christian Carion i amb la participació d'actors famosos com Daniel Brühl, Guillaume Canet, Diane Kruger, Benno Fürmann, Gary Lewis i Dany Boon.

Està ambientada en una història real que ocorregué a la I Guerra Mundial.


Ara podeu vore la sinopsi de la pel·lícula:

La història es centra principalment en sis personatges principals: Gordon (un tinent del Regiment de Fusellers Reials Escocesos); Audebert (un tinent d'infanteria francesa en el 26 i el fill d'un general reticents); Horstmayer (un tinent jueu alemany de la 93 d'Infanteria); Palmer (un sacerdot escocès que treballava com a portalliteres), i tenor alemany Nikolaus Sprink i el seu amant danesa, la soprano Anna Sörensen (dues estrelles de la famosa òpera).

La pel lícula comença amb escenes retrospectives dels escolars se'ls ensenya a recitar els missatges que tant lloen els seus països i l'odi de raça dels seus enemics. A Escòcia, dos joves germans, Jonathan i William, s'uneixen a la lluita, seguit del seu sacerdot Església Episcopal Escocesa, Palmer. Nikolaus Sprink s'interromp durant l'actuació d'un oficial alemany anuncia una reserva trucar. Audebert mira a una fotografia de la seva esposa embarassada a qui ha hagut de deixar enrere (a la part ocupada de França, just al davant de la seva trinxera), i es prepara per sortir a les trinxeres.

La vigília de Nadal, els escocesos i francesos porten un assalt combinat sobre les trinxeres alemanyes a França. Un dels germans escocesos, William, és ferit i el seu germà Jonathan ha d'abandonar en el de ningú, ja que la terra retirada. Audebert perd la seva cartera (amb la fotografia de la seva esposa) a la trinxera alemanya en la confusió .

A Alemanya, Anna se les arregla per obtenir el permís per portar a terme pel príncep hereu Guillem de Prússia, i Sprink es permet que l'acompanyés. Passen una nit junts i després realitzar. Sprink que troba difícil al principi per cantar, però, amb el suport d'Anna, se les arregla per fer-ho molt bé. Després s'expressa l'amargor en la comoditat dels generals a les seves seus, i decideix tornar al front a cantar per les tropes. Anna es compromet a anar amb ell.

Tot comença quan els escocesos comencen a cantar cançons de Nadal, acompanyada de gaites i, a continuació Sprink respon cantant per als seus companys alemanys i sortides de la seva trinxera amb "Adeste Fideles" un petit cant de l'arbre de Nadal. Deixa l'arbre enmig de no man's land. Els oficials francesos, alemanys i escocesos reunir-se i posar-se d'acord sobre un alto el foc a la nit. Els soldats diverses es troben i desitgen els uns als altres "Joyeux Noël", "Frohe Weihnachten" i "Bon Nadal". Que la xocolata de canvi, el xampany, i fotografies dels seus éssers estimats. Horstmayer Audebert gira la seva cartera, amb una fotografia de la seva esposa a l'interior, després que aquest li mostra un dibuix que va fer d'ella. També resulta que Horstmayer es va quedar amb la seva esposa en el mateix hotel que Audebert en les seves llunes de mel. Palmer i els escocesos celebrar una missa breu (en llatí, a la qual totes les tropes responen a l'uníson) i els soldats es retiren profundament commogut. Mentrestant, Jonathan, roman impassible davant els esdeveniments al voltant d'ell i es nega a celebrar o no mostra cap tipus de compassió.

El dia de Nadal els agents de prendre un cafè junts i decideixen "enterrar els seus morts en el dia del naixement de Crist". Més tard també juguen un partit de futbol uns contra els altres. L'endemà, després de refugiar-se entre si durant una descàrrega d'artilleria, els caps decideixen que és hora que tots ells a seguir el seu propi camí. Si bé la partida, Audebert Horstmayer diu que el seu (Horstmayer's) en llengua francesa és millor que el seu (d'Audebert) alemany. Horstmayer respon dient Audebert que no té una dona alemanya (és a dir, Horstmayer està casat amb una francesa). Els soldats francesos, escocesos, alemanys i ara ha d'enfrontar les conseqüències inevitables dels seus superiors.

Nikolaus Sprink és ser detinguts per "desobediència", mentre que Anna es va a enviar de nou a Berlín. Tots dos romanen amb els francesos després que estiguin protegits del foc d'artilleria, i demani que ho portin pres per tal de romandre junts.

Palmer es va a enviar de retorn a la seva parròquia i el seu regiment es va dissoldre. Ell és reprès pel bisbe, que procedeix a predicar als soldats a "matar els alemanys, bons o dolents, joves o vells. Mata a tots i cada un d'ells perquè no haurà de tornar a fer-ho". surt Palmer, deixant darrere de la seva creu.

De tornada a les trinxeres, els escocesos estan ordenats per especialitat (que no van participar en la treva) per disparar a un soldat alemany que s'atreveix a anar més de no man's land. No ho fan, amb l'excepció de la venjança de Jonathan, que aconsegueix matar-lo. El soldat es revela com Ponchel, el local ajudant Ch'ti a Audebert, disfressat d'alemany. Amb les seves paraules abans de morir, Ponchel revela que va tenir una ajuda d'Alemanya a veure la seva mare i prendre un cafè, com ho havien fet en temps anteriors a la Guerra. També informa Audebert que té un fill anomenat Henry.

El tinent francès és reprès pel seu general, que resulta ser el seu pare, i enviat a Verdun com un càstig. Assegura General Audebert cap de les tropes a parlar sobre l'incident, però no per vergonya, només perquè ningú creuria o entendre-les. El tinent esclata, dient al seu pare que no entén el que els homes passen pel front de batalla. A mesura que el General està a punt d'anar-se'n, el seu fill també li informa sobre Enric, i alhora l'informa que "tots dos intentar sobreviure a aquesta guerra per ell". {El general també revela que un gat els alemanys enviats a través d'un missatge als francesos de "Camarades" ha estat arrestat per "alta traïció"}

Els alemanys són informats pel mateix Príncep seran enviats al front oriental, sense tenir l'oportunitat d'anar a deixar veure les seves famílies durant el seu pas per Alemanya. Aquest fet, crea una gran canvi entre les relacions d'ambdós bàndols...

Si no vols perdre't aquesta preciositat de pel·lícula no faltes amb la teua cita amb el Cineclub Bogart!!!


Aquesta última pel·lícula del trimestre serà presenetada per Lucas Sirvent.


Per finalitzar, podeu veure el tràiler:


9 de desembre del 2010

El sueño eterno


I aquesta és la segona i última pel·lícula de la sessió doble del 10 de desembre que estem preparant. Atenció!!!, perquè este film es projectarà de...

19:00 a 21:00

El sueño eterno ("The Big Sleep" en anglés) és una pel·lícula estrenada el 1946 als Estats Units. Està dirigida per Howard Hawks i protagonitzada per dos dels nostres actors favorits, Lauren Bacall i Humphrey Bogart, que dóna nom al nostre cineclub.

A continuació, la sinopsi de The Big Sleep:

Philip Marlowe (Humphrey Bogart) visita al seu nou client, el general Sternwood (Charles Waldrom), presumiblement per encarregar-se de uns deutes de joc que la seva filla menor, Carmen (Martha Vickers), ha contret amb l'amo d'una llibreria. La filla gran, Vivian (Lauren Bacall), sospita que el seu pare està més interessat a saber què li va passar al seu empleat, Sean Reagan, que va desaparèixer misteriosament fa aproximadament un mes.

Poc temps després Philip Marlowe és a Geiger mort d'un tret a casa seva. Un home no identificat abandona l'escena, deixant en el seu interior a Carmen, sota els efectes de les drogues. Marlowe troba una càmera fotogràfica amagada a la casa amb el rodet desaparegut. Joe Brody (Louis Jean Heydt) té el rodet i està intentant fer xantatge a Sternwood amb implicar Carmen en l'assassinat.

Més endavant es descobreix que el xofer de Sternwood, Owen Taylor, va disparar a Geiger. Brody simplement picat a Taylor per deixar-lo inconscient i robar-li el rodet. Ell va deixar el xofer al cotxe, el qual va ser més endavant llançat al embarcador i conduït a una mort aquàtica. Tant el director com els guionistes, i fins i tot el mateix Raymond Chandler van quedar desconcertats en adonar-se que cap d'ells sabia qui havia matat el xofer. Tampoc es desenvolupa l'assassinat de Geiger ni el posterior assassinat de Brody pel subaltern de Geiger, Carol Lundgren (probablement entre altres raons perquè Lundgren és un home i la parella homosexual de Geiger, cosa que la censura no hauria permès en aquesta època) La història aviat es centra en el cor del misteri de la pel.lícula: la recerca de Sean Regan.


Si vols saber com acaba esta intigrant història, no faltes este divendres al Cineclub Bogart (recorda, de 7 a 9 de la nit).

Per finalitzar, podeu veure un fragment de la pel·lícula:

8 de desembre del 2010

El otro lado de la cama



Aquesta és la primera pel·lícula de la sessió doble del divendres 10 de desembre que projectarem de...

17:00 a 19:00

El otro lado de la cama és un musical espanyol de 2002, dirigit per Emilio Martínez-Lázaro i protagonitzat per Ernesto Alterio, Paz Vega, Willy Toledo i Natalia Verbeke.

És una comèdia la direcció musical del qual fou encarregada per Roque Baños amb interpretacions de diversos cantants famosos.

Al 2005 s'estrenà la segona part, titulada Los dos lados de la cama.


A continuació, la sinopsi:

Sonia (Paz Vega) i Javier (Ernesto Alterio) porten diversos anys vivint junts i diversos més sent nuvis. Pedro (Willy Toledo) i Paula (Natalia Verbeke) no viuen junts però sí que són nuvis des de fa diversos anys. O eren, perquè ella s'ha enamorat d'un altre i li diu allò de «prefereixo que siguem amics». La situació de Javier és bastant complicada: d'una banda ha d'aguantar les pressions de Paula que li demana que només sigui amic de Sonia, i de l'altra ha d'intentar que Pere no sàpiga que és ell qui està amb la seva antiga nòvia, el que tampoc és fàcil perquè per Pere en aquest moment la vida només té un sentit: descobrir amb qui està Paula. Mentrestant van apareixent nous personatges: Rafa i Carlos, dos amics de Pedro i Javier, el primer un taxista amb una curiosa visió de la vida i el segon un noi que mai acaba les frases que comença, Antonio Sagaz, l'estrafolari detectiu que contracta Pere perquè descobreixi qui és l'amant de Paula, Pilar, una noia una mica psicòpata que s'enamora perdudament de Pere, i Lucia, una actriu amiga de Sonia, maca, simpàtica i lesbiana, una cosa que tindrà molta importància en la història ...

Si voleu riure, no us podeu perdre aquesta pel·lícula.

Finalment, teniu el tràiler:

7 de desembre del 2010

El centenari del Cineclub


FELICITATS A TOTS !!!
HEM COMPLIT 100 PEL·LÍCULES !!!

Aquesta setmana, emetem la pel·lícula número cent de la xicoteta història del nostre Cineclub, des que iniciàrem aquest projecte aquell divendres 28 de novembre del 2007 amb "Hola, ¿estás sola?", us enrecordeu?.

Aquell any creavem aquesta iniciativa amb la que es pretenia gaudir de bon cinema, de riure, d'emocionar-mos, però sobretot, de passar-ho bé.

Han sigut molts els èxits d'aquest cineclub: vam riure amb Mujeres al borde de un ataque de nervios, o amb Pequeña Miss Sunshine; ens emocionàrem amb La lengua de las mariposas o amb Camino i ens vam quedar bocabadats amb La ola o amb El pianista.

També hem tingut petits problemes, com quan s'en va anar la llum enmig de la projecció de La ciudad de la alegria. Quin ensurt ens vam portar!!!

En definitiva, crec que la collita que obtenim en aquestos tres anys de Cineclub es bastant bona, ja que hem après moltíssim de totes les pel·lícules que em pogut veure.

Desde la comissió del Cineclub, volem agraïr a tots els que han participat, ajudat i treballat per a que semana rere semana, el Cineclub Bogart siga una realitat, tant en la elaboració dels cartells, del blog, de la elecció de les pel·lícules i de la seua presentació, etcètera: Carlos, Berna, Pau, Joan Miquel, Clara, Magda, Mar, Nadia, Sofía, Arnau, Júlia, Patrícia, Xavi, Joan, Miquel, Guillem, Jordi, Lucas, Teresa, Mariola, Nuria, Laura, Raquel, Ricardo, Josep, Jose Manuel, Guillermo, Pilar, Gabriel, i de molts més que ara no recorde...,però sobretot hem de donar les gràcies a Dèlia i a Mercé, perquè han sigut i són les grans promotores del Cineclub. I tampoc podem oblidar-nos del nostre públic, sempre fidel a la nostra a cita amb el cinema tots els divendres.

En resum, hem fet possible aquestes cent trobades amb el seté art i amb la cultura, que desitgem que en siguen moltes més.

Salutacions i felicitats a tothom.


PD: NO US PODEU PERDRE LA SESSIÓ DOBLE D'AQUESTA SETMANA, PRIMER EMETREM AL OTRO LADO DE LA CAMA I DESPRÉS, EL SUEÑO ETERNO. NO FALLES AMB LA TEUA CITA AMB EL CINECLUB BOGART
. PER SUPOST, ESTEU TOTS CONVIDATS!!!

29 de novembre del 2010

La ventana indiscreta


Atenció!, perquè el divendres 3 de desembre, projectarem la pel·lícula número 99 del Cineclub.

La ventana indiscreta és un film del 1954 dirigit per l'americà Alfred Hitchcock.

Un thriller protagonitzat, entre d'altres, per la bellíssima Grace Kelly, i que fou nominat a quatre Premis Oscars i que guanyà el Premi BAFTA a la millor pel·lícula.


Si voleu assaventar-vos del tema d'este film, llegiu la sinopsi:

El fotògraf L.B. Jeffries (James Stewart) està convalescent amb una cama trencada i confinat a una cadira de rodes en els seu petit apartament a Greenwich Village. Passa el temps espiant als veïns per la finestra: una ballarina que practica en roba interior, una dona solitària, un compositor treballant amb el seu piano i algunes parelles, com la formada pel venedor Lars Thorwald (Raymond Burr) i la seua dona, postrada al llit.

Cada dia, Jeffries es visitat per Stella (Thelma Ritter) una infermera, i per Lisa Fremont (Grace Kelly), la seua núvia. Ell les conta a les dues el que veu del comportament del seus veïns. Després que el venedor carregue grans bagatges durant diverses nits, el fotògraf se n'adona que la dona del venedor ha marxat, i després veu com Lars està netejant un gran ganivet. Posteriorment, el venedor porta un altre farcell carregat de roba, que deixa per a que se l'enduguen. Amb aquestos indicis, Jeffries, Stella i Lisa creuen que Lars ha mort la seua dona.

Un vell amic de Jeffries, en Doyle (Wendell Corey), que ara exerceix de detectiu, esbrina sobre el cas i troba que la senyora Thorwald és al camp, d'on ha enviat una postal al seu marit, i el farcell porta la seua roba. Tant Jeffries com Lisa admeten que n'han fet un gra massa i què el crim no s'ha produit. Però, una nit se sent un crit i apareix mort el gos d'una veïna. Tot el veïnat surt a la finestra per veure què ha passat, excepte en Lars Thorwald, que roman al seu fosc apartament, fumant una cigarreta.

La parella protagonista segueix convençuda de la culpabilitat del venedor, i de forma anònima li passen una nota amb el text "Què ha fet amb ella?" per veure la seua reacció.


Una trama interesantíssima veritat?. Vols veure com acaba?, doncs no faltes a la teua cita amb el Cineclub aquest divendres.

Esta setmana, una magnífica presentació serà realitzada per Lucas Sirvent.

Per acabar, el tràiler de La ventana indiscreta:


21 de novembre del 2010

Diarios de Motocicleta


Aquest divendres 26 de novembre, el Cineclub Bogart tindrà el gust de projectar... Diarios de Motocicleta.

Aquest film conta la vida, del famós guerriller cubà Ernesto "El Che Guevara", encara que hi profunditza més en la seua joventut.

És una producció franco-sudamericana rodada al 2004 i que va rebre més de 28 premis internacionals, a més de l'Oscar a la millor cançó original.


A continuació, pots veure la sinòpsi d'aquest film:

El 1952, un semestre abans que Ernesto Guevara acabés els seus estudis de medicina, ell i el seu vell amic Alberto Granado, un bioquímic, deixen Buenos Aires per viatjar pel continent buscant diversió i aventures.
Tot i que al final del seu viatge tenen un objectiu, intenten treballar en una colònia de leprosos al Perú, el propòsit principal és turisme. Ells volen veure tant d'Amèrica Llatina com puguin, més de 14.000 quilòmetres en només uns mesos. El seu mètode inicial de transport era l'antiga i foradada, però funcional motocicleta Norton 500 d'Alberto batejada La Poderosa.

La ruta és ambiciosa. Es dirigiran al nord, amb l'objectiu de creuar dels Andes, viatjar al llarg de la costa de Xile, a través del Desert d'Atacama i de l'Amazonía Peruana i assolir Veneçuela just a temps per quan Alberto complís 30 anys, el 2 de abril. A causa d'una avaria de la Poderosa, ells es veuen obligats a viatjar a un ritme més lent, i arriben a Caracas al juliol.

Durant la seva expedició, Guevara i Granado es troben amb la pobresa dels camperols indígenes, i la pel.lícula assumeix una major serietat una vegada que els homes adquireixen un millor sentit de la disparitat entre els rics i pobres d'Amèrica Llatina. A Xile, els viatgers troben un parell d'homes realitzant treballs forçats a la carretera causa de les seves creences comunistes. El duo els acompanya a la mina de coure de Chuquicamata, i en veure el tracte que rebien els obrers Guevara s'enutja. La connexió d'Ernesto amb les persones necessitades és visceral i tàctil en tota la pel.lícula. Es mostra en la manera que acaricia el front d'una dona amb una malaltia terminal que no podia pagar un bon metge.

Però, és la visita a les ruïnes inques de Machu Pichu el que inspira alguna cosa en Ernesto. Ell es pregunta com la altament avançada cultura va donar pas a l'expansió urbana de Lima. La seva resposta és que els espanyols tenien armes.

Al Perú, ells treballen com a voluntaris durant tres setmanes en una colònia de leprosos de Sant Pau. Allà Guevara veu tant física com metafòricament la divisió de la societat entre les masses treballadores i les masses governants (el personal que viu al costat nord del riu, separat dels leprosos que viuen al sud) i Guevara a més es refusa a usar guants de goma durant la seva visita triant al seu lloc estrènyer les mans nues amb els espantats leprosos reclosos.

Si vols saber com acaba esta història no faltes este divendres al Cineclub!!!


Acompanyarà a esta magnífica pel·lícula, una presentació de Mariola Gomis.

Ara i per finalitzar, el tràiler:



15 de novembre del 2010

Calabuch


El Cineclub estrena aquest divendres 19 de novembre una magnífica comèdia espanyola dirigida a 1956 i filmada al municipi castellonenc de Peníscola i dirigida per un gran mestre del cinema que ens deixà fa pocs dies.

LUIS GARCÍA BERLANGA va morir el dissabte passat i en el seu honor projectarem aquest film per rememorar el gran sentit de l'humor que tenia aquest home.

A continuació, la sinopsi de la pel·lícula:

Calabuch és un petit poble de la costa mediterrània on arriba el professor George Hamilton (Edmund Gwenn), un científic que decideix que les seves investigacions deixin de servir interessos exclusivament militars.

Els habitants de la localitat, enlluernats pels coneixements del nouvingut, l'animen a idear un artefacte que permeti que els focs artificials de les festes del poble siguin els més espectaculars de la comarca. Tan espectacular és el resultat, que fins a la petita localitat es desplacen diferents mitjans de comunicació, entre ells la televisió, desvetllant d'aquesta manera el parador del professor Hamilton, que haurà de tornar al seu país.


Aquesta setmana farà la presentació... Jordi Vallés.

Ara, i per finalitzar, un video de la pel·lícula:

7 de novembre del 2010

Blade Runner


En un futur no molt llunyà (2019), els homes ja són capaços de crear robots físicament idèntics a les persones però, això sí, amb una força sobrehumana i una manca de sentiments. Tanmateix, la seva gran similitud amb els humans pel que fa a la intel·ligència porta, com a conseqüència, que en un període de quatre anys aquests "éssers" arriben a desenvolupar sentiments. Aquesta realitat genera un problema pels seus creadors perquè l'objectiu és el de fer-los servir com a esclaus en les feines més difícils i perilloses de les colònies estel·lars. Així doncs, la presència de sentiments podria portar-los a la revolta.

La història comença quan, tot i portar aquest xip, sis "replicants" "Nexus 6" es rebel·len perquè volen viure les seves pròpies vides en llibertat i no volen que algú determini la seva edat amb una data de caducitat; han començat a desenvolupar sentiments i volen ser, perquè així ho senten, com els humans.

La pel·lícula explica que, antigament, ja hi havia hagut una rebel·lió d'un model de robots, i va ser en aquell moment quan es va decidir que els "replicants" tenien prohibida l'estada a la Terra. Va ser quan es van crear els "blade runners": una patrulla policial que s'ocupa de "retirar" aquests replicants indisciplinats. A un antic membre d'aquest grup, Deckard, se li encarrega la missió de "retirar" aquests "Nexus 6" que han arribat a la Terra.

Durant tota la pel·lícula, i a mesura que va eliminant els "replicants", Deckard va canviant la seva manera de veure les coses i d'entendre la realitat, ja que s'enamora d'una "replicant", Rachel, i perquè al cap i a la fi, qui li diu a ell que no és també un replicant?


Aquesta és la sinopsi del film que el divendres 12 de novembre projectarem al Cineclub. Una pel·lícula de ciència-ficció que no et deixarà decebut!

Presentada esta volta per Júlia Sánchez.

Per a finaltzar teniu part de la banda sonora original (obra del grec Vangelis)...



...i, per supost, el tràiler:


31 d’octubre del 2010

Moulin Rouge

El divendres 5 de novembre, gaudirem al Cineclub Bogart de Moulin Rouge.

La història de Henri de Toulouse-Lautrec, pintor francés que fou conegut arreu del món per retratar la vida nocturna parisina de finals de segle (XIX).

Si voleu saber més, llegiu la sinopsi:

A París el 1890, quan la multitud es dirigeix al club nocturn Moulin Rouge, el jove artista Henri de Toulouse-Lautrec (José Ferrer) acaba una ampolla de conyac i esbossa un dibuix de les ballarines que realitzen els espectacles
habituals del club, mentrés escolta cada paraula cantada per Jane Avril (Zsa Zsa Gabor). Aquesta,
encantadora, es burla d'Henri, els ballarins de La Goulue (Katherine Kath) i Aicha (Muriel Smith) lluiten entre ells i el propietari Maurice Joyant (Lee Montague) ofereix begudes a Henri gratis durant un mes a canvi de pintar un cartell promocional. A l'hora de tancament, Henri espera a la multitud a dispersar abans d'aturar-se per revelar les seves quatre peus, el cos de sis polzades. A mesura que camina cap a la seva apartament de Montmartre, que recorda els esdeveniments que van portar a la seva desfiguració: Henri és un nen brillant, alegre, venerat pel seu pare, el comte de Toulouse-Lautrec. Quan cau un tram d'escales, però, les seves cames no cicatritzen, una debilitat genètica que es deriva del fet que els seus pares són cosins germans. Les seves cames atrofiats i dolgut, Henri es perd en el seu art, mentre que el seu pare aviat surt de la comtessa per assegurar-se que no tindrà més fills. Com adult jove, Enric li proposa a la dona que estima, però quan ella li diu que cap dona l'estimarà, ell surt de casa de la infància en la desesperació per començar una nova vida com a pintor a París.

De tornada en el present, el carrer caminador Marie Charlet (Colette Marchand) demana Henri al seu rescat de sergent de la policia Patou (Georges Lannes). Henri sales d
e la policia fent-se passar pel seu tutor, després que ella insisteix a seguir a casa seva. Allà, ella es dirigeix a la seva petita alçada, i encara que al principi és enutjat, li permet mantenir-se al marge de la seva solitud desesperada i està encantat quan afirma que no es preocupen per les seves cames. En pocs dies, que compra els seus regals i cantar com ell pinta, fins que Marie té els seus diners i es queda fora tota la nit. Henri espera a l'agonia del seu retorn, però quan per fi se li diu que deixi d'una vegada. Al adonar-se que l'estima, ella es compromet a romandre i estimar-lo de nou. Tot i que segueix lluitant amb petulància amb ell, es diu que la seva niciesa prové de la seva pobresa i li permet quedar-se. Durant una baralla, però, ella anuncia que mai podrà atreure a una dona de veritat i se'n va. Al matí, ella li demana que prengui l'esquena, però ell es nega. Ell comença a beure i no s'atura fins que el seu patrona crida a la seva mare, que l'insta a salvar a la seva salut mitjançant la recerca de Maria.

Si vols vore com acaba esta història no faltes amb la teva cita al Cineclub este divendres!!!

A la dreta, fotografia de Toulouse-Lautrec.

Esta volta, el film serà presentat per Laura Hernández.

Per finalitzar i, encara que estiga en anglés, l'avançada , que pot donar-nos una imatge del color d'aquest film:

25 d’octubre del 2010

Rebecca

Amb el centenari del Cineclub molt a prop..., us convidem a gaudir aquest divendres 29, al Saló d'Actes del Jorge Juand, de tot un clàssic dirigit per Alfred Hitchcock i estrenat al 1940.

La sinopsi de la pel·lícula és la següent:

Maximilian de Winter (Laurence Olivier), és un aristócrata anglés, que ha perdut a la seua esposa, Rebeca de Winter, qui fou trobada morta junt a la costa. Éll va a Montecarlo amb l'ànim de sobreposarse al que ha passat. És allí on coneix a una dona jove (Joan Fontaine), emprada per una senyora, Mrs. Van Hopper, com dama de companyia. Els dos s'enamoren i es casen. Quan s'instal·len en la mansió de Maximiliam de Winter, anomenada Manderley, la jove esposa comença a adonar-se'n de que la sombra de l'anterior senyora De Winter segueix present en la casa, en la seua mestressa de claus i també en els pensaments del seu espós.

A continuació, algunes curiositats sobre este film:

-Ni en la novel·la ni en la pel·lícula es diu en cap moment el nom de la jove esposa de Maxim de Winter, el paper de Joan Fontaine, que realça encara més la influència que la morta Rebecca exerceix en la mansió.

-Fou la primera pel·lícula que l'Alfred Hitchcock va rodar als Estats Units.

-Degut a l'èxit que va tindre el film en Espanya, se li va donar el nom de "rebeca" al tipus de jaqueta que luix la protagonista al llarg de tota la pel·lícula, encara que ella no fora Rebeca.

Si vols descobrir tots els secrets d'aquesta meravella vine al Cineclub Bogart aquest divendres!!!

Una espectacular presentació serà realitzada per Jose Manuel Vidal. No te la pergues!

Per a finalitzar el tràiler:



No falles en aquesta edició del Cineclub perque anem a vore cine de qualitat!!!

18 d’octubre del 2010

La Maldición del Escorpión de Jade

Al Saló d'Actes del Jorge Juan, aquest divendres a les 18:00, projectarem aquest film dirigit, escrit i protagonitzat pel nostre estimat Woody Allen.

A continuació, el sinopsi:

Briggs (Woody Allen) és un maldestre investigador d'assegurances amb un gran èxit per les seves nombroses connexions i la capacitat de pensar com un criminal.
Però el seu treball no impressiona a Betty Ann Fitzgerald (Helen Hunt), una eficient experta en burilles que Briggs troba com una dóna amb punts de vista antiquats. El seu consell és generalment seguit però, pel fet que en secret està en una relació amb el seu cap, Chris Magruder (Donen Aykroyd), que constantment li assegura que seran lliures de perseguir la seva relació en públic una vegada que finalitzi el seu divorci amb la seva esposa.

Mentre assistia a un sopar amb alguns empleats, Fitzgerald i Briggs es diuen per un mag (David Ogden Stiers) per estar en el seu acte de hipnotisme. Usant les paraules "Madagascar" i "Constantinoble" en ells, respectivament, com a disparador per posar paraules a continuació, en un tràngol, els dos se'ls dóna el suggeriment que són acabats de casar que estan bojament enamorats abans de ser despertat. Quan Briggs torna a casa per la nit, rep una trucada del mag, que utilitza la paraula Brigg gallet per posar de nou en un tràngol i li ordena robar joies per a ell. Briggs no té records d'aquests crims després que ell es desperta i està decidit a posar-se a prova mitjançant la resolució dels crims. Comença a investigar Fitzgerald sobre la base del seu comportament sospitós (en realitat relacionat amb la seva relació amb Magruder) i es va colar a casa seva una nit. Allà, els testimonis que Magruder dir-li que s'ha reconciliat amb la seva dona i no tindrà un divorci. Quan se'n va, Fitzgerald es converteix en estat d'embriaguesa en un atac de depressió i tracta de saltar d'una finestra. Briggs, la deté i passa la nit de manteniment de la seva activitat destructiva dels altres si.

Finalment, les investigacions comencen a recollir evidències que apunten a Briggs, que condueixi al seu arrest. Se les arregla per escapar al seu lloc de Fitzgerald, on a contracor l'amaga. Pensant que Briggs ja no està disponible, el mag comença a cridar a Fitzgerald, amb la seva paraula d'activació de "Madagascar" per posar-la en un estat hipnòtic i reprendre robar per a ell. També es fa evident que el suggeriment subliminal que en l'amor s'ha mantingut, com Fitzgerald i Briggs seguir actuant per part dels recent casats entre si, mentre que altres hipnotitzat. Això porta diversos co-Brigg dels treballadors a recordar l'hipnotisme inicial i adonar-se que és la causa dels robatoris. Alliberen Briggs de la paraula gallet i al recordar tot, es precipita al lloc on l'encara hipnotitzat Fitzgerald és el lliurament de les joies per al mag. Briggs es descobreix i es manté a punta de pistola, però es dedueix que un delinqüent d'estar per casa com el mag no tindria el valor per fer una cosa tan dràstic com l'assassinat. El mag intenta córrer, però és capturat per la policia poc després.

Si vols saber com acaba aquesta trepidant història, no et perdis la pel·lícula!!!

La presentació serà realitzada per Júlia Sánchez.

Finalment, una de les escenes més interessants de la pel·lícula:

11 d’octubre del 2010

Los Otros

Aquest divendres 15 projectàrem la pel·lícula de producció espanyola més taquillera de la història.

Amb la participació de la famosa Nicole Kidman, aquest film es va rodar a una mansió de Arenas de Iguña, un xicotet municipi de Cantàbria.

Així que, anima't i vine a gaudir d'aquesta superproducció que no et pots perdre!!!

La pel.lícula està ambientada a la dependència de la Corona britànica de Jersey, en el període immediatament posterior a la Segona Guerra Mundial.
Gràcia Stewart (Nicole Kidman) és una mare catòlica que viu amb els seus dos petits fills en una casa de camp remot. Els nens, Anne (Alakina Mann) i Nicholas (James Bentley), té una malaltia poc freqüent caracteritzada per fotosensibilitat, de manera que les seves vides estan estructurades al voltant d'una sèrie de regles complexes dissenyades per protegir-los de l'exposició accidental a la llum solar.

L'arribada de tres nous funcionaris a la casa d'una mainadera-envelliment i servent anomenat la senyora Bertha Mills (Fionnula Flanagan), un jardiner major anomenat el Sr Edmund Tuttle (Eric Sykes), i una jove muda anomenada Lidia (Elaine Cassidy) -
coincideix amb una sèrie d'esdeveniments estranys, i Grace comença a témer que no estan sols. Anne fa dibuixos de quatre persones: un home, una dona, un nen anomenat Víctor, i una dona de por, tots els quals ella diu que ha vist a la casa. Un piano s'escolta des de l'interior d'una habitació tancada amb clau quan no hi ha ningú dins. Gràcia busca i examina un "llibre dels morts", que mostra el duel retrats presos en el segle 19 dels cadàvers, recentment mort. Cada Gràcia temps entra i surt de l'habitació, la porta es tanca, però mentre ella tracta d'esbrinar per què, la tanca de cop la porta a la cara, deixant-la en el sòl. Gràcia intenta caçar als "intrusos" amb una escopeta, però no les trobo. Ella renya la seva filla per tonteries sobre fantasmes fins que els escolta a si mateixa. Finalment, es convincent que alguna cosa profà està a la casa, ella s'esgota en la boira per obtenir el sacerdot local per beneir la casa. Mentrestant, els funcionaris, encapçalats per la senyora Mills, estan clarament a una cosa pròpia. El jardiner enterra una làpida sota les fulles de la tardor, i la Sra Mills escolta fidelment Ana acusacions contra la seva mare.

Al bosc, Grace es perd en la boira, però miraculosament descobreix el seu marit Charles (Christopher Eccleston), qui va pensar que havia mort a la guerra, i el porta de nou a la casa.
Charles és distant durant el dia es passa a la casa, i la senyora Mills se sent dir al Sr Tuttle "No crec que ell sap on és." Gràcia després veu a la dona d'edat d'Ana dibuix vestit com la seva filla. La gràcia diu: "Tu no ets la meva filla!" i els seus atacs. No obstant això, ella descobreix que en realitat ha atacat a la seva filla al seu lloc. Anne es nega a estar prop de la seva mare després d'aquest esdeveniment, mentre que Grace jura que va veure la dona d'edat. La Sra Anne Mills diu que ella també ha vist a la gent, però encara no pot dir la mare, perquè la gràcia no acceptar el que ella no està llest per. Carlos es va sorprendre quan Ana li diu les coses que la seva mare li va fer a ella. Carlos diu que ha de sortir per al front i desapareix de nou. Després de Charles fulles, Anne continua veient coses, incloent-hi tota la família de Víctor i la vella. Gràcia es trenca la senyora Mills, que afirma que "de vegades el món dels morts es barreja amb el món dels vius."

Un matí, Grace es desperta als nens els crits de: totes les cortines de la casa han desaparegut, com Anne havia dit que podria anteriorment en la pel.lícula.
Quan els funcionaris es neguen a ajudar a tenir cura d'ells, la gràcia s'adona que d'alguna manera estan involucrats. Amagar als nens de la llum, que bandeja als servents de la casa.

Aquesta nit, Anne i Nicholas escapar-se de la casa per trobar el seu pare, i ensopegar a través de les tombes ocultes.
Ells troben que les tombes pertanyen als servents. Al mateix temps, Grace va a quarts de la servitud i es troba una fotografia del llibre dels morts i s'horroritza en veure que és un dels tres funcionaris. Els funcionaris apareixen i donar caça als nens, que arriben a la casa de la mateixa manera que la gràcia sorgeix per mantenir a ratlla als servents amb una escopeta, que la resposta que la tuberculosi que va matar fa més de mig segle. Els nens corren de dalt on s'amaguen, però són descoberts per la dona vella i estranya. A la planta baixa, els funcionaris segueixen parlant amb Grace, dient-li que han d'aprendre a viure junts. Ella comença a comprendre el que signifiquen. A dalt, Anne i Nicholas descobrir la vella està actuant com un mitjà en una sessió d'espiritisme amb els pares de Víctor. És llavors quan s'assabenten de la terrible veritat: la dona no és el que és un fantasma, els fantasmes són Anne, Nicholas i la seva mare, que es creu que han ofegat en un atac de psicosi, abans d'acabar la seva pròpia vida. Gràcia perd el seu caràcter sobrenatural i els atacs dels visitants. Aquesta seqüència s'intercalen amb escenes de forma ràpida des de la perspectiva tant de Grace i el de la família.

La veritat és que per fi clar a la Gràcia i el públic.
Ella trenca amb els nens i recorda el que va passar just abans de l'arribada dels seus nous servidors. Anhel de la companyia del seu marit desaparegut i cada vegada més frustrats pels seus fills, ella es va tornar boja, cobertes a ambdós amb un coixí i, a continuació, adonar-se del que havia fet, es va disparar. Quan es va despertar, se suposa que Déu havia concedit a la seva família un miracle. La gràcia i els nens s'adonen que Carlos també està morta, però ell no tenia coneixement d'aquest fet. La Sra Mills apareix i l'informa que la gràcia que aprendran a portar-se bé, i de vegades ni tan sols es donarà compte de les persones que viuen els que habiten casa seva. Des de la finestra, Grace i els seus fills mirar més enllà de com la família de Víctor es mou.

Aquest cop la presentarà Raquel López.

A continuació pots vore el tràiler de la pel·lícula:

4 d’octubre del 2010

Espartaco

Aqusta setmana hem decidit projectar aquest pel·lícula en honor al actor Tony Curtis, que va morir el passat 29 de setembre y que fou munidalment conegut per la seua interpretació com Josephine al film Con faldas y a lo loco.

Sinopsi:

73 aC. Espàrtac és un esclau traci que treballa en les mines de Líbia. És comprat per Lentulus Batiatus, propietari d'una escola de gladiadors a Càpua. Allí, s'encarrega d’ell, l'entrenador Marcellus que l'inicia a l'ofici de gladiador. Coneix altres esclaus, entre els quals Draba el Negre i Crixus. També s’interessa per Varinia, una de les esclaus que Marcellus dóna de vegades en recompensa per a una nit als gladiadors que s’ho han guanyat.

Crassus arriba aviat a l'escola de gladiadors amb altres tres companys i demana a Batiatus que faci combatre dos parells de gladiadors fins a la mort. Spartacus és seleccionat per barallar-se contra Draba a l’arena. És vençut però Draba es nega a matar-lo i llança el seu trident cap a la llotja dels espectadors on s’hi llança. Crassus el mata d'un cop de daga abans que no aconsegueixi pujar sobre l'estrada.

Fastiguejats per la mort de Draba, els gladiadors degollen Marcellus i es revolten. Veient que no s’unirà a la rebel·lió, Batiatus es salva portant Varinia amb ell.

Al Senat romà de Roma, el plebeu Sempronius Gracchus, adversari declarat de Crassus, fa votar una moció donant a Marcus Glabrus, cap de la guarnició de Roma i protegit de Crassus, el comandament d'un exèrcit encarregat de sufocar la revolta dels esclaus que s'han refugiat al Vesubi. Esperant Cèsar, aliat de Gracchus, pren el comandament de la guarnició de la ciutat.Quan surt l'exèrcit de Glabrus, Antoninus, un esclau poeta de Crassus, fuig i marxa per reunir-se amb els rebels.

Aquests tallen a trossos l'exèrcit de Glabrus. L'objectiu d’Espàrtac és travessar Itàlia fins la mar amb als seus homes on pagarà els pirates cilicis per fer-los embarcar als seus vaixells i transportar-los el més lluny possible de Roma. Al començament del viatge, s’hi uneix Varinia, que ha aconseguit escapar-se de les urpes de Batiatus. Es fan amants i Varinia queda aviat embarassada.

Quan els esclaus arriben a la costa, el cap cilici els comunica que no els podrà embarcar ja que Crassus ha pagat la seu flota perquè salpi. Ofereix només embarcar Espàrtac, Varinia i alguns dels seus oficials al seu vaixell personal però Espàrtac s’hi nega i l’expulsa fora del camp. Es prepara llavors per enfrontar-se a les legions romanes. A Roma, Crassus ha promès aixafar la rebel·lió a condició que sigui designat Dictador, i el Senat ha acceptat malgrat les protestes de Gracchus. Els esclaus veuen aviat com es concreta l'amenaça sobre ells. L'exèrcit de Crassus arriba de Roma i és reforçada per la de Pompeia, que arriba de Calàbria, i la de Lucullus, que s'acosta a Brundisium.

L'exèrcit esclau pateix una desfeta completa i Crixus mor a la batalla. Espàrtac i Antoninus són fets presos. Al camp de batalla, Crassus troba Varinia, que acaba de parir, i la porta a Roma. La cobejava des que l’havia entrevist a la casa de Batiatus a Càpua. Crassus promet als captius que no seran castigats si els lliuren Espàrtac. Amb gran sorpresa, tots declaren: ''Sóc Espartàc!''. El vencedor els condemna a ser crucificat al llarg de la Via Àpia fins a les portes de Roma. Ordena que Antoninus i Espàrtac, encadenats l'un a l'altre, siguin els últims a ser posats a la creu.

Batiatus, arruïnat per la revolta dels seus gladiadors, vol revenjar-se de Crassus, que acusa de ser la causa de la seva desgràcia. Torna a Roma i s’ajunta amb Gracchus, ara caigut en desgràcia. Aquest li dóna diners per rescatar Varinia i portar-la a la Gal·lia on trobarà la llibertat. Després de la seva marxa, Gracchus es suïcida.

Durant aquest temps, Crassus, a qui s'ha unit Cèsar, és a les portes de Roma i ordena Espàrtac i Antoninus barallar-se en duel fins a la mort. El vencedor serà llavors penjat a la creu. Espàrtac guanya el combat i és crucificat prop dels murs de Roma. L'endemà pel matí, Batiatus i Varinia surten de la ciutat agafant la Via Àpia i veuen Espàrtac a la seva creu. Varinia li ensenya el seu fill abans d'allunyar-se al carretó amb el seu ancià amo.


Aquest divendres la pel·lícula serà presentada per Pilar Calderón

Clica ací per vore tràilers de la película.

30 de setembre del 2010

Quiero ser como Beckham

Conta la història de Jess Bhamra (Parminder Nagra), una xica Sikh vivint en els suburbis occidentals de Londres, no molt lluny de l'Aeroport de Heathrow. Son pare és un inmigrant indi d'Uganda. Tant son pare com sa mare són inmigrants panyabi de primera generació al Regne Unit. Ja que Jess és la filla més estudiosa, ells la impulsen en els seus estudis amb l'esperança de que ella abaste l'èxit financer que ells no tingueren. El seu objectiu és que ella vaja a la universitat i es convertisca en advocada. Com és de costum, ells també planejaren un matrimoni concertat per a ella en el degut moment. Jess, mentres tant, somia sent una jugadora professional de futbol, inspirada per un dels futbolistes més famosos d'Anglaterra, David Beckham. Ella mostra un talent inusual per a eixe esport durant partits informals al parc amb xics locals, fent-los enutjar amb les seves habilitats. Jess li confesa els seus somnis a un pòster de Beckham que té en la seua habitació. Eixes "conversacions" contrasten amb la veneració que els seus pares mostren a un pòster del sant Sikh, Gurú Nanak.

Mentres juga al parc, Jess es vista per Jules Paxton (Keira Knightley), la jugadora estrela dels Hounslow Harriers, un equip amateur de futbol femení. Ella accepta la invitació de Jules d'unir-se al club, a pesar de que ella sap que els seus pares no l' aprovaríen. Jess es converteix en un membre clau de l'equip i en la millor amiga de Jules. Ella tambè desenvolupa una relació especial amb l'entrenador de l'equip, Joe (Jonathan Rhys-Meyers), un jove al que el somni de famós futbolístic s'arruinà quan va sufrir una lesió en el genoll. Mentres tant, hi ha rumors de que un reclutador d'una universitat americana esta buscant jugadores per a l'equip de futbol femení. La situació resulta en diversos xocs culturals que van des del seriós fins al còmic, mentres Jess, les seues amigues (tant de la comunitat hindú com del club de futbol) i la seua família tracta de conciliar les expectatives d'ambits culturals i els seus propis somnis i desitjos.

Fés click ací per a obtindre més informació del film.

I per a finalitzar, part de la banda sonora original de la película:

2 de juny del 2010

Cassandra's dream


"Cassandra's Dream" narra la història d'Ian (Ewan McGregor) i el seu germà petit Terry (Colin Farrell). Malgrat els seus problemes econòmics, ambdós adquireixen un veler de segona mà anomenat "Cassandra's Dream", amb la idea de condicionar i navegar en ell els caps de setmana. Ian coneix a l'atractiva Angela (Hayley Atwell), una jove actriu que acaba d'arribar Londres a la recerca d'un futur d'èxit en el món de la interpretació. D'altra banda, la debilitat de Terry pel joc provocarà que ambdós conflueixin en un carreró sense sortida en el que la seva situació financera serà extremadament delicada. L'aparició del seu oncle Howard (Tom Wilkinson), nouvingut d'Estats Units i amb un passat aparentment ple d'èxits econòmics, suposa un alleugeriment per a l'economia dels germans. Però tot té un preu. Howard els obligarà a infringir la llei, posant a prova la seva catadura moral, i provocant una sèrie d'esdeveniments que donaran lloc a conseqüències inesperades.

Ací tenim una mostra de la música que apareix a la pel·lícula:









I ara, el trailer del film:

19 de maig del 2010

El hotel de los líos.


Gordon Miller, un productor de teatre d'estar per casa, vol muntar l'obra d'un jove autor novell. Mentre espera que algun capitalista li caigui del cel per iniciar els preparatius de la funció, Miller s'ha instal lat, amb els 22 membres de la seva companyia, a l'hotel que regenta el seu cunyat. Quan ja ha una petita fortuna a l'hotel, un inspector descobreix la seva situació i decideix desallotjar. Però Miller, amb la complicitat dels seus fidels Harry Binelli i el mut Faker Englund, se les enginyen per romandre en el cada vegada més agitat hotel i aconseguir aixecar el teló.

14 de maig del 2010

El baile de los vampiros.


El professor Ambrosius (Jack MacGowran) i el seu ajudant Alfred (Roman Polanski) arriben a l'hivern a una població remota a Transsilvània motivats pels estranys successos que hi ocorren, els quals generen sòlides sospites sobre l'accionar de vampirs. S'allotgen a l'hostal de Shagal (Alfie Bass), la seva dona Rebeca (Jessie Robins) i la seva filla Sara (Sharon Tate). Aviat Alfred s'enamora de Sara, però ella desapareix i comença a estendre's el rumor que ha estat segrestada per algun vampir. Prop del poble, hi ha un castell en el qual habita un aristòcrata, el comte von Krolock (Ferdy Mayne) i el seu fill Herbert (Iain Quarrier).

El professor és un investigador del vampirisme i desitja trobar amb un cara a cara, per poder estudiar amb la certesa del que verificable. Ell i el seu ajudant Alfred entren al castell després de les empremtes de Sara, la filla extraviada l'hostaler, i en la recerca de respostes científiques al fenomen dels no-morts. Respostes que per fi trobaran, durant un inesperat ball que li dóna el títol a la pel.lícula.

A continuació, una xicoteta mostra de la pel·lícula:



29 d’abril del 2010

Hace mucho que te quiero.


Juliette (Kristin Scott Thomas) surt en llibertat després de passar quinze anys a la presó. Durant aquests quinze anys no ha tingut cap contacte amb la seva família, que la va rebutjar. Léa (Elsa Zylberstein), la seva germana petita, l'acull a casa de Nancy, on viu amb el seu marit Luc (Serge Hazanavicius) i dues filles adoptives. A causa del llarg empresonament de Juliette ia la seva diferència d'edat, les dues dones se senten com dues estranyes. Però Léa va acceptar donar recer a la seva germana quan els serveis socials es van posar en contacte amb ella. Al principi, Juliette sembla distant, allunyada del món, abstreta, però Léa s'esforça a fer que la seva estada sigui agradable. El seu marit Luc no està d'acord i les seves dues filles estan encantades de descobrir que tenien una tia desconeguda. La casa és gran i sempre està plena d'amics: Michel (Laurent Greville), company de treball de Léa i seductor empedreït, i una parella d'immigrants, Samir (Mouss Zouheyri) i Kaisha (Souad Mouchrik), ajuden a Juliette a tornar a una vida normal. Léa descobreix quant trobava a faltar a la seva germana i la tremenda deute que creu tenir amb ella. A poc a poc, les germanes recuperen la confiança mútua per superar els secrets i les paraules no pronunciades que van contribuir a allunyar-la una de l'altra.


Ara, l'avançada de la pel·lícula:


22 d’abril del 2010

Eduardo manostijeras.


La pel lícula s'inicia amb una conversa col.loquial entre una dona gran i la seva néta, la qual contempla des de la finestra com cau la neu i, curiosa, li pregunta a la seva àvia la raó de per que neva. Així doncs, la dona comença el seu relat ... La seva història s'inicia quan una venedora de maquillatge anomenada Peg, entra a una mansió per tal de vendre els seus productes de bellesa. En endinsar-se en el lloc es troba amb Edward, un nen que va ser creat a partir d'un robot, però no va poder ser acabat per la sobtada mort del seu creador, deixant-lo amb tisores per mans, i que per diversos factors mai va sortir de la seva llar tancant en un món de fantasies. Commoguda per la seva bondat i innocència decideix emportar-se'l a casa seva. Ningú en la seva família (el seu marit i el seu fill) semblen incòmodes amb la presència d'Edward i fins i tot els veïns s'interessen en el misteriós hoste d'Peg. No obstant això, en arribar Kim, la filla gran de Peg, es desencadena una sèrie de problemes, perquè ella sí que se sent amoïnada amb Edward a casa. Edward s'enamora d'ella. No obstant això ella té nòvio, Jim, el qual de certa manera evita que Kim descobreixi els seus sentiments cap a Edward. A causa de la seva innocència, molts dels veïns de Peg s'aprofiten d'ell de formes una mica ridícules i inútils. No obstant això, Jim troba com aprofitar-se de les "màgiques mans" d'Edward, fent que obri les portes per robar diners de casa. En el moment en què són descoberts per la policia, és abandonat per tots, a excepció de Kim. És en aquest moment quan ella descobreix que el que sent per Edward és més que llàstima o compassió, és amor. Quan surt de la presó i després de diversos incidents decideix tornar a la seva mansió. Al final, la dona resulta ser Kim i, després d'un respir, contesta la seva néta que neva perquè Edward és viu, perquè quan ell va arribar a la seva llar va ser la primera vegada que va nevar i no podria seguir passant a menys que ell encara visqués.


A continuació, l'avançada de la pel·lícula:




Ara, uns dels diversos temes que s'interpreten a la pel·lícula:






25 de març del 2010

Cantando bajo la lluvia.


Abans de conèixer l'aspirant a actriu Cathy Seldon (Debbie Reynolds), l'ídol del cinema mut Don Lockwood (Gene Kelly) pensava que ho tenia tot, fama, fortuna i èxit. Però, després de conèixer-la, s'adona que ella és el que realment faltava en la seva vida. Amb el naixement del cinema sonor, Don vol filmar els musicals amb Kathy, però entre tots dos s'interposa la reina del cinema mut Lina Lamont (Jean Hagen).
és una pel lícula musical de Hollywood, estrenada el 1952. Feta seguint els esquemes clàssics de la Metro, té la seva inspiració en la sèrie de Melodies de Broadway que es va anar realitzant a Hollywood en els 30 i 40, coincidint amb l'aparició del cinema sonor.

La pel.lícula va ser un gran èxit gràcies a les seves escenes de ball, especialment la de Gene Kelly sota la pluja, quan canta la cançó que dóna títol al film.


Ara, una de les escenes més famoses del cine, i del génere musical:



I ara, com no, una de les cançons més famoses del cine i de la música en general:

5 de març del 2010

Missing.

La pel lícula recrea la història de la desaparició d'un jove esquerrà nord-americà durant el cop d'estat a Xile que va deposar el president Salvador Allende (encara que el país no es nomena de manera explícita). El pare del jove, protagonitzat per Jack Lemmon, acompanyat de la seva nora (Sissy Spacek), realitzarà una recerca del seu fill per Santiago per intentar trobar-lo, descobrint que el seu país està implicat en aquest cop.


Per problemes tecnics, no es poden visualitzar ni la portada de la pel·lícula ni el trailer, però a continuació us deixe una direcció per veure la portada:


http://images.google.com/imgres?imgurl=http://i550.photobucket.com/albums/ii431/hidetora_album/MissingDesaparecido.jpg&imgrefurl=http://www.vagos.es/showthread.php%3Fp%3D1052666084&usg=__KFz_dsFigw37WOdw695vhFFOqzM=&h=425&w=300&sz=40&hl=es&start=3&itbs=1&tbnid=pUiqK3Tm5luc3M:&tbnh=126&tbnw=89&prev=/images%3Fq%3Dmissing%2Bpelicula%26hl%3Des%26sa%3DG%26tbs%3Disch:1

12 de febrer del 2010

Delitos y faltas.


Es entreteixeixen dues històries en paral.lel, barrejant comèdia i drama. La primera, interpretat pel propi Allen, juntament amb Alan Alda, reeixit i arrogant productor de televisió que és alhora el seu cunyat, el contracta per fer un documental sobre la seva vida i obra, els dos s'enamoren d'una dona intel ligent i amb ambicions que treballa en el medi (Mia Farrow). La segona història, interpretada per Martin Landau (Judah), conjuga els temors i dilemes de l'ànima humana en enfrontar-se en una situació límit. El personatge de Landau és oftalmòleg, la seva vida està plena de privilegis i ha perdut amb els anys la fe en Déu, és assetjat per la seva ex amant (Anjelica Huston) qui l'amenaça de destruir el seu matrimoni i la seva reputació si no torna al seu costat i deixa a la seva dona. Judah decideix contactar amb el seu germà qui es mou en el món del crim i li suggereix assassinar a la dona, Judah inicialment rebutja la idea però al sentir-se cada cop més assetjat per la dona decideix acceptar-ho. Un cop assassinada seu ex amant, Judah se sent penedit, recorda el seu passat i la seva formació jueva i sent que és el mateix Déu que l'observa per condemnar la seva falta, però com es revela al final de la pel.lícula, amb el pas del temps en ell desapareix el sentiment de culpa, recobra la tranquil.litat i continua amb la seva vida de privilegis. Al conversar al respecte amb Cliff sobre aquest assumpte i plantejar-se com si es tractés d'un guió cinematogràfic, aquest li recalca que no seria el final adequat ja que qui va cometre el crim no va rebre un càstig, però Judah (Landau) li diu a Cliff (Allen ) que així és la vida real i que si voleu veure un final feliç, "vagi a veure una pel lícula de Hollywood". Efectivament Judah oblida la seva culpa i continua la seva vida, mentre tant Cliff acaba només després que la documentalista de qui es va enamorar (Mia Farrow) ho deixa per la seva arrogant i poderós ex cunyat.


A continuació, una mostra del que veurem aquesta tarda:

5 de febrer del 2010

Amélie.

Amelie (Audrey Tautou) és una persona que s'ha creat la seva pròpia vida. Nascuda en un entorn hostil a la felicitat, ha suplert faltes d'afecte i d'abundància amb una imaginació desbordant que converteix la seva existència en una faula, de trobades i desencontres, en la qual ella s'assigna el paper de la fada bona, la que facilita les vides dels altres amb un toc de vareta màgica. Però una fada humana al cap ia la fi que es donarà compte de que també ella necessita dels seus poders.




A continuació, una petita mostra de la pel·lícula:





I ara, unes quantes cançons que intervenen a la pel·lícula: