Benvingut al bloc del cineclub de l'IES Jorge Juan d'Alacant.
Cada divendres, a les 18:00, al Saló d'Actes, podràs gaudir d'una nova pel·lícula.
Preguem als espectadors que ens segueixen cada setmana que siguen puntuals!!!


Normes del bloc

Pots comentar els nostres articles sempre que t'identifiques amb un nom real.

7 de març del 2008

La vida de Brian

Brian nace en un pesebre de Belén el mismo día que Jesucristo. Un cúmulo de desgraciados y tronchantes equívocos le harán llevar una vida paralela a la del verdadero Hijo de Dios. Sus pocas luces y el ambiente de decadencia y caos absoluto en que se halla sumergida la Galilea de aquellos días, le harán vivir en manos de su madre, de una feminista revolucionaria y del mismísimo Poncio Pilatos, su propia versión del calvario.Considerada la quintaesencia de la "demencia" Python.
Una obra de arte del humor y la ironía, no esperes carcajadas provocadas por la película, pero sí más de hora y media de sonrisa que se te queda varios días y que sin embargo hace a la vez pensar sobre lo trivial de la realidad histórica convertida en leyenda por los años o por los terceros observadores y no protagonistas.

Para que se puedan hacer una idea mas o menos de la irrealidad de la pelicula hay que ver algunas frases de ella:
  • Judio: Bien , pero aparte de la educación, las carreteras, la sanidad, la irrigación, el vino, los hospitales, el orden público, el sistema de alcantarillado y la sanidad pública. ¿Que han hecho los romanos por nosotros?
  • "Lo siento, no tengo pipas. Tengo higadillos de erizo, y bazos de ocelote... ¿Quieres morros de nutria?"
  • ''Creo que ha dicho 'Bienaventurados los queseros'".
    • Espectador de Jesucristo
  • "¿Por qué precisamente los queseros?"
    • Espectadora
  • "Hombre, no hay que tomarlo literalmente, se refiere a todos los fabricantes de productos lácteos."
    Marido de la espectadora.
Pero para ver algun adelante de la pelicula de la semana que viene hace falta verlos de verdad:
Alguna escena 1, 2.

Y una reseña hitorica para no llegar alli sin saber de que nos hablan.

4 de març del 2008

Solas

La soledat és el tema principal d'aquesta pel·lícula "Solas", soledat que ve del desarrelament que causa l'emigració del camp a la ciutat.
Solas ens parla de la situació de la soledat i de la falta d'estima que viuen moltes persones en la nostra societat, així com del maltractament. Una mare que va uns dies a la ciutat i viu en sa casa amb sa filla, la protagonista, ens condueix per tres històries sobre la necessitat d'afecte. Benito Zambrano ha construït una història a partir de la relació entre quatre personatges: un vell malalt que insulta la dona i no vol saber res de la filla; la dona que, malgrat les dificultats, encomana dolcesa; la filla que ha d'aprendre a viure sense amargor; i el vell veí que viu sol amb el seu gos Aquiles.
El director intenta reflexionar sobre la necessitat d'afecte i la diversitat de maneres de satisfer aquesta necessitat, promou la responsabilitat en el terreny de la sexualitat a partir de la discussió de distintes situacions plantejades en la pel·lícula i identifica diferents formes de violència de gènere i maltractament.