Benvingut al bloc del cineclub de l'IES Jorge Juan d'Alacant.
Cada divendres, a les 18:00, al Saló d'Actes, podràs gaudir d'una nova pel·lícula.
Preguem als espectadors que ens segueixen cada setmana que siguen puntuals!!!


Normes del bloc

Pots comentar els nostres articles sempre que t'identifiques amb un nom real.

27 de febrer del 2011

La vida de los otros


La vida de los otros és la pel·lícula que el Cineclub emetrà el divendres 4 de març.

És una pel·lícula alemanya, que fou estrenada al 2007, i la primera del director Florian Henckel von Donnersmarck. Compta amb els actors alemanys Ulrich Mühe, Martina Gedeck i Sebastian Koch en el paper de protagosnistes.

Conta la història d'una parella d'intel·lectuals (i demòcrates) que viu a Berlín Est durant l'època de l'Alemanya Comunista, i com són perseguits per la Stasi (la polícia secreta de la RDA).

Gunyà l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, a més de nombrosos premis internacionals. És una de les pel·lícules europees més llorejades.

Aquest interesantíssim film serà presentat per Mercé Santonja.

A continuació, pots llegir la sinopsi i veure el tràiler:

L'any 1984, a la part oriental de Berlín, el departament de seguretat de l'Estat (Stasi) li encarrega a Hauptmann Gerd Wiesler espiar el conegut dramaturg Georg Dreyman per comprovar si és lleial al règim de la RDA. Ell creu que el l'objectiu és realment vigilar a l'artista però realment és una idea que ha tingut el ministre de cultura Bruno Hempfest. El ministre vol treure de la circulació a Dreyman per tal de guanyar-se a la seva nòvia Christa-Maria Sieland. Ella havia aparegut amb Hempfest perquè, en cas contrari, Hempftest l'havia amenaçat amb arruïnar la seva carrera d'actriu. El superior de Wiesler, el tinent coronel Anton Grubitz intenta incentivar la seva carrera professional fent-li interessants observacions i fent que s'aguditzin els seus sentits. Fent les observacions secretes durant la festa d'aniversari de Dreyman, Wiesler li crida l'atenció que hi ha algú que llegeix un llibre de Brecht. Es tracta del director de teatre Albert Jerska, amic de Dreyman, el qual des de fa set anys està a la llista negra i té prohibit treballar en la seva professió. Aquest llibre Wiesler l'agafa d'amagat.

Wiesler – solter i amb una vida social pobra, viu en un apartament escassament moblat – entra en el món de l'art, de la ment crítica i obert, i veu relacions personals que ell mateix no pot mantenir.

Després del suïcidi d'Albert Jerska, Georg Dreyman va canviar la seva actidud respecte el govern. Aquest aspecte es destaca a la película que, després de rebre el missatge, Dreyman toca la "Sonata de la gent bona", un estudi per piano, que Jerska li havia donat en la festa d'aniversari. El nom del mateix prové de l'obra de Brecht Els bons de Szechwan, en la que, tot i les circumstàncies adverses i els desavantatges personals, una prostituta es dedica a ajudar a altres persones.

Sota la impressió d'aquesta "vida dels altres” Wiesler s'allunya cada vegada més de la seva tasca de trobar informació recriminant sobre Dreyman. Només escriu trivialitats en els seus informes. Utilitzant una màquina d'escriure que un periodista de la revista d'Alemanya Occidental Der Spiegel li havia proporcionat clandestinament, Dreyman escriu sobre la inusualment alta quantitat de suicidies. A partir de la segona meitat de la dècada dels anys 1970 no es publiquen i es censuren per les autoritats. L'article de Dreyman es publica de forma anònima a "Der Spiegel".

Quan Christa-Maria Sieland, a la qual es porta a interrogatori a la central de la Stasi (Sevei secret est-alemany) perquè el ministre de cultura Hempf així ho havia demanat, ella no pot resistir i delata al superior de Wiesler, Anton Grubitz, que Dreyman és l'autor de l'article al setmanari der Spiegel. Malgrat això, no es troba la màquina d'escriure durant l'escorcollament del pis de Dreyman.

Grubitz, suspostós de Wiesler, li demana que faci un altre interrogatori amb Christa-Maria Sieland i li demana que aporti resultats. Després de més amenaces l'actriu delata l'amagatall de la màquina d'escriure. Però just abans que es pugui fer l'escorcoll, Wiesler aconsegueix de treure la màquina del domicili de Dreyman. Quan Christa-Maria Sieland veu com obren l'amagatall no pot soportar més la vergonya de la seva traició. Se'n va del pis corrents, es tira davant d'un camió i queda mortalment ferida. Grubitz, malgrat que no té cap prova, està segur que Wiesler ha ajudat a Dreyman. Es relega a una posició sense cap importància per la inspecció de cartes (Departament M).

Després de la reunificació Hempf i Dreyman es tornen a trobar. Hempf li diu que no ha escrit més després del caure del mur. Dreyman demana perquè ell no havia estat mai observat. Llavors Hempf li contesta que haviat estat sota vigilància total i li diu de mirar al darrere dels interruptors. Dreyman descobreix la instal·lació dels micròfons en el seu pis. Amb gran sopresa Dreyman llegeix els informes que la Stasi havia escrit sobre ell. Sorprès se n'adona que l'agent „HGW XX/7“ del servei secret no l'havia delatat. S'assabenta de la identitat de la persona, però no s'hi posa en contacte.

Dos anys més tard, en el mostrador d'una llibreria, Wiesler veu la publicitat de la nova novel·la de Dreymn "Die Sonate vom Guten Menschen". La foto de Dreyman es veu junt amb un piló de llibres. El llibre està dedicat a Wiesler, però sota el seu nom fals de "HGW XX/7". Wiesler compra el llibre. El venedor li demana si el vol com a regal, la resposta és té més que un sentit: "No, és per mi."

Òbviament veure els informes i el comportament de Wiesler han portat a que Dreyman li ha tornat la seva força creativa.



20 de febrer del 2011

Una noche en la ópera


Una noche en la ópera serà la pel·lícula que el Cineclub projectarà el divendres 25 de febrer.

Considerada un dels 100 millors films de la història del cinema, fou estrenat el 1935 als Estats Units. Està dirigida per Sam Wood i és protagonitzada pels astres de la comèdia, els germans Marx, Groucho, Chico i Harpo.


Ara, pots veure la sinopsi:

A Una noche en la ópera, els germans Marx ajuden a dos joves amants per tenir èxit en l'amor, així com en el món de l'òpera.
Otis B. Driftwood (Groucho Marx) és contractat per la vídua de la societat esperançada, la senyora Claypool (Margaret Dumont), per ajudar-la a entrar en l'alta societat, però en lloc d'això es passa festejant tot el dia i la insulta. En l'última òpera de la temporada a Itàlia, Otis es reuneix amb Fiorello (Chico Marx), que és el millor amic i director de Riccardo (Allan Jones), una cantant d'òpera que anhela la seva gran oportunitat i que està enamorat amb el seu company de la cantant d'òpera Rosa (Kitty Carlisle). No obstant això, els somnis de Riccardo es veuen frustrats per l'estrella de l'òpera, Lassparri (Walter Woolf King), un home egoista que vol la fama-i Rosa-per si mateix. Otis Riccardo signes d'un contracte, pensant que és la firma Lassparri, Lassparri, d'altra banda, la signatura de l'òpera de Nova York pel director Herman Gottlieb (Sig Ruman).

Encara que Ricardo i Fiorello no estan autoritzats a acompanyar al grup en el seu viatge a Nova York, se les arreglen per polissó al vaixell, juntament amb un altre dels amics de Fiorello, Tomasso (Harpo Marx), un aparador acomiadat per Lassparri. Una vegada a Nova York, els polissons són perseguits per la policia per entrar al país il.legalment, i Otis acaba perdent el seu treball en l'òpera de Gottlieb.


Esta pel·lícula serà presentada per Mariola Gomis.

I per finalitzar, una escena boníssima d'esta comèdia.

13 de febrer del 2011

Gattaca


Com sempre, divendres 18 de febrer a les 18:00 et portarem una nova pel·lícula al Cineclub Bogart.

Esta setmana projectem Gattaca, una pel·lícula americana del 1997 i que pertany al genere de ciència ficció.

Fou nominada a diversos Premis Oscar, encara que finalment, no els guanyà.


Ara pots veure la sinopsi:

Vincent és concebut de forma 'tradicional' (fruit de l'amor dels seus pares). Al néixer se li practica una anàlisi de sang, pel qual es pronostiquen les característiques, riscos de salut, propensió a malalties, etc. que tindrà en el futur. Dintre d'aquestes es troben possibles problemes cardíacs congènits, miopia i mort prematura a l'edat de 30 anys. Per això, els seus pares decideixen que el segon fill vingui al món de forma artificial, és a dir, seleccionat genèticament i amb tots els avantatges possibles; d'aquesta manera, es pretén assegurar-li un millor futur, sense els obstacles que hauria d'enfrontar Vincent.

Un dia mentre jugava amb el seu germà Anton al joc "gallina" (veure qui pot nedar més lluny) Vincent, que estava "destinat" a perdre, guanya, i Anton, l'home perfecte perd. És a dir que quan Vincent li guanya al seu germà, s'adóna que el pot assolir més coses de les quals li havien promès. Llavors abandona la seva llar i la seva família i comença a combatre contra la seva suposada destinació, emprenent una recerca de treball per al qual la seva herència genètica no era acceptable, pel que només se li donen treballs manuals o de neteja, que són els esperats pel seu nivell.

Vincent Freeman creu que mai complirà amb el seu somni sense ajuda. Per aquest motiu decideix acudir a algú perquè li ajudi a contactar amb Jerome Morrow, de qui adopta la seva nova identitat. És en aquest moment quan gràcies a un tenyit de pèl, lents de contacte, una operació per ser més alt, etc, Vincent es transforma en Jerome, canviant d'aquesta manera el seu exterior. Ja no és més Vincent Antón Freeman, ara tot el món el coneix com Jerome Morrow.

Vincent es despertarà cada dia rentant-se i raspant-se tot el cos i la pell per a poder així seguir sent Jerome sense deixar proves genètiques que en realitat és Vincent, sense cridar l'atenció. És a dir que tracta de ser una mica qui no és, amb la condició de arribar a ser alguna cosa que vol. Això degut al fet que les partícules corporals (com caspa o pell morta) podrien ser detectats pels equips que impedeixen l'accés de tota persona estranya a Gattaca, reconeixent l'ADN.

Finalment, Vincent aconsegueix el treball en Gattaca, fent-se passar per un vàlid, sense que ningú ho descobreixi, ja que per si solament podia igualar a un vàlid en capacitat. No obstant això una setmana abans que Vincent sigui llançat a l'espai assassinen a l'única persona que podia haver anul·lat el seu viatge, més encara perquè havia estat a un pas de descobrir que Vincent és un no vàlid. Vincent a l'observar l'escena del crim li cau una pestanya la qual és oposada pels investigadors de l'assassinat. A l'analitzar les mostres recollides, troben la pestanya de Vincent, quedant així identificada la presència d'un no vàlid en l'escena del crim, i acusant-lo com principal sospitós de l'assassinat.


Esta pel·lícula serà presentada per Laura Hernández.

Per últim, pots veure el tràiler, que encara que està en anglés, ja pots fer-te una idea d'esta obra mestra:


6 de febrer del 2011

Chicago


El divendres 11 de febrer el Cineclub projectarà aquest musical del 2002 i que fou tan famós aquell any.

Chicago és un film dirigit per Rob Marshall i amb actors tan coneguts com Catherine Zeta-Jones, Richard Gere o Renée Zellweger.

Gunyadora de l'Oscar a la Millor pel·lícula entre altres molts.

La sinopsi, a continuació...

A Chicago, la fama ho és tot, i qui la tingui estarà en el cim. Velma Kelly (Catherine Zeta-Jones) , una artista de cabaret, arriba una nit al Club Onyx retardada per a la seva funció, la seva germana(amb qui sempre actuava)no està amb ella I decideix començar el seu nombre sola. En un lloc del mateix club, es trobava entre els espectadors Roxie Hart (Renée Zellweger), una noia amb una gran ambició: ser famosa a qualsevol preu. I precisament per aquest motiu, un tal Fred Casely li havia promès una audició en l'Onyx a canvi de tenir sexe amb ella, a la qual cosa Roxie va accedir. Aquesta mateixa nit ,després que Roxie i Fred deixessin el lloc per anar-se al departament d'ella, Velma és arrestada per la policia just després de la seva presentació.

Després d'un mes de relacions sexuals amb el seu amant Fred, Roxie creu que ja és temps que aquest la present a un dels seus contactes, perquè ella pugui començar la seva carrera com a artista. La sorpresa i decepció de Roxie són enormes quan ella s'assabenta que Fred no tenia contactes en el club, de fet ,Fred havia apostat amb un trombonista portar-se a Roxie al llit. A sobre, Casely decideix que no vol saber més res amb ella i decideix tallar tota relació. Enmig de la desesperació, Roxie pren un arma que es trobava guardada en un calaix d'un moble de l'habitació i obre foc sobre Fred , matant-ho en l'acte.

Unes hores més tard, la policia havia arribat i el marit de Roxie ,Amos Hart (John C. Reilly) estava atestant. En aquest moment, arriba el fiscal Harrison per interrogar-los a ambdós. Amos comença el seu relat del que havia passat: un lladre s'havia ficat a la seva casa, mentre la seva dona estava dormint.I just en aquest moment, ell arriba i li dispara per protegir a la seva esposa. Harrison, lluny de creure-li, li diu que el nom de la víctima era Fred Casely. Amos se sorprèn en saber que la víctima era el venedor de mobles que li havia venut a ell i a Roxie. Llavors Amos s'adona de la infidelitat de la seva dona, i ple d'ira comença a dir-li a Harrison el que en veritat va passar. En escoltar la declaració (ara la veritable) d'Amos, el fiscal immediatament deté a Roxie i fa que la hi portin a la presó del comtat de Cook ,on romandrà detinguda fins al seu judici ,en el qual Harrison demanarà per a ella la pena cabdal: l'horca.

En arribar a la presó, Roxie i un grup de noves presidiarias són posades sota la custòdia de la Matrona "mama" Morton (Queen Latifah). Està de seguida estableix com és la forma de portar-se bé amb ella en aquest lloc: la reciprocitat. Morton porta a Roxie al "Carreró de les assassines", el pavelló de la presó on com el seu nom ho diu, es troben totes les acusades d'assassinat. És aquí quan Roxie coneix personalment a Velma Kelly, qui s'enorgullia per la publicitat que els mitjans (en aquest cas el Redbook Magazine) estaven fent sobre el seu horrendo crim: Velma havia assassinat a la seva germana i al seu marit per una infidelitat, unes hores abans del seu últim xou en l'Onyx.

Els dies van passant i Roxie va coneixent a les seves companyes de presó, un dia, mentre cambiababa les tovalloles per al bany, Roxie accidentalment escolta una conversa entre Velma i Mama, en la qual la celadora estava fent arranjaments per promocionar a Velma com una celebritat.

En acabar la conversa, Roxie surt del bany i "accidentalment" es creua amb Velma en el passadís ,qui en la primera impressió l'única cosa que fa és ningunearla. Tot succeeix davant la vista de "Mama" Morton ,qui crida a Roxie a la seva oficina i li ofereix la seva ajuda. Morton li explica a Roxie que l'única possibilitat que té de sortir de la presó és a través d'un advocat: Billy Flynn Richard Gere, el millor advocat criminal de tot Illinois, especialista en dones i jurats.

Després que Mama fes els arranjaments (i de pagar-li 100 dòlars per una trucada de telèfon), Roxie finalment coneix a Billy Flynn, qui havia vingut a la presó per seguir preparant el cas d'una clienta seva: gens menys que Velma Kelly. Però Billy no es mostra interessat a resoldre el cas de Roxie, almenys clar, que aquesta tingués 5000 dòlars.

Després d'un temps ,Amos ,el marit de Roxie, aconsegueix part dels diners (solament 2000) per contractar a Flynn, qui al principi es mostra poc inclinat d'acceptar aquesta quantitat , per després revelar que finalment accepta el cas de Roxie. Segons el mateix Flynn ,la idea era promocionar a Roxie com una celebritat (igual que estava fent amb Velma). Amb això, es guanyaria el suport de la gent i a més, els diners que el demanava pels seus serveis. Però per fer això havia de convertir a Roxie, en una abnegada esposa soferta sortida d'un convent, ja que la seva bellesa era pràcticament angelical i sàvia que això podia influir en la justícia de Chicago. Billy llavors crida a una conferència de premsa on comença a manipular a tots els allí presents amb l'ajuda d'una reportera amiga seva, Mary Sunshine.

Amb l'ajuda d'aquesta conferència i tota la promoció que Billy comença a fer girar, la fama de Roxie comença a pujar com l'escuma, arribant a ser tant o més famosa que Velma Kelly, qui a hores d'ara començava a entrar en l'oblit ,per culpa de la sobreexposició que tenia Roxie.Així, Velma, veu que la seva única oportunitat és aliar-se amb el seu rival, proposant-li que en sortir de la presó podrien actuar juntes. No obstant això ,Roxie aprofita la treva que li proposa Velma sol per burlar-se d'ella.

Una nit Billy Flynn, qui es trobava en un club, rep un nou cas sobre una milionària anomenada Kitty Baxter ,qui havia assassinat al seu marit per ser-li infidel amb dues dones.

Kitty és portada a la presó del comtat de Cook enmig d'un escàndol, Flynn comença a interessar-se en el cas d'ella, i Roxie albira la possibilitat que li passi el mateix que a Velma: deixar de ser famosa. Davant aquesta situació, Roxie simula un desmai en ple pavelló amb tota la premsa present. Quan li pregunten sobre que era el que li havia passat, Roxie afirma estar embarassada. La qual cosa deslliga un altre remolí, mentre Velma és testimoni de tot el que passava. Després d'una "sessió" amb un doctor per part de Roxie, est li confirma a Flynn l'embaràs de la seva defensada. En sortir del sanatori i enmig d'un tumult de periodistes, Amos fa la seva aparició proclamant la paternitat del "bebè" de Roxie, encara que és ignorat per tots els que es troben allí. Aquest fet és crucial al desenvolupament final de la pel·lícula.

No et perdis este film i vine este divendres al Cineclub Bogart.

Per últim, pots veure una de les cançons d'aquest musical: