Benvingut al bloc del cineclub de l'IES Jorge Juan d'Alacant.
Cada divendres, a les 18:00, al Saló d'Actes, podràs gaudir d'una nova pel·lícula.
Preguem als espectadors que ens segueixen cada setmana que siguen puntuals!!!


Normes del bloc

Pots comentar els nostres articles sempre que t'identifiques amb un nom real.

29 d’abril de 2010

Hace mucho que te quiero.


Juliette (Kristin Scott Thomas) surt en llibertat després de passar quinze anys a la presó. Durant aquests quinze anys no ha tingut cap contacte amb la seva família, que la va rebutjar. Léa (Elsa Zylberstein), la seva germana petita, l'acull a casa de Nancy, on viu amb el seu marit Luc (Serge Hazanavicius) i dues filles adoptives. A causa del llarg empresonament de Juliette ia la seva diferència d'edat, les dues dones se senten com dues estranyes. Però Léa va acceptar donar recer a la seva germana quan els serveis socials es van posar en contacte amb ella. Al principi, Juliette sembla distant, allunyada del món, abstreta, però Léa s'esforça a fer que la seva estada sigui agradable. El seu marit Luc no està d'acord i les seves dues filles estan encantades de descobrir que tenien una tia desconeguda. La casa és gran i sempre està plena d'amics: Michel (Laurent Greville), company de treball de Léa i seductor empedreït, i una parella d'immigrants, Samir (Mouss Zouheyri) i Kaisha (Souad Mouchrik), ajuden a Juliette a tornar a una vida normal. Léa descobreix quant trobava a faltar a la seva germana i la tremenda deute que creu tenir amb ella. A poc a poc, les germanes recuperen la confiança mútua per superar els secrets i les paraules no pronunciades que van contribuir a allunyar-la una de l'altra.


Ara, l'avançada de la pel·lícula:


22 d’abril de 2010

Eduardo manostijeras.


La pel lícula s'inicia amb una conversa col.loquial entre una dona gran i la seva néta, la qual contempla des de la finestra com cau la neu i, curiosa, li pregunta a la seva àvia la raó de per que neva. Així doncs, la dona comença el seu relat ... La seva història s'inicia quan una venedora de maquillatge anomenada Peg, entra a una mansió per tal de vendre els seus productes de bellesa. En endinsar-se en el lloc es troba amb Edward, un nen que va ser creat a partir d'un robot, però no va poder ser acabat per la sobtada mort del seu creador, deixant-lo amb tisores per mans, i que per diversos factors mai va sortir de la seva llar tancant en un món de fantasies. Commoguda per la seva bondat i innocència decideix emportar-se'l a casa seva. Ningú en la seva família (el seu marit i el seu fill) semblen incòmodes amb la presència d'Edward i fins i tot els veïns s'interessen en el misteriós hoste d'Peg. No obstant això, en arribar Kim, la filla gran de Peg, es desencadena una sèrie de problemes, perquè ella sí que se sent amoïnada amb Edward a casa. Edward s'enamora d'ella. No obstant això ella té nòvio, Jim, el qual de certa manera evita que Kim descobreixi els seus sentiments cap a Edward. A causa de la seva innocència, molts dels veïns de Peg s'aprofiten d'ell de formes una mica ridícules i inútils. No obstant això, Jim troba com aprofitar-se de les "màgiques mans" d'Edward, fent que obri les portes per robar diners de casa. En el moment en què són descoberts per la policia, és abandonat per tots, a excepció de Kim. És en aquest moment quan ella descobreix que el que sent per Edward és més que llàstima o compassió, és amor. Quan surt de la presó i després de diversos incidents decideix tornar a la seva mansió. Al final, la dona resulta ser Kim i, després d'un respir, contesta la seva néta que neva perquè Edward és viu, perquè quan ell va arribar a la seva llar va ser la primera vegada que va nevar i no podria seguir passant a menys que ell encara visqués.


A continuació, l'avançada de la pel·lícula:




Ara, uns dels diversos temes que s'interpreten a la pel·lícula: