Benvingut al bloc del cineclub de l'IES Jorge Juan d'Alacant.
Cada divendres, a les 18:00, al Saló d'Actes, podràs gaudir d'una nova pel·lícula.
Preguem als espectadors que ens segueixen cada setmana que siguen puntuals!!!


Normes del bloc

Pots comentar els nostres articles sempre que t'identifiques amb un nom real.

25 de gener del 2008

Kamchatka


Kamchatka, un sitio remoto, desconocido, ubicado en algún lugar del mapa: el lugar preciso "desde donde resistir".
Resistir es también la estrategia que ponen en práctica en la vida los protagonistas de la película de Marcelo Piñeyro. Transcurre el año 1976 y Argentina ya está sumida en plena dictadura militar; socios, amigos y vecinos son desaparecidos y cualquiera puede ser el próximo en ser llevado para no volver. Lejos de ser una película política o panfletaria, Kamchatka (2002) toma este contexto como punto de partida de una trama que se centra en la vida cotidiana de una familia que se siente amenazada y decide esconderse. Sin demasiados preámbulos y explicaciones, ni motivos declarados, madre (Cecilia Roth), padre (Ricardo Darín) y sus dos pequeños hijos parten hacia algún rincón de Buenos Aires.
De principio a fin, el relato está construído desde el punto de vista del mayor de los hermanos (Matías, de diez años); es su voz en off la que narra situaciones y revela pensamientos. Hechos históricos y referencias concretas a la realidad argentina quedan en segundo plano para dar paso a la mirada del chico, a su aprendizaje a través de los juegos y la lectura, a su percepción de un momento doloroso que es el umbral hacia la madurez.

Se pueden ver los 7 primeros minutos en este vídeo:

19 de gener del 2008

Sense and sensibility


La pel•lícula que posarem la pròxima setmana és una de les moltes adaptacions cinematrogràfiques (encertades) que s'han fet de l'obra Sentit i sensibilitat (1811) de l'escriptora britànica Jane Austen. Les seues novel•les, la majoria de les quals signava amb pseudònim (procediment habitual en les narradores dels segles XVIII i XIX) formen part del llistat de clàssics de la literatura anglesa i encara ara són molt reeditades.
L'adaptació cinematogràfica de 1995 (que va guanyar el Globus d'Or, l'Os d'Or i un Oscar per a Emma Thompson al millor guió adaptat), conta la història de tres germanes òrfenes que viuen recloses en el camp obligades pel seu germà, i mostra la crítica a una societat tancada en ella mateixa, classista i plena de contradiccions internes.
Gairebé una obra mestra molt ben filmada amb actuacions d'actors tan coneguts com Kate Winslet, Gemma Jones, Hugh Grant o Emma Thompson. Una oportunitat immillorable per a apropar-nos a la literatura anglesa del XIX i a una autora valenta i literalment espectacular: Jane Austen.

11 de gener del 2008

Un franco, 14 pesetas


Ambientándonos en la España de 1960, en el inicio del desarrollo español, el reajuste de la industria y el despido de muchos obreros, encontramos a Martín (Carlos Iglesias) a su mujer Pilar (Nieve de Medina) y a su hijo, Pablo, de cinco años que comparten el sótano de sus padres, porteros de la finca. La situación provoca que, con el impulso de Marcos (Javier Gutierrez) amigo de Martín, decidan emigrar a Suiza, aunque sin contrato de trabajo y haciéndose pasar por turistas en la aduana. Pilar y Pablo se marchan un año después, uniéndose a Martín en una vida muy diferente a la que dejan detrás. El pequeño Pablo se enfrentará a cambios drásticos en poco tiempo: ver marchar a su padre, cambiar también él de país, crecer en un entorno diferente, aprender otro idioma… Sin embargo, allí tendrá una vida tan feliz y cómoda que lo realmente duro será volver a España.

Dirigida e interpretada por Carlos Iglesias
es fácil entender el porqué de esta pelicula, que seguramente hacia tiempo que la tenia en mente, porque parece ser la historia de su vida. De lo mejor de la pelicula es el tono con que se trata la historia. Un tono agridulce muy apropiado. No se cae en una excesiva euforia ni en un drama exagerado. Las reacciones de los personajes son muy comprensibles, ademas de la labor de los tres actores principales, Carlos Iglesias, Javier Gutierrez y Nieve de Medina, los cuales están muy creíbles en sus respectivos papeles.

8 de gener del 2008

El gran dictador


Tornem de vacances amb les energies cineforumistes renovades i amb moltes ganes de seguir visualitzant cinema de qualitat que ens ajude a entendre el món en què vivim. Charles Chaplin és, sens dubte, una aposta segura pel cinema ben fet, pel classicisme i per la crítica aguda a la societat.
Chaplin mateix va escriure i va dirigir El gran dictador (1940), una sàtira contra el fascisme i Adolf Hitler que, a més, va ser la primera i l'última pel·lícula en què Chaplin parlà. El director començà a rodar l'obra després que esclatara la segona Guerra Mundial però a Alemanya no es va estrenar fins el 1958 i a l'Estat espanyol va estar censurada fins el 1976.
La pel·lícula mostra l'horror dels conflictes armats i l'absurditat dels governs fascistes i totalitaris, però al mateix temps considera el missatge d'esperança i de confiança en la pau i la justícia. Un clàssic que no passa de moda i que posà els ciments de la sàtira contemporània.