Benvingut al bloc del cineclub de l'IES Jorge Juan d'Alacant.
Cada divendres, a les 18:00, al Saló d'Actes, podràs gaudir d'una nova pel·lícula.
Preguem als espectadors que ens segueixen cada setmana que siguen puntuals!!!


Normes del bloc

Pots comentar els nostres articles sempre que t'identifiques amb un nom real.

30 de novembre del 2008

Toma el dinero y corre

Aquesta és la primera pel·lícula que dirigeix Woody Allen, i es noten ja moltes peculiaritats del seu estil, el fet de mesclar l´humor més bàsic, el patetisme del personatge, la seua mala sort amb un humor més intel·ligent, més elaborat. L´argument és prou senzill, ell és un lladre sense èxit, un delinqüent frustrat, un personatge patètic sense present ni futur, fins que, tot això canvia radicalment quan coneix l´amor, una noia que sap vore en ell el que ningú hem vist.Aquesta pel·lícula té el seu encant, no és de les millors.. però és la primera, té moments graciosos, ix ell, és en blanc i negre.. són alguns dels seus punts a favor.. i sobretot l´escena cèl.lebre de la fuga de la presó, amb eixa pistola feta amb una pastilla de sabó.. que dóna el pego molt bé, enganya als carcelers fins que la pluja destripa la màgia. La contra, és que es fa a voltes lenta, no té el ritme de la següent, Bananas, malgrat que també la història és més estàtica.. la misèria del protagonista. Primera pel·lícula dirigida per Woody Allen, que també està protagonitzada i del guió, és coautor amb Mickey Rose.
A continuació un petit fragment de la pel·lícula:

23 de novembre del 2008

Sólo mía

Aquesta setmana en el Cineclub fem una sessió especial. Amb motiu del dia internacional per a l'eliminació de la violència contra la dona, el 25 de novembre, volem fer un homenatge a totes aquestes dones maltractades donant-los el nostre suport, que no estan soles.

“Sólo mía” és una pel·lícula de Javier Balaguer sobre els maltractaments de marits cap a les seves dones. Va ser amor a primera vista. AL principi, Ángela (Paz Vega) alimentava mil formes d'estimar a Joaquín (Sergi López) i quan ella va quedar embarassada, ambdós es van sentir benaurats. Fins que va arribar el primer retret, el primer crit i la primera bufetada. Només va ser necessari un mal dia perquè Joaquín, per primera vegada, la copegés brutalment.

16 de novembre del 2008

Million Dollar Baby

Aquesta espectacular pel·lícula de boxa està dirigida per Clint Eastwood, que protagonitza el paper de Frankie Dunn, un entrenador que ha representat als millors púgils durant la seva dilatada carrera en els quadrilàters. La lliçó més important que ha ensenyat als seus boxadors és el lema que guia la seva pròpia vida: per sobre de tot, protegeix-te primer a tu mateix. Després d'una dolorosa separació de la seva filla, Frankie ha estat incapaç durant molt temps d'acostar-se a altra persona. El seu únic amic és Scrap (Morgan Freeman), un ex-boxador que cuida del gimnàs de Frankie i sap molt bé que després de l'esquerp exterior del seu col·lega, hi ha un home que acudeix a missa diàriament des de fa 23 anys, buscant una redempció que fins a ara li eludeix. Llavors, Maggie Fitzgerald (Hilary Swank) apareix un dia en el seu gimnàs. Maggie mai ha tingut molt, però si posseïx una cosa que molt poca gent en el món té: sap el que vol i està disposada a fer el que faci falta per a aconseguir-lo. En una vida de lluita constant, Maggie ha arribat fins a on està recolzant-se en el seu innat talent, impassible concentració i tremenda força de voluntat. Però més que gens, el que desitja és a algú que cregui en ella. L'última cosa que Frankie necessita en aquest món és assumir aquest tipus de responsabilitat i no diguem de risc. Sense embuts, li descriu a Maggie l'amarga realitat: ella és massa major, i ell no entrena a noies. Però la paraula no manca de significat quan no es té elecció. Incapaç d'abandonar la seva màxima ambició en aquesta vida, Maggie es pica cada dia en el gimnàs, amb l'únic suport de Scrap. Finalment, convençut per la infrangible determinació de Maggie, Frankie accepta a contracor entrenar-la. A partir d'aquest moment la vida d'ambdós canviarà radicalment.
.
A continuació el trailer:
.
.
“És una història d'amor sobre una persona turmentada per la seva falta de comunicació amb la seva filla, que descobreix a una filla adoptiva en aquesta noia obsessionada amb deixar petjada en el món de la boxa.”
Clint Eastwood

9 de novembre del 2008

Across the Universe

Film musical basat en temes dels Beatles que trasllada els seus dos amants protagonistes, Jude (Jim Sturges) i Lucy (Evan Rachel Wood) des dels molls de Liverpool fins a la psicodèlia creativa de Greenwich Village en Nova Cork i des dels carrers esquinçats per les revoltes en Detroit, fins als camps de mort de Vietnam.
L'última pel·lícula de Julie Taymor ("Frida"), una història d'amor recreada sota els efectes musicals, polítics i socials dels anys 60.
Across the Universe ens mostra una visió única d'aquests anys, plens de colorit, canvis i somnis.
A més de la seva gran banda sonora la pel·lícula conta amb la participació especial del famós cantant d'U2, Bono, l'actriu Salma Hayek, David Costello, Eddie Izzard i Joe Cocker.
A continuació un vídeo de la pel·lícula:
No hi falteu!

2 de novembre del 2008

Los lunes al sol


Aquesta setmana podrem gaudir al Cineclub d'una altra magnífica pel·lícula de Fernando León de Aranoa. Una ciutat al nord, costanera, dividida per una ria d'aigües verdes i oleaginoses. Molts homes i dones van deixar enrere el camp o el mar per a anar a treballar a les fàbriques, a les refineries, a la drassana. Però després va arribar la reconversió industrial. En el bar de Rico es reuneixen un grup d'amics, conversen en les hores mortes, es juguen les seves esperances en la màquina... en el bar es barregen els records i els projectes, es comparteixen les frustracions i les esperances. Com un fantasma, el tancament de la drassana planeja sobre ells. En el seu calendari tots els dies són festius, però en tots hi ha motiu per a la desesperació. Aquesta és la història dels que viuen la vida en diumenge, dels que passen els dilluns al sol. I parat significa estar sense empleu. Però en alguns països de Llatinoamèrica, parat també significa dempeus.

Cadascun dels personatges suporta i afronta aquesta nova situació amb estratègies i recursos distints: Santa (Javier Bardem) intenta mantenir una posició crítica i de inconformitat social, tracta de "menjar-se el món", encara que tot està ja en la seva contra; José (Luís Tosar) viu amb vergonya la seva sensació de dependència de la seva dona, i el caràcter se li va agriant, tornant-se més introvertit; Lino (José Ángel Egido) oculta la seva edat, tractant d'aparentar una imatge més juvenil per a trobar ocupació, però la seva por, ansietat i inseguretat són evidents; Amador (Celso Bugallo) és la imatge de l'home que s'ha aïllat, que ha deixat ja de lluitar, que no suporta que la seva dona li hagi abandonat. Cada personatge ens mostra diferents facetes de les dificultats dels homes en l'atur i en situacions de precarietat laboral.
Unes escenes de la pel·lícula: