El nombre de la rosa

Aquesta setmana podrem gaudir del film "El nombre de la rosa", pel·lícula ambientada a l'edat mitjana, que tracta sobre un monestir on estan succeint fets molt estranys, incloent la mort d'alguns dels monjos. Obligats pels fets, es decideixen a cridar Guillermo de Baskerville (Sean Connery), un famós investigador, frare franciscà, qui, amb el seu ajudant, Adso de Melk (Christian Slater), un novici benedictí, va descobrint proves que van més o menys indicant qui és el culpable, però sempre desapareixen les sospites ja que altres proves que les contradiuen, o bé a causa de la mort del suposat culpable.

Al començament, la pel·lícula es presenta explícitament com un palimpsest de la novel·la, és a dir que no pretén una exacta fidelitat però que és una obra que comparteix el mateix suport. El seu contingut és no obstant això molt fidel a la novel·la. Una clicada d’ull es fa a Umberto Eco, quan Guillermo de Baskerville en la biblioteca s'extasia sobre una obra d’«Umberto de Bolonya» (ciutat on Umberto Eco fa de professor).

La pel·lícula és construïda com la il·lusió de l'escala sense fi de Ronger Penrose (o d'Escher), escala on tindrà lloc d'altra banda el combat en l'incendi entre el monjo franciscà Guillermo de Baskerville, d'altra banda antic inquisidor, i un dels exbibliotecaris de l'abadia, Jorge de Burgos (altre clicada d’ull d'Umberto Eco, aquesta vegada, a Jorge Luis Borges i a la seva novel·la La Biblioteca de Babel).

A continuació una escena de la pel·lícula: