Encetem el cineclub amb Hola, ¿estás sola? (1995), la pel·lícula amb què Iciar Bollaín (Madrid, 1967) s'iniciava com a directora.La película tracta molts tòpics adolescents com ara l'amistat, la necessitat d'estimar algú, la soledat, el primer treball, les relacions familiars, etc. La història comença quan Nina -una xica de Valladolid els pares de la qual estan divorciats- decideix anar-se'n amb Trini per conéixer Madrid i la Costa del Sol. Les dues protagonistes tenen en comú un passat on han estat poc estimades i un futur imprecís. Iciar Bollaín fa una película molt realista on els personatges se'ns mostren de forma molt natural, sense dobles sentits.
Mireu els documents de la productora i una entrevista a la directora.
6 comentaris:
Els meus millors desitjos per aquest nou camí que demà s'obre perquè tots continuem aprenent i la meva felicitació a les "ànimes" d'aquest Cineclub per la seva extraordinària idea i la seva empenta.
Fantàstic començar amb una peli de la Icíar Bollaín, el cinema, al igual que la vida, no es fa només amb obres grandioses, es fa amb petites perles com la d'aquesta pel·lícula, que fa més i més gran aquesta forma de comunicar-se, d'expressar-se, de fer art que és el cinema.
(G.I.)
Gràcies a gent com tu que ens anima a fer-ho funcionar.
(D.A.)
Genial pel·licula!
Vinga!, un acudit xilé!!! :D (per a tu, Mercè!:D):
El sustito
Una vez un campesino salió a pasear con su caballo por los cerros, cuando de pronto se encuentran con un perro que les dice:
-Me dice la hora por favor?
El señor asustado porque el perro le habló, sale corriendo como un loco con el caballo, y después de correr varios kilómetros se paran en una pradera a descansar y el caballo le dice: Medio susto que nos hizo pasar el perro!!
(M.S), (F.E) i Joan Fuster
Espere que açò siga el començament d'una hermosa amistad, com va dir Bogart a la película "Casablanca". Vencerem!- com diu el meu amic Marià Sanchez-.
Mercè
P.D: Gràcies pel xiste.
M'han agradat totes les pel·licules que fins ara heu possat. Algunes més que altres, però totes m'han fet riure o m'han transmet pena d'una forma que m'agradaria tornar a veure-les...
Firmat:
- Ciutadana Kane
fer lamor es sa
Publica un comentari a l'entrada