Després de gaudir(terroríficament)la setmana passada amb una doble secció de Dràcula de la Hammer(amb Dràcula(1958) i Les núvies de Dràcula(1960) de Terrence Fisher) acomiadem el trimestre amb un parell de pel·lícules espanyoles. Tierra sin pan(1933) i El viaje a ninguna parte.
El primer d'ells es un migmetratge documental on el seu director(el genial Luis Buñuel) mostra unes devastadores imatges de la pobresa en que vivien(o malvivien)multitud de castellans.
El film es un dels pocs de la seva filmografia que va rodar a terres espanyoles(la major part a Extremadura),nomes aquest i Viridiana(1960) i Tristana(1970) son les excepcions.
Les seves cruels imatges li fan ser a mes de mestre del surrealisme(els anteriors films que va rodar a França eren purament surreals) un gran realista molt proper al neorealisme.
El viaje a ninguna parte(1986) es un film de Fernando Fernán Gómez. La pel·lícula rodada deu anys després del final del franquisme i tracta sobre aquest mateix:
Franquisme, anys quaranta. En una companyia de còmics de la llegua mig emparentats entre ells, encara que no recorden amb precisió quin es el seu parentesc, sorgeixen amors i desamors. N'hi ha separacions doloroses i trobades felices; el treball es barreja amb l'amor, els problemes econòmics amb els familiars, i la fam amb el somni d'aconseguir el triomf.
78 La cinta protagonitzada pel mateix Gómez i José Sacristán es un homenatge al propi mon de l'espectacle del cinema i del teatre. També una de les obres mes personals del seu director on aprofita per relatar les experiències d'aquesta gent en una època de caos i de confusió.
No diré mes. No us perdeu aquestes obres mestres
