Diarios de Motocicleta

Aquest divendres 26 de novembre, el Cineclub Bogart tindrà el gust de projectar... Diarios de Motocicleta.

Aquest film conta la vida, del famós guerriller cubà Ernesto "El Che Guevara", encara que hi profunditza més en la seua joventut.

És una producció franco-sudamericana rodada al 2004 i que va rebre més de 28 premis internacionals, a més de l'Oscar a la millor cançó original.


A continuació, pots veure la sinòpsi d'aquest film:

El 1952, un semestre abans que Ernesto Guevara acabés els seus estudis de medicina, ell i el seu vell amic Alberto Granado, un bioquímic, deixen Buenos Aires per viatjar pel continent buscant diversió i aventures. Tot i que al final del seu viatge tenen un objectiu, intenten treballar en una colònia de leprosos al Perú, el propòsit principal és turisme. Ells volen veure tant d'Amèrica Llatina com puguin, més de 14.000 quilòmetres en només uns mesos. El seu mètode inicial de transport era l'antiga i foradada, però funcional motocicleta Norton 500 d'Alberto batejada La Poderosa.

La ruta és ambiciosa. Es dirigiran al nord, amb l'objectiu de creuar dels Andes, viatjar al llarg de la costa de Xile, a través del Desert d'Atacama i de l'Amazonía Peruana i assolir Veneçuela just a temps per quan Alberto complís 30 anys, el 2 de abril. A causa d'una avaria de la Poderosa, ells es veuen obligats a viatjar a un ritme més lent, i arriben a Caracas al juliol.

Durant la seva expedició, Guevara i Granado es troben amb la pobresa dels camperols indígenes, i la pel.lícula assumeix una major serietat una vegada que els homes adquireixen un millor sentit de la disparitat entre els rics i pobres d'Amèrica Llatina. A Xile, els viatgers troben un parell d'homes realitzant treballs forçats a la carretera causa de les seves creences comunistes. El duo els acompanya a la mina de coure de Chuquicamata, i en veure el tracte que rebien els obrers Guevara s'enutja. La connexió d'Ernesto amb les persones necessitades és visceral i tàctil en tota la pel.lícula. Es mostra en la manera que acaricia el front d'una dona amb una malaltia terminal que no podia pagar un bon metge.

Però, és la visita a les ruïnes inques de Machu Pichu el que inspira alguna cosa en Ernesto. Ell es pregunta com la altament avançada cultura va donar pas a l'expansió urbana de Lima. La seva resposta és que els espanyols tenien armes.

Al Perú, ells treballen com a voluntaris durant tres setmanes en una colònia de leprosos de Sant Pau. Allà Guevara veu tant física com metafòricament la divisió de la societat entre les masses treballadores i les masses governants (el personal que viu al costat nord del riu, separat dels leprosos que viuen al sud) i Guevara a més es refusa a usar guants de goma durant la seva visita triant al seu lloc estrènyer les mans nues amb els espantats leprosos reclosos.

Si vols saber com acaba esta història no faltes este divendres al Cineclub!!!


Acompanyarà a esta magnífica pel·lícula, una presentació de Mariola Gomis.

Ara i per finalitzar, el tràiler: