Benvingut al bloc del cineclub de l'IES Jorge Juan d'Alacant.
Cada divendres, a les 18:00, al Saló d'Actes, podràs gaudir d'una nova pel·lícula.
Preguem als espectadors que ens segueixen cada setmana que siguen puntuals!!!


Normes del bloc

Pots comentar els nostres articles sempre que t'identifiques amb un nom real.

2 de novembre del 2008

Los lunes al sol


Aquesta setmana podrem gaudir al Cineclub d'una altra magnífica pel·lícula de Fernando León de Aranoa. Una ciutat al nord, costanera, dividida per una ria d'aigües verdes i oleaginoses. Molts homes i dones van deixar enrere el camp o el mar per a anar a treballar a les fàbriques, a les refineries, a la drassana. Però després va arribar la reconversió industrial. En el bar de Rico es reuneixen un grup d'amics, conversen en les hores mortes, es juguen les seves esperances en la màquina... en el bar es barregen els records i els projectes, es comparteixen les frustracions i les esperances. Com un fantasma, el tancament de la drassana planeja sobre ells. En el seu calendari tots els dies són festius, però en tots hi ha motiu per a la desesperació. Aquesta és la història dels que viuen la vida en diumenge, dels que passen els dilluns al sol. I parat significa estar sense empleu. Però en alguns països de Llatinoamèrica, parat també significa dempeus.

Cadascun dels personatges suporta i afronta aquesta nova situació amb estratègies i recursos distints: Santa (Javier Bardem) intenta mantenir una posició crítica i de inconformitat social, tracta de "menjar-se el món", encara que tot està ja en la seva contra; José (Luís Tosar) viu amb vergonya la seva sensació de dependència de la seva dona, i el caràcter se li va agriant, tornant-se més introvertit; Lino (José Ángel Egido) oculta la seva edat, tractant d'aparentar una imatge més juvenil per a trobar ocupació, però la seva por, ansietat i inseguretat són evidents; Amador (Celso Bugallo) és la imatge de l'home que s'ha aïllat, que ha deixat ja de lluitar, que no suporta que la seva dona li hagi abandonat. Cada personatge ens mostra diferents facetes de les dificultats dels homes en l'atur i en situacions de precarietat laboral.
Unes escenes de la pel·lícula:

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Em llevo contra la dictadura Merciana
-Ha, ha, haa, Aquesta peli "Z" és molt bona, li posem un interrogant, vaal?
-[...]
- No, la poseem...
- xdddddd

U.U


Jo també vull Gràcies per la propina.

Anònim ha dit...

berna me estas tokant
tocant molt els ...

Anònim ha dit...

collons

ACB

Anònim ha dit...

Benvolgut senyor Pau Mena Penalva, marqués de les terres Villa Teresils, duc del comptat de Jordi Joan: amb aquestes paraules, simples, car que sortides des del més profund de la meva ànima, demano el seu perdó, prego el seu perdó... No vull enemistad amb vosté, només busco la seva acceptació, i que un dia puga estimar-me com jo ho faig...
Sento si he pogut ofendre amb les meves paraules plenes de verí, no era conscient dels mots que es creaven als meus pensaments, només buscava la seva atenció.

Dit açò, espero ben aviat la seva resposta.

la seva més fidel admiradora:
Berna.

Anònim ha dit...

te perdone pero vui gracies per la propina

Cineclub Bogart ha dit...

però açò no és un blog de cine...?

J.M.

Anònim ha dit...

deixeu de parlar en nom de la bellíssima persona Pau Mena, i no poseu coses que ell no ha dit.

Anxuan, sí, és un blog de cine, però si no es treuen temes més interesants que les pel·lícules que seleccionem amb una democràcia d'exemple, açò no funciona...

He somiat que posaven Gràcies per la propina... U.U

Anònim ha dit...

que algú m'explique el primer comentari de la dictadura merciana