Casablanca

S'acaba el curs i s'acaba també la primera edició del Cineclub. Per a concloure hem pensat en una de les pel·lícules més mítiques de la història del cinema i que ha deixat per a l'imaginari col·lectiu escenes, diàlegs i música inoblidables.
La història se situa a la ciutat marroquina de Casablanca, des d'on els refugiats europeus de la Segona Guerra Mundial intentaven volar fins Lisboa i, des d'allí, cap els Estats Units. A Casablanca viu Rick (Humphrey Bogart), un nord-americà que ha decidit instal·lar-s'hi amb el seu amic pianista Sam (Dooley Wilson) i posar-hi un bar. Dos esdeveniments inesperat canviaran la vida tranquil·la de Rick: la custòdia d'uns documents robats als alemanys i el retrobament amb Ilse (Ingrid Bergman) anys després d'haver-se conegut a París.
Casablanca també és una pel·lícula política. El context de la Segona Guerra Mundial i el fet que part d'Europa haja estat ocupada pels nazis emmarca l'esquema històric que planteja el director (Michael Curtiz): els alemanys eren els enemics, els francesos més o menys confiables i els americans herois. Aquestes idees poden veure's en tots els personatges i en la forma com se'ns presenten, a més d'en intertextualitats com la citació a La gran ilusión com a proclama política i el cant de la Marsellesa per a protestar contra els nazis.
La cinta s'endugué el 1943 els Oscar a la millor direcció i a la millor pel·lícula.