Benvingut al bloc del cineclub de l'IES Jorge Juan d'Alacant.
Cada divendres, a les 18:00, al Saló d'Actes, podràs gaudir d'una nova pel·lícula.
Preguem als espectadors que ens segueixen cada setmana que siguen puntuals!!!


Normes del bloc

Pots comentar els nostres articles sempre que t'identifiques amb un nom real.

19 de gener del 2008

Sense and sensibility


La pel•lícula que posarem la pròxima setmana és una de les moltes adaptacions cinematrogràfiques (encertades) que s'han fet de l'obra Sentit i sensibilitat (1811) de l'escriptora britànica Jane Austen. Les seues novel•les, la majoria de les quals signava amb pseudònim (procediment habitual en les narradores dels segles XVIII i XIX) formen part del llistat de clàssics de la literatura anglesa i encara ara són molt reeditades.
L'adaptació cinematogràfica de 1995 (que va guanyar el Globus d'Or, l'Os d'Or i un Oscar per a Emma Thompson al millor guió adaptat), conta la història de tres germanes òrfenes que viuen recloses en el camp obligades pel seu germà, i mostra la crítica a una societat tancada en ella mateixa, classista i plena de contradiccions internes.
Gairebé una obra mestra molt ben filmada amb actuacions d'actors tan coneguts com Kate Winslet, Gemma Jones, Hugh Grant o Emma Thompson. Una oportunitat immillorable per a apropar-nos a la literatura anglesa del XIX i a una autora valenta i literalment espectacular: Jane Austen.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan era joveneta adorava aquestes pel.lícules. Els decorats, el vestuari, els paisatges, les històries... En aquesta adaptació cinematogràfica trobem una reproducció perfecta de l'època, no sols per l'ambientació, sinò per tot allò que ens conta. Atenció a la situació de les dones,totalment desvalgudes. Si eres vídua o órfena i no tenies diners propis, estaves perduda.
Ens vegem divendres. No falteu.
Mercé

Anònim ha dit...

M'encantarà tornar-la a vore. Des que la van estrenar no ho he fet. Vaig anar al cinema perquè m'encanta Emma Thompson i procure vore tot el que fa, tria molt bé els guions.
Aleshores no coneixia l'autora de la novel·la ni en sabia res de literatura, però m'agradà moltíssim l'ambientació i la història que conta. Espere que ara disfrutaré també d'unes altres coses.
No vos la perdeu. Segur que Pilar Santana farà una presentació magnífica.

Anònim ha dit...

Quina escena, la de la plorera d'Emma Thomson! Com es pot interpretar tan bé com ho fa ella? Perquè això no era només demostrar que plorava, havia de mostrar que el personatge, que aparentment representa el seny, la raó, tenia emocions, les tenia tancades durant molt de temps i per algun lloc havien de trobar eixida: la plorera.

LL.