Benvingut al bloc del cineclub de l'IES Jorge Juan d'Alacant.
Cada divendres, a les 18:00, al Saló d'Actes, podràs gaudir d'una nova pel·lícula.
Preguem als espectadors que ens segueixen cada setmana que siguen puntuals!!!


Normes del bloc

Pots comentar els nostres articles sempre que t'identifiques amb un nom real.

29 d’octubre del 2007

La lengua de las mariposas


La lengua de las mariposas és una adaptació cinematogràfica d’un conte de l’escriptor gallec Manuel Rivas. Rivas publicà l’any 1996 “A lingua das bolboretas” dins una obra de títol tremendament evocador, Que me queres, amor? de què ràpidament van aparéixer traduccions a diferents llengües, entre elles al castellà (¿Qué me quieres, amor?) i al català (Què vols de mi, amor?).
José Luis Cuerda, que és el director de la pel•lícula i l’autor del guió –juntament amb Rafael Azcona i Manuel Rivas– (Goya al millor guió adaptat en 1999), va dirigir el seu primer llarg el 1982 i és l'autor de peces tan descades com Así en el cielo como en la tierra o La educación de las hadas.
La història se situa a finals de l’any 39, uns mesos més tard de l’alçament militar que propicià la Guerra d’Espanya. En un petit poble de Galícia s’observa com a mesura que avancen els mesos, la vida aparentment tranquil•la dels seus habitants es veu alterada pels esdeveniments polítics. El canvi s’observa en la vida quotidiana de l’aldea però sobretot en el tracte que Montxo (Manuel Lozano) –un xiquet de huit anys que acaba d’incorporar-se a l’escola– té amb el seu mestre don Gregorio (Fernando Fernán-Gómez) i en la relació humana i afectiva que va forjant-se entre tots dos.
No és una pel•lícula política. El transfons de la guerra només ajuda a visualitzar qüestions com les creences religioses, la conformació social o la renuncia a les ideologies prohibides.
Animeu-vos a vindre a vore-la el divendres 9 de novembre. I a vore qui enceta els comentaris ;)

22 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola! Hi ha algú?
A vore, qui comença els comentaris?
Claraaaaa! On estàs?
Mercé!!!!!!
G.I. on estàs?
F.S. donde estás?
Propose que poseu Full Monty per a riure un muntó.

Anònim ha dit...

Censureu el coment de dalt que no posa nom!!

E.B.

Cineclub Bogart ha dit...

A ver, el/la de la propuesta de Full Monty que diga quién es ahora mismo o que calle para siempre. ¿Qué poca vergüenza es esta? Quin poc trellat! (que diria Mercé).
Estoy a punto de usar mi influencia con Blogger y aplicar métodos drásticos, que por cierto me encantan, je je je.
Haced el favor de firmar con vuestro nombre, que ja me estáis tocando los bloggers.

Anònim ha dit...

Per un oblit m'hau tirat la bronca y ara ja no m'atrevixc a dir qui soc.
La próxima volta tindré més cuidao de posar el nom.

Anònim ha dit...

M'encanta la idea de posar "Full Monty", tan se val qui ho haja proposat. No t'amoïnes, pots dir el teu nom sense por...O no dir-lo si és el teu desig.
Però anem a "La lengua de las marìposas".Us recomane que no deixeu de vindre divendres pròxim.La pel.lícula és un prodigi de sensibilitat i de tendresa.A més a més ens vindrà molt bé a tots per a refrescar la nostra memòria històrica.(Recordeu que la llei que du aquest nom s'ha aprovat fa dos dies a les Corts.)

Mercé

Anònim ha dit...

Mercè,
ets clara, concisa, directa i vas just al moll de l'ós...
Qui haja proposat Full Monty que ho diga, no? Així podrà presentar-la i perdre la por davant del públic. Va...
Més endavant us donaré algunes pistes per a "La lengua de las mariposas". Hui no, que és diumenge de vesprada i no estic gens inspirada. Uf!
Fins demà.

Anònim ha dit...

Aquesta pel·licula em va agradar moltíssim... Al final vaig plorar...
Jo propose "Los caballeros las prefieren rubias"


Firmat:
J.S.K.

Anònim ha dit...

Estava llegint els comentaris del blog anterior...
ara la que necessita una til·la sóc jo per l'examen de demà!
jeje

I el divendres "La lengua de las mariposas".
A vuere que tal...
:D



N.C.

Anònim ha dit...

1. Fixeu-vos en el nom de l'escola on va Montxo. De quina escriptora és?
2. Qui va escriure allò de "monotonía de la llengua en los cristales"? Per què Manuel Rivas tria especialment este poeta?
3. Quin animaló va inventar realment el submarí?
4. On tenen l'espiritrompa les papallones?
5. Què és un tiranorinc?
6. Coneixeu aquella cançó de "si me quieres un momento divertir, tómate un cucuruchito de maní...". Què és això del maní?

Ale, a fixar-se en les petites coses de la qüestió, que també formen part de la vida.

DÈLIA

Anònim ha dit...

2. no serà "monotonia de la lluvia tras los cristales"?
5. no serà "tilonorrinc"?

La pel·li és tota una lliçó.
No, són moltes lliçons. De ciències naturals, d'amistat, d'admiració, de descobriments, de lleialtat a les idees i a les creences, d'orgull personal, ...
A mi, quan siga encara més gran, també m'agradaria ser un mestre com a Don Gregorio, és simplement la utopia on ens agradaria mirar-nos alguns.

Anònim ha dit...

La "llengua en los cristales" no sé si serà monótona o no però deu fer un regust a vidre... uag!
He trobat el poema i el pose per si algú el vol llegir.

LL.



RECUERDO INFANTIL

Una tarde parda y fría
de invierno. Los colegiales
estudian. Monotonía
de lluvia tras los cristales.

Es la clase. En un cartel
se representa a Caín
fugitivo, y muerto Abel,
junto a una mancha carmín.

Con timbre sonoro y hueco
truena el maestro, un anciano
mal vestido, enjuto y seco,
que lleva un libro en la mano.

Y todo un coro infantil
va cantando la lección:
"mil veces ciento, cien mil;
mil veces mil, un millón ".

Una tarde parda y fría
de invierno. Los colegiales
estudian. Monotonía
de lluvia tras los cristales.
A.M.

Anònim ha dit...

Gabriel, sempre tens raó, xe! Efectivament és "tras" i "tilonorinc"...
Per arribar a don Gregoria només et queden els anys. La passió per l'ensenyament, el respecte a l'alumnat, les ganes, la saviesa... fa temps que ho tens.
LL, molt encertat el comentari. Fins esta vesprada.

Anònim ha dit...

esperem q aquesta pel.lícula vos agrade a tots i salutacions ......

Cineclub Bogart ha dit...

CRIDA IMMEDIATA
Necessitem urgentment que la persona que va proposar Full Monty isca de l'anonimat. La passarem dins de poc i necessitem ajuda!!!!

Anònim ha dit...

VENIU TOTS AL CINEMA CLUB!!!

si no signeu, l'estat capitalista(o capitalistE, segons Sofia)us penalitzarà.
(parida de l'any)


signat:
N.C.
M.O.
S.E.

Anònim ha dit...

CINE CLUB BOGART!!!!!!

EL MILLOR CINE DE TOTS!!!!!!

VENIU I NO US ARREPENTIREU!!!!!

ZP i Jose Mari A (esque ara som íntims i jo he canviat l'anglés pel català)

Anònim ha dit...

deixeu-se estar de tonteries i a fer el cartell de la pròxima pel.lícula!

N.C.

Anònim ha dit...

Mucha suerte con el proyecto que habeis sacado adelante.Me parece una muy buena idea y sería estupendo que otros centros la llevaran a cabo.

"Es imposible hacer una buena película sin una cámara que sea como un ojo en el corazón de un poeta."




A.M.

Anònim ha dit...

Pues entonces José Luis Cuerda tenía una cámara como un ojo en el corazón cuando rodó "La lengua ..." (maravillosa cita de A.M.)
N.C. - supose que després de veure la nota se t'ha passat el nerviossisme i ja no et cal til·la, extraordinària!!, perquè supose que et referies a l'examen de mates, oi?
Doncs Dèlia, ja en parlarem, què t'havies pres per escriure el que m'has escrit abans? Perquè si té la mateixa veracitat del que vas dir sobre mi i Almodovar ...
Fins dins de 3 hores i mitja.
Cap escena ni cap diàleg té desperdici de la pel·li d'aquesta vesprada. Poesia en estat pur.
Us recomane moltíssim l'última que va fer J.L. Cuerda l'any passat, "La educación de las hadas", tot un plaer per a l'ànima.

Anònim ha dit...

Volem demanar perdó per riuren's aquesta verprtada al cinefórum, al finalitzar la película, en el moment dels comentaris. És una risa absurda i incontrolable. No ens reien d'aquest terrible final ni tampoc del comentaris. Tots coneixeu aquesta risa estúpida. Ho sentim.

S.E. i N.B.

Anònim ha dit...

Per a mi la pel.lícula del divendres la millor de totes les que ja hem vist al cinefórum espere que la del pròxim divendres siga tan bona(encara que el tema es ben diferent).
Fins el divendres!!!

J.G.

Anònim ha dit...

Frase de Don Gregorio:
"En los libros podemos refugiar nuestros sueños para que no se mueran de frio."

En els llibres, en alguns llibres també trobem orquídees.

LL.