EL VIAGE A NINGUNA PARTE

Després de gaudir(terroríficament)la setmana passada amb una doble secció de Dràcula de la Hammer(amb Dràcula(1958) i Les núvies de Dràcula(1960) de Terrence Fisher) acomiadem el trimestre amb un parell de pel·lícules espanyoles. Tierra sin pan(1933) i El viaje a ninguna parte.

   

      El primer d'ells es un migmetratge documental on el seu director(el genial Luis Buñuel) mostra unes devastadores imatges de la pobresa en que vivien(o malvivien)multitud de castellans.

El film es un dels pocs de la seva filmografia que va rodar a terres espanyoles(la major part a Extremadura),nomes aquest i Viridiana(1960) i Tristana(1970) son les excepcions.

  Les seves cruels imatges li fan ser a mes de mestre del surrealisme(els anteriors films que va rodar a França eren purament surreals) un gran realista molt proper al neorealisme.

      El viaje a ninguna parte(1986) es un film de Fernando Fernán Gómez. La pel·lícula rodada deu anys després del final del franquisme i tracta sobre aquest mateix:

Franquisme, anys quaranta. En una companyia de còmics de la llegua mig emparentats entre ells, encara que no recorden amb precisió quin es el seu parentesc, sorgeixen amors i desamors. N'hi ha  separacions doloroses i trobades felices; el treball es barreja amb l'amor, els problemes econòmics amb els familiars, i la fam amb el somni d'aconseguir el triomf.

78   La cinta protagonitzada pel mateix Gómez i José Sacristán es un homenatge al propi mon de l'espectacle del cinema i del teatre. També una de les obres mes personals del seu director on aprofita per relatar les experiències d'aquesta gent en una època de caos i de confusió.

     No diré mes. No us perdeu aquestes obres mestres

DOS SEMANAS EN OTRA CIUDAD

Després del terror elegant del duo Tourneur-Lewton seguim amb un film també molt elegant que parla sobre el mon del cinema, tema utilitzat per una altra la pel·lícula que se li assimila molt Cautivos del mal. Ambdues cintes comparteixen (a mes de l'ambientació hollywoodiana) director(Vicente Minelli) i actor principal(Kirk Douglas).També tenen en comú que son melodrames sobre gent que es troba encallada en la seva vida.

       En aquest cas trobem la historia d'un actor (Douglas)que passa per  un moment de crisi personal. Després d'estar una temporada en un psiquiàtric torna a la seva ciutat, Roma perquè un director li ha ofert un paper per a en una pel·lícula que es rodarà a Cinecittà.

      És en aquesta ciutat on retrobarà la causant dels seus mals...

       El film ofereix una (com no)grandíssima interpretació d'un dels rostres mes celebres del cinema americà. Compta també amb secundaris de luxe com el carismàtic Edward G Robinson (que durant la seua època mes activa oferí multitud de papers de gàngster; participà a Perdición(1944) La dona del quadre(1944) Cayo Largo(1948) entre d'altres) i la actriu Cyd Charisse(Cantant sota la pluja(1952))

  
                No us perdeu la sessió d'aquest divendres que inaugurem especialment perquè...  
                      PER FI TENIM UN NOU PROJECTOR!!!  (ja era hora )
         

LA DONA PANTERA

The Cat people és una pel·lícula del 1942 del director d'origen francès Jacques Tourneur. Aquest dirigí moltes obres mestres del cinema clàssic(Berlin express(1948), El falcó i la fletxa(1950),La dona pirata(1951)...)

amb especial menció de Retorn al passat(1948) màxim exponent del cine negre.
El film ens conta la historia d'una misteriosa dona que es dedica a anar al zoo i contemplar les panteres. Allí coneix un enginyer naval del que s'enamora posteriorment estant casats ella comença  mostrar tota la seva extravagància...
 L'actriu principal Simone Simon d'origen europeu començà participant a films alemanys i europeus. Era l'actriu idònia per a el paper de dona pantera
doncs com diu la viquipèdia:
         Els seus trets físics, clarament felins, i el seu accent francès, que com tot l'europeu era considerat exòtic en el Hollywood de l'època i, per tant, podia restar associat en la indústria americana del cinema a qualsevol tipus de nacionalitat del vell continent, des dels Pirineus fins als Carpats la convertiren en la gran atracció del gir protagonitzat pel cinema de terror.
    

PASSEJANT AMB UN ZOMBIE

Conegut ací com a "Yo anduve con un zombie",I walked with a zombie es un film del 1943 també de Jacques Tourneur i al igual que l'anterior també es de cine fantàstic.

Fantàstic i de terror doncs treu a llum diversos temes del gènere com el vudú, els zombis, la màgia negra i les illes misterioses perdudes enmig de l'oceà. Es en una d'aquestes on es desenvolupa la trama.

  Aquest parell de pel·lícules foren fruit de la col·laboració de Tourneur amb el productor Val Lewton.

 Lewton nascut a Rússia emigrà ben jove als EEUU. Començà la seva carrera com a escriptor i posteriorment arribà a Hollywood cridat per David O Selznick. A principis dels 40 es enviat a la RKO per a produir films de terror de Sèrie B, i allí es on coneixerà a Jacques Tourneur. Després d'aquestes cintes amb el director continuà treballant en pel·lícules de baix pressupost.

      Si per alguna raó ha destacat el tàndem Tourneur-Lewton es per la elegància amb la que feien els seus projectes doncs es tractava d'uns films que pels seus generes i nivell econòmic eren molt durs de ser portats amb un estil refinat però al mateix temps pertorbador, com ho feren ells.

Us esperem!!!