La ventana indiscreta

Atenció!, perquè el divendres 3 de desembre, projectarem la pel·lícula número 99 del Cineclub.

La ventana indiscreta és un film del 1954 dirigit per l'americà Alfred Hitchcock.

Un thriller protagonitzat, entre d'altres, per la bellíssima Grace Kelly, i que fou nominat a quatre Premis Oscars i que guanyà el Premi BAFTA a la millor pel·lícula.


Si voleu assaventar-vos del tema d'este film, llegiu la sinopsi:

El fotògraf L.B. Jeffries (James Stewart) està convalescent amb una cama trencada i confinat a una cadira de rodes en els seu petit apartament a Greenwich Village. Passa el temps espiant als veïns per la finestra: una ballarina que practica en roba interior, una dona solitària, un compositor treballant amb el seu piano i algunes parelles, com la formada pel venedor Lars Thorwald (Raymond Burr) i la seua dona, postrada al llit.

Cada dia, Jeffries es visitat per Stella (Thelma Ritter) una infermera, i per Lisa Fremont (Grace Kelly), la seua núvia. Ell les conta a les dues el que veu del comportament del seus veïns. Després que el venedor carregue grans bagatges durant diverses nits, el fotògraf se n'adona que la dona del venedor ha marxat, i després veu com Lars està netejant un gran ganivet. Posteriorment, el venedor porta un altre farcell carregat de roba, que deixa per a que se l'enduguen. Amb aquestos indicis, Jeffries, Stella i Lisa creuen que Lars ha mort la seua dona.

Un vell amic de Jeffries, en Doyle (Wendell Corey), que ara exerceix de detectiu, esbrina sobre el cas i troba que la senyora Thorwald és al camp, d'on ha enviat una postal al seu marit, i el farcell porta la seua roba. Tant Jeffries com Lisa admeten que n'han fet un gra massa i què el crim no s'ha produit. Però, una nit se sent un crit i apareix mort el gos d'una veïna. Tot el veïnat surt a la finestra per veure què ha passat, excepte en Lars Thorwald, que roman al seu fosc apartament, fumant una cigarreta.

La parella protagonista segueix convençuda de la culpabilitat del venedor, i de forma anònima li passen una nota amb el text "Què ha fet amb ella?" per veure la seua reacció.

Una trama interesantíssima veritat?. Vols veure com acaba?, doncs no faltes a la teua cita amb el Cineclub aquest divendres.

Esta setmana, una magnífica presentació serà realitzada per Lucas Sirvent.

Per acabar, el tràiler de La ventana indiscreta:

Diarios de Motocicleta

Aquest divendres 26 de novembre, el Cineclub Bogart tindrà el gust de projectar... Diarios de Motocicleta.

Aquest film conta la vida, del famós guerriller cubà Ernesto "El Che Guevara", encara que hi profunditza més en la seua joventut.

És una producció franco-sudamericana rodada al 2004 i que va rebre més de 28 premis internacionals, a més de l'Oscar a la millor cançó original.


A continuació, pots veure la sinòpsi d'aquest film:

El 1952, un semestre abans que Ernesto Guevara acabés els seus estudis de medicina, ell i el seu vell amic Alberto Granado, un bioquímic, deixen Buenos Aires per viatjar pel continent buscant diversió i aventures. Tot i que al final del seu viatge tenen un objectiu, intenten treballar en una colònia de leprosos al Perú, el propòsit principal és turisme. Ells volen veure tant d'Amèrica Llatina com puguin, més de 14.000 quilòmetres en només uns mesos. El seu mètode inicial de transport era l'antiga i foradada, però funcional motocicleta Norton 500 d'Alberto batejada La Poderosa.

La ruta és ambiciosa. Es dirigiran al nord, amb l'objectiu de creuar dels Andes, viatjar al llarg de la costa de Xile, a través del Desert d'Atacama i de l'Amazonía Peruana i assolir Veneçuela just a temps per quan Alberto complís 30 anys, el 2 de abril. A causa d'una avaria de la Poderosa, ells es veuen obligats a viatjar a un ritme més lent, i arriben a Caracas al juliol.

Durant la seva expedició, Guevara i Granado es troben amb la pobresa dels camperols indígenes, i la pel.lícula assumeix una major serietat una vegada que els homes adquireixen un millor sentit de la disparitat entre els rics i pobres d'Amèrica Llatina. A Xile, els viatgers troben un parell d'homes realitzant treballs forçats a la carretera causa de les seves creences comunistes. El duo els acompanya a la mina de coure de Chuquicamata, i en veure el tracte que rebien els obrers Guevara s'enutja. La connexió d'Ernesto amb les persones necessitades és visceral i tàctil en tota la pel.lícula. Es mostra en la manera que acaricia el front d'una dona amb una malaltia terminal que no podia pagar un bon metge.

Però, és la visita a les ruïnes inques de Machu Pichu el que inspira alguna cosa en Ernesto. Ell es pregunta com la altament avançada cultura va donar pas a l'expansió urbana de Lima. La seva resposta és que els espanyols tenien armes.

Al Perú, ells treballen com a voluntaris durant tres setmanes en una colònia de leprosos de Sant Pau. Allà Guevara veu tant física com metafòricament la divisió de la societat entre les masses treballadores i les masses governants (el personal que viu al costat nord del riu, separat dels leprosos que viuen al sud) i Guevara a més es refusa a usar guants de goma durant la seva visita triant al seu lloc estrènyer les mans nues amb els espantats leprosos reclosos.

Si vols saber com acaba esta història no faltes este divendres al Cineclub!!!


Acompanyarà a esta magnífica pel·lícula, una presentació de Mariola Gomis.

Ara i per finalitzar, el tràiler:

Calabuch

El Cineclub estrena aquest divendres 19 de novembre una magnífica comèdia espanyola dirigida a 1956 i filmada al municipi castellonenc de Peníscola i dirigida per un gran mestre del cinema que ens deixà fa pocs dies.

LUIS GARCÍA BERLANGA va morir el dissabte passat i en el seu honor projectarem aquest film per rememorar el gran sentit de l'humor que tenia aquest home.

A continuació, la sinopsi de la pel·lícula:

Calabuch és un petit poble de la costa mediterrània on arriba el professor George Hamilton (Edmund Gwenn), un científic que decideix que les seves investigacions deixin de servir interessos exclusivament militars.

Els habitants de la localitat, enlluernats pels coneixements del nouvingut, l'animen a idear un artefacte que permeti que els focs artificials de les festes del poble siguin els més espectaculars de la comarca. Tan espectacular és el resultat, que fins a la petita localitat es desplacen diferents mitjans de comunicació, entre ells la televisió, desvetllant d'aquesta manera el parador del professor Hamilton, que haurà de tornar al seu país.

Aquesta setmana farà la presentació... Jordi Vallés.

Ara, i per finalitzar, un video de la pel·lícula:

Blade Runner

En un futur no molt llunyà (2019), els homes ja són capaços de crear robots físicament idèntics a les persones però, això sí, amb una força sobrehumana i una manca de sentiments. Tanmateix, la seva gran similitud amb els humans pel que fa a la intel·ligència porta, com a conseqüència, que en un període de quatre anys aquests "éssers" arriben a desenvolupar sentiments. Aquesta realitat genera un problema pels seus creadors perquè l'objectiu és el de fer-los servir com a esclaus en les feines més difícils i perilloses de les colònies estel·lars. Així doncs, la presència de sentiments podria portar-los a la revolta.

La història comença quan, tot i portar aquest xip, sis "replicants" "Nexus 6" es rebel·len perquè volen viure les seves pròpies vides en llibertat i no volen que algú determini la seva edat amb una data de caducitat; han començat a desenvolupar sentiments i volen ser, perquè així ho senten, com els humans.

La pel·lícula explica que, antigament, ja hi havia hagut una rebel·lió d'un model de robots, i va ser en aquell moment quan es va decidir que els "replicants" tenien prohibida l'estada a la Terra. Va ser quan es van crear els "blade runners": una patrulla policial que s'ocupa de "retirar" aquests replicants indisciplinats. A un antic membre d'aquest grup, Deckard, se li encarrega la missió de "retirar" aquests "Nexus 6" que han arribat a la Terra.

Durant tota la pel·lícula, i a mesura que va eliminant els "replicants", Deckard va canviant la seva manera de veure les coses i d'entendre la realitat, ja que s'enamora d'una "replicant", Rachel, i perquè al cap i a la fi, qui li diu a ell que no és també un replicant?

Aquesta és la sinopsi del film que el divendres 12 de novembre projectarem al Cineclub. Una pel·lícula de ciència-ficció que no et deixarà decebut!

Presentada esta volta per Júlia Sánchez.

Per a finaltzar teniu part de la banda sonora original (obra del grec Vangelis)...

...i, per supost, el tràiler:

Moulin Rouge

El divendres 5 de novembre, gaudirem al Cineclub Bogart de Moulin Rouge.

La història de Henri de Toulouse-Lautrec, pintor francés que fou conegut arreu del món per retratar la vida nocturna parisina de finals de segle (XIX).

Si voleu saber més, llegiu la sinopsi:

A París el 1890, quan la multitud es dirigeix al club nocturn Moulin Rouge, el jove artista Henri de Toulouse-Lautrec (José Ferrer) acaba una ampolla de conyac i esbossa un dibuix de les ballarines que realitzen els espectacles habituals del club, mentrés escolta cada paraula cantada per Jane Avril (Zsa Zsa Gabor). Aquesta, encantadora, es burla d'Henri, els ballarins de La Goulue (Katherine Kath) i Aicha (Muriel Smith) lluiten entre ells i el propietari Maurice Joyant (Lee Montague) ofereix begudes a Henri gratis durant un mes a canvi de pintar un cartell promocional. A l'hora de tancament, Henri espera a la multitud a dispersar abans d'aturar-se per revelar les seves quatre peus, el cos de sis polzades. A mesura que camina cap a la seva apartament de Montmartre, que recorda els esdeveniments que van portar a la seva desfiguració: Henri és un nen brillant, alegre, venerat pel seu pare, el comte de Toulouse-Lautrec. Quan cau un tram d'escales, però, les seves cames no cicatritzen, una debilitat genètica que es deriva del fet que els seus pares són cosins germans. Les seves cames atrofiats i dolgut, Henri es perd en el seu art, mentre que el seu pare aviat surt de la comtessa per assegurar-se que no tindrà més fills. Com adult jove, Enric li proposa a la dona que estima, però quan ella li diu que cap dona l'estimarà, ell surt de casa de la infància en la desesperació per començar una nova vida com a pintor a París.

De tornada en el present, el carrer caminador Marie Charlet (Colette Marchand) demana Henri al seu rescat de sergent de la policia Patou (Georges Lannes). Henri sales de la policia fent-se passar pel seu tutor, després que ella insisteix a seguir a casa seva. Allà, ella es dirigeix a la seva petita alçada, i encara que al principi és enutjat, li permet mantenir-se al marge de la seva solitud desesperada i està encantat quan afirma que no es preocupen per les seves cames. En pocs dies, que compra els seus regals i cantar com ell pinta, fins que Marie té els seus diners i es queda fora tota la nit. Henri espera a l'agonia del seu retorn, però quan per fi se li diu que deixi d'una vegada. Al adonar-se que l'estima, ella es compromet a romandre i estimar-lo de nou. Tot i que segueix lluitant amb petulància amb ell, es diu que la seva niciesa prové de la seva pobresa i li permet quedar-se. Durant una baralla, però, ella anuncia que mai podrà atreure a una dona de veritat i se'n va. Al matí, ella li demana que prengui l'esquena, però ell es nega. Ell comença a beure i no s'atura fins que el seu patrona crida a la seva mare, que l'insta a salvar a la seva salut mitjançant la recerca de Maria.

Si vols vore com acaba esta història no faltes amb la teva cita al Cineclub este divendres!!!

A la dreta, fotografia de Toulouse-Lautrec.

Esta volta, el film serà presentat per Laura Hernández.

Per finalitzar i, encara que estiga en anglés, l'avançada , que pot donar-nos una imatge del color d'aquest film: