Hace mucho que te quiero.

Juliette (Kristin Scott Thomas) surt en llibertat després de passar quinze anys a la presó. Durant aquests quinze anys no ha tingut cap contacte amb la seva família, que la va rebutjar. Léa (Elsa Zylberstein), la seva germana petita, l'acull a casa de Nancy, on viu amb el seu marit Luc (Serge Hazanavicius) i dues filles adoptives. A causa del llarg empresonament de Juliette ia la seva diferència d'edat, les dues dones se senten com dues estranyes. Però Léa va acceptar donar recer a la seva germana quan els serveis socials es van posar en contacte amb ella. Al principi, Juliette sembla distant, allunyada del món, abstreta, però Léa s'esforça a fer que la seva estada sigui agradable. El seu marit Luc no està d'acord i les seves dues filles estan encantades de descobrir que tenien una tia desconeguda. La casa és gran i sempre està plena d'amics: Michel (Laurent Greville), company de treball de Léa i seductor empedreït, i una parella d'immigrants, Samir (Mouss Zouheyri) i Kaisha (Souad Mouchrik), ajuden a Juliette a tornar a una vida normal. Léa descobreix quant trobava a faltar a la seva germana i la tremenda deute que creu tenir amb ella. A poc a poc, les germanes recuperen la confiança mútua per superar els secrets i les paraules no pronunciades que van contribuir a allunyar-la una de l'altra.


Ara, l'avançada de la pel·lícula:

Eduardo manostijeras.

La pel lícula s'inicia amb una conversa col.loquial entre una dona gran i la seva néta, la qual contempla des de la finestra com cau la neu i, curiosa, li pregunta a la seva àvia la raó de per que neva. Així doncs, la dona comença el seu relat ... La seva història s'inicia quan una venedora de maquillatge anomenada Peg, entra a una mansió per tal de vendre els seus productes de bellesa. En endinsar-se en el lloc es troba amb Edward, un nen que va ser creat a partir d'un robot, però no va poder ser acabat per la sobtada mort del seu creador, deixant-lo amb tisores per mans, i que per diversos factors mai va sortir de la seva llar tancant en un món de fantasies. Commoguda per la seva bondat i innocència decideix emportar-se'l a casa seva. Ningú en la seva família (el seu marit i el seu fill) semblen incòmodes amb la presència d'Edward i fins i tot els veïns s'interessen en el misteriós hoste d'Peg. No obstant això, en arribar Kim, la filla gran de Peg, es desencadena una sèrie de problemes, perquè ella sí que se sent amoïnada amb Edward a casa. Edward s'enamora d'ella. No obstant això ella té nòvio, Jim, el qual de certa manera evita que Kim descobreixi els seus sentiments cap a Edward. A causa de la seva innocència, molts dels veïns de Peg s'aprofiten d'ell de formes una mica ridícules i inútils. No obstant això, Jim troba com aprofitar-se de les "màgiques mans" d'Edward, fent que obri les portes per robar diners de casa. En el moment en què són descoberts per la policia, és abandonat per tots, a excepció de Kim. És en aquest moment quan ella descobreix que el que sent per Edward és més que llàstima o compassió, és amor. Quan surt de la presó i després de diversos incidents decideix tornar a la seva mansió. Al final, la dona resulta ser Kim i, després d'un respir, contesta la seva néta que neva perquè Edward és viu, perquè quan ell va arribar a la seva llar va ser la primera vegada que va nevar i no podria seguir passant a menys que ell encara visqués.


A continuació, l'avançada de la pel·lícula:




Ara, uns dels diversos temes que s'interpreten a la pel·lícula:

Cantando bajo la lluvia.

Abans de conèixer l'aspirant a actriu Cathy Seldon (Debbie Reynolds), l'ídol del cinema mut Don Lockwood (Gene Kelly) pensava que ho tenia tot, fama, fortuna i èxit. Però, després de conèixer-la, s'adona que ella és el que realment faltava en la seva vida. Amb el naixement del cinema sonor, Don vol filmar els musicals amb Kathy, però entre tots dos s'interposa la reina del cinema mut Lina Lamont (Jean Hagen).
és una pel lícula musical de Hollywood, estrenada el 1952. Feta seguint els esquemes clàssics de la Metro, té la seva inspiració en la sèrie de Melodies de Broadway que es va anar realitzant a Hollywood en els 30 i 40, coincidint amb l'aparició del cinema sonor.

La pel.lícula va ser un gran èxit gràcies a les seves escenes de ball, especialment la de Gene Kelly sota la pluja, quan canta la cançó que dóna títol al film.

Ara, una de les escenes més famoses del cine, i del génere musical:



I ara, com no, una de les cançons més famoses del cine i de la música en general:

Missing.

La pel lícula recrea la història de la desaparició d'un jove esquerrà nord-americà durant el cop d'estat a Xile que va deposar el president Salvador Allende (encara que el país no es nomena de manera explícita). El pare del jove, protagonitzat per Jack Lemmon, acompanyat de la seva nora (Sissy Spacek), realitzarà una recerca del seu fill per Santiago per intentar trobar-lo, descobrint que el seu país està implicat en aquest cop.


Per problemes tecnics, no es poden visualitzar ni la portada de la pel·lícula ni el trailer, però a continuació us deixe una direcció per veure la portada:


http://images.google.com/imgres?imgurl=http://i550.photobucket.com/albums/ii431/hidetora_album/MissingDesaparecido.jpg&imgrefurl=http://www.vagos.es/showthread.php%3Fp%3D1052666084&usg=__KFz_dsFigw37WOdw695vhFFOqzM=&h=425&w=300&sz=40&hl=es&start=3&itbs=1&tbnid=pUiqK3Tm5luc3M:&tbnh=126&tbnw=89&prev=/images%3Fq%3Dmissing%2Bpelicula%26hl%3Des%26sa%3DG%26tbs%3Disch:1

Delitos y faltas.

Es entreteixeixen dues històries en paral.lel, barrejant comèdia i drama. La primera, interpretat pel propi Allen, juntament amb Alan Alda, reeixit i arrogant productor de televisió que és alhora el seu cunyat, el contracta per fer un documental sobre la seva vida i obra, els dos s'enamoren d'una dona intel ligent i amb ambicions que treballa en el medi (Mia Farrow). La segona història, interpretada per Martin Landau (Judah), conjuga els temors i dilemes de l'ànima humana en enfrontar-se en una situació límit. El personatge de Landau és oftalmòleg, la seva vida està plena de privilegis i ha perdut amb els anys la fe en Déu, és assetjat per la seva ex amant (Anjelica Huston) qui l'amenaça de destruir el seu matrimoni i la seva reputació si no torna al seu costat i deixa a la seva dona. Judah decideix contactar amb el seu germà qui es mou en el món del crim i li suggereix assassinar a la dona, Judah inicialment rebutja la idea però al sentir-se cada cop més assetjat per la dona decideix acceptar-ho. Un cop assassinada seu ex amant, Judah se sent penedit, recorda el seu passat i la seva formació jueva i sent que és el mateix Déu que l'observa per condemnar la seva falta, però com es revela al final de la pel.lícula, amb el pas del temps en ell desapareix el sentiment de culpa, recobra la tranquil.litat i continua amb la seva vida de privilegis. Al conversar al respecte amb Cliff sobre aquest assumpte i plantejar-se com si es tractés d'un guió cinematogràfic, aquest li recalca que no seria el final adequat ja que qui va cometre el crim no va rebre un càstig, però Judah (Landau) li diu a Cliff (Allen ) que així és la vida real i que si voleu veure un final feliç, "vagi a veure una pel lícula de Hollywood". Efectivament Judah oblida la seva culpa i continua la seva vida, mentre tant Cliff acaba només després que la documentalista de qui es va enamorar (Mia Farrow) ho deixa per la seva arrogant i poderós ex cunyat.


A continuació, una mostra del que veurem aquesta tarda: