El Cineclub Bogart presenta, per al proper divendres 18 de novembre la pel·lícula In the name of the father, què tracta els fets reals d'Els quatre de Guildford i Els set de Maguire.
Dirigida, produïda i escrita per Jim Sheridan (basada en l'autobiografia del propi Gerry Conlon) es tracta d'un drama irlandés estrenat el 1993. Compta amb la interpretació d'actors com Daniel Day-Lewis, Emma Thompson o Pete Postlethwaite.
Guanyadora de l'Ós d'or del Festival de Berlín i nominada a set Premis Óscar (tot el 1994), serà presentada per Lucas Sirvent.
Si vols saber-ne més pots llegir la sinopsi, o veure el tràiler:
Gerry Conlon és un aturat irlandés del Belfast del 1974, que viu dels xicotets furts. Un dia, volent escapar d'un control, crida involuntàriament l'atenció dels soldats britànics a prop d'un amagatall de l'IRA. Enutjats, els terroristes amenacen amb mutilar-lo. Per evitar les possibles represàlies, Gerry marxa amb el seu amic Paul cap a Guilford, un suburbi de les afores de Londres. Allí s'instal·la a casa d'un parell de hippies. Però la nit del 5 d'octubre de 1974, mentre que ambdós roben una prostituta, dos pubs freqüentats per soldats són el blanc d'un atemptat de l'IRA, causant cinc morts. Aquest atac provocà el nerviosisme i la desconfiança entre la població. A la policia li calen culpables perquè l'Estat i els ciutadans volen resultats ràpids. I aviat, Paul i Gerry són detinguts arran d'una denúncia. Gerry és interrogat per la policia londinenca que l'acusa d'instigar els atacs terroristes a Guildford. Gerry es sotmès a tortura física i psíquica. Els interrogatoris no acaben. Les mateixes preguntes es repeteixen i Gerry sempre dóna la mateixa resposta. Sota la pressió de la policia, Gerry signa la confessió, que implica, no només Paul Hill, el seu amic, sinó també la parella de hippies amb la qual vivíen (els quatre són anomenats Els Quatre de Guildford), i diversos membres de la seua família inclós el seu propi pare. Un autèntic drama enmascarat entre la corrupció policial.
13 de novembre del 2011
5 de novembre del 2011
Los pájaros
Vine a gaudir del thriller per exel·lència de la història del cinema: Els pardals.
Divendres 11 de novembre, estrenarem esta pel·lícula americana del 1963 (en color) dirigida i produïda pel mestre Alfred Hitchcock. Basada en un relat curt de l'anglesa Daphne du Maurier, compta amb l'actuació de Tippi Hedren, Rod Taylor, Jessica Tandy o Suzanne Pleshette, entre molts altres.
Serà presentada pel nostre amic Ximo Aracil.
No oblides la teua cita amb el Cineclub per veure aquesta meravella. Pots saber més coses sobre Los pájaros, llegint la sinopsi o veient el tràiler que tens a continuació:
En una botiga d'animals de San Francisco es troben l'advocat Mitch Brenner (Rod Taylor) i la rica i jove Melanie (Tippi Hedren). L'home la convida a Bodega Bay (Califòrnia), on viuen sa mare i la seua germana xicoteta, Cathy, per celebrar el seu aniversari.
En arribar al lloc, Melanie és atacada per una gavina que li ferix el rostre. És hostatjada per la mestra de la ciutat, una dona enamorada de Mitch. Durant la festa de Cathy, un estol de gavines ataca els xiquets. La mateixa vesprada, la casa dels Brenner és atacada per centenars de pardals. La confussió i el terror a causa dels inexplicables esdeveniments s'apoderen de tots. Enmig d'este ambient són trobats també alguns cadàvers amb els ulls arrancats pels pardals.

L'endemà, Melanie anirà a recollir Cathy a l'eixida de l'escola, on un grup de corbs ataca les dones, que troben refugi en un cotxe. Més tard, tota la ciutat es veu assetjada per milers de pardals que sembren el terror matant i destruint tot per allà on passen. Mitch i Melanie es tanquen a casa i aconseguixen, no sense algunes ferides, lliurar-se de la fúria homicida dels ocells.
A l'alba ixen de casa: el silenci és sepulcral. Se'n van amb el cotxe, amb milers de pardals escampats pertot arreu que els observen silenciosos i immòbils.
Divendres 11 de novembre, estrenarem esta pel·lícula americana del 1963 (en color) dirigida i produïda pel mestre Alfred Hitchcock. Basada en un relat curt de l'anglesa Daphne du Maurier, compta amb l'actuació de Tippi Hedren, Rod Taylor, Jessica Tandy o Suzanne Pleshette, entre molts altres.
Serà presentada pel nostre amic Ximo Aracil.
No oblides la teua cita amb el Cineclub per veure aquesta meravella. Pots saber més coses sobre Los pájaros, llegint la sinopsi o veient el tràiler que tens a continuació:
En una botiga d'animals de San Francisco es troben l'advocat Mitch Brenner (Rod Taylor) i la rica i jove Melanie (Tippi Hedren). L'home la convida a Bodega Bay (Califòrnia), on viuen sa mare i la seua germana xicoteta, Cathy, per celebrar el seu aniversari.
En arribar al lloc, Melanie és atacada per una gavina que li ferix el rostre. És hostatjada per la mestra de la ciutat, una dona enamorada de Mitch. Durant la festa de Cathy, un estol de gavines ataca els xiquets. La mateixa vesprada, la casa dels Brenner és atacada per centenars de pardals. La confussió i el terror a causa dels inexplicables esdeveniments s'apoderen de tots. Enmig d'este ambient són trobats també alguns cadàvers amb els ulls arrancats pels pardals.
L'endemà, Melanie anirà a recollir Cathy a l'eixida de l'escola, on un grup de corbs ataca les dones, que troben refugi en un cotxe. Més tard, tota la ciutat es veu assetjada per milers de pardals que sembren el terror matant i destruint tot per allà on passen. Mitch i Melanie es tanquen a casa i aconseguixen, no sense algunes ferides, lliurar-se de la fúria homicida dels ocells.
A l'alba ixen de casa: el silenci és sepulcral. Se'n van amb el cotxe, amb milers de pardals escampats pertot arreu que els observen silenciosos i immòbils.
1 de novembre del 2011
Ed Wood
Ed Wood és la pel·lícula que Laura Hernández (cinèfila de 4t d'ESO) ens presentarà el proper divendres 4 de novembre.
Este film dirigit i produït per Tim Burton, narra la vida del cèlebre director de cinema de culte Edward D. Wood Junior, més conegut com Ed Wood.
Estrenada el 1994, als Estats Units, està protagonitzada per Johnny Deep, Martin Landau i Sarah Jessica Parker.
Cal destacar que guanyà (el mateix any) els Oscars al millor actor de repartiment per a Landau i el de millor maquillatge.
Si vols saber més coses, pots llegir la sinopsi i veure el tràiler:
George Weiss, productor de pel·lícules de baix pressupost busca director per rodar el seu últim film, una obra que tractés sobre el travestisme. Wood aconsegueix convèncer al productor perquè li donen la feina, al·legant com a motiu principal el seu propi transvestisme. Finalment li encarreguen el projecte, que té com un dels protagonistes al veterà actor hongarès Béla Lugosi, ja en decadència, a qui el director coneix en una funerària mentre Lugosi està triant el seu propi taüt. A partir d'aquest moment, es forja una gran amistat entre Wood i Lugosi.
Wood canvia els plans previstos pel productor per a la seva pel · lícula, convertint-la en una mena de docudrama semi-autobiogràfic, on el mateix director es transvestia i protagonitzava la història. El film acaba sent un fracàs de crítica i públic, que només es va estrenar perquè ja havia estat venuda a alguns cinemes abans del seu rodatge. Lluny de venir a baix, Wood busca el repartiment per a la seva nova producció, La núvia del monstre. Com a mostra de l'excentricitat del director, mentre l'estava veient un combat de lluita lliure, li ofereix un dels papers protagonistes al lluitador suec Tor Johnson. L'obra (escrita dirigida i produïda per Wood) va tornar a ser un fracàs, tot i que el director arribava a comparar-se amb el mateix Orson Welles.
La mort de l'ancià actor Béla Lugosi és un dels cops més durs en la vida d'Ed Poc després d'aquests esdeveniments ja tenia en ment un nou projecte, per al qual només necessitava el finançament necessari, que va trobar en l'Església Baptista de Beverly Hills. Pla 9 from Outer Space, considerada per molts la pitjor cinta de tots els temps, va tornar a suposar un fracàs de taquilla i crítica causa de la seva ridícul argument i als nombrosos errors que poden trobar durant la seva reproducció.
Este film dirigit i produït per Tim Burton, narra la vida del cèlebre director de cinema de culte Edward D. Wood Junior, més conegut com Ed Wood.
Estrenada el 1994, als Estats Units, està protagonitzada per Johnny Deep, Martin Landau i Sarah Jessica Parker.
Cal destacar que guanyà (el mateix any) els Oscars al millor actor de repartiment per a Landau i el de millor maquillatge.
Si vols saber més coses, pots llegir la sinopsi i veure el tràiler:
George Weiss, productor de pel·lícules de baix pressupost busca director per rodar el seu últim film, una obra que tractés sobre el travestisme. Wood aconsegueix convèncer al productor perquè li donen la feina, al·legant com a motiu principal el seu propi transvestisme. Finalment li encarreguen el projecte, que té com un dels protagonistes al veterà actor hongarès Béla Lugosi, ja en decadència, a qui el director coneix en una funerària mentre Lugosi està triant el seu propi taüt. A partir d'aquest moment, es forja una gran amistat entre Wood i Lugosi.
Wood canvia els plans previstos pel productor per a la seva pel · lícula, convertint-la en una mena de docudrama semi-autobiogràfic, on el mateix director es transvestia i protagonitzava la història. El film acaba sent un fracàs de crítica i públic, que només es va estrenar perquè ja havia estat venuda a alguns cinemes abans del seu rodatge. Lluny de venir a baix, Wood busca el repartiment per a la seva nova producció, La núvia del monstre. Com a mostra de l'excentricitat del director, mentre l'estava veient un combat de lluita lliure, li ofereix un dels papers protagonistes al lluitador suec Tor Johnson. L'obra (escrita dirigida i produïda per Wood) va tornar a ser un fracàs, tot i que el director arribava a comparar-se amb el mateix Orson Welles.
La mort de l'ancià actor Béla Lugosi és un dels cops més durs en la vida d'Ed Poc després d'aquests esdeveniments ja tenia en ment un nou projecte, per al qual només necessitava el finançament necessari, que va trobar en l'Església Baptista de Beverly Hills. Pla 9 from Outer Space, considerada per molts la pitjor cinta de tots els temps, va tornar a suposar un fracàs de taquilla i crítica causa de la seva ridícul argument i als nombrosos errors que poden trobar durant la seva reproducció.
23 d’octubre del 2011
Los mundos de Coraline
El Cineclub Bogart estrenarà el proper divendres 28 d'octubre la segona pel·lícula d'animació de la seua història (després de Persepolis). Los mundos de Coraline ha sigut l'escollida.
Es tracta d'una pel·lícula situada entre la màgia, la fantasia i el terror, estrenada el 2009, als Estats Units, dirigida per Henry Selick i basada en el llibre del mateix nom.
Malgrat la magnífica acceptació que tingué per part del públic, quedà a les portes de guanyar premis com l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació, el BAFTA o el Globus d'Or.
A continuació tens la sinopsi i el tràiler:
Coraline Jones és una xiqueta que acaba de mudar-se al costat dels seus pares a una nova casa. Atès que aquestos estan molt ocupats amb el seu treball, ella es proposa buscar altres pares. Coraline comença a explorar la casa i voltants, coneixent a diversos i excèntrics veïns com el senyor Bobinsky, un excèntric acròbata rus i entrenador de rates, les senyoretes Spink i Forcible, dos actrius retirades i Wybie el nét parlador de la patrona. Coraline també descobreix una antiga porta amagada, la qual després de ser oberta resulta estar segellada per dins amb maons.
Aquesta mateixa nit, Caroline és guiada per uns ratolins davant la mateixa porta la qual resulta tindre un tipus de corredor que porta a un món paral · lel, anomenat "L'altre món". Habitat per la seua altra mare i pare, Doppelgängers dels seus pares, amb l'excepció de tindre botons per ulls. Aquestes versions a diferència dels seus veritables pares, sempre tenen temps per a ella, i d'aquesta manera Coraline decideix quedar-se aquesta nit en el món real despertant en el veritable al dia següent.
Una entusiasmada Coraline comença a visitar cada nit l'altre món, en el qual troba versions alternatives de les seves veritables veïns. Durant una visita Coraline es troba amb el gat negre de la seua realitat dotat amb la capacitat de parlar, amb la que li adverteix del perill que corre en el lloc, encara que no li presta molta atenció. Després de tres nits, l'altra mare li ofereix a Coraline l'oportunitat de quedar-se a l'altre món per sempre amb la condició de deixar-se cosir botons en els ulls. Coraline confosa i una mica aterrida es nega, cosa que provoca que la seua altra mare la tanque en un espill.
Allà es troba amb els fantasmes de tres xiquets que han perdut els seus ulls i ànimes per l'altra mare. Amb l'ajuda de l'altre Wybie, Coraline escapa fins a casa (el que provoca la seua eliminació). Una volta són en casa, els pares de Coraline mai es presenten i el gat li mostra via mirall que els seus pares han estat segrestats per l'altra mare a càstig per refusar a viure amb ella. Al principi Coraline intenta persuadir Wybie de ajudar-la, però aquest creu que està boja i la rebutja. Sense més remei que tornar a l'altre món, i armada amb una pedra màgica, atorgada per Spink i Forcible. Coraline es disposa a rescatar els fantasmes dels xiquets i als seus segrestats pares.
Esta pel·lícula serà presentada per l'alumne de 1r d'ESO, Juan Sánchez.
Es tracta d'una pel·lícula situada entre la màgia, la fantasia i el terror, estrenada el 2009, als Estats Units, dirigida per Henry Selick i basada en el llibre del mateix nom.
Malgrat la magnífica acceptació que tingué per part del públic, quedà a les portes de guanyar premis com l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació, el BAFTA o el Globus d'Or.
A continuació tens la sinopsi i el tràiler:
Coraline Jones és una xiqueta que acaba de mudar-se al costat dels seus pares a una nova casa. Atès que aquestos estan molt ocupats amb el seu treball, ella es proposa buscar altres pares. Coraline comença a explorar la casa i voltants, coneixent a diversos i excèntrics veïns com el senyor Bobinsky, un excèntric acròbata rus i entrenador de rates, les senyoretes Spink i Forcible, dos actrius retirades i Wybie el nét parlador de la patrona. Coraline també descobreix una antiga porta amagada, la qual després de ser oberta resulta estar segellada per dins amb maons.
Aquesta mateixa nit, Caroline és guiada per uns ratolins davant la mateixa porta la qual resulta tindre un tipus de corredor que porta a un món paral · lel, anomenat "L'altre món". Habitat per la seua altra mare i pare, Doppelgängers dels seus pares, amb l'excepció de tindre botons per ulls. Aquestes versions a diferència dels seus veritables pares, sempre tenen temps per a ella, i d'aquesta manera Coraline decideix quedar-se aquesta nit en el món real despertant en el veritable al dia següent.
Una entusiasmada Coraline comença a visitar cada nit l'altre món, en el qual troba versions alternatives de les seves veritables veïns. Durant una visita Coraline es troba amb el gat negre de la seua realitat dotat amb la capacitat de parlar, amb la que li adverteix del perill que corre en el lloc, encara que no li presta molta atenció. Després de tres nits, l'altra mare li ofereix a Coraline l'oportunitat de quedar-se a l'altre món per sempre amb la condició de deixar-se cosir botons en els ulls. Coraline confosa i una mica aterrida es nega, cosa que provoca que la seua altra mare la tanque en un espill.
Allà es troba amb els fantasmes de tres xiquets que han perdut els seus ulls i ànimes per l'altra mare. Amb l'ajuda de l'altre Wybie, Coraline escapa fins a casa (el que provoca la seua eliminació). Una volta són en casa, els pares de Coraline mai es presenten i el gat li mostra via mirall que els seus pares han estat segrestats per l'altra mare a càstig per refusar a viure amb ella. Al principi Coraline intenta persuadir Wybie de ajudar-la, però aquest creu que està boja i la rebutja. Sense més remei que tornar a l'altre món, i armada amb una pedra màgica, atorgada per Spink i Forcible. Coraline es disposa a rescatar els fantasmes dels xiquets i als seus segrestats pares.
Esta pel·lícula serà presentada per l'alumne de 1r d'ESO, Juan Sánchez.
16 d’octubre del 2011
La última noche de Boris Grushenko
Encetem la temporada de comèdies amb el nostre benvolgut Woody Allen, i una de les seues primeres pel·lícules (les més boges d'este director): L'última nit de Boris Grushenko
És un film americà, de 1975, dirgit i escrit i protagonitzat per l'esmentat novaiorqués, acompanyat per d'altres com Diane Keaton, Harold Gould o Jessica Harper. S'ha dit que està basada en la cèlebre novel·la russa Guerra i Pau, de Tolstoi.
Divendres 21 d'octubre, Mercé Santonja presentarà aquesta divertidíssima comèdia.
Ara tens un xicotet aperitiu... pots llegir la sinopsi i veure els primers minuts del film:
Quan Napoleó envaeix l'Imperi Rus durant les guerres napoleòniques, Boris Grushenko (Woody Allen), un covard i erudit pacifista, es veu obligat a allistar-se en l'exèrcit rus. Desesperat i decebut en assabentar-se que la seua cosina Sonja (Diane Keaton) és per casar-se amb una cortina de fum comerciant. Sense adonar-se'n, capta un grup de soldats enemics, però serà en va, ja que l'exèrcit francès arriba a Moscou immediatament després. Torna i es casa amb Sonja, recentment vídua (que en realitat no vol), un matrimoni ple de debats filosòfics, i sense diners. Boris pensa que la invasió francesa de Moscou ha de posar fi a la guerra. La seva dona narcisista, enutjada que la invasió va a interferir amb els seus plans de formar una família aquell any, concep un pla per assassinar a Napoleó a la seva habitació. Boris i Sonja debat l'assumpte amb cert grau de discurs filosòfic. Sonja escapa de la detenció, mentre que Boris s'executa tot i visionar que son rescatats.
És un film americà, de 1975, dirgit i escrit i protagonitzat per l'esmentat novaiorqués, acompanyat per d'altres com Diane Keaton, Harold Gould o Jessica Harper. S'ha dit que està basada en la cèlebre novel·la russa Guerra i Pau, de Tolstoi.
Divendres 21 d'octubre, Mercé Santonja presentarà aquesta divertidíssima comèdia.
Ara tens un xicotet aperitiu... pots llegir la sinopsi i veure els primers minuts del film:
Quan Napoleó envaeix l'Imperi Rus durant les guerres napoleòniques, Boris Grushenko (Woody Allen), un covard i erudit pacifista, es veu obligat a allistar-se en l'exèrcit rus. Desesperat i decebut en assabentar-se que la seua cosina Sonja (Diane Keaton) és per casar-se amb una cortina de fum comerciant. Sense adonar-se'n, capta un grup de soldats enemics, però serà en va, ja que l'exèrcit francès arriba a Moscou immediatament després. Torna i es casa amb Sonja, recentment vídua (que en realitat no vol), un matrimoni ple de debats filosòfics, i sense diners. Boris pensa que la invasió francesa de Moscou ha de posar fi a la guerra. La seva dona narcisista, enutjada que la invasió va a interferir amb els seus plans de formar una família aquell any, concep un pla per assassinar a Napoleó a la seva habitació. Boris i Sonja debat l'assumpte amb cert grau de discurs filosòfic. Sonja escapa de la detenció, mentre que Boris s'executa tot i visionar que son rescatats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
