Gattaca

Com sempre, divendres 18 de febrer a les 18:00 et portarem una nova pel·lícula al Cineclub Bogart.

Esta setmana projectem Gattaca, una pel·lícula americana del 1997 i que pertany al genere de ciència ficció.

Fou nominada a diversos Premis Oscar, encara que finalment, no els guanyà.


Ara pots veure la sinopsi:

Vincent és concebut de forma 'tradicional' (fruit de l'amor dels seus pares). Al néixer se li practica una anàlisi de sang, pel qual es pronostiquen les característiques, riscos de salut, propensió a malalties, etc. que tindrà en el futur. Dintre d'aquestes es troben possibles problemes cardíacs congènits, miopia i mort prematura a l'edat de 30 anys. Per això, els seus pares decideixen que el segon fill vingui al món de forma artificial, és a dir, seleccionat genèticament i amb tots els avantatges possibles; d'aquesta manera, es pretén assegurar-li un millor futur, sense els obstacles que hauria d'enfrontar Vincent.

Un dia mentre jugava amb el seu germà Anton al joc "gallina" (veure qui pot nedar més lluny) Vincent, que estava "destinat" a perdre, guanya, i Anton, l'home perfecte perd. És a dir que quan Vincent li guanya al seu germà, s'adóna que el pot assolir més coses de les quals li havien promès. Llavors abandona la seva llar i la seva família i comença a combatre contra la seva suposada destinació, emprenent una recerca de treball per al qual la seva herència genètica no era acceptable, pel que només se li donen treballs manuals o de neteja, que són els esperats pel seu nivell.

Vincent Freeman creu que mai complirà amb el seu somni sense ajuda. Per aquest motiu decideix acudir a algú perquè li ajudi a contactar amb Jerome Morrow, de qui adopta la seva nova identitat. És en aquest moment quan gràcies a un tenyit de pèl, lents de contacte, una operació per ser més alt, etc, Vincent es transforma en Jerome, canviant d'aquesta manera el seu exterior. Ja no és més Vincent Antón Freeman, ara tot el món el coneix com Jerome Morrow.

Vincent es despertarà cada dia rentant-se i raspant-se tot el cos i la pell per a poder així seguir sent Jerome sense deixar proves genètiques que en realitat és Vincent, sense cridar l'atenció. És a dir que tracta de ser una mica qui no és, amb la condició de arribar a ser alguna cosa que vol. Això degut al fet que les partícules corporals (com caspa o pell morta) podrien ser detectats pels equips que impedeixen l'accés de tota persona estranya a Gattaca, reconeixent l'ADN.

Finalment, Vincent aconsegueix el treball en Gattaca, fent-se passar per un vàlid, sense que ningú ho descobreixi, ja que per si solament podia igualar a un vàlid en capacitat. No obstant això una setmana abans que Vincent sigui llançat a l'espai assassinen a l'única persona que podia haver anul·lat el seu viatge, més encara perquè havia estat a un pas de descobrir que Vincent és un no vàlid. Vincent a l'observar l'escena del crim li cau una pestanya la qual és oposada pels investigadors de l'assassinat. A l'analitzar les mostres recollides, troben la pestanya de Vincent, quedant així identificada la presència d'un no vàlid en l'escena del crim, i acusant-lo com principal sospitós de l'assassinat.

Esta pel·lícula serà presentada per Laura Hernández.

Per últim, pots veure el tràiler, que encara que està en anglés, ja pots fer-te una idea d'esta obra mestra:

Chicago

El divendres 11 de febrer el Cineclub projectarà aquest musical del 2002 i que fou tan famós aquell any.

Chicago és un film dirigit per Rob Marshall i amb actors tan coneguts com Catherine Zeta-Jones, Richard Gere o Renée Zellweger.

Gunyadora de l'Oscar a la Millor pel·lícula entre altres molts.

La sinopsi, a continuació...

A Chicago, la fama ho és tot, i qui la tingui estarà en el cim. Velma Kelly (Catherine Zeta-Jones) , una artista de cabaret, arriba una nit al Club Onyx retardada per a la seva funció, la seva germana(amb qui sempre actuava)no està amb ella I decideix començar el seu nombre sola. En un lloc del mateix club, es trobava entre els espectadors Roxie Hart (Renée Zellweger), una noia amb una gran ambició: ser famosa a qualsevol preu. I precisament per aquest motiu, un tal Fred Casely li havia promès una audició en l'Onyx a canvi de tenir sexe amb ella, a la qual cosa Roxie va accedir. Aquesta mateixa nit ,després que Roxie i Fred deixessin el lloc per anar-se al departament d'ella, Velma és arrestada per la policia just després de la seva presentació.

Després d'un mes de relacions sexuals amb el seu amant Fred, Roxie creu que ja és temps que aquest la present a un dels seus contactes, perquè ella pugui començar la seva carrera com a artista. La sorpresa i decepció de Roxie són enormes quan ella s'assabenta que Fred no tenia contactes en el club, de fet ,Fred havia apostat amb un trombonista portar-se a Roxie al llit. A sobre, Casely decideix que no vol saber més res amb ella i decideix tallar tota relació. Enmig de la desesperació, Roxie pren un arma que es trobava guardada en un calaix d'un moble de l'habitació i obre foc sobre Fred , matant-ho en l'acte.

Unes hores més tard, la policia havia arribat i el marit de Roxie ,Amos Hart (John C. Reilly) estava atestant. En aquest moment, arriba el fiscal Harrison per interrogar-los a ambdós. Amos comença el seu relat del que havia passat: un lladre s'havia ficat a la seva casa, mentre la seva dona estava dormint.I just en aquest moment, ell arriba i li dispara per protegir a la seva esposa. Harrison, lluny de creure-li, li diu que el nom de la víctima era Fred Casely. Amos se sorprèn en saber que la víctima era el venedor de mobles que li havia venut a ell i a Roxie. Llavors Amos s'adona de la infidelitat de la seva dona, i ple d'ira comença a dir-li a Harrison el que en veritat va passar. En escoltar la declaració (ara la veritable) d'Amos, el fiscal immediatament deté a Roxie i fa que la hi portin a la presó del comtat de Cook ,on romandrà detinguda fins al seu judici ,en el qual Harrison demanarà per a ella la pena cabdal: l'horca.

En arribar a la presó, Roxie i un grup de noves presidiarias són posades sota la custòdia de la Matrona "mama" Morton (Queen Latifah). Està de seguida estableix com és la forma de portar-se bé amb ella en aquest lloc: la reciprocitat. Morton porta a Roxie al "Carreró de les assassines", el pavelló de la presó on com el seu nom ho diu, es troben totes les acusades d'assassinat. És aquí quan Roxie coneix personalment a Velma Kelly, qui s'enorgullia per la publicitat que els mitjans (en aquest cas el Redbook Magazine) estaven fent sobre el seu horrendo crim: Velma havia assassinat a la seva germana i al seu marit per una infidelitat, unes hores abans del seu últim xou en l'Onyx.

Els dies van passant i Roxie va coneixent a les seves companyes de presó, un dia, mentre cambiababa les tovalloles per al bany, Roxie accidentalment escolta una conversa entre Velma i Mama, en la qual la celadora estava fent arranjaments per promocionar a Velma com una celebritat.

En acabar la conversa, Roxie surt del bany i "accidentalment" es creua amb Velma en el passadís ,qui en la primera impressió l'única cosa que fa és ningunearla. Tot succeeix davant la vista de "Mama" Morton ,qui crida a Roxie a la seva oficina i li ofereix la seva ajuda. Morton li explica a Roxie que l'única possibilitat que té de sortir de la presó és a través d'un advocat: Billy Flynn Richard Gere, el millor advocat criminal de tot Illinois, especialista en dones i jurats.

Després que Mama fes els arranjaments (i de pagar-li 100 dòlars per una trucada de telèfon), Roxie finalment coneix a Billy Flynn, qui havia vingut a la presó per seguir preparant el cas d'una clienta seva: gens menys que Velma Kelly. Però Billy no es mostra interessat a resoldre el cas de Roxie, almenys clar, que aquesta tingués 5000 dòlars.

Després d'un temps ,Amos ,el marit de Roxie, aconsegueix part dels diners (solament 2000) per contractar a Flynn, qui al principi es mostra poc inclinat d'acceptar aquesta quantitat , per després revelar que finalment accepta el cas de Roxie. Segons el mateix Flynn ,la idea era promocionar a Roxie com una celebritat (igual que estava fent amb Velma). Amb això, es guanyaria el suport de la gent i a més, els diners que el demanava pels seus serveis. Però per fer això havia de convertir a Roxie, en una abnegada esposa soferta sortida d'un convent, ja que la seva bellesa era pràcticament angelical i sàvia que això podia influir en la justícia de Chicago. Billy llavors crida a una conferència de premsa on comença a manipular a tots els allí presents amb l'ajuda d'una reportera amiga seva, Mary Sunshine.

Amb l'ajuda d'aquesta conferència i tota la promoció que Billy comença a fer girar, la fama de Roxie comença a pujar com l'escuma, arribant a ser tant o més famosa que Velma Kelly, qui a hores d'ara començava a entrar en l'oblit ,per culpa de la sobreexposició que tenia Roxie.Així, Velma, veu que la seva única oportunitat és aliar-se amb el seu rival, proposant-li que en sortir de la presó podrien actuar juntes. No obstant això ,Roxie aprofita la treva que li proposa Velma sol per burlar-se d'ella.

Una nit Billy Flynn, qui es trobava en un club, rep un nou cas sobre una milionària anomenada Kitty Baxter ,qui havia assassinat al seu marit per ser-li infidel amb dues dones.

Kitty és portada a la presó del comtat de Cook enmig d'un escàndol, Flynn comença a interessar-se en el cas d'ella, i Roxie albira la possibilitat que li passi el mateix que a Velma: deixar de ser famosa. Davant aquesta situació, Roxie simula un desmai en ple pavelló amb tota la premsa present. Quan li pregunten sobre que era el que li havia passat, Roxie afirma estar embarassada. La qual cosa deslliga un altre remolí, mentre Velma és testimoni de tot el que passava. Després d'una "sessió" amb un doctor per part de Roxie, est li confirma a Flynn l'embaràs de la seva defensada. En sortir del sanatori i enmig d'un tumult de periodistes, Amos fa la seva aparició proclamant la paternitat del "bebè" de Roxie, encara que és ignorat per tots els que es troben allí. Aquest fet és crucial al desenvolupament final de la pel·lícula.

No et perdis este film i vine este divendres al Cineclub Bogart.

Per últim, pots veure una de les cançons d'aquest musical:

Doce hombres sin piedad

El Cineclub Bogart retorna esta setmana amb un "peliculón". El divendres 4 de febrer, com sempre, a les 18:00, al saló d'actes del Jorge Juan, projectarem Doce hombres sin piedad.

Este film americà del 1957 és tot un clàssic en el món del cinema de crim i misteri. El seu director és Sidney Lumet, i compta amb la intervenció principal de l'actor Henry Fonda, a més d'una llarga llista de secundaris.

Esta basada en una obra teatral de l'escroptor Reginald Rose, i guanyà diversos premis arreu del món.

Esta pel·lícula serà presentada per Teresa Henrejos.

Ara, pots veure la sinopsi i el tràiler:

La pel·lícula tracta sobre el judici d'un homicidi en el qual dotze homes han de deliberar sobre el futur d'un noi, dictaminant si és culpable o innocent de l'assassinat del seu pare.

Totes les proves apunten cap a la culpabilitat del noi, per això onze dels dotze membres del jurat opinen que és culpable però el membre número 8 del jurat té en compte diferents arguments que s'han citat en el judici i fa que sorgeixi el dubte sobre la culpabilitat del noi. D'aquesta manera a poc a poc el membre nombre 8 fa que els altres vagin canviant d'opinió i que aquests s'adonin d'altres factors que no havien estat analitzats en el judici.

En la pel·lícula s'observen diferents tipus de comportaments i de rols que va ocupant cada membre del jurat durant la trama fent-nos veure així característiques de la seva personalitat i com influïx la seva vida a l'hora de dictaminar la culpabilitat de l'acusat.

La casa de los espíritus

La casa de los espíritus és una pel·lícula del 1993 dirigida per Bille August i amb producció germana, danesa, portuguesa i americana. Està basada en la novel·la del mateix nom escrita per Isabel Allende.

Compta amb la participació d'actors famosos com Jeremy Irons, Meryl Streep, Glenn Close, Winona Ryder i Antonio Banderas.

Guanyà, l'any de la seua estrena, diversos premis de les acadèmies de cinema europees, com l'alemanya o la danesa.


A continuació, la sinopsi:

La pel·lícula comença amb una presentació de la família del Valle i l'Esteban Trueba, qui marxa a les mines d'or per fer-se ràpidament ric i així poder casar-se amb la Rosa, la filla gran dels del Valle. Tanmateix, al temps, l'Esteban rep una carta a través de la qual és informat de la mort de la Rosa, morta a causa de beure un aigua-ardent enverinat, i originalment destinat al seu pare, un polític liberal. En rebre la notícia, l'Esteban decideix anar al feu que son pare li havia deixat d'herència. En arribar-hi es troba famílies en una pobresa extrema. Amb mà dura i molta feina, l'Esteban aconsegueix posar dempeus el feu, compra feus veïns i aconsegueix fer-se ric. Però després d'uns anys, l'Esteban ha de viatjar a la ciutat, car sa mare estava molt greu de salut, així que decideix casar-se amb la filla petitat dels del Valle: Clara.

La Clara era una noia clarivident amb poders, a més de poder veure el futur, podia veure i parlar amb els esperits.

Així que la història continua, la Clara i l'Esteban tenen una filla: Blanca; i dos fills: Jaime i Nicolàs, qui són enviats a un col·legi anglès.

La Blanca, des del primer viatge a les Tres Maries (el feu de son pare), s'enamora d'un nen del lloc. Passen els anys i el noi es torna un pro-comunista, predicant idees del comunisme que es donava a Europa, per així mostrar a la gent que treballava al camp que és possible organitzar-se per aconseguir un canvi. L'Esteban el fa fora del feu, amenaçant amb matar-lo si l'hi veu de nou, però la Blanca, durant la seva estada a les Tres Maries, el segueix veient totes les nits d'amagatotis.

La Blanca acaba tenint un fill amb ell i son pare l'obliga a casar-se amb un comte francès: Jean de Satigny, perquè no tingui un fill bord. Però un temps després d'haver-se casat, la Blanca s'assabenta que el seu espòs té un apuntament sexual "estrany", ja que a la seva oficina tenia fotos pornogràfiques dels seus criats. En saber-ho, ella fuig de casa de sos pares i mai més se sap res d'en Jean de Satigny fins que criden la Blanca per reconèixer el seu cadàver. En fugir de la casa del comte, la Blanca estava a punt de parir. Dóna a llum la seva filla a casa de sos pares, amb l'ajut del seu germà Jaime (que era metge). La filla es diu Alba. Aquest nounat, vindrà seguida per una sèrie d'esdeveniments polítics que canviaran per sempre la història de Xile.

El divendres 21 de gener, Ximo Caturla presentarà este film.

Per últim, pots veure el tràiler:

PD: La setmana que vé (divendres 28 de gener) no hi haurà perquè se celebrarà al Jorge Juan una mostra de ball, però ja en febrer t'esperem amb més pel·lícules al Cineclub Bogart.

El piano

El piano és una pel·lícula de coproducció neozelandesa, australiana i francesa estrenada el 1993 i amb la qual el Cineclub Bogart encetarà aquest divendres, a les 18:00, al saló d'actes de l'IES Jorge Juan, el 2n trimestre.

Ha estat dirigida i escrita per la neozelandesa Jane Campion i compta amb la participació d'actors com Holly Hunter, Harvey Keitel, Anna Paquin o Sam Neill.

Es podria dir que esta pel·lícula ha sigut una de les més exitoses de la història. Un exemple per aquesta afirmació és que tingué unes despeses de 7.000.000€ i recaudà en taquilla uns 40.000.000€.

A continuació, la sinopsi d'este meravellós film:

The Piano conta la història d'una dona escocesa muda, Ada McGrath (Holly Hunter), el pare la ven en matrimoni a un home de Nova Zelanda, Alistair Stewart (Sam Neill). Ella és enviat fora juntament amb la seva jove filla Flora McGrath (Anna Paquin). Ada no ha dit una paraula des que tenia sis anys, en lloc d'expressar a través del seu piano i per mitjà de llenguatge de signes per als quals ha servit a la seva filla com l'intèrpret. Ada es preocupa poc pel món terrenal, s'ocupa durant hores cada dia amb el piano. Mai és explícita i clarament per què es va deixar de parlar. Flora, es va saber més tard, és el producte d'una relació amb un professor que Ada creia que podia controlar amb la seva ment, fent d'ell el seu amor, però que "es va espantar i va deixar d'escoltar", i així la va deixar.

Ada, Flora i les seves pertinences, incloent el piano, es dipositen en una platja de Nova Zelanda per la tripulació de la nau en contra càrrecs enutjat. Com que no hi ha ningú allà per reunir-se amb ells, passen la nit sols, refugiant-se en una botiga petita que es fa d'un marc de mirinyac. L'endemà, Alistair arriba amb un equip dels maoris i el seu amic Baines (Harvey Keitel), un tècnic forestal companys i un mariner retirat, que ha adoptat moltes de les costums maoris, inclosos els tatuatges de la seva cara i socialitzar amb els maoris en lloc de la seva pròpia raça ( guardar Alistair). Hi ha homes suficients per dur a tot i Alistair abandona el piano, de nou suscitar objeccions per part d'Ada.

Alistair ha demostrat ser un home tímid i desconfiat, que es diu de broma "boles d'edat seca" pels seus companys maoris. Ell li diu a Ada que no hi ha lloc en la seva petita casa per al piano. Ada, al seu torn, no fa cap esforç per amistat i el segueix intentant reunir-se amb el seu piano. No es pot comunicar amb Alistair, que va, amb Flora, a Baines i demana que s'han d'adoptar per al piano. Ell està d'acord, i les tres passen el dia mentre juga cançons a la platja. Mentre que socialment s'alia amb els maoris, Baines s'ha negat qualsevol activitat sexual amb les seves dones. Però clarament Ada troba atractiu per la seva passió per la música. Baines acaba per recuperar l'instrument, i suggereix que el comerç Alistair ella - i les lliçons d'Ada - per part de la terra que Alistair vol. Alistair consent, aliè a l'atracció en potència entre Ada i Baines. Ella se sorprèn al veure que ha tingut el piano posar en perfecta sintonia després del seu viatge en brut. Ell demana que simplement escoltar en lloc d'aprendre a jugar a si mateix, i després ofereix a deixar comprar el piano de nou, una de les claus a la vegada, deixant de fer "les coses que li agrada", mentre que ella juga. Ada accepta a contracor, ja que ella se sent atreta per Baines. Ada i Alistair no han tingut sexuals, o fins i tot lleugerament afectuós, la interacció tot i que són ja formalment casades.

Baines s'excita sexualment jugant Ada fins al punt que obertament se li acosta. Finalment, els rendiments de la seva pròpia concupiscència una tarda, i ella i Baines tenir relacions sexuals. Alistair finalment comença a sospitar que la història d'amor i després de descobrir que, iradament juntes fins a casa amb Ada a l'interior quan es va a treballar en la seva Timberland. Després que el interludi, Ada evita Baines i l'afecte fingeix amb Alistair, encara que només li serveixen les carícies que li frustren més, perquè quan fa un moviment per tocar-la a canvi, ella s'allunya. Alistair abans de la sortida del seu pròxim viatge, li demana a Ada, si va a anar a veure Baines - ella nega amb el cap no - i ell li diu que confia que no anirà a ell mentre que ell s'ha anat.

Poc després, Ada envia la seva filla amb un paquet de Baines, que conté una tecla de piano sol amb una declaració d'amor inscrit. Flora ha començat a acceptar Alistair com el seu "pare" i es va enfadar per la infidelitat de la seva mare. Ella porta la tecla del piano en comptes de Alistair. Després de llegir la nota d'amor cremat a la tecla del piano, Alistair furiós torna a casa i talla el dit índex d'Ada amb una destral per a privar-la de la possibilitat de jugar el seu piano.

Una trama impresionant veritat? Si no te la vols perdre, vine este divendres al Cineclub!

Esta setmana, Pilar Calderón presentarà este film.

Per finalitzar, pots veure el tràiler de El piano: