Espartaco

Aqusta setmana hem decidit projectar aquest pel·lícula en honor al actor Tony Curtis, que va morir el passat 29 de setembre y que fou munidalment conegut per la seua interpretació com Josephine al film Con faldas y a lo loco.

Sinopsi:

73 aC. Espàrtac és un esclau traci que treballa en les mines de Líbia. És comprat per Lentulus Batiatus, propietari d'una escola de gladiadors a Càpua. Allí, s'encarrega d’ell, l'entrenador Marcellus que l'inicia a l'ofici de gladiador. Coneix altres esclaus, entre els quals Draba el Negre i Crixus. També s’interessa per Varinia, una de les esclaus que Marcellus dóna de vegades en recompensa per a una nit als gladiadors que s’ho han guanyat.

Crassus arriba aviat a l'escola de gladiadors amb altres tres companys i demana a Batiatus que faci combatre dos parells de gladiadors fins a la mort. Spartacus és seleccionat per barallar-se contra Draba a l’arena. És vençut però Draba es nega a matar-lo i llança el seu trident cap a la llotja dels espectadors on s’hi llança. Crassus el mata d'un cop de daga abans que no aconsegueixi pujar sobre l'estrada.

Fastiguejats per la mort de Draba, els gladiadors degollen Marcellus i es revolten. Veient que no s’unirà a la rebel·lió, Batiatus es salva portant Varinia amb ell.

Al Senat romà de Roma, el plebeu Sempronius Gracchus, adversari declarat de Crassus, fa votar una moció donant a Marcus Glabrus, cap de la guarnició de Roma i protegit de Crassus, el comandament d'un exèrcit encarregat de sufocar la revolta dels esclaus que s'han refugiat al Vesubi. Esperant Cèsar, aliat de Gracchus, pren el comandament de la guarnició de la ciutat.Quan surt l'exèrcit de Glabrus, Antoninus, un esclau poeta de Crassus, fuig i marxa per reunir-se amb els rebels.

Aquests tallen a trossos l'exèrcit de Glabrus. L'objectiu d’Espàrtac és travessar Itàlia fins la mar amb als seus homes on pagarà els pirates cilicis per fer-los embarcar als seus vaixells i transportar-los el més lluny possible de Roma. Al començament del viatge, s’hi uneix Varinia, que ha aconseguit escapar-se de les urpes de Batiatus. Es fan amants i Varinia queda aviat embarassada.

Quan els esclaus arriben a la costa, el cap cilici els comunica que no els podrà embarcar ja que Crassus ha pagat la seu flota perquè salpi. Ofereix només embarcar Espàrtac, Varinia i alguns dels seus oficials al seu vaixell personal però Espàrtac s’hi nega i l’expulsa fora del camp. Es prepara llavors per enfrontar-se a les legions romanes. A Roma, Crassus ha promès aixafar la rebel·lió a condició que sigui designat Dictador, i el Senat ha acceptat malgrat les protestes de Gracchus. Els esclaus veuen aviat com es concreta l'amenaça sobre ells. L'exèrcit de Crassus arriba de Roma i és reforçada per la de Pompeia, que arriba de Calàbria, i la de Lucullus, que s'acosta a Brundisium.

L'exèrcit esclau pateix una desfeta completa i Crixus mor a la batalla. Espàrtac i Antoninus són fets presos. Al camp de batalla, Crassus troba Varinia, que acaba de parir, i la porta a Roma. La cobejava des que l’havia entrevist a la casa de Batiatus a Càpua. Crassus promet als captius que no seran castigats si els lliuren Espàrtac. Amb gran sorpresa, tots declaren: ''Sóc Espartàc!''. El vencedor els condemna a ser crucificat al llarg de la Via Àpia fins a les portes de Roma. Ordena que Antoninus i Espàrtac, encadenats l'un a l'altre, siguin els últims a ser posats a la creu.

Batiatus, arruïnat per la revolta dels seus gladiadors, vol revenjar-se de Crassus, que acusa de ser la causa de la seva desgràcia. Torna a Roma i s’ajunta amb Gracchus, ara caigut en desgràcia. Aquest li dóna diners per rescatar Varinia i portar-la a la Gal·lia on trobarà la llibertat. Després de la seva marxa, Gracchus es suïcida.

Durant aquest temps, Crassus, a qui s'ha unit Cèsar, és a les portes de Roma i ordena Espàrtac i Antoninus barallar-se en duel fins a la mort. El vencedor serà llavors penjat a la creu. Espàrtac guanya el combat i és crucificat prop dels murs de Roma. L'endemà pel matí, Batiatus i Varinia surten de la ciutat agafant la Via Àpia i veuen Espàrtac a la seva creu. Varinia li ensenya el seu fill abans d'allunyar-se al carretó amb el seu ancià amo.


Aquest divendres la pel·lícula serà presentada per Pilar Calderón

Clica ací per vore tràilers de la película.

Quiero ser como Beckham

Conta la història de Jess Bhamra (Parminder Nagra), una xica Sikh vivint en els suburbis occidentals de Londres, no molt lluny de l'Aeroport de Heathrow. Son pare és un inmigrant indi d'Uganda. Tant son pare com sa mare són inmigrants panyabi de primera generació al Regne Unit. Ja que Jess és la filla més estudiosa, ells la impulsen en els seus estudis amb l'esperança de que ella abaste l'èxit financer que ells no tingueren. El seu objectiu és que ella vaja a la universitat i es convertisca en advocada. Com és de costum, ells també planejaren un matrimoni concertat per a ella en el degut moment. Jess, mentres tant, somia sent una jugadora professional de futbol, inspirada per un dels futbolistes més famosos d'Anglaterra, David Beckham. Ella mostra un talent inusual per a eixe esport durant partits informals al parc amb xics locals, fent-los enutjar amb les seves habilitats. Jess li confesa els seus somnis a un pòster de Beckham que té en la seua habitació. Eixes "conversacions" contrasten amb la veneració que els seus pares mostren a un pòster del sant Sikh, Gurú Nanak.

Mentres juga al parc, Jess es vista per Jules Paxton (Keira Knightley), la jugadora estrela dels Hounslow Harriers, un equip amateur de futbol femení. Ella accepta la invitació de Jules d'unir-se al club, a pesar de que ella sap que els seus pares no l' aprovaríen. Jess es converteix en un membre clau de l'equip i en la millor amiga de Jules. Ella tambè desenvolupa una relació especial amb l'entrenador de l'equip, Joe (Jonathan Rhys-Meyers), un jove al que el somni de famós futbolístic s'arruinà quan va sufrir una lesió en el genoll. Mentres tant, hi ha rumors de que un reclutador d'una universitat americana esta buscant jugadores per a l'equip de futbol femení. La situació resulta en diversos xocs culturals que van des del seriós fins al còmic, mentres Jess, les seues amigues (tant de la comunitat hindú com del club de futbol) i la seua família tracta de conciliar les expectatives d'ambits culturals i els seus propis somnis i desitjos.

Fés click ací per a obtindre més informació del film.

I per a finalitzar, part de la banda sonora original de la película:

Cassandra's dream

"Cassandra's Dream" narra la història d'Ian (Ewan McGregor) i el seu germà petit Terry (Colin Farrell). Malgrat els seus problemes econòmics, ambdós adquireixen un veler de segona mà anomenat "Cassandra's Dream", amb la idea de condicionar i navegar en ell els caps de setmana. Ian coneix a l'atractiva Angela (Hayley Atwell), una jove actriu que acaba d'arribar Londres a la recerca d'un futur d'èxit en el món de la interpretació. D'altra banda, la debilitat de Terry pel joc provocarà que ambdós conflueixin en un carreró sense sortida en el que la seva situació financera serà extremadament delicada. L'aparició del seu oncle Howard (Tom Wilkinson), nouvingut d'Estats Units i amb un passat aparentment ple d'èxits econòmics, suposa un alleugeriment per a l'economia dels germans. Però tot té un preu. Howard els obligarà a infringir la llei, posant a prova la seva catadura moral, i provocant una sèrie d'esdeveniments que donaran lloc a conseqüències inesperades.

Ací tenim una mostra de la música que apareix a la pel·lícula:









I ara, el trailer del film:

El hotel de los líos.

Gordon Miller, un productor de teatre d'estar per casa, vol muntar l'obra d'un jove autor novell. Mentre espera que algun capitalista li caigui del cel per iniciar els preparatius de la funció, Miller s'ha instal lat, amb els 22 membres de la seva companyia, a l'hotel que regenta el seu cunyat. Quan ja ha una petita fortuna a l'hotel, un inspector descobreix la seva situació i decideix desallotjar. Però Miller, amb la complicitat dels seus fidels Harry Binelli i el mut Faker Englund, se les enginyen per romandre en el cada vegada més agitat hotel i aconseguir aixecar el teló.

El baile de los vampiros.

El professor Ambrosius (Jack MacGowran) i el seu ajudant Alfred (Roman Polanski) arriben a l'hivern a una població remota a Transsilvània motivats pels estranys successos que hi ocorren, els quals generen sòlides sospites sobre l'accionar de vampirs. S'allotgen a l'hostal de Shagal (Alfie Bass), la seva dona Rebeca (Jessie Robins) i la seva filla Sara (Sharon Tate). Aviat Alfred s'enamora de Sara, però ella desapareix i comença a estendre's el rumor que ha estat segrestada per algun vampir. Prop del poble, hi ha un castell en el qual habita un aristòcrata, el comte von Krolock (Ferdy Mayne) i el seu fill Herbert (Iain Quarrier).

El professor és un investigador del vampirisme i desitja trobar amb un cara a cara, per poder estudiar amb la certesa del que verificable. Ell i el seu ajudant Alfred entren al castell després de les empremtes de Sara, la filla extraviada l'hostaler, i en la recerca de respostes científiques al fenomen dels no-morts. Respostes que per fi trobaran, durant un inesperat ball que li dóna el títol a la pel.lícula.

A continuació, una xicoteta mostra de la pel·lícula: