Cantando bajo la lluvia.

Abans de conèixer l'aspirant a actriu Cathy Seldon (Debbie Reynolds), l'ídol del cinema mut Don Lockwood (Gene Kelly) pensava que ho tenia tot, fama, fortuna i èxit. Però, després de conèixer-la, s'adona que ella és el que realment faltava en la seva vida. Amb el naixement del cinema sonor, Don vol filmar els musicals amb Kathy, però entre tots dos s'interposa la reina del cinema mut Lina Lamont (Jean Hagen).
és una pel lícula musical de Hollywood, estrenada el 1952. Feta seguint els esquemes clàssics de la Metro, té la seva inspiració en la sèrie de Melodies de Broadway que es va anar realitzant a Hollywood en els 30 i 40, coincidint amb l'aparició del cinema sonor.

La pel.lícula va ser un gran èxit gràcies a les seves escenes de ball, especialment la de Gene Kelly sota la pluja, quan canta la cançó que dóna títol al film.

Ara, una de les escenes més famoses del cine, i del génere musical:



I ara, com no, una de les cançons més famoses del cine i de la música en general:

Missing.

La pel lícula recrea la història de la desaparició d'un jove esquerrà nord-americà durant el cop d'estat a Xile que va deposar el president Salvador Allende (encara que el país no es nomena de manera explícita). El pare del jove, protagonitzat per Jack Lemmon, acompanyat de la seva nora (Sissy Spacek), realitzarà una recerca del seu fill per Santiago per intentar trobar-lo, descobrint que el seu país està implicat en aquest cop.


Per problemes tecnics, no es poden visualitzar ni la portada de la pel·lícula ni el trailer, però a continuació us deixe una direcció per veure la portada:


http://images.google.com/imgres?imgurl=http://i550.photobucket.com/albums/ii431/hidetora_album/MissingDesaparecido.jpg&imgrefurl=http://www.vagos.es/showthread.php%3Fp%3D1052666084&usg=__KFz_dsFigw37WOdw695vhFFOqzM=&h=425&w=300&sz=40&hl=es&start=3&itbs=1&tbnid=pUiqK3Tm5luc3M:&tbnh=126&tbnw=89&prev=/images%3Fq%3Dmissing%2Bpelicula%26hl%3Des%26sa%3DG%26tbs%3Disch:1

Delitos y faltas.

Es entreteixeixen dues històries en paral.lel, barrejant comèdia i drama. La primera, interpretat pel propi Allen, juntament amb Alan Alda, reeixit i arrogant productor de televisió que és alhora el seu cunyat, el contracta per fer un documental sobre la seva vida i obra, els dos s'enamoren d'una dona intel ligent i amb ambicions que treballa en el medi (Mia Farrow). La segona història, interpretada per Martin Landau (Judah), conjuga els temors i dilemes de l'ànima humana en enfrontar-se en una situació límit. El personatge de Landau és oftalmòleg, la seva vida està plena de privilegis i ha perdut amb els anys la fe en Déu, és assetjat per la seva ex amant (Anjelica Huston) qui l'amenaça de destruir el seu matrimoni i la seva reputació si no torna al seu costat i deixa a la seva dona. Judah decideix contactar amb el seu germà qui es mou en el món del crim i li suggereix assassinar a la dona, Judah inicialment rebutja la idea però al sentir-se cada cop més assetjat per la dona decideix acceptar-ho. Un cop assassinada seu ex amant, Judah se sent penedit, recorda el seu passat i la seva formació jueva i sent que és el mateix Déu que l'observa per condemnar la seva falta, però com es revela al final de la pel.lícula, amb el pas del temps en ell desapareix el sentiment de culpa, recobra la tranquil.litat i continua amb la seva vida de privilegis. Al conversar al respecte amb Cliff sobre aquest assumpte i plantejar-se com si es tractés d'un guió cinematogràfic, aquest li recalca que no seria el final adequat ja que qui va cometre el crim no va rebre un càstig, però Judah (Landau) li diu a Cliff (Allen ) que així és la vida real i que si voleu veure un final feliç, "vagi a veure una pel lícula de Hollywood". Efectivament Judah oblida la seva culpa i continua la seva vida, mentre tant Cliff acaba només després que la documentalista de qui es va enamorar (Mia Farrow) ho deixa per la seva arrogant i poderós ex cunyat.


A continuació, una mostra del que veurem aquesta tarda:

Amélie.

Amelie (Audrey Tautou) és una persona que s'ha creat la seva pròpia vida. Nascuda en un entorn hostil a la felicitat, ha suplert faltes d'afecte i d'abundància amb una imaginació desbordant que converteix la seva existència en una faula, de trobades i desencontres, en la qual ella s'assigna el paper de la fada bona, la que facilita les vides dels altres amb un toc de vareta màgica. Però una fada humana al cap ia la fi que es donarà compte de que també ella necessita dels seus poders.




A continuació, una petita mostra de la pel·lícula:





I ara, unes quantes cançons que intervenen a la pel·lícula:

Bonnie & Clyde

Bonnie and Clyde és una pel lícula nord-americana de 1967, del gènere cinema de gàngsters, dirigida per Arthur Penn, protagonitzada per Warren Beatty, Faye Dunaway, Gene Hackman, Gene Wilder i Michael J. Pollard en els papers principals. Guanyadora de dos premis Oscar, a la millor actriu secundària (Estelle Parsons), ia la millor fotografia (Burnett Guffey), i nominada a vuit premis Oscar més. Guanyadora de dos premis BAFTA, (Faye Dunaway) i (Michael J. Pollard) i diversos altres importants premis i nominacions.

La pel lícula narra la vida de dos atracadors, Bonnie Parker i Clyde Barrow, que s'enamoren i recorren el Mig Oest, Oest i Sud dels Estats Units deixant darrera seu un rastre de morts i delictes, portant de cap a la policia nord-americana.

Clyde Barrow (Warren Beatty), un atracador de bancs i negocis d'estar per casa, ha sortit de presó. En ple període de la Gran Depressió dels anys 30 torna a assaltar bancs. Coneix Bonnie Parker (Faye Dunaway), una noia de poble que se sent avorrida i que decideix acompanyar-lo.

Mentre d'una banda desenvolupen sentiments, junts protagonitzen una escalada d'atracaments i crims cada vegada més brutals, deixant en les seves fugides rere seu una estela de violència i de sang.




Una petita mostra de la pel·lícula: