Salvador Puig Antich

Aquesta setmana, de la mà de la magnífica presentació de Mar Carrillo, presentem el film Salvador (Puig Antich); pel·lícula dirigida per Manuel Huerga, estrenada el setembre de 2006, basada en la novel·la "Compte enrere: la història de Salvador Puig Antich", escrita el 2001 pel periodista català Francesc Escribano.

Salvador narra la crònica dels esdeveniments que van portar a la condemna a mort i a l'execució del jove Salvador Puig Antich - anarquista, membre del MIL i acusat de la mort d'un policia- i com, malgrat els esforços de familiars i advocats i de les mobilitzacions socials, el règim franquista es negà a donar-li l'indult i l'executà a garrot vil, la última execució a garrot vil de la dictadura.

Tant el llibre com la pel·lícula han estat fortament criticats per part d'antics militants del MIL, companys de militància de Salvador. Afirmen que ha estat buidat de contingut polític el personatge de Salvador Puig Antich i que al mateix temps es dignifica falsament la imatge del seu escarceller, del jutge militar i de la Brigada Político Social de la policia franquista.

En la banda sonora de la pel·lícula destaca la cançó de Lluís Llach "I si canto trist", que va compondre el 1974 després de l'assassinat del jove Salvador i com a homenatge i record a la seva persona.

El Show de Truman

Truman Burbank (Jim Carrey) és un home corrent i alguna cosa innocent que viu en una idíl·lica població on tot és perfecte. Duu tota la vida allí, i mai ha sortit més enllà dels límits del poble. En la seva vida no hi ha problemes però, al llarg dels últims dies, estranys successos li fan sospitar que una mica estrany ocorre...

També figuren en el repartiment Laura Linney i Ed Harris.

A més, aquesta setmana contem amb una magnífica presesntació de Pau Mena i Carlos Torres, no hi podeu faltar!

Atraco a las 3

Galindo, un infeliç somiador, treballa com caixer en una sucursal bancària. Cert dia, reuneix a un grup de companys i els exposa la seva idea per a perpetrar un atracament en la pròpia sucursal on treballen tots ells.
En principi aquests no li creuen, però a poc a poc Galindo els va convencent de la viabilitat de l'atracament, pel que es disposen a cometre'l després d'una preparació minuciosa.

La semilla del diablo

Basada en l'avui considerada clàssica novel·la d'Ira Levin, la trama gira entorn de Rosemary Woodhouse (Mia Farrow), una jove mestressa, esposa de l'actor de teatre Guy Woodhouse (John Cassavetes). La parella s'instal·la en un apartament en la cèlebre casa Bramford, un antic edifici d'apartaments en Manhattan amb una llegenda una miqueta sòrdida, a causa de les sinistres reputacions d'alguns antics residents.

Rosemary és una dona jove i alegre, totalment dedicada a la seva llar i al seu marit, amb qui anhela tenir un bebè. Guy, per la seva banda, desitja aconseguir la fama. Per circumstàncies accidentades, els Woodhouse traven amistat amb Roman (Sidney Blackmer) i Minnie (Ruth Gordon) Castevet, un matrimoni d'edat avançada, que viuen en el mateix pis i es converteixen en una espècie de "pares" substituts del jove matrimoni. Al poc temps, Guy accedeix que intentin tenir el fill tan desitjat i planegen la data ideal perquè Rosemary quedi embarassada. Aquesta nit, Rosemary té al·lucinacions i malsons, en les quals és aparentment violada per un ens inhumà.

A partir d'aquest moment, la història es desenvolupa a poc a poc, igual que l'embaràs del personatge i juga amb els seus temors: per què és que té greus molèsties al principi de l'embaràs? Què hi ha darrere de tantes atencions per part dels Castevet i els seus amics? Per què de cop i volta la carrera de Guy semblés desenganxar tan ràpid? Eventualment, Rosemary descobreix que els seus adorables veïns del costat, són adoradors de Satanàs i que en els seus rituals de màgia negra, s'utilitza sang de bebè. Serà que Guy ha pactat amb ells? Els va oferir el bebè? O per ventura tot sigui només la seva imaginació... està pertorbada? O serà tot una conspiració entorn d'alguna cosa encara molt pitjor...?

Aquesta setmana no deixem cap escena de la pel·lícula perquè vingueu a vore-la!

Toma el dinero y corre

Aquesta és la primera pel·lícula que dirigeix Woody Allen, i es noten ja moltes peculiaritats del seu estil, el fet de mesclar l´humor més bàsic, el patetisme del personatge, la seua mala sort amb un humor més intel·ligent, més elaborat. L´argument és prou senzill, ell és un lladre sense èxit, un delinqüent frustrat, un personatge patètic sense present ni futur, fins que, tot això canvia radicalment quan coneix l´amor, una noia que sap vore en ell el que ningú hem vist.Aquesta pel·lícula té el seu encant, no és de les millors.. però és la primera, té moments graciosos, ix ell, és en blanc i negre.. són alguns dels seus punts a favor.. i sobretot l´escena cèl.lebre de la fuga de la presó, amb eixa pistola feta amb una pastilla de sabó.. que dóna el pego molt bé, enganya als carcelers fins que la pluja destripa la màgia. La contra, és que es fa a voltes lenta, no té el ritme de la següent, Bananas, malgrat que també la història és més estàtica.. la misèria del protagonista. Primera pel·lícula dirigida per Woody Allen, que també està protagonitzada i del guió, és coautor amb Mickey Rose.

A continuació un petit fragment de la pel·lícula: