Benvingut al bloc del cineclub de l'IES Jorge Juan d'Alacant.
Cada divendres, a les 18:00, al Saló d'Actes, podràs gaudir d'una nova pel·lícula.
Preguem als espectadors que ens segueixen cada setmana que siguen puntuals!!!


Normes del bloc

Pots comentar els nostres articles sempre que t'identifiques amb un nom real.

9 de novembre del 2008

Across the Universe

Film musical basat en temes dels Beatles que trasllada els seus dos amants protagonistes, Jude (Jim Sturges) i Lucy (Evan Rachel Wood) des dels molls de Liverpool fins a la psicodèlia creativa de Greenwich Village en Nova Cork i des dels carrers esquinçats per les revoltes en Detroit, fins als camps de mort de Vietnam.
L'última pel·lícula de Julie Taymor ("Frida"), una història d'amor recreada sota els efectes musicals, polítics i socials dels anys 60.
Across the Universe ens mostra una visió única d'aquests anys, plens de colorit, canvis i somnis.
A més de la seva gran banda sonora la pel·lícula conta amb la participació especial del famós cantant d'U2, Bono, l'actriu Salma Hayek, David Costello, Eddie Izzard i Joe Cocker.
A continuació un vídeo de la pel·lícula:
No hi falteu!

2 de novembre del 2008

Los lunes al sol


Aquesta setmana podrem gaudir al Cineclub d'una altra magnífica pel·lícula de Fernando León de Aranoa. Una ciutat al nord, costanera, dividida per una ria d'aigües verdes i oleaginoses. Molts homes i dones van deixar enrere el camp o el mar per a anar a treballar a les fàbriques, a les refineries, a la drassana. Però després va arribar la reconversió industrial. En el bar de Rico es reuneixen un grup d'amics, conversen en les hores mortes, es juguen les seves esperances en la màquina... en el bar es barregen els records i els projectes, es comparteixen les frustracions i les esperances. Com un fantasma, el tancament de la drassana planeja sobre ells. En el seu calendari tots els dies són festius, però en tots hi ha motiu per a la desesperació. Aquesta és la història dels que viuen la vida en diumenge, dels que passen els dilluns al sol. I parat significa estar sense empleu. Però en alguns països de Llatinoamèrica, parat també significa dempeus.

Cadascun dels personatges suporta i afronta aquesta nova situació amb estratègies i recursos distints: Santa (Javier Bardem) intenta mantenir una posició crítica i de inconformitat social, tracta de "menjar-se el món", encara que tot està ja en la seva contra; José (Luís Tosar) viu amb vergonya la seva sensació de dependència de la seva dona, i el caràcter se li va agriant, tornant-se més introvertit; Lino (José Ángel Egido) oculta la seva edat, tractant d'aparentar una imatge més juvenil per a trobar ocupació, però la seva por, ansietat i inseguretat són evidents; Amador (Celso Bugallo) és la imatge de l'home que s'ha aïllat, que ha deixat ja de lluitar, que no suporta que la seva dona li hagi abandonat. Cada personatge ens mostra diferents facetes de les dificultats dels homes en l'atur i en situacions de precarietat laboral.
Unes escenes de la pel·lícula:

25 d’octubre del 2008

El nombre de la rosa

Aquesta setmana podrem gaudir del film "El nombre de la rosa", pel·lícula ambientada a l'edat mitjana, que tracta sobre un monestir on estan succeint fets molt estranys, incloent la mort d'alguns dels monjos. Obligats pels fets, es decideixen a cridar Guillermo de Baskerville (Sean Connery), un famós investigador, frare franciscà, qui, amb el seu ajudant, Adso de Melk (Christian Slater), un novici benedictí, va descobrint proves que van més o menys indicant qui és el culpable, però sempre desapareixen les sospites ja que altres proves que les contradiuen, o bé a causa de la mort del suposat culpable.

Al començament, la pel·lícula es presenta explícitament com un palimpsest de la novel·la, és a dir que no pretén una exacta fidelitat però que és una obra que comparteix el mateix suport. El seu contingut és no obstant això molt fidel a la novel·la. Una clicada d’ull es fa a Umberto Eco, quan Guillermo de Baskerville en la biblioteca s'extasia sobre una obra d’«Umberto de Bolonya» (ciutat on Umberto Eco fa de professor).

La pel·lícula és construïda com la il·lusió de l'escala sense fi de Ronger Penrose (o d'Escher), escala on tindrà lloc d'altra banda el combat en l'incendi entre el monjo franciscà Guillermo de Baskerville, d'altra banda antic inquisidor, i un dels exbibliotecaris de l'abadia, Jorge de Burgos (altre clicada d’ull d'Umberto Eco, aquesta vegada, a Jorge Luis Borges i a la seva novel·la La Biblioteca de Babel).
A continuació una escena de la pel·lícula:

19 d’octubre del 2008

El Golpe

Una deliciosa i entretinguda pel·lícula de gàngsters en la qual Paul Newman i Robert Redford tornen a formar parella a les ordres de George R. Hill, tal com feren en Dos hombres i un destino (1969).

Un any després del primer lliurament de El Padrino es va rodar aquest film de tints clàssics que recrea el món dels gàngsters del Chicago dels anys 30. Han quedat per a la posteritat, a més d'una famosíssima banda sonora, escenes magistrals com la partida de pòker en el tren o l'estafa al correu de Lonnegan... Tot açò contat en un to continu de bon humor i amb constants sorpreses en el guió.

La pel·lícula conta la història d'un gran colp, o el que és el mateix, d'una gran estafa. El film presenta a Paul Newman (Henry Gondorff) en el paper d'expert lladre refinat i a Robert Redford (Johnny Hooker) com un estafador jove i apassionat... Robert Shaw dóna vida al gàngster víctima de l'estafa. La pel·lícula conta també amb actors secundaris de primera classe com Dana Elcar (agent Polk de la FBI) o Ray Walston (J.J. Singleton).

Johnny Hooker és un jove estafador que es guanya la vida amb treballs de poca importància. Forma bona parella amb Luther Coleman, un vell amic seu expert en tot tipus de fraus. No obstant això, per equivocació plomen a un dels correus del major gángster de la ciutat, Doyle Lonnegan. Hores després els perdonavides del gàngster liquiden a Luther i cerquen a Hooker per a matar-lo. És llavors quan Hooker va a la recerca d'Henry Gondorf per a proposar-li un pla veritablement arriscat: estafar a Doyle Lonnegan venjant així la memòria de Luther.

El Golpe (The Sting) va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula de l'any, per davant d'altres pel·lícules nominades com El exorcista. També li va valdre a George Roy Hill el seu únic Oscar en direcció. És una pel·lícula entretinguda i ocurrent. I encara que data de l'any 1973 és de les d'abans. La caracterització dels diferents personatges és fantàstica. El guió és imprevisible i la trama desenvolupa de forma simultània diverses històries...

Ideal per a aquells que consideren que el cinema clàssic és avorrit i predictible.
Una pel·lícula sensacional.
A contonuació, dos videos de la pel·lícula:
T'esperem!

17 d’octubre del 2008

Barrio

Esta semana vamos a ver una película del director Fernando León de Aranoa. Sus protagonistas, Javi, Manu y Rai son tres quinceañeros de un barrio periférico y están condenados a pasar el largo verano en el suburbio. Se dedican a hablar de chicas y a compartir sus secretos, y ven como todas las familias tienen dinero para irse de vacaciones... salvo las suyas. Con mucho tiempo libre por delante, empiezan a cometer trapicheos para ir introduciendose paulatinemente en el mundo de la delincuencia. Siguen soñando y esperando con poder tomar uno de los barcos que se anuncian en los escaparates de las agencias de viajes, salir del barrio y ver el mar.


A continuación, una entrevista al director.