El Golpe

Una deliciosa i entretinguda pel·lícula de gàngsters en la qual Paul Newman i Robert Redford tornen a formar parella a les ordres de George R. Hill, tal com feren en Dos hombres i un destino (1969).

Un any després del primer lliurament de El Padrino es va rodar aquest film de tints clàssics que recrea el món dels gàngsters del Chicago dels anys 30. Han quedat per a la posteritat, a més d'una famosíssima banda sonora, escenes magistrals com la partida de pòker en el tren o l'estafa al correu de Lonnegan... Tot açò contat en un to continu de bon humor i amb constants sorpreses en el guió.

La pel·lícula conta la història d'un gran colp, o el que és el mateix, d'una gran estafa. El film presenta a Paul Newman (Henry Gondorff) en el paper d'expert lladre refinat i a Robert Redford (Johnny Hooker) com un estafador jove i apassionat... Robert Shaw dóna vida al gàngster víctima de l'estafa. La pel·lícula conta també amb actors secundaris de primera classe com Dana Elcar (agent Polk de la FBI) o Ray Walston (J.J. Singleton).

Johnny Hooker és un jove estafador que es guanya la vida amb treballs de poca importància. Forma bona parella amb Luther Coleman, un vell amic seu expert en tot tipus de fraus. No obstant això, per equivocació plomen a un dels correus del major gángster de la ciutat, Doyle Lonnegan. Hores després els perdonavides del gàngster liquiden a Luther i cerquen a Hooker per a matar-lo. És llavors quan Hooker va a la recerca d'Henry Gondorf per a proposar-li un pla veritablement arriscat: estafar a Doyle Lonnegan venjant així la memòria de Luther.

El Golpe (The Sting) va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula de l'any, per davant d'altres pel·lícules nominades com El exorcista. També li va valdre a George Roy Hill el seu únic Oscar en direcció. És una pel·lícula entretinguda i ocurrent. I encara que data de l'any 1973 és de les d'abans. La caracterització dels diferents personatges és fantàstica. El guió és imprevisible i la trama desenvolupa de forma simultània diverses històries...

Ideal per a aquells que consideren que el cinema clàssic és avorrit i predictible.
Una pel·lícula sensacional.

A contonuació, dos videos de la pel·lícula:

T'esperem!

Barrio

Esta semana vamos a ver una película del director Fernando León de Aranoa. Sus protagonistas, Javi, Manu y Rai son tres quinceañeros de un barrio periférico y están condenados a pasar el largo verano en el suburbio. Se dedican a hablar de chicas y a compartir sus secretos, y ven como todas las familias tienen dinero para irse de vacaciones... salvo las suyas. Con mucho tiempo libre por delante, empiezan a cometer trapicheos para ir introduciendose paulatinemente en el mundo de la delincuencia. Siguen soñando y esperando con poder tomar uno de los barcos que se anuncian en los escaparates de las agencias de viajes, salir del barrio y ver el mar.


A continuación, una entrevista al director.

Casablanca

S'acaba el curs i s'acaba també la primera edició del Cineclub. Per a concloure hem pensat en una de les pel·lícules més mítiques de la història del cinema i que ha deixat per a l'imaginari col·lectiu escenes, diàlegs i música inoblidables.
La història se situa a la ciutat marroquina de Casablanca, des d'on els refugiats europeus de la Segona Guerra Mundial intentaven volar fins Lisboa i, des d'allí, cap els Estats Units. A Casablanca viu Rick (Humphrey Bogart), un nord-americà que ha decidit instal·lar-s'hi amb el seu amic pianista Sam (Dooley Wilson) i posar-hi un bar. Dos esdeveniments inesperat canviaran la vida tranquil·la de Rick: la custòdia d'uns documents robats als alemanys i el retrobament amb Ilse (Ingrid Bergman) anys després d'haver-se conegut a París.
Casablanca també és una pel·lícula política. El context de la Segona Guerra Mundial i el fet que part d'Europa haja estat ocupada pels nazis emmarca l'esquema històric que planteja el director (Michael Curtiz): els alemanys eren els enemics, els francesos més o menys confiables i els americans herois. Aquestes idees poden veure's en tots els personatges i en la forma com se'ns presenten, a més d'en intertextualitats com la citació a La gran ilusión com a proclama política i el cant de la Marsellesa per a protestar contra els nazis.
La cinta s'endugué el 1943 els Oscar a la millor direcció i a la millor pel·lícula.

Con faldas y a lo loco

Años 20. Dos músicos, Joe (Tony Curtis) y Jerry (Jack Lemmon), después de presenciar la matanza del día de San Valentín en la fría y ventosa Chicago, deciden camuflarse como mujeres en una orquesta femenina que viaja con destino a la soleada y cálida Florida....

Gloriosa farsa, sensacional juego de falsas identidades en la cual Billy Wilder se sirve de la parodia del cine de gángsters para filmar una de las mejores comedias de la historia del cine.

Escribe junto a su habitual colaborador I. A. L. Diamond un guión, al que no le sobra ni una frase, todo es un perfecto engranaje para situar las peripecias de la travestida pareja dentro de un sinfín de situaciones desternillantes, hilvanando con maestría una escena detrás de otra, ofreciendo una lección de agilidad narrativa y mostrando una humorística visión de la época de finales de los felices años veinte.

Ganó un Oscar por Mejor vestuario en blanco y negro (Orry-Kelly) y fue nominada para Mejor actor (Jack Lemmon), Mejor dirección de arte-set blanco y negro, Mejor fotografía en blanco y negro, Mejor director y mejor guión.

La película ha sido aclamada mundialmente como una de las mejores comedias jamás hechas (n.º 1 en la Lista de las grandes comedias de la American Film Institute y 14.º en la Lista de las 100 mejores películas americanas).

El hundimiento

Nominada a la Mejor Película de habla no inglesa la película El Hundimiento se situa en el Berlín de 1945. Una nación está a punto de sufrir su hundimiento. Una encarnizada batalla se libra en las calles de la capital. Hitler (Bruno Ganz) y su círculo de confianza se han atrincherado en el búnker del Führer. Entre ellos se encuentra Traudl Junge (Alexandra Maria Lara), secretaria personal de Hitler. En el exterior, la situación se recrudece. A pesar de que Berlín ya no puede resistir más, el Führer se niega a abandonar la ciudad. Mientras el sangriento peso de la guerra cae sobre sus últimos defensores, Hitler, acompañado de Eva Braun (Juliane Köhler), prepara su despedida final...
El guión es de Bernd Eichinger (El nombre de la rosa, La historia interminable) y se basa en la obra El hundimiento: Hitler y el final del Tercer Reich, del historiador Joachim Fest y Hasta el último momento: la secretaria de Hitler cuenta su vida, de Traudl Junge, secretaria del dictador junto a la escritora Melissa Müller.