Cineclub Bogart

El último refugio

2012-01-25T23:33:00.000+01:00

El pròxim divendres 27 de gener estrenarem un peliculón protagonitzat per Ida Lupin i el nostre mestre Humprey Bogart: El último refugio.

Este film americà de 1941, situat entre el gènere d'intriga i el thriller, fou dirigit per Raoul Walsh, escrit per John Huston i WR Burnett. Adolph Deutsch composà la banda sonora original (BSO).

Esta pel·lícula serà presentada per Ricardo Matas.

A continuació, tens la sinopsi i un xicotet video:

Roy Earle ix de preossó abans d'acomplir condemna gràcies a la seua bona conducta i a la fiança depositada per Big Mac, cap de la banda a la qual va pertanyí. Poc després, un membre de la banda li comunica que Big Mac, que prepara un nou colp, l'espera en Califòrnia. Roy, malgrat la seua intenció de canviar de vida, decideix acudir a la cita. En el seu viatge a través del país, entaula amistat amb una humil família de grangers, la neta del cual, Vilma, conquereix el seu cor.

La red social

2012-01-16T23:07:00.000+01:00

Donem un aire innovador al Cineclub per al proper divendres 20 de gener, el qual estrenarem la pel·lícula The Social Network.

Este film de 2010 dirigit per David Fincher, escrit per Aaron Sorkin, compta amb l'actuació entre d'altres, de Jesse Eisenberg, Andrew Garfield, Brenda Song o el famós Justin Timberlake.

Amb una bona valoració per part de la crítica, va rebre diversos premis BAFTA, Golden Globes i Óscar.

Comptarem amb la extraordinària visita dels nostres vells amics Pau Mena i Carlos Torres, que presentaran la pel·lícula amb l'assessorament de Dani Carrillo.

La sinopsi i el tràiler, pots gaudir-los a continuació:

L'any 2003, l'estudiant de Harvard, Mark Zuckerberg, va tenir la idea de crear un lloc web per qualificar l'atractiu de les seves companyes d'universitat després que la seva núvia acabés amb ell. Amb les seves habilitats informàtiques, Mark va aconseguir extreure noms i fotografies de diverses alumnes des de les bases de dades. Usant un algorisme subministrat pel seu millor amic, Eduardo Saverin, Mark va crear una pàgina anomenada FaceMash, on els seus companys triaven a la noia més atractiva. Finalment, Mark va ser castigat amb sis mesos de suspensió acadèmica quan el trànsit del seu lloc espatllar part de la xarxa de Harvard, mentre la majoria de les seves companyes el vilipendiada.

Malgrat tot, la popularitat de FaceMash i el fet que va ser creat en una nit, mentre Mark estava ebri, va cridar l'atenció dels bessons Cameron i Tyler Winklevoss, membres de l'equip de rem de Harvard, i el seu company de negocis Divya Narendra. Els tres li van explicar a Mark que estaven buscant un programador que portés a terme la seva idea d'un nou lloc web: Harvard Connection. Mark va decidir ajudar-los.

Poc temps després, Mark es va acostar al seu amic Eduardo, que recentment havia estat convidat al club social de pregrau The Phoenix - SK Club. Mark tenia una idea del que ell anomenava «Thefacebook», una eina de connexions socials en línia exclusiva per als estudiants de Harvard. Segons ell, aquest sistema permetria a les persones compartir certa informació sense que envaïssin la seva privacitat. Eduardo va estar d'acord en ajudar-lo, li subministrem les mil dòlars per començar el projecte. Mark i Eduardo finalment van crear Facebook, distribuint l'enllaç amb els contactes d'Eduardo a The Phoenix - SK Club.El lloc es va fer popular ràpidament entre l'alumnat de Harvard. Quan Narendra va saber sobre el llançament de Thefacebook, li va dir als bessons Winklevoss que Mark li havia copiat la seva idea. Tyler i Divya volien demandar Mark per robatori de propietat intel · lectual, però Cameron es va oposar.

Durant una conferència de Bill Gates, l'estudiant de Harvard, Christy Lee, i la seva millor amiga, Alice, es van presentar davant Eduardo i Mark. Llegeix els va demanar ingressar a la xarxa Facebook, la qual cosa els va impressionar. Mentre bevien amb Christy i Alice, Mark va córrer cap a la seva exnòvia, que no sabia de l'existència de Facebook. Mark va decidir expandir el lloc a més escoles. Christy, Mark i Eduardo van tornar després a l'habitació de Mark, on van perfilar l'estructura de la companyia i el pla per progressar.La popularitat de Facebook va créixer i va arribar a altres escoles del nord-est dels Estats Units, com Yale, Columbia i Stanford, mentre els germans Winklevoss i Narendra es ofuscaban cada vegada més en veure que «la seva idea» avançava sense ells. Tyler es negava a demandar, però va acusar Mark de violar el codi de conducta dels estudiants de Harvard. Gràcies als contactes dels seus pares, van aconseguir reunir-se amb el president de Harvard, Larry Summers, qui va desestimar qualsevol acció disciplinària contra el lloc Thefacebook. A través de Christy Lee, ara nòvia d'Eduardo, Eduardo i Mark es van reunir amb el cofundador del lloc Napster, Sean Parker. Quan Christy, Mark i Eduardo conèixer Parker, Eduardo desconfiar d'ell per la seva problemàtica història personal i professional. Mark, però, va quedar impressionat amb Parker des que li va presentar una visió similar de Facebook. Encara que no es va arribar a cap acord, Parker va suggerir que prenguessin la paraula The d'Thefacebook per fer el nom més simple: Facebook.

West Side Story

2012-01-08T22:54:00.000+01:00

Després dels Nadals, el Cineclub Bogart torna pel divendres 13 de gener. Encetarem el trimestre amb una pel·lícula ben moguda: West Side Story

Aquest musical a color de 1961, estrenat als Estats Units. Fou produït per Robert Wise, que també el dirigí amb l'ajuda de Jerome Robbins. Entre les seues fites principals destaca l'Oscar a la millor pel·lícula.

Compta amb l'actuació entre molts altres de Natalie Wood, Richard Beymer, Russ Tamblyn, Rita Moreno o George Chakiris.

Este film serà presentat per la nostra amiga Pilar Calderón.

Ara pots llegir la sinopsi i veure el tràiler:

West Side Story és la guardonada adaptació de la clàssica tragèdia romàntica Romeo i Julieta. Tracta la història de dues famílies enfrontades que es converteixen en bandes urbanes de NovaYork. Els Jets (americans d'origen írlandés, dirigits per Riff) i els Sharks (de Puerto Rico, dirigits per Bernardo). El seu odi s'intensifica fins un punt on no poden coexistir de cap maenra. No obstant això, quan el millor amic de Riff (i ex Jet) Tony, i joves de la germana de Bernardo (Maria) es troben en un ball, ningú pot fer res per aturar el seu amor. Maria i Tony començaran a reunir-se en secret, pensant en fugir. Llavors els Skarks i els Jets planegen una temerària cursa en la qual, qui guanye obtindrà el control de la ciutat. Maria envia a Tony a detenir-lo, amb l'esperança que puga acabar amb la violència.

Bon nadal cinèfils!

2011-12-18T23:22:00.002+01:00

BON NADAL A TOTS!!!

Recorda que pots gaudir d'una extraordinària sessió de cinema aquest dijous abans d'arreplegar el butlletí de notes. Començarem a les 9:00, amb una divertidíssima comèdia: Cita a ciegas

Días de radio

2011-12-12T20:51:00.000+01:00

Per a tancar el primer trimestre cinemàtic, i per descomptat, desitja-vos un bon Nadal, estrenarem una gran pel·lícula del nostre benvolgut Woody Allen: Días de radio.

Estrenada el 1987, amb guió del propi Allen, compta amb l'actuació entre d'altres de Mia Farrow, Michael Tucker o Julie Kavner . Tingué poca repercusió en quant als premis (guanyà alguns BAFTA) però no per això hem de despreciar-la.

Si vols saber més, ací tens la sinopsi i el tràiler:

El narrador (Woody Allen) ens diu com la ràdio va influir en la seua infantesa en els dies previs a la televisió. Allen ens narra les històries de la seua joventut, encara que mai és vist pel públic. El jove Allen és retratat a la pantalla per Seth Green com "Joe". A la ciutat de Nova York de la seva joventut (a la dècada de 1930) en un terrat amb vistes a Times Square a la vigília d'Any Nou. Amb aquest conte de majoria d'edat es barreja les experiències del narrador amb els seus records i anècdotes, la inserció dels seus records de les llegendes urbanes de la ràdio estrelles, i se li diu en constant canvi punts de la trama i vinyetes.
Tot i que el narrador jueu-americà de la família viu modestament al Queens, barri novaiorquès de Rockaway Beach, a cada membre en un moment de la pel · lícula es troba a la ràdio mostra una fuita de la realitat a través de les xafarderies de les celebritats, llegendes de l'esport dels dies de joc mostra, i cantants, amb la majoria de les històries que tenen lloc en l'ostentació i el glamour de Manhattan. Per al narrador, l'aventura d'acció es mostra a la ràdio (un d'ells basat en l'ombra) l'inspiren, com somiant amb la compra d'un anell descodificador secret, un professor substitut atractiu que té un secret escandalós, estrelles de cinema (que poden o no ser el més honest que apareixen), i la Segona Guerra Mundial.

Mentrestant, diverses històries paral·leles es conten, com la d'una aspirant a estrella de ràdio anomenada Sally White (Mia Farrow), el narrador de la tia Bea (Dianne Wiest) i la seua recerca de l'amor, i durant la meitat de la pel·lícula, a la ràdio s'explica una història tràgica sobre una xiqueta anomenada Polly Phelps, que cau en un pou prop de Stroudsburg, Pennsylvania. Es converteix en una història nacional, però per desgràcia la menuda Polly no sobreviu.

Ens despedim fins gener, esperem tornar a veure-vos ja que us tenim preparada una sorpresa musical per a l'opertura del 2n trimestre...
BON NADAL A TOTS!!!

Testigo de cargo

2011-12-05T00:11:00.000+01:00

Estrenem el pròxim divendres 9 de desembre el film Testigo de Cargo de 1957.

Aquesta meravella de pel·lícula es tracta d'una producció americana dirigida pel cèlebre Billy Wilder, basada en la novel·la homònima d'Agatha Christie. Compta amb la participació d'actors tan importants com Tyrone Power, Marlene Dietrich o Charles Laughton.

Nominada a diversos premis Òscar i Globus d'Or, serà presentada per la nostra amiga Teresa Henarejos.

Si vols saber més, ací tens la sinopsi i el tràiler:

Sir Wilfrid, un brillant i experimentat advocat especialista de causes perdudes, surt d'una estada perllongada en un hospital i, per motius de salut, ha de renunciar a ocupar-se dels assumptes criminals massa excitants. Aleshores, Leonard Vole, acusat de l'homicidi de la Sra. French, va a demanar-li ajuda. Encara que l'assumpte es presenti particularment apassionant, Sir Wilfrid es nega a ocupar-se'n per preservar la seva salut i li aconsella un altre advocat, Mr Brogan-Moore, un dels seus antics alumnes. Després que Leonard Vole se'n vagi del despatx de Sir Wilfrid, Christine Vole, la dona de Leonard, fa la seva aparició. És la seva única coartada per al vespre de l'homicidi. La seva actitud molt freda i el seu paper crucial en l'assumpte faran canviar Sir Wilfrid d'opinió i decideix, malgrat tot, d'ocupar-se d'aquest assumpte fascinant.

También la lluvia

2011-11-27T22:32:00.000+01:00

Per celebrar el proper 2 de desembre el Dia Internacional per l'Abolició de l'Esclavitud, projectarem el film espanyol También la lluvia, que serà presentat per la nostra cinèfila Mercé Santonja.

Este film de l'any 2000, dirigit per la nostra benvolguda Icíar Bollaín compta amb la participació magistral d'actors tan coneguts com Luís Tosar, Gael García Bernal, Raúl Arevalo o Karra Elejalde. Fou nominada a diversos premis Goya, guanyant-ne alguns d'ells.

A continuació tens la sinopsi i el tràiler:

Aquesta pel·lícula s'inspira la Guerra de l'Aigua que va tenir lloc a Cochabamba (Bolívia) a l'abril del 2000 i explica la història de Sebastián i Costa, un director i un productor que volen fer un film sobre Cristòfor Colom. La història d'un Colom obsessionat per l'or i repressor d'indis i també la dels que el van denunciar: els pares Bartolomé de las Casas i Antonio de Montesinos. Però mentre roden a Cochabamba esclata el conflicte per la privatització i venda a una multinacional del sistema d'aigües de la ciutat, la tristament famosa (i real), Guerra de l'Aigua de l'any 2000.

500 anys després de Colom, pals i pedres s'enfronten de nou a l'acer i la pólvora d'un exèrcit modern. Només que aquesta vegada no lluiten per l'or, sinó pel més simple dels elements vitals: l'aigua. Passat i present, ficció i realitat, es barregen i prenen forma a través de les decisions i l'enfrontament entre dos homes joves les consciències dels quals els guiaran fins on mai haguessin imaginat.

Billy Elliot

2011-11-23T00:01:00.000+01:00

Et portem per al proper divendres 25 de novembre, un film britànic que arrassà arreu del món amb la seua tendra història: Billy Elliot (Quiero bailar)

Aquesta pel·lícula, estrenada al Regne Unit l'any 2000, dirigida per Stephen Daldry, i protagonitzada per actors com Jamie Bell, Gary Lewis, Jamie Draven o Julie Walters. Esta basada en la novel·la de Melvin Burgess.

Arrassà, el mateix any de la seua estrena, als premis BAFTA (els guanyà quasi tots). També fou nominada, encara que sense més èxit, als Premis Oscar i els Globus d'Or.

Serà presentada per Patrícia García (veterana cinèfila del nostre institut).

Ara, tens la sinopsi i el tràiler, a la teua disposició:

La pel·lícula està ambientada durant la vaga de 1984-1985, dels miners del Regne Unit, i se centra en el personatge d'onze anys d'edat, Billy Elliot (Jamie Bell), el seu amor per la dansa i la seva esperança de convertir-se en un ballarí professional. Billy viu amb el seu pare vidu Jackie (Gary Lewis) i el germà gran de Tony (Jamie Draven). Tant Jackie i Tony són els miners en vaga.
Jackie porta a Billy al centre esportiu per aprendre la boxa com elseu avi, a pesar de les lluites de Billy, al qual no li agrada massa l'esport. A continuació, passa a una classe de ballet que està utilitzant el gimnàs, mentre que el seu estudi al soterrani de costum al Poliesportiu està temporalment sent utilitzat com un menjador per als miners en vaga. Desconegut per al pare de Billy, que s'uneix a la classe de ballet. Quan Jackie descobreix això després que l'entrenador de boxa esmenta l'absència de Billy, son pare li prohibeix aprendre per sempre més ballet. Però un apassionat de la dansa com ho és Billy, segueix en secret les seues classes amb el seu professor de ball Geòrgia Wilkinson (Julie Walters), al qual ajuda.
El film ens relata una tendra història al voltant de les baralles entre el pare de Billy i la seua estima per la dansa i les belles arts.

En el nombre del padre

2011-11-13T18:28:00.000+01:00

El Cineclub Bogart presenta, per al proper divendres 18 de novembre la pel·lícula In the name of the father, què tracta els fets reals d'Els quatre de Guildford i Els set de Maguire.

Dirigida, produïda i escrita per Jim Sheridan (basada en l'autobiografia del propi Gerry Conlon) es tracta d'un drama irlandés estrenat el 1993. Compta amb la interpretació d'actors com Daniel Day-Lewis, Emma Thompson o Pete Postlethwaite.

Guanyadora de l'Ós d'or del Festival de Berlín i nominada a set Premis Óscar (tot el 1994), serà presentada per Lucas Sirvent.

Si vols saber-ne més pots llegir la sinopsi, o veure el tràiler:

Gerry Conlon és un aturat irlandés del Belfast del 1974, que viu dels xicotets furts. Un dia, volent escapar d'un control, crida involuntàriament l'atenció dels soldats britànics a prop d'un amagatall de l'IRA. Enutjats, els terroristes amenacen amb mutilar-lo. Per evitar les possibles represàlies, Gerry marxa amb el seu amic Paul cap a Guilford, un suburbi de les afores de Londres. Allí s'instal·la a casa d'un parell de hippies. Però la nit del 5 d'octubre de 1974, mentre que ambdós roben una prostituta, dos pubs freqüentats per soldats són el blanc d'un atemptat de l'IRA, causant cinc morts. Aquest atac provocà el nerviosisme i la desconfiança entre la població. A la policia li calen culpables perquè l'Estat i els ciutadans volen resultats ràpids. I aviat, Paul i Gerry són detinguts arran d'una denúncia. Gerry és interrogat per la policia londinenca que l'acusa d'instigar els atacs terroristes a Guildford. Gerry es sotmès a tortura física i psíquica. Els interrogatoris no acaben. Les mateixes preguntes es repeteixen i Gerry sempre dóna la mateixa resposta. Sota la pressió de la policia, Gerry signa la confessió, que implica, no només Paul Hill, el seu amic, sinó també la parella de hippies amb la qual vivíen (els quatre són anomenats Els Quatre de Guildford), i diversos membres de la seua família inclós el seu propi pare. Un autèntic drama enmascarat entre la corrupció policial.

Los pájaros

2011-11-05T15:18:00.001+01:00

Vine a gaudir del thriller per exel·lència de la història del cinema: Els pardals.

Divendres 11 de novembre, estrenarem esta pel·lícula americana del 1963 (en color) dirigida i produïda pel mestre Alfred Hitchcock. Basada en un relat curt de l'anglesa Daphne du Maurier, compta amb l'actuació de Tippi Hedren, Rod Taylor, Jessica Tandy o Suzanne Pleshette, entre molts altres.

Serà presentada pel nostre amic Ximo Aracil.

No oblides la teua cita amb el Cineclub per veure aquesta meravella. Pots saber més coses sobre Los pájaros, llegint la sinopsi o veient el tràiler que tens a continuació:

En una botiga d'animals de San Francisco es troben l'advocat Mitch Brenner (Rod Taylor) i la rica i jove Melanie (Tippi Hedren). L'home la convida a Bodega Bay (Califòrnia), on viuen sa mare i la seua germana xicoteta, Cathy, per celebrar el seu aniversari.

En arribar al lloc, Melanie és atacada per una gavina que li ferix el rostre. És hostatjada per la mestra de la ciutat, una dona enamorada de Mitch. Durant la festa de Cathy, un estol de gavines ataca els xiquets. La mateixa vesprada, la casa dels Brenner és atacada per centenars de pardals. La confussió i el terror a causa dels inexplicables esdeveniments s'apoderen de tots. Enmig d'este ambient són trobats també alguns cadàvers amb els ulls arrancats pels pardals.

L'endemà, Melanie anirà a recollir Cathy a l'eixida de l'escola, on un grup de corbs ataca les dones, que troben refugi en un cotxe. Més tard, tota la ciutat es veu assetjada per milers de pardals que sembren el terror matant i destruint tot per allà on passen. Mitch i Melanie es tanquen a casa i aconseguixen, no sense algunes ferides, lliurar-se de la fúria homicida dels ocells.

A l'alba ixen de casa: el silenci és sepulcral. Se'n van amb el cotxe, amb milers de pardals escampats pertot arreu que els observen silenciosos i immòbils.

Ed Wood

2011-11-01T23:54:00.001+01:00

Ed Wood és la pel·lícula que Laura Hernández (cinèfila de 4t d'ESO) ens presentarà el proper divendres 4 de novembre.

Este film dirigit i produït per Tim Burton, narra la vida del cèlebre director de cinema de culte Edward D. Wood Junior, més conegut com Ed Wood.

Estrenada el 1994, als Estats Units, està protagonitzada per Johnny Deep, Martin Landau i Sarah Jessica Parker.

Cal destacar que guanyà (el mateix any) els Oscars al millor actor de repartiment per a Landau i el de millor maquillatge.

Si vols saber més coses, pots llegir la sinopsi i veure el tràiler:

George Weiss, productor de pel·lícules de baix pressupost busca director per rodar el seu últim film, una obra que tractés sobre el travestisme. Wood aconsegueix convèncer al productor perquè li donen la feina, al·legant com a motiu principal el seu propi transvestisme. Finalment li encarreguen el projecte, que té com un dels protagonistes al veterà actor hongarès Béla Lugosi, ja en decadència, a qui el director coneix en una funerària mentre Lugosi està triant el seu propi taüt. A partir d'aquest moment, es forja una gran amistat entre Wood i Lugosi.
Wood canvia els plans previstos pel productor per a la seva pel · lícula, convertint-la en una mena de docudrama semi-autobiogràfic, on el mateix director es transvestia i protagonitzava la història. El film acaba sent un fracàs de crítica i públic, que només es va estrenar perquè ja havia estat venuda a alguns cinemes abans del seu rodatge. Lluny de venir a baix, Wood busca el repartiment per a la seva nova producció, La núvia del monstre. Com a mostra de l'excentricitat del director, mentre l'estava veient un combat de lluita lliure, li ofereix un dels papers protagonistes al lluitador suec Tor Johnson. L'obra (escrita dirigida i produïda per Wood) va tornar a ser un fracàs, tot i que el director arribava a comparar-se amb el mateix Orson Welles.
La mort de l'ancià actor Béla Lugosi és un dels cops més durs en la vida d'Ed Poc després d'aquests esdeveniments ja tenia en ment un nou projecte, per al qual només necessitava el finançament necessari, que va trobar en l'Església Baptista de Beverly Hills. Pla 9 from Outer Space, considerada per molts la pitjor cinta de tots els temps, va tornar a suposar un fracàs de taquilla i crítica causa de la seva ridícul argument i als nombrosos errors que poden trobar durant la seva reproducció.

Los mundos de Coraline

2011-10-23T20:30:00.002+02:00

El Cineclub Bogart estrenarà el proper divendres 28 d'octubre la segona pel·lícula d'animació de la seua història (després de Persepolis). Los mundos de Coraline ha sigut l'escollida.

Es tracta d'una pel·lícula situada entre la màgia, la fantasia i el terror, estrenada el 2009, als Estats Units, dirigida per Henry Selick i basada en el llibre del mateix nom.

Malgrat la magnífica acceptació que tingué per part del públic, quedà a les portes de guanyar premis com l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació, el BAFTA o el Globus d'Or.

A continuació tens la sinopsi i el tràiler:

Coraline Jones és una xiqueta que acaba de mudar-se al costat dels seus pares a una nova casa. Atès que aquestos estan molt ocupats amb el seu treball, ella es proposa buscar altres pares. Coraline comença a explorar la casa i voltants, coneixent a diversos i excèntrics veïns com el senyor Bobinsky, un excèntric acròbata rus i entrenador de rates, les senyoretes Spink i Forcible, dos actrius retirades i Wybie el nét parlador de la patrona. Coraline també descobreix una antiga porta amagada, la qual després de ser oberta resulta estar segellada per dins amb maons.

Aquesta mateixa nit, Caroline és guiada per uns ratolins davant la mateixa porta la qual resulta tindre un tipus de corredor que porta a un món paral · lel, anomenat "L'altre món". Habitat per la seua altra mare i pare, Doppelgängers dels seus pares, amb l'excepció de tindre botons per ulls. Aquestes versions a diferència dels seus veritables pares, sempre tenen temps per a ella, i d'aquesta manera Coraline decideix quedar-se aquesta nit en el món real despertant en el veritable al dia següent.

Una entusiasmada Coraline comença a visitar cada nit l'altre món, en el qual troba versions alternatives de les seves veritables veïns. Durant una visita Coraline es troba amb el gat negre de la seua realitat dotat amb la capacitat de parlar, amb la que li adverteix del perill que corre en el lloc, encara que no li presta molta atenció. Després de tres nits, l'altra mare li ofereix a Coraline l'oportunitat de quedar-se a l'altre món per sempre amb la condició de deixar-se cosir botons en els ulls. Coraline confosa i una mica aterrida es nega, cosa que provoca que la seua altra mare la tanque en un espill.

Allà es troba amb els fantasmes de tres xiquets que han perdut els seus ulls i ànimes per l'altra mare. Amb l'ajuda de l'altre Wybie, Coraline escapa fins a casa (el que provoca la seua eliminació). Una volta són en casa, els pares de Coraline mai es presenten i el gat li mostra via mirall que els seus pares han estat segrestats per l'altra mare a càstig per refusar a viure amb ella. Al principi Coraline intenta persuadir Wybie de ajudar-la, però aquest creu que està boja i la rebutja. Sense més remei que tornar a l'altre món, i armada amb una pedra màgica, atorgada per Spink i Forcible. Coraline es disposa a rescatar els fantasmes dels xiquets i als seus segrestats pares.

Esta pel·lícula serà presentada per l'alumne de 1r d'ESO, Juan Sánchez.

La última noche de Boris Grushenko

2011-10-16T23:49:00.000+02:00

Encetem la temporada de comèdies amb el nostre benvolgut Woody Allen, i una de les seues primeres pel·lícules (les més boges d'este director): L'última nit de Boris Grushenko

És un film americà, de 1975, dirgit i escrit i protagonitzat per l'esmentat novaiorqués, acompanyat per d'altres com Diane Keaton, Harold Gould o Jessica Harper. S'ha dit que està basada en la cèlebre novel·la russa Guerra i Pau, de Tolstoi.

Divendres 21 d'octubre, Mercé Santonja presentarà aquesta divertidíssima comèdia.

Ara tens un xicotet aperitiu... pots llegir la sinopsi i veure els primers minuts del film:

Quan Napoleó envaeix l'Imperi Rus durant les guerres napoleòniques, Boris Grushenko (Woody Allen), un covard i erudit pacifista, es veu obligat a allistar-se en l'exèrcit rus. Desesperat i decebut en assabentar-se que la seua cosina Sonja (Diane Keaton) és per casar-se amb una cortina de fum comerciant. Sense adonar-se'n, capta un grup de soldats enemics, però serà en va, ja que l'exèrcit francès arriba a Moscou immediatament després. Torna i es casa amb Sonja, recentment vídua (que en realitat no vol), un matrimoni ple de debats filosòfics, i sense diners. Boris pensa que la invasió francesa de Moscou ha de posar fi a la guerra. La seva dona narcisista, enutjada que la invasió va a interferir amb els seus plans de formar una família aquell any, concep un pla per assassinar a Napoleó a la seva habitació. Boris i Sonja debat l'assumpte amb cert grau de discurs filosòfic. Sonja escapa de la detenció, mentre que Boris s'executa tot i visionar que son rescatats.

Tiburón

2011-10-13T00:06:00.000+02:00

Després d'obrir temporada amb èxit i una gran afluència de públic (cosa que ens alegra molt), continuem amb una nova pel·lícula aquest divendres 14 d'octubre, com sempre a les 18:00, al Saló d'Actes. L'escollida ha sigut Tiburón.

Aquest THRILLER amb majúscules, estrenat el 1975 i dirigit pel lloat director Steven Spielberg, compta amb la participació d'actors com Roy Scheider, Robert Shaw o Richard Dreyfuss.

Fou en el seu moment, i continúa sent-ho, una de les obres mestres del cine de terror, i per això guanyà tres premis Oscars entre ells, el de millor pel·lícula. Per estes raons l'hem inclòs en la nostra programació.

La presentació serà realitzada pel nostre company Ximo Aracil, que s'estrenarà com a nou cinèfil.

Si vols saber més pots llegir la sinopsi i veure el tràiler:

L'acció s'inicia a la platja de la illa Amity quan una jove present en una festa nocturna decideix anar al mar a banyar-se, mentre el seu xicot està adormit borratxo a la platja, i de cop la jove és atacada pel tauró. A l'endemà el xicot denuncia la seva desaparició i troben el cos de la noia parcialment devorat.

Després de la mort, el nou cap de policia Martin Brody (interpretat per Roy Scheider) ha d'aclarir si la mort s'ha degut a un tauró o no, decidint vigilar la platja personalment.

Posteriorment un nen mor per un nou atac del tauró i la mare ofereix una recompensa per la mort de l'animal, fet que provoca que els pescadors de la illa es llenssin amb frenesí a la captura del gran tauró blanc. Paral·lelament arriba a la illa l'expert en taurons Matt Hooper (interpretat per Richard Dreyfuss).

Els pescadors capturen un gran tauró tigre i es dóna per finalitzat l'assumpte, però Matt Hooper és l'únic que dubta de que aquest fos el causant de les mort i decideix buscar noves pistes a plena mar, trobant allí un bot a la deriva i dins el cadàver del pescador Ben Gardner. Hooper troba sota del bot la dent d'un gran tauró blanc.
Malgrat les advertències de Hooper y Brody, l'alcalde ordena obrir de nou les platges el 4 de juliol. Després d'una falsa alarma el tauró torna a reapareixer, tot cobrant-se una nova víctima, fet que provoca que Brody obligui a l'alcalde a contratar a Quint (interpretat per Robert Shaw), un excèntric caçador de taurons, qui junt a Brody i Hooper es fa a la mar en busca del gran blanc.

El combat entre homes i peix es cada cop més dur i les relacions entre els tres homes cada cop més tense, la qual cosa acabarà detonant un terrorrífic final...

El niño con el pijama de rayas

2011-10-03T18:55:00.000+02:00

DIVENDRES,
7 D'OCTUBRE DE 2011,
18:00 DE LA VESPRADA,
TENS UNA CITA AMB EL BON CINEMA,
PERQUÈ...

TORNA EL CINECLUB BOGART!!!

Comencem una nova etapa del nostre Cineclub, amb més ganes que mai de gaudir del bon cinema; perquè encara que ja hem fet cinc anys ens queda molt per veure, i de segur que este any no et defraudarem amb la nostra programació. Així que no dubtes en asociar-te amb nosaltres, escull una bona butaca al Saló d'Actes, apaga el mòbil i entra en un altre espai: divertit, reflexiu i, sobretot, molt interessant.

Recorda que si vols formar part d'aquest cineclub, pots fer-te soci aportant només 3€ durant tot l'any. A l'institut pregunta per la professora Mercé Santonja (de castellà) si vols saber-ne més.

Anem ara sí, amb la pel·lícula amb la que encetarem este any: El niño con el pijama de rayas

Aquest és un drama americà, de l'any 2008 basat en la novel·la homònima de John Boyne. Dirigit per Mark Herman i protagonitzada pels nouvinguts actors Vera Farmiga, David Thewlis,Rupert Friend i Asa Butterfield. Cal destacar que fou nominada al Premi Goya a la millor pel·lícula europea, malgrat que no el guanyà. A continuació pots llegir la sinopsi:

L'acció comença a Berlín el 1942, en plena Segona Guerra Mundial quan Bruno, un xiquet de 9 anys i de família benestant alemanya, s'ha de traslladar a viure amb la seva família al nou destí militar de son pare. En concret ha de marxar al que ell anomena Out-With i que no és més que el camp de concentracií i extermini d'Auschwitz. Allà Bruno s'avorreix i enyora la vida agradable que tenia a Berlín i es queixa als seus pares que no vol continuar vivint en aquell indret. El protagonista desconeix tot el que passa més enllà de la tanca que observa des de la seva habitació, tot i que veu un munt de gent vestida igual, amb el que ell anomena un pijama de ratlles. Un dia es decideix recórrer tot el perímetre de la tanca i coneix Shmuel, un xiquet jueu amb qui estableix una amistat. Poc a poc anirà descobrint tot el que passa, tot el que és aquell muntatge i qui ho dirigeix.

En el transcurs del film van apareixent flash-back amb esdeveniments que passaven a Berlín però que tindran gran importància en el desenvolupament de la novel·la, un efecte que és narratívament molt interessant, com quan apareix la seua iaia, que té una gran abominació pel nazisme o un sopar amb el mateix Hitler, a qui Bruno anomena el Fúria perquè no sap pronunciar la paraula Führer.

Realment és una pel·lícula que mostra en el seu pitjor rostre l'odi humà i que amb el seu final et deixa l'ànima glaçada. Un autèntic retrat del nazisme i l'Holocaust.

Per començar amb les presentacions tindrem a la nostra veterana Mercé Santonja.

Per finalitzar pots veure el tràiler. Ens veiem el divendres!!!

Pájaros de papel

2011-06-05T20:58:00.006+02:00

El Cineclub Bogart s'acomiadà del seu quart any fins setembre amb una pel·lícula espanyola titulada Pájaros de papel.

Aquest film del 2010 dirigit per Emilio Aragón, compta amb l'actuació d'actors tan coneguts en el panorama nacional com Imanol Arias, Lluís Homar, Carmen Machi o Roger Príncep (el xiquet d'El Orfanato).

Aquesta preciosa pel·lícula, però, guanyà tan sols el Premi especial del públic del Festival de Cinema de Montreal. També fou nominada al Goya a la millor direcció novel i la millor cançó original.

El divendres 10 de juny, serà presentada per Mercé Santonja.

A continuació pots llegir la sinopsi, i veure el tràiler:

Pájaros de papel és la història d'un grup d'artistes de vodevil, que viuen en una situació de penúria després que la Guerra Civil els hage tret tot menys la fam. El músic Jorge del Pino, el ventríloc Enrique Corgo, la cupletista Rocío Moliner i l'orfe Miguel formen, juntament amb altres ànimes perdudes, una curiosa família que intenta viure i lluitar cada dia com qualsevol altre, amb les seues misèries i les seues alegries, amb el licient de la seua música i les seues cançons. I a falta de pa, bons els resulten els aplaudiments. Entre vencedors i vençuts busquen, més que una oportunitat a la vida, una cosa que menjar o un lloc on dormir. Però abans del que s'imaginen, són posats a prova i han de prendre decisions que es converteixen en una qüestió de supervivència. En una època plena d'intrigues i perills que li reclamen proves d'adhesió a sang i foc, tractaran de continuar endavant fins a arribar a algun lloc on puguen dormir sense por. Allà on quede aquest lloc.

No et pergues esta última pel·lícula de l'any i vingues a gaudir d'este meravellós film.

Aquest bloc s'acomiada fins setembre, on esperem poder continuar amb el Cineclub si tenim els mitjans, i un públic fidel, clar... Així que, fins la propera, adeu i gràcies!!!

Brokeback Mountain

2011-05-29T18:37:00.003+02:00

"L'amor és una força de la natura"

D'aquesta forma es presenta Brokeback Mountain, la pel·lícula que projectarem el proper divendres 3 de juny al Cineclub.

Es tracta d'un film estrenat el 2005 als Estats Units, no obstant, dirigida per un director taiwanés, Ang Lee.

Compta amb la participació d'actors i actrius tan coneguts com Heath Ledger, Jake Gyllenhaal, Anne Hathaway o Michelle Williams.

Guanyà un munt de premis, entre els que destaquen, els Oscar al millor director, al millor guió adaptat i a la millor música original. També aconseguí nombrossos premis BAFTA, diversos Globus d'Or i el Lleó d'Or del Festival de Cinema de Venècia.

La sinopsi d'esta pel·lícula, pots llegir-la a continuació:

La pel.lícula relata la història d'Ennis Del Mar (Heath Ledger) i Jack Twist (Jake Gyllenhaal), dos joves que es coneixen i s'enamoren durant l'estiu de 1963 mentre treballen en el pasturatge d'ovelles a Brokeback Mountain (un lloc fictici), a Wyoming, Estats Units. La pel.lícula narra la història de les seves vides i la seva contínua, encara que complexa, relació durant dues dècades, que continua mentre tots dos es casen amb les seves núvies i tenen fills.

Ennis i Jack es coneixen quan són contractats per Joe Aguirre (Randy Quaid) per dirigir les seves ovelles durant l'estiu. En els llargs mesos d'aïllament, entre els dos comença a desenvolupar-se un llaç especial. Una nit, després de beure whisky, Jack li fa una insinuació romàntica a Ennis, que al principi es nega però després accedeix a tenir relacions sexuals amb ell. Malgrat que li adverteix a Jack que només passaria una vegada, Ennis s'adona que té una relació física i poderosament emocional amb el seu company durant la resta del temps que passen junts. Poc després de descobrir que el seu temps junts anava a acabar-se sobtadament, barallen a cops de puny causant-se mútuament ferides.

En acabar el seu treball els dos tornen a les seves ciutats, Ennis es casa amb la seva promesa Ànima Beers (Michelle Williams) i Jack s'en va a Texas, on coneix i es casa amb una vaquera anomenada Lureen Newsome (Anne Hathaway). Jack i Ennis es tornen a trobar quatre anys més tard, i Ànima els veu besar apassionadament. Jack proposa que vagin a viure junts a un petit ranxo, però Ennis, turmentat per un record dolorós de la seva infància d'un homosexual assassinat al seu poble, tem que qualsevol intent per viure junts acabés en tragèdia. També es mostra incapaç d'abandonar la seva família. Sense atrevir-se a consolidar la seva relació Ennis i Jack acaben veient-se en «viatges de pesca» de tant en tant.

La trama de la pel·lícula es desenvolupà en diferents situacions provocades, en gran part, per la por d'un dels amants en ser descobert. Acaba amb un final apassionant que no pots perdre't.

Este film serà presentat per Júlia Sánchez.

Per finalitzar, pots veure el tràiler:

Match Point

2011-05-15T22:15:00.004+02:00

Tornem, per fí, amb el Cineclub. Aquest pròxim divendres 20 de maig, encetarem el 3r (i últim) trimestre cinemàtic, que es presenta com un dels millors que hem tingut mai.

La primera pel·lícula serà Match Point. Dirigida pel nostre estimat Woody Allen, compta amb la participació d'actors tan famosos com Jonathan Rhys Meyers, Scarlett Johansson o Brian Cox.

Este film anglés, fou estrenada al Festival de Cannes el 2005, encara que participava fora de concurs.

Encara que fou candidata a molts premis, destaca l'Oscar al millor guió original, només guanyà el Goya a la millor pel·lícula europea.

Desde el Cineclub Bogart us animem a que vingueu a la projecció dels films que tenim preparats per aquest 3r trimestre. Feu un lloc a les vostres agendes i no us pergueu cap!!!

A continuació, pots llegir la sinopsi:

Chris Wilton (Jonathan Rhys-Meyers) és un jove tennista professional retirat d'origen irlandès, que troba feina com a professor de tennis en un club freqüentat per famílies adinerades. Allà coneix a un tennista aficionat de similar edat, Tom Hewett (Matthew Goode), amb qui fa amistat. Tom Hewett introdueix a Chris a la vida dels milionaris de Londres, i així l'ambiciós Chris coneix Chloe Hewett (Emily Mortimer), la germana de Tom. Igualment coneix a Nola Rice (Scarlett Johansson) una actriu nordamericana que havia estat sortint amb Tom. Chris aconsegueix guanyar la confiança de la família Hewett i es fa nuvi de Chloe, la qual cosa li permet integrar-se per complet en l'ambient de riquesa i luxe que per molt temps ha anhelat tenir. No obstant això, Chris i Nola Rice (qui no té el diners i influències de Chloe Hewett) inicien simultàniament un furtiu romanç. L'atzar, l'ambició, el sexe i la passió guiaran les accions de Chris Wilton. Woody Allen sembla haver captat en aquest film els elements centrals de la novel·la "Crim i Càstig", de Dostoievski, per traslladar amb precisió i lucidesa cada moment del film.

La primera presentació del trimestre, la realitzarà Mercé Santonja.

Per últim, pots veure el tràiler:

Un funeral de muerte

2011-04-10T22:24:00.002+02:00

El Cineclub Bogart estrena el divendres 15 d'abril, a les 18:00, al saló d'actes del Jorge Juan aquesta boníssima comèdia anglesa.

Un funeral de muerte, és una comèdia negra, estrenada al Regne Unit el 2007. Ha sigut dirigida per Frank Oz, amb guió escrit per Dean Craig, i protagonitzada per actors com Matthew Macfadyen, Rupert Graves, Alan Tudyk o Peter Dinklage.

Us recordem que amb esta pel·lícula tancarem el 2n trimestre, i que en tornar de vacances, projectarem la propera. Concretament, la següent sessió serà el divendres 13 de maig.

Ara, pots llegir la introducció:

La història està ambientada a Anglaterra i té lloc principalment en una casa de família en la qual Daniel (Matthew Macfadyen) i la seva esposa Jane (Keeley Hawes) viuen amb els seus pares.

És el dia del funeral del pare de Daniel i, durant el procés d'organització d'aquest esdeveniment, Daniel i Jane planegen comprar un pis i allunyar-se de la casa dels seus pares. Robert, el germà (Rupert Graves), un reconegut novel.lista que viu a Nova York, prefereix gastar els seus diners en una butlleta d'avió de primera classe a Anglaterra a ajudar a finançar el funeral, deixant sol a Daniel per cobrir les despeses de l'enterrament. Mentre els convidats comencen a arribar a la casa familiar, on el servei fúnebre es durà a terme, s'esforça per completar un elogi, encara que tothom espera que l'escriptor Robert serà qui oferisca el discurs més emotiu.

Martha, la cosina (Daisy Donovan), i el seu nuvi Simon (Alan Tudyk), estan desesperats per donar una bona impressió sobre Victor, el tens pare de Martha (Peter Egan). Les seves esperances per a això es van esvair quan Martha, amb l'esperança de calmar els nervis de Simon, li dóna el que ella creu és el Valium, però en realitat és una droga de disseny fabricat pel seu germà Troy (Kris Marshall), un estudiant de farmàcia. És durant el camí al funeral, Simon comença a sentir el seu efecte.

Un nan anomenat Peter (Peter Dinklage) es presenta a Daniel, i li demana parlar en privat amb ell. El protagonista està massa ocupat per parlar en aquest moment i suggereix xarrar més tard. Més tard, aquest home li farà unes revelacions que marcaran un abans i un després en el desenvolupament normal de l'acte fúnebre.

No et perdes aquesta divertidissima pel·lícula, que ha fet les delicies de tot el que l'ha vista!!!

Esta setmana, Laura Hernández serà l'encarregada de fer la presentació.

Per finalitzar, pots veure el tràiler:

PD: Desde la comissió del Cineclub, us animem a assistir a la projecció, als Yelmo Cines del centre comercial "Puerta de Alicante" d'Alacant, del següent film del cicle de Cinema en Valencià que organitza Escola Valenciana. La pel·lícula serà Pa negre, la gran guanyadora dels Premis Goya 2011, i que podrem gaudir en versió original. S'emetrà el dijous 14 d'abril en dues sessions (una a les 18:00, i una altra a les 20:00). De moment s'espera una gran afluència de públic i un gran ambient, així que no t'ho perdes!!!

El peregrino

2011-04-03T23:07:00.002+02:00

El peregrino, també és una pel·lícula de Charles Chaplin i que compta amb la seua participacio com actor junt a Edna Pruvidence.

És una pel·lícula que continúa tenint molt èxit actualment.

La sinopsi del film és:

Chaplin juga un pres fugat que roba roba d'un ministre per sortir del seu uniforme de la presó. Ell acaba en un petit poble confós amb un capellà, i accepta un lloc a l'església local. veritable identitat del pelegrí es posa de manifest quan tracta d'aconseguir un lladre companys a tornar els diners el lladre va robar a la patrona del Pelegrí. Però en lloc d'empresonar als pelegrins, l'agutzil l'allibera a la frontera amb Mèxic.

També comptaren esta volta amb una excel·lent presentació de Patrícia García.

El chico

2011-04-03T22:46:00.002+02:00

Benvolguts cinèfils, pel divendres 8 d'abril, el Cineclub Bogart us té preparats una sessió especial.

Projectarem dues pel·lícules del nostre director, guionista, productor i actor Charles Chaplin; El Chico i El Peregrino. Ara et farem una introducció de la primera:

El Chico és un film de 1921 dirigida per Charles Chaplin. Compta amb les actuacions d'aquest, i d'altres com Edna Purviance o Jackie Coogan.

És una de les poques pel·lícules mudes que continuen tenint èxit a l'actualitat.

Pots llegir a continuació la sinopsi:

Una jove senyoreta, Edna (interpretada per Edna Purviance), acaba de donar a llum un fill no desitjat. Amb el dolor de la seva ànima, decideix deixar el seu nadó dins de l'elegant automòbil de certa família adinerada, amb una nota en què breument demanava que es fessin càrrec del seu fill. Però uns delinqüents que es roben l'acte, deixen el nadó abandonat a la cantonada d'un barri marginal. És allí on el troba un alegre, despreocupat i innocent vagabund (interpretat per Charlie Chaplin), que si bé en diverses ocasions intenta desfer-se de semblant responsabilitat, es compadeix d'ell i decideix adoptar-lo i assumir la seva criança. El nadó creix i es converteix en "El Chico", un noi de sis anys interpretat per Jackie Coogan. Al costat del seu pare adoptiu sobreviuen sobre la base de divertides pilleries, vivint pobrament en un suburbi però alhora tranquils i feliços.

Edna, que s'ha convertit en una famosa i adinerada actriu, intenta mitigar en part el constant dolor d'haver perdut un fill, i sol descendir als suburbis a repartir joguines entre els nens pobres, entre els quals hi ha el Noi. Quan troba el Noi, Edna reacciona d'una manera inesperada...

Esta pel·lícula serà presentada per Patrícia García.

La gata sobre el tejado de zinc

2011-03-27T20:46:00.003+02:00

La grandissima actriu nordamericana Elizabeth Taylor faltà la setmana passada deixant un gran buit en el cinema mundial. És per això que, en el seu honor el Cineclub Bogart ha decidit projectar aquesta setmana una de les seues pel·lícules més conegudes.

La gata sobre el tejado de zinc serà la pel·lícula del divendres 1 de abril.

És una film americà, en color, del 1958 protagonitzat per l'homenatgeada i també pel guapíssim Paul Newman. Aquest drama, dirigit per Richard Brooks, està basat en l'obra homònima de Tennessee Williams.

Titulada en realitat "La gata sobre la teulada de zinc calenta", fou candidata a 6 Oscar's (encara que, no guanyà cap).

La sinopsi d'este film, la pots veure a continuació:

Una nit, un borratxo Pollitt Brick (Paul Newman) és a tractar de recuperar els seus dies de glòria dels esports de l'escola secundària saltant obstacles en un camp de la pista, somiant amb els seus moments de glòria com a atleta juvenil. Inesperadament, cau, deixant-lo dependent d'una crossa. Maó, amb la seva dona, Maggie "el Gat" (Elizabeth Taylor), es veuen l'endemà visitar la seva família a Mississippi, a l'espera de celebrar el 65 aniversari de Big Daddy.

Deprimit, maó decideix passar els seus dies dins de beure mentre resistència als efectes de la seva dona, que es burla d'ell sobre l'herència de la riquesa Big Daddy. Nombroses lusions es fan quant al seu tempestuós matrimoni - el més inquietant d'aquestes són especulacions de per què Maggie encara no té fills, mentre que Gooper Brick germà (Jack Carson) i la seva esposa (Madeleine Sherwood) tenen un clan sencer, molts dels que corren al voltant de la "plantació" (com béns Big Daddy es diu) sense supervisió i el cant desagradable.

Big Daddy (Burl Ives) i Big Mama (Judith Anderson) arriben a casa de l'hospital i són rebuts per Gooper i la seva esposa, juntament amb Maggie. Malgrat els esforços de l'esposa de Gooper de Mae, Gooper i els seus fills a cridar la seva atenció sobre ells, Big Daddy només té ulls per a Maggie. La notícia és que Big Daddy no s'està morint de càncer. No obstant això, el metge més tard es reuneix en privat amb maó i Gooper i divulga que és un engany, Big Daddy és un cas terminal, però la família vol que es quedi feliç. (No obstant això, en un drama d'una altra manera creïble, aquest engany sembla temerari, ja que l'exuberància inicial Big Daddy sobre el seu ésser declarat "saludable" té una durada d'unes quatre hores en el context de la història, quan es comença a trobar el dolor sever, portuning l'extrema , malaltia terminal que realment té.) Maggie demana maó per posar l'atenció en aconseguir la riquesa del seu pare, però es nega obstinadament maó. Quan Big Daddy està fart de la conducta del seu fill de alcohòlic, li exigeix saber per què és tan tossut. Maó amb ira es nega a respondre.

Big Daddy forces de la qüestió, arrossegant a Maggie en la conversa i el sobrevé moment revelador quan Maggie li diu el que va passar la nit amic de Brick suïcidi Patró comès. Maggie revela que ella estava gelosa de capità, perquè ell tenia més de temps de Brick. Ha afirmat que volia arruïnar la seva relació "per qualsevol mitjà necessari." Tenia la intenció de seduir Skipper i posar la mentida de les seves relacions amb el seu marit. Ella es va espantar i va sortir corrent sense passar per aquesta. Maó reclamat la culpa per la mort de Maggie Skipper, però es revela que en realitat es culpa per no ajudar al capità que ell va anomenar de maó en un estat histèric.

Big Daddy s'assabenta que va a morir de càncer i que aquest aniversari serà l'última. Sacsejat, es refugia al soterrani. És en aquest lloc de la casa on ocurreix el dramàtic desenllaç final.

Si no vols perdre't aquest luxe de pel·lícula, no falles amb la teua cita amb el Cineclub Bogart!!!

Esta setmana presentada per la nostra Mercé Santonja.

Per finalitzar, pots veure un video explicatiu sobre la pel·lícula:

La princesa prometida

2011-03-20T23:36:00.002+01:00

Aquesta setmana el Cineclub Bogart torna amb La princesa prometida, que es projectarà el divendres 25 de març a les 18:00 al Saló d'Actes de l'IES Jorge Juan.

És un film estadeounidenc estrenat el 1983, basat en la novel·la homònima de William Goldman. Dirigida per Rob Reiner i amb la participació d'actors com Cary Elwes, Robin Wright o Mandy Patinkin.

Ambientada en l'època dels reis i prínceps medievals, té una boníssima banda sonora original, que ha estat guardonada amb nombrossos premis.

A continuació, pots llegir la sinopsi:

La pel.lícula és una representació de la història després de llegir per l'avi d'un nen malalt (Falk) com el nen (Savage) se senti al llit escoltant, emmarcat i, de vegades interromput per escenes de la lectura.

Una bella dona jove anomenada Buttercup (Robin Wright) viu en una granja al país fictici de Florin. Cada vegada que li dóna peó Westley (Cary Elwes) una ordre, ell contesta "Com vulguis!" i feliç compleix. Finalment s'adona que l'estima i admet el seu amor per ell. Westley fulles a la recerca de fortuna per poder casar-se, però el seu vaixell és atacat pel temible pirata Roberts.

Cinc anys més tard, creient mort Westley, Buttercup accepta a contracor a casar-se amb el príncep Humperdinck (Chris Sarandon), hereu del tron de Florin. Abans del casament, ella és segrestada per tres malfactors: un curt cap sicilià anomenat Vizzini (Wallace Shawn), un lluitador gegant de Groenlàndia anomenat Fezzik (André el Gegant), i un mestre d'esgrima espanyol anomenat Iñigo Montoya (Mandy Patinkin), que busca venjança contra l'home de sis dits que va matar al seu pare. Els bandits són perseguits pel príncep Humperdinck amb un complement dels soldats, i també per un home emmascarat de negre.

L'home de les captures de negre fins als bandits a la part superior dels penya-segats de la Bogeria, on derrota Iñigo en un duel i el deixa inconscient, s'ofega Fezzik fins que es desmaia, i mata a Vizzini enganyant a ell a beure verí. Quan li diu a Buttercup és Roberts, ella s'enfuria amb ell per matar Westley i li fica en un barranc, però s'adona que és Westley si mateix quan es respon: "Com vulguis!" Ella es submergeix en la gola després d'ell, i fugir a través de la perillosa Pantà de Foc. Quan són capturats en l'altre costat de Humperdinck i el seu sàdic de sis dits visir comte Rugeixen (Christopher Guest), Buttercup es compromet a retornar amb Humperdinck, a canvi de l'alliberament de Westley, però Humperdinck secret ha Rugeixen empresonar i torturar Westley.

Quan Buttercup expressa el seu descontentament per casar-se amb Humperdinck, que es compromet a buscar Westley, però el seu veritable pla és començar una guerra amb el veí país d'Florí matant a Buttercup i l'enquadrament que de la seva mort. Buttercup Humperdinck burles després de saber que ell mai va tractar de trobar Westley. Enfurismat, Humperdinck tortures Westley gairebé fins a la mort. Mentrestant, Iñigo i Fezzik reunirà quan les ordres de Humperdinck una banda de matons per detenir els lladres en un bosc proper, i Fezzik diu Iñigo sobre Rugeixen. Iñigo decideix que necessita ajuda Westley per entrar al castell, i quan sent els crits d'angoixa, es dóna compte que ha de ser de Westley. Iñigo i Fezzik trobar Westley i la por mort, però portar-lo a un mag anomenat Miracle Max (Billy Crystal), que explica que Westley és "només gairebé mort" i el reviu a un estat de paràlisi pesats.

Si vols saber com acaba aquesta història, no et perguis esta pel·lícula!

Esta setmana, la pel·lícula serà presentada per Mariola Gomis.

Finalment, pots veure el tràiler:

La noche del cazador

2011-03-06T23:40:00.003+01:00

El Cineclub estrena esta pel·lícula americana del 1955, el divendres 11 de març.

Dirigida per Charles Laughton i protagonitzada pels actors Robert Mitchum, Dhelley Winsters i Lillian Gish, esta basada en la novel·la del mateix nom (publicada el 1953).

És un dels clàssics del cinema que no pots deixar veure.

Pots veure a continuació la sinopsi:

La pel.lícula està ambientada a la dècada de 1930 a Virgínia Occidental, al llarg del riu Ohio. Ben Harper (Peter Graves) és sentenciat a la forca per la seva participació en un robatori en el qual dos homes van ser assassinats. Abans que siga capturat s'amaga els diners robats, confiant només en el seu fill John (Billy Chapin), el personatge principal de la història, amb la ubicació dels diners. Joan té una germana més jove, Pearl (Sally Jane Bruce). El reverend Harry Powell (Robert Mitchum), un assassí en sèrie i predicador autoproclamat amb les paraules "amor" i "odi" tatuades en els artells de les mans dreta i esquerra, les accions d'una cel de la presó amb Harper. Es tracta que Harper li diu l'amagatall abans de la seva execució, però l'única pista que obté és un versicle de la Bíblia Harper murmura en somnis: ". I un nen petit els conduirà"

Convençuda que Harper li va dir als seus fills el secret, festeja Powell i la vídua es casa amb Harper's, Willa (Shelley Winters). Willa no sap motiu del seu nou marit i creu que el seu matrimoni es porti a la seva salvació. Powell demana als nens sobre dels diners quan estan sols, però no revelen res. John és sospitós de Powell i protector de la seva germana. Una nit Willa escolta al seu marit qüestionar als nens i s'adona de la veritat. Mentre es troba al llit aquesta nit a la seva habitació de l'última planta Powell s'inclina sobre ella i els talla la gola.

Aquest cruel assassinat a sang freda determina el trepidant final del film.

No pots perdre't la que és considerada una de les 100 millors pel·lícules de la història!!!

Presentada esta setmana pel professor Ricardo Matas.

Finalment, tens una de les escenes de la pel·lícula:

La vida de los otros

2011-02-27T15:36:00.002+01:00

La vida de los otros és la pel·lícula que el Cineclub emetrà el divendres 4 de març.

És una pel·lícula alemanya, que fou estrenada al 2007, i la primera del director Florian Henckel von Donnersmarck. Compta amb els actors alemanys Ulrich Mühe, Martina Gedeck i Sebastian Koch en el paper de protagosnistes.

Conta la història d'una parella d'intel·lectuals (i demòcrates) que viu a Berlín Est durant l'època de l'Alemanya Comunista, i com són perseguits per la Stasi (la polícia secreta de la RDA).

Gunyà l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, a més de nombrosos premis internacionals. És una de les pel·lícules europees més llorejades.

Aquest interesantíssim film serà presentat per Mercé Santonja.

A continuació, pots llegir la sinopsi i veure el tràiler:

L'any 1984, a la part oriental de Berlín, el departament de seguretat de l'Estat (Stasi) li encarrega a Hauptmann Gerd Wiesler espiar el conegut dramaturg Georg Dreyman per comprovar si és lleial al règim de la RDA. Ell creu que el l'objectiu és realment vigilar a l'artista però realment és una idea que ha tingut el ministre de cultura Bruno Hempfest. El ministre vol treure de la circulació a Dreyman per tal de guanyar-se a la seva nòvia Christa-Maria Sieland. Ella havia aparegut amb Hempfest perquè, en cas contrari, Hempftest l'havia amenaçat amb arruïnar la seva carrera d'actriu. El superior de Wiesler, el tinent coronel Anton Grubitz intenta incentivar la seva carrera professional fent-li interessants observacions i fent que s'aguditzin els seus sentits. Fent les observacions secretes durant la festa d'aniversari de Dreyman, Wiesler li crida l'atenció que hi ha algú que llegeix un llibre de Brecht. Es tracta del director de teatre Albert Jerska, amic de Dreyman, el qual des de fa set anys està a la llista negra i té prohibit treballar en la seva professió. Aquest llibre Wiesler l'agafa d'amagat.

Wiesler – solter i amb una vida social pobra, viu en un apartament escassament moblat – entra en el món de l'art, de la ment crítica i obert, i veu relacions personals que ell mateix no pot mantenir.

Després del suïcidi d'Albert Jerska, Georg Dreyman va canviar la seva actidud respecte el govern. Aquest aspecte es destaca a la película que, després de rebre el missatge, Dreyman toca la "Sonata de la gent bona", un estudi per piano, que Jerska li havia donat en la festa d'aniversari. El nom del mateix prové de l'obra de Brecht Els bons de Szechwan, en la que, tot i les circumstàncies adverses i els desavantatges personals, una prostituta es dedica a ajudar a altres persones.

Sota la impressió d'aquesta "vida dels altres” Wiesler s'allunya cada vegada més de la seva tasca de trobar informació recriminant sobre Dreyman. Només escriu trivialitats en els seus informes. Utilitzant una màquina d'escriure que un periodista de la revista d'Alemanya Occidental Der Spiegel li havia proporcionat clandestinament, Dreyman escriu sobre la inusualment alta quantitat de suicidies. A partir de la segona meitat de la dècada dels anys 1970 no es publiquen i es censuren per les autoritats. L'article de Dreyman es publica de forma anònima a "Der Spiegel".

Quan Christa-Maria Sieland, a la qual es porta a interrogatori a la central de la Stasi (Sevei secret est-alemany) perquè el ministre de cultura Hempf així ho havia demanat, ella no pot resistir i delata al superior de Wiesler, Anton Grubitz, que Dreyman és l'autor de l'article al setmanari der Spiegel. Malgrat això, no es troba la màquina d'escriure durant l'escorcollament del pis de Dreyman.

Grubitz, suspostós de Wiesler, li demana que faci un altre interrogatori amb Christa-Maria Sieland i li demana que aporti resultats. Després de més amenaces l'actriu delata l'amagatall de la màquina d'escriure. Però just abans que es pugui fer l'escorcoll, Wiesler aconsegueix de treure la màquina del domicili de Dreyman. Quan Christa-Maria Sieland veu com obren l'amagatall no pot soportar més la vergonya de la seva traició. Se'n va del pis corrents, es tira davant d'un camió i queda mortalment ferida. Grubitz, malgrat que no té cap prova, està segur que Wiesler ha ajudat a Dreyman. Es relega a una posició sense cap importància per la inspecció de cartes (Departament M).

Després de la reunificació Hempf i Dreyman es tornen a trobar. Hempf li diu que no ha escrit més després del caure del mur. Dreyman demana perquè ell no havia estat mai observat. Llavors Hempf li contesta que haviat estat sota vigilància total i li diu de mirar al darrere dels interruptors. Dreyman descobreix la instal·lació dels micròfons en el seu pis. Amb gran sopresa Dreyman llegeix els informes que la Stasi havia escrit sobre ell. Sorprès se n'adona que l'agent „HGW XX/7“ del servei secret no l'havia delatat. S'assabenta de la identitat de la persona, però no s'hi posa en contacte.

Dos anys més tard, en el mostrador d'una llibreria, Wiesler veu la publicitat de la nova novel·la de Dreymn "Die Sonate vom Guten Menschen". La foto de Dreyman es veu junt amb un piló de llibres. El llibre està dedicat a Wiesler, però sota el seu nom fals de "HGW XX/7". Wiesler compra el llibre. El venedor li demana si el vol com a regal, la resposta és té més que un sentit: "No, és per mi."

Òbviament veure els informes i el comportament de Wiesler han portat a que Dreyman li ha tornat la seva força creativa.

Una noche en la ópera

2011-02-20T21:58:00.003+01:00

Una noche en la ópera serà la pel·lícula que el Cineclub projectarà el divendres 25 de febrer.

Considerada un dels 100 millors films de la història del cinema, fou estrenat el 1935 als Estats Units. Està dirigida per Sam Wood i és protagonitzada pels astres de la comèdia, els germans Marx, Groucho, Chico i Harpo.

Ara, pots veure la sinopsi:

A Una noche en la ópera, els germans Marx ajuden a dos joves amants per tenir èxit en l'amor, així com en el món de l'òpera. Otis B. Driftwood (Groucho Marx) és contractat per la vídua de la societat esperançada, la senyora Claypool (Margaret Dumont), per ajudar-la a entrar en l'alta societat, però en lloc d'això es passa festejant tot el dia i la insulta. En l'última òpera de la temporada a Itàlia, Otis es reuneix amb Fiorello (Chico Marx), que és el millor amic i director de Riccardo (Allan Jones), una cantant d'òpera que anhela la seva gran oportunitat i que està enamorat amb el seu company de la cantant d'òpera Rosa (Kitty Carlisle). No obstant això, els somnis de Riccardo es veuen frustrats per l'estrella de l'òpera, Lassparri (Walter Woolf King), un home egoista que vol la fama-i Rosa-per si mateix. Otis Riccardo signes d'un contracte, pensant que és la firma Lassparri, Lassparri, d'altra banda, la signatura de l'òpera de Nova York pel director Herman Gottlieb (Sig Ruman).

Encara que Ricardo i Fiorello no estan autoritzats a acompanyar al grup en el seu viatge a Nova York, se les arreglen per polissó al vaixell, juntament amb un altre dels amics de Fiorello, Tomasso (Harpo Marx), un aparador acomiadat per Lassparri. Una vegada a Nova York, els polissons són perseguits per la policia per entrar al país il.legalment, i Otis acaba perdent el seu treball en l'òpera de Gottlieb.

Esta pel·lícula serà presentada per Mariola Gomis.

I per finalitzar, una escena boníssima d'esta comèdia.

Gattaca

2011-02-13T23:19:00.004+01:00

Com sempre, divendres 18 de febrer a les 18:00 et portarem una nova pel·lícula al Cineclub Bogart.

Esta setmana projectem Gattaca, una pel·lícula americana del 1997 i que pertany al genere de ciència ficció.

Fou nominada a diversos Premis Oscar, encara que finalment, no els guanyà.

Ara pots veure la sinopsi:

Vincent és concebut de forma 'tradicional' (fruit de l'amor dels seus pares). Al néixer se li practica una anàlisi de sang, pel qual es pronostiquen les característiques, riscos de salut, propensió a malalties, etc. que tindrà en el futur. Dintre d'aquestes es troben possibles problemes cardíacs congènits, miopia i mort prematura a l'edat de 30 anys. Per això, els seus pares decideixen que el segon fill vingui al món de forma artificial, és a dir, seleccionat genèticament i amb tots els avantatges possibles; d'aquesta manera, es pretén assegurar-li un millor futur, sense els obstacles que hauria d'enfrontar Vincent.

Un dia mentre jugava amb el seu germà Anton al joc "gallina" (veure qui pot nedar més lluny) Vincent, que estava "destinat" a perdre, guanya, i Anton, l'home perfecte perd. És a dir que quan Vincent li guanya al seu germà, s'adóna que el pot assolir més coses de les quals li havien promès. Llavors abandona la seva llar i la seva família i comença a combatre contra la seva suposada destinació, emprenent una recerca de treball per al qual la seva herència genètica no era acceptable, pel que només se li donen treballs manuals o de neteja, que són els esperats pel seu nivell.

Vincent Freeman creu que mai complirà amb el seu somni sense ajuda. Per aquest motiu decideix acudir a algú perquè li ajudi a contactar amb Jerome Morrow, de qui adopta la seva nova identitat. És en aquest moment quan gràcies a un tenyit de pèl, lents de contacte, una operació per ser més alt, etc, Vincent es transforma en Jerome, canviant d'aquesta manera el seu exterior. Ja no és més Vincent Antón Freeman, ara tot el món el coneix com Jerome Morrow.

Vincent es despertarà cada dia rentant-se i raspant-se tot el cos i la pell per a poder així seguir sent Jerome sense deixar proves genètiques que en realitat és Vincent, sense cridar l'atenció. És a dir que tracta de ser una mica qui no és, amb la condició de arribar a ser alguna cosa que vol. Això degut al fet que les partícules corporals (com caspa o pell morta) podrien ser detectats pels equips que impedeixen l'accés de tota persona estranya a Gattaca, reconeixent l'ADN.

Finalment, Vincent aconsegueix el treball en Gattaca, fent-se passar per un vàlid, sense que ningú ho descobreixi, ja que per si solament podia igualar a un vàlid en capacitat. No obstant això una setmana abans que Vincent sigui llançat a l'espai assassinen a l'única persona que podia haver anul·lat el seu viatge, més encara perquè havia estat a un pas de descobrir que Vincent és un no vàlid. Vincent a l'observar l'escena del crim li cau una pestanya la qual és oposada pels investigadors de l'assassinat. A l'analitzar les mostres recollides, troben la pestanya de Vincent, quedant així identificada la presència d'un no vàlid en l'escena del crim, i acusant-lo com principal sospitós de l'assassinat.

Esta pel·lícula serà presentada per Laura Hernández.

Per últim, pots veure el tràiler, que encara que està en anglés, ja pots fer-te una idea d'esta obra mestra:

Chicago

2011-02-06T21:42:00.002+01:00

El divendres 11 de febrer el Cineclub projectarà aquest musical del 2002 i que fou tan famós aquell any.

Chicago és un film dirigit per Rob Marshall i amb actors tan coneguts com Catherine Zeta-Jones, Richard Gere o Renée Zellweger.

Gunyadora de l'Oscar a la Millor pel·lícula entre altres molts.

La sinopsi, a continuació...

A Chicago, la fama ho és tot, i qui la tingui estarà en el cim. Velma Kelly (Catherine Zeta-Jones) , una artista de cabaret, arriba una nit al Club Onyx retardada per a la seva funció, la seva germana(amb qui sempre actuava)no està amb ella I decideix començar el seu nombre sola. En un lloc del mateix club, es trobava entre els espectadors Roxie Hart (Renée Zellweger), una noia amb una gran ambició: ser famosa a qualsevol preu. I precisament per aquest motiu, un tal Fred Casely li havia promès una audició en l'Onyx a canvi de tenir sexe amb ella, a la qual cosa Roxie va accedir. Aquesta mateixa nit ,després que Roxie i Fred deixessin el lloc per anar-se al departament d'ella, Velma és arrestada per la policia just després de la seva presentació.

Després d'un mes de relacions sexuals amb el seu amant Fred, Roxie creu que ja és temps que aquest la present a un dels seus contactes, perquè ella pugui començar la seva carrera com a artista. La sorpresa i decepció de Roxie són enormes quan ella s'assabenta que Fred no tenia contactes en el club, de fet ,Fred havia apostat amb un trombonista portar-se a Roxie al llit. A sobre, Casely decideix que no vol saber més res amb ella i decideix tallar tota relació. Enmig de la desesperació, Roxie pren un arma que es trobava guardada en un calaix d'un moble de l'habitació i obre foc sobre Fred , matant-ho en l'acte.

Unes hores més tard, la policia havia arribat i el marit de Roxie ,Amos Hart (John C. Reilly) estava atestant. En aquest moment, arriba el fiscal Harrison per interrogar-los a ambdós. Amos comença el seu relat del que havia passat: un lladre s'havia ficat a la seva casa, mentre la seva dona estava dormint.I just en aquest moment, ell arriba i li dispara per protegir a la seva esposa. Harrison, lluny de creure-li, li diu que el nom de la víctima era Fred Casely. Amos se sorprèn en saber que la víctima era el venedor de mobles que li havia venut a ell i a Roxie. Llavors Amos s'adona de la infidelitat de la seva dona, i ple d'ira comença a dir-li a Harrison el que en veritat va passar. En escoltar la declaració (ara la veritable) d'Amos, el fiscal immediatament deté a Roxie i fa que la hi portin a la presó del comtat de Cook ,on romandrà detinguda fins al seu judici ,en el qual Harrison demanarà per a ella la pena cabdal: l'horca.

En arribar a la presó, Roxie i un grup de noves presidiarias són posades sota la custòdia de la Matrona "mama" Morton (Queen Latifah). Està de seguida estableix com és la forma de portar-se bé amb ella en aquest lloc: la reciprocitat. Morton porta a Roxie al "Carreró de les assassines", el pavelló de la presó on com el seu nom ho diu, es troben totes les acusades d'assassinat. És aquí quan Roxie coneix personalment a Velma Kelly, qui s'enorgullia per la publicitat que els mitjans (en aquest cas el Redbook Magazine) estaven fent sobre el seu horrendo crim: Velma havia assassinat a la seva germana i al seu marit per una infidelitat, unes hores abans del seu últim xou en l'Onyx.

Els dies van passant i Roxie va coneixent a les seves companyes de presó, un dia, mentre cambiababa les tovalloles per al bany, Roxie accidentalment escolta una conversa entre Velma i Mama, en la qual la celadora estava fent arranjaments per promocionar a Velma com una celebritat.

En acabar la conversa, Roxie surt del bany i "accidentalment" es creua amb Velma en el passadís ,qui en la primera impressió l'única cosa que fa és ningunearla. Tot succeeix davant la vista de "Mama" Morton ,qui crida a Roxie a la seva oficina i li ofereix la seva ajuda. Morton li explica a Roxie que l'única possibilitat que té de sortir de la presó és a través d'un advocat: Billy Flynn Richard Gere, el millor advocat criminal de tot Illinois, especialista en dones i jurats.

Després que Mama fes els arranjaments (i de pagar-li 100 dòlars per una trucada de telèfon), Roxie finalment coneix a Billy Flynn, qui havia vingut a la presó per seguir preparant el cas d'una clienta seva: gens menys que Velma Kelly. Però Billy no es mostra interessat a resoldre el cas de Roxie, almenys clar, que aquesta tingués 5000 dòlars.

Després d'un temps ,Amos ,el marit de Roxie, aconsegueix part dels diners (solament 2000) per contractar a Flynn, qui al principi es mostra poc inclinat d'acceptar aquesta quantitat , per després revelar que finalment accepta el cas de Roxie. Segons el mateix Flynn ,la idea era promocionar a Roxie com una celebritat (igual que estava fent amb Velma). Amb això, es guanyaria el suport de la gent i a més, els diners que el demanava pels seus serveis. Però per fer això havia de convertir a Roxie, en una abnegada esposa soferta sortida d'un convent, ja que la seva bellesa era pràcticament angelical i sàvia que això podia influir en la justícia de Chicago. Billy llavors crida a una conferència de premsa on comença a manipular a tots els allí presents amb l'ajuda d'una reportera amiga seva, Mary Sunshine.

Amb l'ajuda d'aquesta conferència i tota la promoció que Billy comença a fer girar, la fama de Roxie comença a pujar com l'escuma, arribant a ser tant o més famosa que Velma Kelly, qui a hores d'ara començava a entrar en l'oblit ,per culpa de la sobreexposició que tenia Roxie.Així, Velma, veu que la seva única oportunitat és aliar-se amb el seu rival, proposant-li que en sortir de la presó podrien actuar juntes. No obstant això ,Roxie aprofita la treva que li proposa Velma sol per burlar-se d'ella.

Una nit Billy Flynn, qui es trobava en un club, rep un nou cas sobre una milionària anomenada Kitty Baxter ,qui havia assassinat al seu marit per ser-li infidel amb dues dones.

Kitty és portada a la presó del comtat de Cook enmig d'un escàndol, Flynn comença a interessar-se en el cas d'ella, i Roxie albira la possibilitat que li passi el mateix que a Velma: deixar de ser famosa. Davant aquesta situació, Roxie simula un desmai en ple pavelló amb tota la premsa present. Quan li pregunten sobre que era el que li havia passat, Roxie afirma estar embarassada. La qual cosa deslliga un altre remolí, mentre Velma és testimoni de tot el que passava. Després d'una "sessió" amb un doctor per part de Roxie, est li confirma a Flynn l'embaràs de la seva defensada. En sortir del sanatori i enmig d'un tumult de periodistes, Amos fa la seva aparició proclamant la paternitat del "bebè" de Roxie, encara que és ignorat per tots els que es troben allí. Aquest fet és crucial al desenvolupament final de la pel·lícula.

No et perdis este film i vine este divendres al Cineclub Bogart.

Per últim, pots veure una de les cançons d'aquest musical:

Doce hombres sin piedad

2011-01-31T22:04:00.002+01:00

El Cineclub Bogart retorna esta setmana amb un "peliculón". El divendres 4 de febrer, com sempre, a les 18:00, al saló d'actes del Jorge Juan, projectarem Doce hombres sin piedad.

Este film americà del 1957 és tot un clàssic en el món del cinema de crim i misteri. El seu director és Sidney Lumet, i compta amb la intervenció principal de l'actor Henry Fonda, a més d'una llarga llista de secundaris.

Esta basada en una obra teatral de l'escroptor Reginald Rose, i guanyà diversos premis arreu del món.

Esta pel·lícula serà presentada per Teresa Henrejos.

Ara, pots veure la sinopsi i el tràiler:

La pel·lícula tracta sobre el judici d'un homicidi en el qual dotze homes han de deliberar sobre el futur d'un noi, dictaminant si és culpable o innocent de l'assassinat del seu pare.

Totes les proves apunten cap a la culpabilitat del noi, per això onze dels dotze membres del jurat opinen que és culpable però el membre número 8 del jurat té en compte diferents arguments que s'han citat en el judici i fa que sorgeixi el dubte sobre la culpabilitat del noi. D'aquesta manera a poc a poc el membre nombre 8 fa que els altres vagin canviant d'opinió i que aquests s'adonin d'altres factors que no havien estat analitzats en el judici.

En la pel·lícula s'observen diferents tipus de comportaments i de rols que va ocupant cada membre del jurat durant la trama fent-nos veure així característiques de la seva personalitat i com influïx la seva vida a l'hora de dictaminar la culpabilitat de l'acusat.

La casa de los espíritus

2011-01-16T21:49:00.003+01:00

La casa de los espíritus és una pel·lícula del 1993 dirigida per Bille August i amb producció germana, danesa, portuguesa i americana. Està basada en la novel·la del mateix nom escrita per Isabel Allende.

Compta amb la participació d'actors famosos com Jeremy Irons, Meryl Streep, Glenn Close, Winona Ryder i Antonio Banderas.

Guanyà, l'any de la seua estrena, diversos premis de les acadèmies de cinema europees, com l'alemanya o la danesa.

A continuació, la sinopsi:

La pel·lícula comença amb una presentació de la família del Valle i l'Esteban Trueba, qui marxa a les mines d'or per fer-se ràpidament ric i així poder casar-se amb la Rosa, la filla gran dels del Valle. Tanmateix, al temps, l'Esteban rep una carta a través de la qual és informat de la mort de la Rosa, morta a causa de beure un aigua-ardent enverinat, i originalment destinat al seu pare, un polític liberal. En rebre la notícia, l'Esteban decideix anar al feu que son pare li havia deixat d'herència. En arribar-hi es troba famílies en una pobresa extrema. Amb mà dura i molta feina, l'Esteban aconsegueix posar dempeus el feu, compra feus veïns i aconsegueix fer-se ric. Però després d'uns anys, l'Esteban ha de viatjar a la ciutat, car sa mare estava molt greu de salut, així que decideix casar-se amb la filla petitat dels del Valle: Clara.

La Clara era una noia clarivident amb poders, a més de poder veure el futur, podia veure i parlar amb els esperits.

Així que la història continua, la Clara i l'Esteban tenen una filla: Blanca; i dos fills: Jaime i Nicolàs, qui són enviats a un col·legi anglès.

La Blanca, des del primer viatge a les Tres Maries (el feu de son pare), s'enamora d'un nen del lloc. Passen els anys i el noi es torna un pro-comunista, predicant idees del comunisme que es donava a Europa, per així mostrar a la gent que treballava al camp que és possible organitzar-se per aconseguir un canvi. L'Esteban el fa fora del feu, amenaçant amb matar-lo si l'hi veu de nou, però la Blanca, durant la seva estada a les Tres Maries, el segueix veient totes les nits d'amagatotis.

La Blanca acaba tenint un fill amb ell i son pare l'obliga a casar-se amb un comte francès: Jean de Satigny, perquè no tingui un fill bord. Però un temps després d'haver-se casat, la Blanca s'assabenta que el seu espòs té un apuntament sexual "estrany", ja que a la seva oficina tenia fotos pornogràfiques dels seus criats. En saber-ho, ella fuig de casa de sos pares i mai més se sap res d'en Jean de Satigny fins que criden la Blanca per reconèixer el seu cadàver. En fugir de la casa del comte, la Blanca estava a punt de parir. Dóna a llum la seva filla a casa de sos pares, amb l'ajut del seu germà Jaime (que era metge). La filla es diu Alba. Aquest nounat, vindrà seguida per una sèrie d'esdeveniments polítics que canviaran per sempre la història de Xile.

El divendres 21 de gener, Ximo Caturla presentarà este film.

Per últim, pots veure el tràiler:

PD: La setmana que vé (divendres 28 de gener) no hi haurà perquè se celebrarà al Jorge Juan una mostra de ball, però ja en febrer t'esperem amb més pel·lícules al Cineclub Bogart.

El piano

2011-01-10T15:26:00.004+01:00

El piano és una pel·lícula de coproducció neozelandesa, australiana i francesa estrenada el 1993 i amb la qual el Cineclub Bogart encetarà aquest divendres, a les 18:00, al saló d'actes de l'IES Jorge Juan, el 2n trimestre.

Ha estat dirigida i escrita per la neozelandesa Jane Campion i compta amb la participació d'actors com Holly Hunter, Harvey Keitel, Anna Paquin o Sam Neill.

Es podria dir que esta pel·lícula ha sigut una de les més exitoses de la història. Un exemple per aquesta afirmació és que tingué unes despeses de 7.000.000€ i recaudà en taquilla uns 40.000.000€.

A continuació, la sinopsi d'este meravellós film:

The Piano conta la història d'una dona escocesa muda, Ada McGrath (Holly Hunter), el pare la ven en matrimoni a un home de Nova Zelanda, Alistair Stewart (Sam Neill). Ella és enviat fora juntament amb la seva jove filla Flora McGrath (Anna Paquin). Ada no ha dit una paraula des que tenia sis anys, en lloc d'expressar a través del seu piano i per mitjà de llenguatge de signes per als quals ha servit a la seva filla com l'intèrpret. Ada es preocupa poc pel món terrenal, s'ocupa durant hores cada dia amb el piano. Mai és explícita i clarament per què es va deixar de parlar. Flora, es va saber més tard, és el producte d'una relació amb un professor que Ada creia que podia controlar amb la seva ment, fent d'ell el seu amor, però que "es va espantar i va deixar d'escoltar", i així la va deixar.

Ada, Flora i les seves pertinences, incloent el piano, es dipositen en una platja de Nova Zelanda per la tripulació de la nau en contra càrrecs enutjat. Com que no hi ha ningú allà per reunir-se amb ells, passen la nit sols, refugiant-se en una botiga petita que es fa d'un marc de mirinyac. L'endemà, Alistair arriba amb un equip dels maoris i el seu amic Baines (Harvey Keitel), un tècnic forestal companys i un mariner retirat, que ha adoptat moltes de les costums maoris, inclosos els tatuatges de la seva cara i socialitzar amb els maoris en lloc de la seva pròpia raça ( guardar Alistair). Hi ha homes suficients per dur a tot i Alistair abandona el piano, de nou suscitar objeccions per part d'Ada.

Alistair ha demostrat ser un home tímid i desconfiat, que es diu de broma "boles d'edat seca" pels seus companys maoris. Ell li diu a Ada que no hi ha lloc en la seva petita casa per al piano. Ada, al seu torn, no fa cap esforç per amistat i el segueix intentant reunir-se amb el seu piano. No es pot comunicar amb Alistair, que va, amb Flora, a Baines i demana que s'han d'adoptar per al piano. Ell està d'acord, i les tres passen el dia mentre juga cançons a la platja. Mentre que socialment s'alia amb els maoris, Baines s'ha negat qualsevol activitat sexual amb les seves dones. Però clarament Ada troba atractiu per la seva passió per la música. Baines acaba per recuperar l'instrument, i suggereix que el comerç Alistair ella - i les lliçons d'Ada - per part de la terra que Alistair vol. Alistair consent, aliè a l'atracció en potència entre Ada i Baines. Ella se sorprèn al veure que ha tingut el piano posar en perfecta sintonia després del seu viatge en brut. Ell demana que simplement escoltar en lloc d'aprendre a jugar a si mateix, i després ofereix a deixar comprar el piano de nou, una de les claus a la vegada, deixant de fer "les coses que li agrada", mentre que ella juga. Ada accepta a contracor, ja que ella se sent atreta per Baines. Ada i Alistair no han tingut sexuals, o fins i tot lleugerament afectuós, la interacció tot i que són ja formalment casades.

Baines s'excita sexualment jugant Ada fins al punt que obertament se li acosta. Finalment, els rendiments de la seva pròpia concupiscència una tarda, i ella i Baines tenir relacions sexuals. Alistair finalment comença a sospitar que la història d'amor i després de descobrir que, iradament juntes fins a casa amb Ada a l'interior quan es va a treballar en la seva Timberland. Després que el interludi, Ada evita Baines i l'afecte fingeix amb Alistair, encara que només li serveixen les carícies que li frustren més, perquè quan fa un moviment per tocar-la a canvi, ella s'allunya. Alistair abans de la sortida del seu pròxim viatge, li demana a Ada, si va a anar a veure Baines - ella nega amb el cap no - i ell li diu que confia que no anirà a ell mentre que ell s'ha anat.

Poc després, Ada envia la seva filla amb un paquet de Baines, que conté una tecla de piano sol amb una declaració d'amor inscrit. Flora ha començat a acceptar Alistair com el seu "pare" i es va enfadar per la infidelitat de la seva mare. Ella porta la tecla del piano en comptes de Alistair. Després de llegir la nota d'amor cremat a la tecla del piano, Alistair furiós torna a casa i talla el dit índex d'Ada amb una destral per a privar-la de la possibilitat de jugar el seu piano.

Una trama impresionant veritat? Si no te la vols perdre, vine este divendres al Cineclub!

Esta setmana, Pilar Calderón presentarà este film.

Per finalitzar, pots veure el tràiler de El piano:

Feliz Navidad

2010-12-13T14:31:00.005+01:00

Aquest divendres 17 de desembre, el Cineclub Bogart projectarà la última pel·lícula abans de Nadal (i per tant l'última del trimestre):

Feliz Navidad és un drama de producció francesa, estrenat el 2005, dirigit pel director Christian Carion i amb la participació d'actors famosos com Daniel Brühl, Guillaume Canet, Diane Kruger, Benno Fürmann, Gary Lewis i Dany Boon.

Està ambientada en una història real que ocorregué a la I Guerra Mundial.

Ara podeu vore la sinopsi de la pel·lícula:

La història es centra principalment en sis personatges principals: Gordon (un tinent del Regiment de Fusellers Reials Escocesos); Audebert (un tinent d'infanteria francesa en el 26 i el fill d'un general reticents); Horstmayer (un tinent jueu alemany de la 93 d'Infanteria); Palmer (un sacerdot escocès que treballava com a portalliteres), i tenor alemany Nikolaus Sprink i el seu amant danesa, la soprano Anna Sörensen (dues estrelles de la famosa òpera).

La pel lícula comença amb escenes retrospectives dels escolars se'ls ensenya a recitar els missatges que tant lloen els seus països i l'odi de raça dels seus enemics. A Escòcia, dos joves germans, Jonathan i William, s'uneixen a la lluita, seguit del seu sacerdot Església Episcopal Escocesa, Palmer. Nikolaus Sprink s'interromp durant l'actuació d'un oficial alemany anuncia una reserva trucar. Audebert mira a una fotografia de la seva esposa embarassada a qui ha hagut de deixar enrere (a la part ocupada de França, just al davant de la seva trinxera), i es prepara per sortir a les trinxeres.

La vigília de Nadal, els escocesos i francesos porten un assalt combinat sobre les trinxeres alemanyes a França. Un dels germans escocesos, William, és ferit i el seu germà Jonathan ha d'abandonar en el de ningú, ja que la terra retirada. Audebert perd la seva cartera (amb la fotografia de la seva esposa) a la trinxera alemanya en la confusió .

A Alemanya, Anna se les arregla per obtenir el permís per portar a terme pel príncep hereu Guillem de Prússia, i Sprink es permet que l'acompanyés. Passen una nit junts i després realitzar. Sprink que troba difícil al principi per cantar, però, amb el suport d'Anna, se les arregla per fer-ho molt bé. Després s'expressa l'amargor en la comoditat dels generals a les seves seus, i decideix tornar al front a cantar per les tropes. Anna es compromet a anar amb ell.

Tot comença quan els escocesos comencen a cantar cançons de Nadal, acompanyada de gaites i, a continuació Sprink respon cantant per als seus companys alemanys i sortides de la seva trinxera amb "Adeste Fideles" un petit cant de l'arbre de Nadal. Deixa l'arbre enmig de no man's land. Els oficials francesos, alemanys i escocesos reunir-se i posar-se d'acord sobre un alto el foc a la nit. Els soldats diverses es troben i desitgen els uns als altres "Joyeux Noël", "Frohe Weihnachten" i "Bon Nadal". Que la xocolata de canvi, el xampany, i fotografies dels seus éssers estimats. Horstmayer Audebert gira la seva cartera, amb una fotografia de la seva esposa a l'interior, després que aquest li mostra un dibuix que va fer d'ella. També resulta que Horstmayer es va quedar amb la seva esposa en el mateix hotel que Audebert en les seves llunes de mel. Palmer i els escocesos celebrar una missa breu (en llatí, a la qual totes les tropes responen a l'uníson) i els soldats es retiren profundament commogut. Mentrestant, Jonathan, roman impassible davant els esdeveniments al voltant d'ell i es nega a celebrar o no mostra cap tipus de compassió.

El dia de Nadal els agents de prendre un cafè junts i decideixen "enterrar els seus morts en el dia del naixement de Crist". Més tard també juguen un partit de futbol uns contra els altres. L'endemà, després de refugiar-se entre si durant una descàrrega d'artilleria, els caps decideixen que és hora que tots ells a seguir el seu propi camí. Si bé la partida, Audebert Horstmayer diu que el seu (Horstmayer's) en llengua francesa és millor que el seu (d'Audebert) alemany. Horstmayer respon dient Audebert que no té una dona alemanya (és a dir, Horstmayer està casat amb una francesa). Els soldats francesos, escocesos, alemanys i ara ha d'enfrontar les conseqüències inevitables dels seus superiors.

Nikolaus Sprink és ser detinguts per "desobediència", mentre que Anna es va a enviar de nou a Berlín. Tots dos romanen amb els francesos després que estiguin protegits del foc d'artilleria, i demani que ho portin pres per tal de romandre junts.

Palmer es va a enviar de retorn a la seva parròquia i el seu regiment es va dissoldre. Ell és reprès pel bisbe, que procedeix a predicar als soldats a "matar els alemanys, bons o dolents, joves o vells. Mata a tots i cada un d'ells perquè no haurà de tornar a fer-ho". surt Palmer, deixant darrere de la seva creu.

De tornada a les trinxeres, els escocesos estan ordenats per especialitat (que no van participar en la treva) per disparar a un soldat alemany que s'atreveix a anar més de no man's land. No ho fan, amb l'excepció de la venjança de Jonathan, que aconsegueix matar-lo. El soldat es revela com Ponchel, el local ajudant Ch'ti a Audebert, disfressat d'alemany. Amb les seves paraules abans de morir, Ponchel revela que va tenir una ajuda d'Alemanya a veure la seva mare i prendre un cafè, com ho havien fet en temps anteriors a la Guerra. També informa Audebert que té un fill anomenat Henry.

El tinent francès és reprès pel seu general, que resulta ser el seu pare, i enviat a Verdun com un càstig. Assegura General Audebert cap de les tropes a parlar sobre l'incident, però no per vergonya, només perquè ningú creuria o entendre-les. El tinent esclata, dient al seu pare que no entén el que els homes passen pel front de batalla. A mesura que el General està a punt d'anar-se'n, el seu fill també li informa sobre Enric, i alhora l'informa que "tots dos intentar sobreviure a aquesta guerra per ell". {El general també revela que un gat els alemanys enviats a través d'un missatge als francesos de "Camarades" ha estat arrestat per "alta traïció"}

Els alemanys són informats pel mateix Príncep seran enviats al front oriental, sense tenir l'oportunitat d'anar a deixar veure les seves famílies durant el seu pas per Alemanya. Aquest fet, crea una gran canvi entre les relacions d'ambdós bàndols...

Si no vols perdre't aquesta preciositat de pel·lícula no faltes amb la teua cita amb el Cineclub Bogart!!!

Aquesta última pel·lícula del trimestre serà presenetada per Lucas Sirvent.

Per finalitzar, podeu veure el tràiler:

El sueño eterno

2010-12-09T21:05:00.006+01:00

I aquesta és la segona i última pel·lícula de la sessió doble del 10 de desembre que estem preparant. Atenció!!!, perquè este film es projectarà de...

19:00 a 21:00

El sueño eterno ("The Big Sleep" en anglés) és una pel·lícula estrenada el 1946 als Estats Units. Està dirigida per Howard Hawks i protagonitzada per dos dels nostres actors favorits, Lauren Bacall i Humphrey Bogart, que dóna nom al nostre cineclub.

A continuació, la sinopsi de The Big Sleep:

Philip Marlowe (Humphrey Bogart) visita al seu nou client, el general Sternwood (Charles Waldrom), presumiblement per encarregar-se de uns deutes de joc que la seva filla menor, Carmen (Martha Vickers), ha contret amb l'amo d'una llibreria. La filla gran, Vivian (Lauren Bacall), sospita que el seu pare està més interessat a saber què li va passar al seu empleat, Sean Reagan, que va desaparèixer misteriosament fa aproximadament un mes.

Poc temps després Philip Marlowe és a Geiger mort d'un tret a casa seva. Un home no identificat abandona l'escena, deixant en el seu interior a Carmen, sota els efectes de les drogues. Marlowe troba una càmera fotogràfica amagada a la casa amb el rodet desaparegut. Joe Brody (Louis Jean Heydt) té el rodet i està intentant fer xantatge a Sternwood amb implicar Carmen en l'assassinat.

Més endavant es descobreix que el xofer de Sternwood, Owen Taylor, va disparar a Geiger. Brody simplement picat a Taylor per deixar-lo inconscient i robar-li el rodet. Ell va deixar el xofer al cotxe, el qual va ser més endavant llançat al embarcador i conduït a una mort aquàtica. Tant el director com els guionistes, i fins i tot el mateix Raymond Chandler van quedar desconcertats en adonar-se que cap d'ells sabia qui havia matat el xofer. Tampoc es desenvolupa l'assassinat de Geiger ni el posterior assassinat de Brody pel subaltern de Geiger, Carol Lundgren (probablement entre altres raons perquè Lundgren és un home i la parella homosexual de Geiger, cosa que la censura no hauria permès en aquesta època) La història aviat es centra en el cor del misteri de la pel.lícula: la recerca de Sean Regan.

Si vols saber com acaba esta intigrant història, no faltes este divendres al Cineclub Bogart (recorda, de 7 a 9 de la nit).

Per finalitzar, podeu veure un fragment de la pel·lícula:

El otro lado de la cama

2010-12-08T18:00:00.006+01:00

Aquesta és la primera pel·lícula de la sessió doble del divendres 10 de desembre que projectarem de...

17:00 a 19:00

El otro lado de la cama és un musical espanyol de 2002, dirigit per Emilio Martínez-Lázaro i protagonitzat per Ernesto Alterio, Paz Vega, Willy Toledo i Natalia Verbeke.

És una comèdia la direcció musical del qual fou encarregada per Roque Baños amb interpretacions de diversos cantants famosos.

Al 2005 s'estrenà la segona part, titulada Los dos lados de la cama.

A continuació, la sinopsi:

Sonia (Paz Vega) i Javier (Ernesto Alterio) porten diversos anys vivint junts i diversos més sent nuvis. Pedro (Willy Toledo) i Paula (Natalia Verbeke) no viuen junts però sí que són nuvis des de fa diversos anys. O eren, perquè ella s'ha enamorat d'un altre i li diu allò de «prefereixo que siguem amics». La situació de Javier és bastant complicada: d'una banda ha d'aguantar les pressions de Paula que li demana que només sigui amic de Sonia, i de l'altra ha d'intentar que Pere no sàpiga que és ell qui està amb la seva antiga nòvia, el que tampoc és fàcil perquè per Pere en aquest moment la vida només té un sentit: descobrir amb qui està Paula. Mentrestant van apareixent nous personatges: Rafa i Carlos, dos amics de Pedro i Javier, el primer un taxista amb una curiosa visió de la vida i el segon un noi que mai acaba les frases que comença, Antonio Sagaz, l'estrafolari detectiu que contracta Pere perquè descobreixi qui és l'amant de Paula, Pilar, una noia una mica psicòpata que s'enamora perdudament de Pere, i Lucia, una actriu amiga de Sonia, maca, simpàtica i lesbiana, una cosa que tindrà molta importància en la història ...

Si voleu riure, no us podeu perdre aquesta pel·lícula.

Finalment, teniu el tràiler:

El centenari del Cineclub

2010-12-07T22:43:00.008+01:00

FELICITATS A TOTS !!!
HEM COMPLIT 100 PEL·LÍCULES !!!

Aquesta setmana, emetem la pel·lícula número cent de la xicoteta història del nostre Cineclub, des que iniciàrem aquest projecte aquell divendres 28 de novembre del 2007 amb "Hola, ¿estás sola?", us enrecordeu?.

Aquell any creavem aquesta iniciativa amb la que es pretenia gaudir de bon cinema, de riure, d'emocionar-mos, però sobretot, de passar-ho bé.

Han sigut molts els èxits d'aquest cineclub: vam riure amb Mujeres al borde de un ataque de nervios, o amb Pequeña Miss Sunshine; ens emocionàrem amb La lengua de las mariposas o amb Camino i ens vam quedar bocabadats amb La ola o amb El pianista.

També hem tingut petits problemes, com quan s'en va anar la llum enmig de la projecció de La ciudad de la alegria. Quin ensurt ens vam portar!!!

En definitiva, crec que la collita que obtenim en aquestos tres anys de Cineclub es bastant bona, ja que hem après moltíssim de totes les pel·lícules que em pogut veure.

Desde la comissió del Cineclub, volem agraïr a tots els que han participat, ajudat i treballat per a que semana rere semana, el Cineclub Bogart siga una realitat, tant en la elaboració dels cartells, del blog, de la elecció de les pel·lícules i de la seua presentació, etcètera: Carlos, Berna, Pau, Joan Miquel, Clara, Magda, Mar, Nadia, Sofía, Arnau, Júlia, Patrícia, Xavi, Joan, Miquel, Guillem, Jordi, Lucas, Teresa, Mariola, Nuria, Laura, Raquel, Ricardo, Josep, Jose Manuel, Guillermo, Pilar, Gabriel, i de molts més que ara no recorde...,però sobretot hem de donar les gràcies a Dèlia i a Mercé, perquè han sigut i són les grans promotores del Cineclub. I tampoc podem oblidar-nos del nostre públic, sempre fidel a la nostra a cita amb el cinema tots els divendres.

En resum, hem fet possible aquestes cent trobades amb el seté art i amb la cultura, que desitgem que en siguen moltes més.

Salutacions i felicitats a tothom.

PD: NO US PODEU PERDRE LA SESSIÓ DOBLE D'AQUESTA SETMANA, PRIMER EMETREM AL OTRO LADO DE LA CAMA I DESPRÉS, EL SUEÑO ETERNO. NO FALLES AMB LA TEUA CITA AMB EL CINECLUB BOGART. PER SUPOST, ESTEU TOTS CONVIDATS!!!

La ventana indiscreta

2010-11-29T16:31:00.005+01:00

Atenció!, perquè el divendres 3 de desembre, projectarem la pel·lícula número 99 del Cineclub.

La ventana indiscreta és un film del 1954 dirigit per l'americà Alfred Hitchcock.

Un thriller protagonitzat, entre d'altres, per la bellíssima Grace Kelly, i que fou nominat a quatre Premis Oscars i que guanyà el Premi BAFTA a la millor pel·lícula.

Si voleu assaventar-vos del tema d'este film, llegiu la sinopsi:

El fotògraf L.B. Jeffries (James Stewart) està convalescent amb una cama trencada i confinat a una cadira de rodes en els seu petit apartament a Greenwich Village. Passa el temps espiant als veïns per la finestra: una ballarina que practica en roba interior, una dona solitària, un compositor treballant amb el seu piano i algunes parelles, com la formada pel venedor Lars Thorwald (Raymond Burr) i la seua dona, postrada al llit.

Cada dia, Jeffries es visitat per Stella (Thelma Ritter) una infermera, i per Lisa Fremont (Grace Kelly), la seua núvia. Ell les conta a les dues el que veu del comportament del seus veïns. Després que el venedor carregue grans bagatges durant diverses nits, el fotògraf se n'adona que la dona del venedor ha marxat, i després veu com Lars està netejant un gran ganivet. Posteriorment, el venedor porta un altre farcell carregat de roba, que deixa per a que se l'enduguen. Amb aquestos indicis, Jeffries, Stella i Lisa creuen que Lars ha mort la seua dona.

Un vell amic de Jeffries, en Doyle (Wendell Corey), que ara exerceix de detectiu, esbrina sobre el cas i troba que la senyora Thorwald és al camp, d'on ha enviat una postal al seu marit, i el farcell porta la seua roba. Tant Jeffries com Lisa admeten que n'han fet un gra massa i què el crim no s'ha produit. Però, una nit se sent un crit i apareix mort el gos d'una veïna. Tot el veïnat surt a la finestra per veure què ha passat, excepte en Lars Thorwald, que roman al seu fosc apartament, fumant una cigarreta.

La parella protagonista segueix convençuda de la culpabilitat del venedor, i de forma anònima li passen una nota amb el text "Què ha fet amb ella?" per veure la seua reacció.

Una trama interesantíssima veritat?. Vols veure com acaba?, doncs no faltes a la teua cita amb el Cineclub aquest divendres.

Esta setmana, una magnífica presentació serà realitzada per Lucas Sirvent.

Per acabar, el tràiler de La ventana indiscreta:

Diarios de Motocicleta

2010-11-21T22:55:00.004+01:00

Aquest divendres 26 de novembre, el Cineclub Bogart tindrà el gust de projectar... Diarios de Motocicleta.

Aquest film conta la vida, del famós guerriller cubà Ernesto "El Che Guevara", encara que hi profunditza més en la seua joventut.

És una producció franco-sudamericana rodada al 2004 i que va rebre més de 28 premis internacionals, a més de l'Oscar a la millor cançó original.

A continuació, pots veure la sinòpsi d'aquest film:

El 1952, un semestre abans que Ernesto Guevara acabés els seus estudis de medicina, ell i el seu vell amic Alberto Granado, un bioquímic, deixen Buenos Aires per viatjar pel continent buscant diversió i aventures. Tot i que al final del seu viatge tenen un objectiu, intenten treballar en una colònia de leprosos al Perú, el propòsit principal és turisme. Ells volen veure tant d'Amèrica Llatina com puguin, més de 14.000 quilòmetres en només uns mesos. El seu mètode inicial de transport era l'antiga i foradada, però funcional motocicleta Norton 500 d'Alberto batejada La Poderosa.

La ruta és ambiciosa. Es dirigiran al nord, amb l'objectiu de creuar dels Andes, viatjar al llarg de la costa de Xile, a través del Desert d'Atacama i de l'Amazonía Peruana i assolir Veneçuela just a temps per quan Alberto complís 30 anys, el 2 de abril. A causa d'una avaria de la Poderosa, ells es veuen obligats a viatjar a un ritme més lent, i arriben a Caracas al juliol.

Durant la seva expedició, Guevara i Granado es troben amb la pobresa dels camperols indígenes, i la pel.lícula assumeix una major serietat una vegada que els homes adquireixen un millor sentit de la disparitat entre els rics i pobres d'Amèrica Llatina. A Xile, els viatgers troben un parell d'homes realitzant treballs forçats a la carretera causa de les seves creences comunistes. El duo els acompanya a la mina de coure de Chuquicamata, i en veure el tracte que rebien els obrers Guevara s'enutja. La connexió d'Ernesto amb les persones necessitades és visceral i tàctil en tota la pel.lícula. Es mostra en la manera que acaricia el front d'una dona amb una malaltia terminal que no podia pagar un bon metge.

Però, és la visita a les ruïnes inques de Machu Pichu el que inspira alguna cosa en Ernesto. Ell es pregunta com la altament avançada cultura va donar pas a l'expansió urbana de Lima. La seva resposta és que els espanyols tenien armes.

Al Perú, ells treballen com a voluntaris durant tres setmanes en una colònia de leprosos de Sant Pau. Allà Guevara veu tant física com metafòricament la divisió de la societat entre les masses treballadores i les masses governants (el personal que viu al costat nord del riu, separat dels leprosos que viuen al sud) i Guevara a més es refusa a usar guants de goma durant la seva visita triant al seu lloc estrènyer les mans nues amb els espantats leprosos reclosos.

Si vols saber com acaba esta història no faltes este divendres al Cineclub!!!

Acompanyarà a esta magnífica pel·lícula, una presentació de Mariola Gomis.

Ara i per finalitzar, el tràiler:

Calabuch

2010-11-15T17:58:00.003+01:00

El Cineclub estrena aquest divendres 19 de novembre una magnífica comèdia espanyola dirigida a 1956 i filmada al municipi castellonenc de Peníscola i dirigida per un gran mestre del cinema que ens deixà fa pocs dies.

LUIS GARCÍA BERLANGA va morir el dissabte passat i en el seu honor projectarem aquest film per rememorar el gran sentit de l'humor que tenia aquest home.

A continuació, la sinopsi de la pel·lícula:

Calabuch és un petit poble de la costa mediterrània on arriba el professor George Hamilton (Edmund Gwenn), un científic que decideix que les seves investigacions deixin de servir interessos exclusivament militars.

Els habitants de la localitat, enlluernats pels coneixements del nouvingut, l'animen a idear un artefacte que permeti que els focs artificials de les festes del poble siguin els més espectaculars de la comarca. Tan espectacular és el resultat, que fins a la petita localitat es desplacen diferents mitjans de comunicació, entre ells la televisió, desvetllant d'aquesta manera el parador del professor Hamilton, que haurà de tornar al seu país.

Aquesta setmana farà la presentació... Jordi Vallés.

Ara, i per finalitzar, un video de la pel·lícula:

Blade Runner

2010-11-07T20:41:00.003+01:00

En un futur no molt llunyà (2019), els homes ja són capaços de crear robots físicament idèntics a les persones però, això sí, amb una força sobrehumana i una manca de sentiments. Tanmateix, la seva gran similitud amb els humans pel que fa a la intel·ligència porta, com a conseqüència, que en un període de quatre anys aquests "éssers" arriben a desenvolupar sentiments. Aquesta realitat genera un problema pels seus creadors perquè l'objectiu és el de fer-los servir com a esclaus en les feines més difícils i perilloses de les colònies estel·lars. Així doncs, la presència de sentiments podria portar-los a la revolta.

La història comença quan, tot i portar aquest xip, sis "replicants" "Nexus 6" es rebel·len perquè volen viure les seves pròpies vides en llibertat i no volen que algú determini la seva edat amb una data de caducitat; han començat a desenvolupar sentiments i volen ser, perquè així ho senten, com els humans.

La pel·lícula explica que, antigament, ja hi havia hagut una rebel·lió d'un model de robots, i va ser en aquell moment quan es va decidir que els "replicants" tenien prohibida l'estada a la Terra. Va ser quan es van crear els "blade runners": una patrulla policial que s'ocupa de "retirar" aquests replicants indisciplinats. A un antic membre d'aquest grup, Deckard, se li encarrega la missió de "retirar" aquests "Nexus 6" que han arribat a la Terra.

Durant tota la pel·lícula, i a mesura que va eliminant els "replicants", Deckard va canviant la seva manera de veure les coses i d'entendre la realitat, ja que s'enamora d'una "replicant", Rachel, i perquè al cap i a la fi, qui li diu a ell que no és també un replicant?

Aquesta és la sinopsi del film que el divendres 12 de novembre projectarem al Cineclub. Una pel·lícula de ciència-ficció que no et deixarà decebut!

Presentada esta volta per Júlia Sánchez.

Per a finaltzar teniu part de la banda sonora original (obra del grec Vangelis)...

...i, per supost, el tràiler:

Moulin Rouge

2010-10-31T19:02:00.003+01:00

El divendres 5 de novembre, gaudirem al Cineclub Bogart de Moulin Rouge.

La història de Henri de Toulouse-Lautrec, pintor francés que fou conegut arreu del món per retratar la vida nocturna parisina de finals de segle (XIX).

Si voleu saber més, llegiu la sinopsi:

A París el 1890, quan la multitud es dirigeix al club nocturn Moulin Rouge, el jove artista Henri de Toulouse-Lautrec (José Ferrer) acaba una ampolla de conyac i esbossa un dibuix de les ballarines que realitzen els espectacles habituals del club, mentrés escolta cada paraula cantada per Jane Avril (Zsa Zsa Gabor). Aquesta, encantadora, es burla d'Henri, els ballarins de La Goulue (Katherine Kath) i Aicha (Muriel Smith) lluiten entre ells i el propietari Maurice Joyant (Lee Montague) ofereix begudes a Henri gratis durant un mes a canvi de pintar un cartell promocional. A l'hora de tancament, Henri espera a la multitud a dispersar abans d'aturar-se per revelar les seves quatre peus, el cos de sis polzades. A mesura que camina cap a la seva apartament de Montmartre, que recorda els esdeveniments que van portar a la seva desfiguració: Henri és un nen brillant, alegre, venerat pel seu pare, el comte de Toulouse-Lautrec. Quan cau un tram d'escales, però, les seves cames no cicatritzen, una debilitat genètica que es deriva del fet que els seus pares són cosins germans. Les seves cames atrofiats i dolgut, Henri es perd en el seu art, mentre que el seu pare aviat surt de la comtessa per assegurar-se que no tindrà més fills. Com adult jove, Enric li proposa a la dona que estima, però quan ella li diu que cap dona l'estimarà, ell surt de casa de la infància en la desesperació per començar una nova vida com a pintor a París.

De tornada en el present, el carrer caminador Marie Charlet (Colette Marchand) demana Henri al seu rescat de sergent de la policia Patou (Georges Lannes). Henri sales de la policia fent-se passar pel seu tutor, després que ella insisteix a seguir a casa seva. Allà, ella es dirigeix a la seva petita alçada, i encara que al principi és enutjat, li permet mantenir-se al marge de la seva solitud desesperada i està encantat quan afirma que no es preocupen per les seves cames. En pocs dies, que compra els seus regals i cantar com ell pinta, fins que Marie té els seus diners i es queda fora tota la nit. Henri espera a l'agonia del seu retorn, però quan per fi se li diu que deixi d'una vegada. Al adonar-se que l'estima, ella es compromet a romandre i estimar-lo de nou. Tot i que segueix lluitant amb petulància amb ell, es diu que la seva niciesa prové de la seva pobresa i li permet quedar-se. Durant una baralla, però, ella anuncia que mai podrà atreure a una dona de veritat i se'n va. Al matí, ella li demana que prengui l'esquena, però ell es nega. Ell comença a beure i no s'atura fins que el seu patrona crida a la seva mare, que l'insta a salvar a la seva salut mitjançant la recerca de Maria.

Si vols vore com acaba esta història no faltes amb la teva cita al Cineclub este divendres!!!

A la dreta, fotografia de Toulouse-Lautrec.

Esta volta, el film serà presentat per Laura Hernández.

Per finalitzar i, encara que estiga en anglés, l'avançada , que pot donar-nos una imatge del color d'aquest film:

Rebecca

2010-10-25T17:51:00.003+02:00

Amb el centenari del Cineclub molt a prop..., us convidem a gaudir aquest divendres 29, al Saló d'Actes del Jorge Juand, de tot un clàssic dirigit per Alfred Hitchcock i estrenat al 1940.

La sinopsi de la pel·lícula és la següent:

Maximilian de Winter (Laurence Olivier), és un aristócrata anglés, que ha perdut a la seua esposa, Rebeca de Winter, qui fou trobada morta junt a la costa. Éll va a Montecarlo amb l'ànim de sobreposarse al que ha passat. És allí on coneix a una dona jove (Joan Fontaine), emprada per una senyora, Mrs. Van Hopper, com dama de companyia. Els dos s'enamoren i es casen. Quan s'instal·len en la mansió de Maximiliam de Winter, anomenada Manderley, la jove esposa comença a adonar-se'n de que la sombra de l'anterior senyora De Winter segueix present en la casa, en la seua mestressa de claus i també en els pensaments del seu espós.

A continuació, algunes curiositats sobre este film:

-Ni en la novel·la ni en la pel·lícula es diu en cap moment el nom de la jove esposa de Maxim de Winter, el paper de Joan Fontaine, que realça encara més la influència que la morta Rebecca exerceix en la mansió.

-Fou la primera pel·lícula que l'Alfred Hitchcock va rodar als Estats Units.

-Degut a l'èxit que va tindre el film en Espanya, se li va donar el nom de "rebeca" al tipus de jaqueta que luix la protagonista al llarg de tota la pel·lícula, encara que ella no fora Rebeca.

Si vols descobrir tots els secrets d'aquesta meravella vine al Cineclub Bogart aquest divendres!!!

Una espectacular presentació serà realitzada per Jose Manuel Vidal. No te la pergues!

Per a finalitzar el tràiler:

No falles en aquesta edició del Cineclub perque anem a vore cine de qualitat!!!

La Maldición del Escorpión de Jade

2010-10-18T15:47:00.007+02:00

Al Saló d'Actes del Jorge Juan, aquest divendres a les 18:00, projectarem aquest film dirigit, escrit i protagonitzat pel nostre estimat Woody Allen.

A continuació, el sinopsi:

Briggs (Woody Allen) és un maldestre investigador d'assegurances amb un gran èxit per les seves nombroses connexions i la capacitat de pensar com un criminal. Però el seu treball no impressiona a Betty Ann Fitzgerald (Helen Hunt), una eficient experta en burilles que Briggs troba com una dóna amb punts de vista antiquats. El seu consell és generalment seguit però, pel fet que en secret està en una relació amb el seu cap, Chris Magruder (Donen Aykroyd), que constantment li assegura que seran lliures de perseguir la seva relació en públic una vegada que finalitzi el seu divorci amb la seva esposa.

Mentre assistia a un sopar amb alguns empleats, Fitzgerald i Briggs es diuen per un mag (David Ogden Stiers) per estar en el seu acte de hipnotisme. Usant les paraules "Madagascar" i "Constantinoble" en ells, respectivament, com a disparador per posar paraules a continuació, en un tràngol, els dos se'ls dóna el suggeriment que són acabats de casar que estan bojament enamorats abans de ser despertat. Quan Briggs torna a casa per la nit, rep una trucada del mag, que utilitza la paraula Brigg gallet per posar de nou en un tràngol i li ordena robar joies per a ell. Briggs no té records d'aquests crims després que ell es desperta i està decidit a posar-se a prova mitjançant la resolució dels crims. Comença a investigar Fitzgerald sobre la base del seu comportament sospitós (en realitat relacionat amb la seva relació amb Magruder) i es va colar a casa seva una nit. Allà, els testimonis que Magruder dir-li que s'ha reconciliat amb la seva dona i no tindrà un divorci. Quan se'n va, Fitzgerald es converteix en estat d'embriaguesa en un atac de depressió i tracta de saltar d'una finestra. Briggs, la deté i passa la nit de manteniment de la seva activitat destructiva dels altres si.

Finalment, les investigacions comencen a recollir evidències que apunten a Briggs, que condueixi al seu arrest. Se les arregla per escapar al seu lloc de Fitzgerald, on a contracor l'amaga. Pensant que Briggs ja no està disponible, el mag comença a cridar a Fitzgerald, amb la seva paraula d'activació de "Madagascar" per posar-la en un estat hipnòtic i reprendre robar per a ell. També es fa evident que el suggeriment subliminal que en l'amor s'ha mantingut, com Fitzgerald i Briggs seguir actuant per part dels recent casats entre si, mentre que altres hipnotitzat. Això porta diversos co-Brigg dels treballadors a recordar l'hipnotisme inicial i adonar-se que és la causa dels robatoris. Alliberen Briggs de la paraula gallet i al recordar tot, es precipita al lloc on l'encara hipnotitzat Fitzgerald és el lliurament de les joies per al mag. Briggs es descobreix i es manté a punta de pistola, però es dedueix que un delinqüent d'estar per casa com el mag no tindria el valor per fer una cosa tan dràstic com l'assassinat. El mag intenta córrer, però és capturat per la policia poc després.

Si vols saber com acaba aquesta trepidant història, no et perdis la pel·lícula!!!

La presentació serà realitzada per Júlia Sánchez.

Finalment, una de les escenes més interessants de la pel·lícula:

Los Otros

2010-10-11T16:36:00.003+02:00

Aquest divendres 15 projectàrem la pel·lícula de producció espanyola més taquillera de la història.

Amb la participació de la famosa Nicole Kidman, aquest film es va rodar a una mansió de Arenas de Iguña, un xicotet municipi de Cantàbria.

Així que, anima't i vine a gaudir d'aquesta superproducció que no et pots perdre!!!

La pel.lícula està ambientada a la dependència de la Corona britànica de Jersey, en el període immediatament posterior a la Segona Guerra Mundial. Gràcia Stewart (Nicole Kidman) és una mare catòlica que viu amb els seus dos petits fills en una casa de camp remot. Els nens, Anne (Alakina Mann) i Nicholas (James Bentley), té una malaltia poc freqüent caracteritzada per fotosensibilitat, de manera que les seves vides estan estructurades al voltant d'una sèrie de regles complexes dissenyades per protegir-los de l'exposició accidental a la llum solar.

L'arribada de tres nous funcionaris a la casa d'una mainadera-envelliment i servent anomenat la senyora Bertha Mills (Fionnula Flanagan), un jardiner major anomenat el Sr Edmund Tuttle (Eric Sykes), i una jove muda anomenada Lidia (Elaine Cassidy) - coincideix amb una sèrie d'esdeveniments estranys, i Grace comença a témer que no estan sols. Anne fa dibuixos de quatre persones: un home, una dona, un nen anomenat Víctor, i una dona de por, tots els quals ella diu que ha vist a la casa. Un piano s'escolta des de l'interior d'una habitació tancada amb clau quan no hi ha ningú dins. Gràcia busca i examina un "llibre dels morts", que mostra el duel retrats presos en el segle 19 dels cadàvers, recentment mort. Cada Gràcia temps entra i surt de l'habitació, la porta es tanca, però mentre ella tracta d'esbrinar per què, la tanca de cop la porta a la cara, deixant-la en el sòl. Gràcia intenta caçar als "intrusos" amb una escopeta, però no les trobo. Ella renya la seva filla per tonteries sobre fantasmes fins que els escolta a si mateixa. Finalment, es convincent que alguna cosa profà està a la casa, ella s'esgota en la boira per obtenir el sacerdot local per beneir la casa. Mentrestant, els funcionaris, encapçalats per la senyora Mills, estan clarament a una cosa pròpia. El jardiner enterra una làpida sota les fulles de la tardor, i la Sra Mills escolta fidelment Ana acusacions contra la seva mare.

Al bosc, Grace es perd en la boira, però miraculosament descobreix el seu marit Charles (Christopher Eccleston), qui va pensar que havia mort a la guerra, i el porta de nou a la casa. Charles és distant durant el dia es passa a la casa, i la senyora Mills se sent dir al Sr Tuttle "No crec que ell sap on és." Gràcia després veu a la dona d'edat d'Ana dibuix vestit com la seva filla. La gràcia diu: "Tu no ets la meva filla!" i els seus atacs. No obstant això, ella descobreix que en realitat ha atacat a la seva filla al seu lloc. Anne es nega a estar prop de la seva mare després d'aquest esdeveniment, mentre que Grace jura que va veure la dona d'edat. La Sra Anne Mills diu que ella també ha vist a la gent, però encara no pot dir la mare, perquè la gràcia no acceptar el que ella no està llest per. Carlos es va sorprendre quan Ana li diu les coses que la seva mare li va fer a ella. Carlos diu que ha de sortir per al front i desapareix de nou. Després de Charles fulles, Anne continua veient coses, incloent-hi tota la família de Víctor i la vella. Gràcia es trenca la senyora Mills, que afirma que "de vegades el món dels morts es barreja amb el món dels vius."

Un matí, Grace es desperta als nens els crits de: totes les cortines de la casa han desaparegut, com Anne havia dit que podria anteriorment en la pel.lícula. Quan els funcionaris es neguen a ajudar a tenir cura d'ells, la gràcia s'adona que d'alguna manera estan involucrats. Amagar als nens de la llum, que bandeja als servents de la casa.

Aquesta nit, Anne i Nicholas escapar-se de la casa per trobar el seu pare, i ensopegar a través de les tombes ocultes. Ells troben que les tombes pertanyen als servents. Al mateix temps, Grace va a quarts de la servitud i es troba una fotografia del llibre dels morts i s'horroritza en veure que és un dels tres funcionaris. Els funcionaris apareixen i donar caça als nens, que arriben a la casa de la mateixa manera que la gràcia sorgeix per mantenir a ratlla als servents amb una escopeta, que la resposta que la tuberculosi que va matar fa més de mig segle. Els nens corren de dalt on s'amaguen, però són descoberts per la dona vella i estranya. A la planta baixa, els funcionaris segueixen parlant amb Grace, dient-li que han d'aprendre a viure junts. Ella comença a comprendre el que signifiquen. A dalt, Anne i Nicholas descobrir la vella està actuant com un mitjà en una sessió d'espiritisme amb els pares de Víctor. És llavors quan s'assabenten de la terrible veritat: la dona no és el que és un fantasma, els fantasmes són Anne, Nicholas i la seva mare, que es creu que han ofegat en un atac de psicosi, abans d'acabar la seva pròpia vida. Gràcia perd el seu caràcter sobrenatural i els atacs dels visitants. Aquesta seqüència s'intercalen amb escenes de forma ràpida des de la perspectiva tant de Grace i el de la família.

La veritat és que per fi clar a la Gràcia i el públic. Ella trenca amb els nens i recorda el que va passar just abans de l'arribada dels seus nous servidors. Anhel de la companyia del seu marit desaparegut i cada vegada més frustrats pels seus fills, ella es va tornar boja, cobertes a ambdós amb un coixí i, a continuació, adonar-se del que havia fet, es va disparar. Quan es va despertar, se suposa que Déu havia concedit a la seva família un miracle. La gràcia i els nens s'adonen que Carlos també està morta, però ell no tenia coneixement d'aquest fet. La Sra Mills apareix i l'informa que la gràcia que aprendran a portar-se bé, i de vegades ni tan sols es donarà compte de les persones que viuen els que habiten casa seva. Des de la finestra, Grace i els seus fills mirar més enllà de com la família de Víctor es mou.

Aquest cop la presentarà Raquel López.

A continuació pots vore el tràiler de la pel·lícula:

Espartaco

2010-10-04T17:04:00.003+02:00

Aqusta setmana hem decidit projectar aquest pel·lícula en honor al actor Tony Curtis, que va morir el passat 29 de setembre y que fou munidalment conegut per la seua interpretació com Josephine al film Con faldas y a lo loco.

Sinopsi:

73 aC. Espàrtac és un esclau traci que treballa en les mines de Líbia. És comprat per Lentulus Batiatus, propietari d'una escola de gladiadors a Càpua. Allí, s'encarrega d’ell, l'entrenador Marcellus que l'inicia a l'ofici de gladiador. Coneix altres esclaus, entre els quals Draba el Negre i Crixus. També s’interessa per Varinia, una de les esclaus que Marcellus dóna de vegades en recompensa per a una nit als gladiadors que s’ho han guanyat.

Crassus arriba aviat a l'escola de gladiadors amb altres tres companys i demana a Batiatus que faci combatre dos parells de gladiadors fins a la mort. Spartacus és seleccionat per barallar-se contra Draba a l’arena. És vençut però Draba es nega a matar-lo i llança el seu trident cap a la llotja dels espectadors on s’hi llança. Crassus el mata d'un cop de daga abans que no aconsegueixi pujar sobre l'estrada.

Fastiguejats per la mort de Draba, els gladiadors degollen Marcellus i es revolten. Veient que no s’unirà a la rebel·lió, Batiatus es salva portant Varinia amb ell.

Al Senat romà de Roma, el plebeu Sempronius Gracchus, adversari declarat de Crassus, fa votar una moció donant a Marcus Glabrus, cap de la guarnició de Roma i protegit de Crassus, el comandament d'un exèrcit encarregat de sufocar la revolta dels esclaus que s'han refugiat al Vesubi. Esperant Cèsar, aliat de Gracchus, pren el comandament de la guarnició de la ciutat.Quan surt l'exèrcit de Glabrus, Antoninus, un esclau poeta de Crassus, fuig i marxa per reunir-se amb els rebels.

Aquests tallen a trossos l'exèrcit de Glabrus. L'objectiu d’Espàrtac és travessar Itàlia fins la mar amb als seus homes on pagarà els pirates cilicis per fer-los embarcar als seus vaixells i transportar-los el més lluny possible de Roma. Al començament del viatge, s’hi uneix Varinia, que ha aconseguit escapar-se de les urpes de Batiatus. Es fan amants i Varinia queda aviat embarassada.

Quan els esclaus arriben a la costa, el cap cilici els comunica que no els podrà embarcar ja que Crassus ha pagat la seu flota perquè salpi. Ofereix només embarcar Espàrtac, Varinia i alguns dels seus oficials al seu vaixell personal però Espàrtac s’hi nega i l’expulsa fora del camp. Es prepara llavors per enfrontar-se a les legions romanes. A Roma, Crassus ha promès aixafar la rebel·lió a condició que sigui designat Dictador, i el Senat ha acceptat malgrat les protestes de Gracchus. Els esclaus veuen aviat com es concreta l'amenaça sobre ells. L'exèrcit de Crassus arriba de Roma i és reforçada per la de Pompeia, que arriba de Calàbria, i la de Lucullus, que s'acosta a Brundisium.

L'exèrcit esclau pateix una desfeta completa i Crixus mor a la batalla. Espàrtac i Antoninus són fets presos. Al camp de batalla, Crassus troba Varinia, que acaba de parir, i la porta a Roma. La cobejava des que l’havia entrevist a la casa de Batiatus a Càpua. Crassus promet als captius que no seran castigats si els lliuren Espàrtac. Amb gran sorpresa, tots declaren: ''Sóc Espartàc!''. El vencedor els condemna a ser crucificat al llarg de la Via Àpia fins a les portes de Roma. Ordena que Antoninus i Espàrtac, encadenats l'un a l'altre, siguin els últims a ser posats a la creu.

Batiatus, arruïnat per la revolta dels seus gladiadors, vol revenjar-se de Crassus, que acusa de ser la causa de la seva desgràcia. Torna a Roma i s’ajunta amb Gracchus, ara caigut en desgràcia. Aquest li dóna diners per rescatar Varinia i portar-la a la Gal·lia on trobarà la llibertat. Després de la seva marxa, Gracchus es suïcida.

Durant aquest temps, Crassus, a qui s'ha unit Cèsar, és a les portes de Roma i ordena Espàrtac i Antoninus barallar-se en duel fins a la mort. El vencedor serà llavors penjat a la creu. Espàrtac guanya el combat i és crucificat prop dels murs de Roma. L'endemà pel matí, Batiatus i Varinia surten de la ciutat agafant la Via Àpia i veuen Espàrtac a la seva creu. Varinia li ensenya el seu fill abans d'allunyar-se al carretó amb el seu ancià amo.

Aquest divendres la pel·lícula serà presentada per Pilar Calderón

Clica ací per vore tràilers de la película.

Quiero ser como Beckham

2010-09-30T16:30:00.003+02:00

Conta la història de Jess Bhamra (Parminder Nagra), una xica Sikh vivint en els suburbis occidentals de Londres, no molt lluny de l'Aeroport de Heathrow. Son pare és un inmigrant indi d'Uganda. Tant son pare com sa mare són inmigrants panyabi de primera generació al Regne Unit. Ja que Jess és la filla més estudiosa, ells la impulsen en els seus estudis amb l'esperança de que ella abaste l'èxit financer que ells no tingueren. El seu objectiu és que ella vaja a la universitat i es convertisca en advocada. Com és de costum, ells també planejaren un matrimoni concertat per a ella en el degut moment. Jess, mentres tant, somia sent una jugadora professional de futbol, inspirada per un dels futbolistes més famosos d'Anglaterra, David Beckham. Ella mostra un talent inusual per a eixe esport durant partits informals al parc amb xics locals, fent-los enutjar amb les seves habilitats. Jess li confesa els seus somnis a un pòster de Beckham que té en la seua habitació. Eixes "conversacions" contrasten amb la veneració que els seus pares mostren a un pòster del sant Sikh, Gurú Nanak.

Mentres juga al parc, Jess es vista per Jules Paxton (Keira Knightley), la jugadora estrela dels Hounslow Harriers, un equip amateur de futbol femení. Ella accepta la invitació de Jules d'unir-se al club, a pesar de que ella sap que els seus pares no l' aprovaríen. Jess es converteix en un membre clau de l'equip i en la millor amiga de Jules. Ella tambè desenvolupa una relació especial amb l'entrenador de l'equip, Joe (Jonathan Rhys-Meyers), un jove al que el somni de famós futbolístic s'arruinà quan va sufrir una lesió en el genoll. Mentres tant, hi ha rumors de que un reclutador d'una universitat americana esta buscant jugadores per a l'equip de futbol femení. La situació resulta en diversos xocs culturals que van des del seriós fins al còmic, mentres Jess, les seues amigues (tant de la comunitat hindú com del club de futbol) i la seua família tracta de conciliar les expectatives d'ambits culturals i els seus propis somnis i desitjos.

Fés click ací per a obtindre més informació del film.

I per a finalitzar, part de la banda sonora original de la película:

Cassandra's dream

2010-06-02T20:03:00.002+02:00

"Cassandra's Dream" narra la història d'Ian (Ewan McGregor) i el seu germà petit Terry (Colin Farrell). Malgrat els seus problemes econòmics, ambdós adquireixen un veler de segona mà anomenat "Cassandra's Dream", amb la idea de condicionar i navegar en ell els caps de setmana. Ian coneix a l'atractiva Angela (Hayley Atwell), una jove actriu que acaba d'arribar Londres a la recerca d'un futur d'èxit en el món de la interpretació. D'altra banda, la debilitat de Terry pel joc provocarà que ambdós conflueixin en un carreró sense sortida en el que la seva situació financera serà extremadament delicada. L'aparició del seu oncle Howard (Tom Wilkinson), nouvingut d'Estats Units i amb un passat aparentment ple d'èxits econòmics, suposa un alleugeriment per a l'economia dels germans. Però tot té un preu. Howard els obligarà a infringir la llei, posant a prova la seva catadura moral, i provocant una sèrie d'esdeveniments que donaran lloc a conseqüències inesperades.

Ací tenim una mostra de la música que apareix a la pel·lícula:

I ara, el trailer del film:

El hotel de los líos.

2010-05-19T20:48:00.003+02:00

Gordon Miller, un productor de teatre d'estar per casa, vol muntar l'obra d'un jove autor novell. Mentre espera que algun capitalista li caigui del cel per iniciar els preparatius de la funció, Miller s'ha instal lat, amb els 22 membres de la seva companyia, a l'hotel que regenta el seu cunyat. Quan ja ha una petita fortuna a l'hotel, un inspector descobreix la seva situació i decideix desallotjar. Però Miller, amb la complicitat dels seus fidels Harry Binelli i el mut Faker Englund, se les enginyen per romandre en el cada vegada més agitat hotel i aconseguir aixecar el teló.

El baile de los vampiros.

2010-05-14T13:29:00.003+02:00

El professor Ambrosius (Jack MacGowran) i el seu ajudant Alfred (Roman Polanski) arriben a l'hivern a una població remota a Transsilvània motivats pels estranys successos que hi ocorren, els quals generen sòlides sospites sobre l'accionar de vampirs. S'allotgen a l'hostal de Shagal (Alfie Bass), la seva dona Rebeca (Jessie Robins) i la seva filla Sara (Sharon Tate). Aviat Alfred s'enamora de Sara, però ella desapareix i comença a estendre's el rumor que ha estat segrestada per algun vampir. Prop del poble, hi ha un castell en el qual habita un aristòcrata, el comte von Krolock (Ferdy Mayne) i el seu fill Herbert (Iain Quarrier).

El professor és un investigador del vampirisme i desitja trobar amb un cara a cara, per poder estudiar amb la certesa del que verificable. Ell i el seu ajudant Alfred entren al castell després de les empremtes de Sara, la filla extraviada l'hostaler, i en la recerca de respostes científiques al fenomen dels no-morts. Respostes que per fi trobaran, durant un inesperat ball que li dóna el títol a la pel.lícula.

A continuació, una xicoteta mostra de la pel·lícula:

Hace mucho que te quiero.

2010-04-29T19:50:00.003+02:00

Juliette (Kristin Scott Thomas) surt en llibertat després de passar quinze anys a la presó. Durant aquests quinze anys no ha tingut cap contacte amb la seva família, que la va rebutjar. Léa (Elsa Zylberstein), la seva germana petita, l'acull a casa de Nancy, on viu amb el seu marit Luc (Serge Hazanavicius) i dues filles adoptives. A causa del llarg empresonament de Juliette ia la seva diferència d'edat, les dues dones se senten com dues estranyes. Però Léa va acceptar donar recer a la seva germana quan els serveis socials es van posar en contacte amb ella. Al principi, Juliette sembla distant, allunyada del món, abstreta, però Léa s'esforça a fer que la seva estada sigui agradable. El seu marit Luc no està d'acord i les seves dues filles estan encantades de descobrir que tenien una tia desconeguda. La casa és gran i sempre està plena d'amics: Michel (Laurent Greville), company de treball de Léa i seductor empedreït, i una parella d'immigrants, Samir (Mouss Zouheyri) i Kaisha (Souad Mouchrik), ajuden a Juliette a tornar a una vida normal. Léa descobreix quant trobava a faltar a la seva germana i la tremenda deute que creu tenir amb ella. A poc a poc, les germanes recuperen la confiança mútua per superar els secrets i les paraules no pronunciades que van contribuir a allunyar-la una de l'altra.

Ara, l'avançada de la pel·lícula:

Eduardo manostijeras.

2010-04-22T18:55:00.004+02:00

La pel lícula s'inicia amb una conversa col.loquial entre una dona gran i la seva néta, la qual contempla des de la finestra com cau la neu i, curiosa, li pregunta a la seva àvia la raó de per que neva. Així doncs, la dona comença el seu relat ... La seva història s'inicia quan una venedora de maquillatge anomenada Peg, entra a una mansió per tal de vendre els seus productes de bellesa. En endinsar-se en el lloc es troba amb Edward, un nen que va ser creat a partir d'un robot, però no va poder ser acabat per la sobtada mort del seu creador, deixant-lo amb tisores per mans, i que per diversos factors mai va sortir de la seva llar tancant en un món de fantasies. Commoguda per la seva bondat i innocència decideix emportar-se'l a casa seva. Ningú en la seva família (el seu marit i el seu fill) semblen incòmodes amb la presència d'Edward i fins i tot els veïns s'interessen en el misteriós hoste d'Peg. No obstant això, en arribar Kim, la filla gran de Peg, es desencadena una sèrie de problemes, perquè ella sí que se sent amoïnada amb Edward a casa. Edward s'enamora d'ella. No obstant això ella té nòvio, Jim, el qual de certa manera evita que Kim descobreixi els seus sentiments cap a Edward. A causa de la seva innocència, molts dels veïns de Peg s'aprofiten d'ell de formes una mica ridícules i inútils. No obstant això, Jim troba com aprofitar-se de les "màgiques mans" d'Edward, fent que obri les portes per robar diners de casa. En el moment en què són descoberts per la policia, és abandonat per tots, a excepció de Kim. És en aquest moment quan ella descobreix que el que sent per Edward és més que llàstima o compassió, és amor. Quan surt de la presó i després de diversos incidents decideix tornar a la seva mansió. Al final, la dona resulta ser Kim i, després d'un respir, contesta la seva néta que neva perquè Edward és viu, perquè quan ell va arribar a la seva llar va ser la primera vegada que va nevar i no podria seguir passant a menys que ell encara visqués.

A continuació, l'avançada de la pel·lícula:

Ara, uns dels diversos temes que s'interpreten a la pel·lícula:

Cantando bajo la lluvia.

2010-03-25T20:37:00.004+01:00

Abans de conèixer l'aspirant a actriu Cathy Seldon (Debbie Reynolds), l'ídol del cinema mut Don Lockwood (Gene Kelly) pensava que ho tenia tot, fama, fortuna i èxit. Però, després de conèixer-la, s'adona que ella és el que realment faltava en la seva vida. Amb el naixement del cinema sonor, Don vol filmar els musicals amb Kathy, però entre tots dos s'interposa la reina del cinema mut Lina Lamont (Jean Hagen).
és una pel lícula musical de Hollywood, estrenada el 1952. Feta seguint els esquemes clàssics de la Metro, té la seva inspiració en la sèrie de Melodies de Broadway que es va anar realitzant a Hollywood en els 30 i 40, coincidint amb l'aparició del cinema sonor.

La pel.lícula va ser un gran èxit gràcies a les seves escenes de ball, especialment la de Gene Kelly sota la pluja, quan canta la cançó que dóna títol al film.

Ara, una de les escenes més famoses del cine, i del génere musical:

I ara, com no, una de les cançons més famoses del cine i de la música en general:

Missing.

2010-03-05T16:03:00.004+01:00

La pel lícula recrea la història de la desaparició d'un jove esquerrà nord-americà durant el cop d'estat a Xile que va deposar el president Salvador Allende (encara que el país no es nomena de manera explícita). El pare del jove, protagonitzat per Jack Lemmon, acompanyat de la seva nora (Sissy Spacek), realitzarà una recerca del seu fill per Santiago per intentar trobar-lo, descobrint que el seu país està implicat en aquest cop.

Per problemes tecnics, no es poden visualitzar ni la portada de la pel·lícula ni el trailer, però a continuació us deixe una direcció per veure la portada:

http://images.google.com/imgres?imgurl=http://i550.photobucket.com/albums/ii431/hidetora_album/MissingDesaparecido.jpg&imgrefurl=http://www.vagos.es/showthread.php%3Fp%3D1052666084&usg=__KFz_dsFigw37WOdw695vhFFOqzM=&h=425&w=300&sz=40&hl=es&start=3&itbs=1&tbnid=pUiqK3Tm5luc3M:&tbnh=126&tbnw=89&prev=/images%3Fq%3Dmissing%2Bpelicula%26hl%3Des%26sa%3DG%26tbs%3Disch:1

Delitos y faltas.

2010-02-12T16:42:00.003+01:00

Es entreteixeixen dues històries en paral.lel, barrejant comèdia i drama. La primera, interpretat pel propi Allen, juntament amb Alan Alda, reeixit i arrogant productor de televisió que és alhora el seu cunyat, el contracta per fer un documental sobre la seva vida i obra, els dos s'enamoren d'una dona intel ligent i amb ambicions que treballa en el medi (Mia Farrow). La segona història, interpretada per Martin Landau (Judah), conjuga els temors i dilemes de l'ànima humana en enfrontar-se en una situació límit. El personatge de Landau és oftalmòleg, la seva vida està plena de privilegis i ha perdut amb els anys la fe en Déu, és assetjat per la seva ex amant (Anjelica Huston) qui l'amenaça de destruir el seu matrimoni i la seva reputació si no torna al seu costat i deixa a la seva dona. Judah decideix contactar amb el seu germà qui es mou en el món del crim i li suggereix assassinar a la dona, Judah inicialment rebutja la idea però al sentir-se cada cop més assetjat per la dona decideix acceptar-ho. Un cop assassinada seu ex amant, Judah se sent penedit, recorda el seu passat i la seva formació jueva i sent que és el mateix Déu que l'observa per condemnar la seva falta, però com es revela al final de la pel.lícula, amb el pas del temps en ell desapareix el sentiment de culpa, recobra la tranquil.litat i continua amb la seva vida de privilegis. Al conversar al respecte amb Cliff sobre aquest assumpte i plantejar-se com si es tractés d'un guió cinematogràfic, aquest li recalca que no seria el final adequat ja que qui va cometre el crim no va rebre un càstig, però Judah (Landau) li diu a Cliff (Allen ) que així és la vida real i que si voleu veure un final feliç, "vagi a veure una pel lícula de Hollywood". Efectivament Judah oblida la seva culpa i continua la seva vida, mentre tant Cliff acaba només després que la documentalista de qui es va enamorar (Mia Farrow) ho deixa per la seva arrogant i poderós ex cunyat.

A continuació, una mostra del que veurem aquesta tarda:

Amélie.

2010-02-05T16:48:00.003+01:00

Amelie (Audrey Tautou) és una persona que s'ha creat la seva pròpia vida. Nascuda en un entorn hostil a la felicitat, ha suplert faltes d'afecte i d'abundància amb una imaginació desbordant que converteix la seva existència en una faula, de trobades i desencontres, en la qual ella s'assigna el paper de la fada bona, la que facilita les vides dels altres amb un toc de vareta màgica. Però una fada humana al cap ia la fi que es donarà compte de que també ella necessita dels seus poders.

A continuació, una petita mostra de la pel·lícula:

I ara, unes quantes cançons que intervenen a la pel·lícula:

Bonnie & Clyde

2010-01-27T20:22:00.002+01:00

Bonnie and Clyde és una pel lícula nord-americana de 1967, del gènere cinema de gàngsters, dirigida per Arthur Penn, protagonitzada per Warren Beatty, Faye Dunaway, Gene Hackman, Gene Wilder i Michael J. Pollard en els papers principals. Guanyadora de dos premis Oscar, a la millor actriu secundària (Estelle Parsons), ia la millor fotografia (Burnett Guffey), i nominada a vuit premis Oscar més. Guanyadora de dos premis BAFTA, (Faye Dunaway) i (Michael J. Pollard) i diversos altres importants premis i nominacions.

La pel lícula narra la vida de dos atracadors, Bonnie Parker i Clyde Barrow, que s'enamoren i recorren el Mig Oest, Oest i Sud dels Estats Units deixant darrera seu un rastre de morts i delictes, portant de cap a la policia nord-americana.

Clyde Barrow (Warren Beatty), un atracador de bancs i negocis d'estar per casa, ha sortit de presó. En ple període de la Gran Depressió dels anys 30 torna a assaltar bancs. Coneix Bonnie Parker (Faye Dunaway), una noia de poble que se sent avorrida i que decideix acompanyar-lo.

Mentre d'una banda desenvolupen sentiments, junts protagonitzen una escalada d'atracaments i crims cada vegada més brutals, deixant en les seves fugides rere seu una estela de violència i de sang.

Una petita mostra de la pel·lícula:

Tiempos de azúcar.

2009-12-11T13:54:00.003+01:00

Dos grans passions han marcat a la vida de Miguel des de nen: el lliurament a la seva professió i el profund amor per Ángela. Quan només tenia 7 anys va començar a ajudar la seva mare a l'empresa familiar-la pastisseria-i va convertir el seu ofici en quelcom més que fer pastissos. Amb el pas del temps, va aconseguir fer del petit obrador un negoci pròsper i rendible. En l'amor per Àngela va tenir menys èxit. Ell mai es va atrevir a confessar els seus sentiments per por a tallar els seus somnis de llibertat, el seu desig de triomf i la seva necessitat de traslladar-se a una gran ciutat plena de moltes possibilitats. Miguel callar per amor i ella va fer la seva vida al costat d'un altre. Molts anys més tard, ja entrant en la maduresa, Miguel i Ángela es confessen els seus veritables sentiments i s'estimen per primera vegada. Però a vegades és tard per fer marxa enrere.

Ací tenim una part de la pel.lícula:

Bienvenidos al norte.

2009-11-30T20:50:00.003+01:00

Des de fa molts anys, Philippe Abrams és el director d'una oficina de correus en Salon-de-Provence a Boques del Roine (departament al sud de França), on viu amb la seva dona depressiva Julie i el seu fill Rafael. Julie el pressiona perquè el traslladin a un lloc de treball al costat del Mar Mediterrani. Després de diversos fracassos i sabent que els empleats minusvàlids tenen preferència per elegr seu trasllat, Philippe fa trampa en la seva delegació i es fa passar per un minusvàlid en cadira de rodes. Quan ho descobreixen, el sancions traslladant-dos anys a Bergues, al nord del país, prop de Dukerque. Philippe intenta evitar que la seva esposa s'assabenti però quan aquesta descobreix la veritat, decideix quedar-se al sud amb el seu fill i li fa saber que s'ha de a marxar sol.

Philippe (Kad Merad) i Julie (Zoè Félix) només coneixen al Nord a través dels clixés. L'oncle de Julie (Michel Galabru), que de petit va viure al nord, el descriu com una regió poc acollidora, en la qual fa un fred polar i on les condicions de vida són lamentables. Philippe se'n va del Sud, mort de pena i, en principi, amb molts pensaments negatius. Els seus primers moments al Nord-Pas-de-Calais li fan creure que aquests clixés són completament certs: una gran tromba d'aigua cau sobre el seu oche quan passa pel cartell que indica l'entrada a la regió. Quan es entuentra amb Antoine Bailleau (Dany Boon), un dels encarregats de l'oficina a la qual li han destinat, té problemes per entendre'l. antoine li allotja de manera provisional a casa de la seva mare (Line Renaud), dona carregós i autoritària amb la que viu. però, després d'uns dies, Philippe aprèn a conèixer als seus amics Anabelle (Anne Marivin), Fabrice (Philippe Duquesne) i Yann (Guy Lecluyse). Al final acaba entaulant amistat amb Antoine i descobreix un lloc hospitalari i càlid.

Quan Philippe tracta de tranquil.litzar la seva dona parlant-li de les coses bones de la vida al nord, ella no li creu i es convenç a si mateixa que el seu marit es deprimeix encara més que ella per culpa de la separació. Per això, Philippe la menteix amb intenció de no fer mal. Des de llavors, cada vegada que Philippe parla amb Julie, continua amagant-se cada vegada més la situació que ell considera positiva per la seva relació de parella gràcies al seu allunyament temporal. Philippe intenta dissuadir la seva dona d'anar a instal.lar a Bergues, contant històries penoses, però, per culpa d'aquestes males notícies Julie creu que el seu mard està deprimit i vol que ella vagi per estar junts i donar-li suport. Quan ella li avisa que va a «pujar» a visitar-lo, per a dissuadir d'anar a veure i estar junts, ell descriu els Ch'tis com a persones poc elegants, incultes, brutes i èbries. Philippe avisa els seus amics de les seves intencions, però, tot i la decepció, ells munten la sorpresa d'anar a buscar Julie en un camió del servei postal quan Julie arriba a Lille. Ells juguen el seu paper i es comporten com Philippe els havia descrit. Es la porten a una antiga ciutat minera fent creure que aquesta ciutat és Bergues.Con l'ajuda dels habitants del lloc, tots fan creure Julie que els clixés que té sobre la gent del nord són certes. En una barbacoa, els amics de Philippe es comporten com si el menjar que s'estava cuinant fos de gat. A la taula tots fan gresca.

Al dia següent, dirigint-se a l'oficina de correus, Julie s'adona que el lloc en què es troba no té res a veure amb Bergues. Tracta de trobar el seu marit però quan descobreix que l'ha estat mentint des del principi decideix, molt molesta, tornar al sud.

Philippe s'adona que el seu matrimoni funcionava millor en la distància, però Antoine li fa veure que la situació no és tan fàcil, i li respon que no és el més adequat per donar consells ja que ni tan sols té el coratge de dir-li al seu mare el que pensa. Molt molest, Antoine decideix parlar amb la seva mare i li diu que es casarà amb Anna i que s'anirà de casa. la notícia alegra tant a la seva mare que s'afanya a l'oficina de correus per dir-li a Anna que els vol que siguin feliços, però no obstant, no els traurà l'ull de sobre per assegurar-se que realment ho són.

Amb l'ajuda de Philippe, Antoine demana a Anna que es casi amb ell desplegant des de dalt de la torre una pancarta en que aquesta escrit «Annabelle t'estimo, casa't amb mi». Poc temps després es casen i Philippe i Julie són convidats a la cerimònia. Quan Philippe torna al sud li demana a Julie que es vagi a viure amb ell al nord. Dos anys després Philippe es encuanto translladar de nou en el sud, a Porquerolles, i així en com abandona la regió.

Ací tenim un fragment de la pel.licula:

Good bye Lenin.

2009-11-25T18:54:00.002+01:00

Octubre de 1989 no era el millor moment per entrar en coma si vivies a Alemanya Oriental i això és precisament-te el que li passa a la mare d'Alex (Daniel Brühl), una dona orgullosa de les seves idees socialistes. Alex es veu en-tornat en una complicada situació quan la seva mare des-desperta de sobte vuit mesos després. Cap altra cosa podria afectar tant a la seva mare com la caiguda del Mur de Berlín i el triomf del capitalisme en la seva estimada Alemanya Oriental. Per salvar la seva mare, Alex converteix el apartaments-to familiar en una illa ancorada en el passat, una mena de museu de l'socials lisme en què la seva mare viu còmodament creient que res ha canviat. El que comença com una petita mentida piadosa es converteix en una gran estafa quan la germana d'Alex i alguns veïns s'encarreguen de mantenir la farsa perquè la mare d'Alex segueixi creient que al final ¡Lenin va vèncer!

Ací tenim el trailer de la pel.lícula:

Camino.

2009-11-18T15:13:00.007+01:00

Una aventura emocionant que gira al voltant de Camino (Nerea Camacho), una nena d'onze anys, molt religiosa, que s'enfronta al mateix temps a dos esdeveniments que són completament nous per a ella: enamorar-se i morir. La pel lícula comença en el moment de la seva mort. Moments després retrocedeix deu mesos per poder explicar tota la història des d'abans del començament de la malaltia. Aquesta història està inspirada en la veritable història de Alexia González Barros, la filla petita d'una família pertanyent a l'Opus Dei, que va morir el 1985 als 14 anys d'edat, i que actualment està en procés de canonització.

Gran Torino.

2009-11-09T20:03:00.005+01:00

Walt Kowalski, un treballador del sector de l'automòbil jubilat, ocupa el seu temps amb reparacions domèstiques, cervesa i visites mensuals al perruquer. Encara que l'últim desig de la seva difunta esposa va ser que es confessés, per a Walt, un ressentit veterà de la Guerra de Corea que manté la seva rifle M-1 net i llest, no hi ha res a confessar. Aquells als que solia considerar els seus veïns s'han traslladat o han mort i han estat substituïts per immigrants hmong, del sud-est asiàtic, que ell menysprea. Ofès per pràcticament tot el que l'envolta, Walt només espera que arribi la seva última hora. Fins a la nit que algú intenta robar la seva Gran Torino del 72. Tan lluent com estava el dia en que el propi Walt va ajudar a treure'l de la cadena de muntatge fa dècades, el Gran Torino fa que el seu tímid veí adolescent, Thao, entri en la seva vida quan els bandes hmong pressionen al noi per a que intenti robar-lo. Però Walt ho impedeix, convertint-se en l'reticent heroi del barri, especialment per a la mare i la germana gran de Thao, Sue, que insisteix que Thao treballi per Walt per esmenar la seva conducta.

Misterioso asesinato en Manhattan.

2009-11-06T13:07:00.003+01:00

Carol Lipton (Diane Keaton), una avorrida mestressa de casa de Manhattan, sospita que el seu veí, un home d'edat avançada, ha assassinat la seva dona, que ha aparegut morta, pel que sembla a causa d'un infart. El marit de Carol, Larry (Woody Allen), la presa per paranoica i tracta de treure-li la idea del cap, però Carol s'entesta a investigar el veí, i comença a seguir amb l'ajuda de Ted (Alan Alda), un amic de la parella que sempre s'ha sentit atret per ella. Larry, esperonat per la gelosia i per una seductora escriptora (Anjelica Huston), també interessada en el cas, s'uneix de mala gana a la recerca.

A continuació tenim una escena de la pel.lícula prou graciosa:

El Resplandor.

2009-10-28T14:26:00.003+01:00

Basada en la novel·la homònima de Stephen King, és considerada la pel·lícula maleïda de Stanley Kubrick. A més de la tensió sobrehumana a la qual va sotmetre a tots els actors i l'incendi del set de decorats de l'hotel Overlook -que va posposar el rodatge diverses setmanes-, a Espanya es va unir a aquesta sèrie d'infortunis una reducció del metratge de la versió europea, imposada pel propi Kubrick després de comprovar el fracàs comercial que estava sofrint als EUA, i un pèssim doblatge que el temps ha fet famós.
Jack Torrance és contractat per a mantenir l'hotel Overlook durant els mesos d'hivern en els quals roman buit. Al costat del seu fill Danny, que té un estrany poder de premonició anomenat "resplendor", i la seva dona Wendy, es traslladen a l'hotel, situat enmig del no-res. Però amb l'arribada de la neu, la carretera que els comunica amb la ciutat més propera és tallada, i enmig de l'aïllament uns terrorífics poders comencen a deslligar-se en les habitacions de l'hotel i en la ment del propi Jack, que aniran trastornant-lo fins a convertir-lo en un psicòpata. Al final acabarà mort en el laberint, totalment congelat mentre que Wendy i Danny aconseguiran escapar.

Ací tenim una el trailer de la pel.licula:

Pequeña Miss Sunshine

2009-10-03T13:29:00.009+02:00

"Pequeña Miss Sunshine" és una comèdia de carretera sobre una família americana que trenca qualsevol motlle. La pel lícula presenta a una de les famílies més desestructurades de la història recent del cinema: els Hoover, el viatge a un concurs de bellesa preadolescent no només provoca un còmic caos, sinó també mort i transformació, tirant un commovedor cop d'ull a les sorprenents recompenses de ser un perdedor dins d'una cultura obsessionada amb la victòria.

Una petita mostra de les diverses bandes sonores és Chicago, de Sufjan Stevens:

La zona

2009-10-02T14:43:00.004+02:00

Alejandro (Daniel Tovar) és un adolescent que viu en una zona residencial tancada, autosuficient i amb una forta seguretat privada. Tant la seva família com la resta dels residents, obligats per la creixent delinqüència, la por a la violència i la falta de llei, han triat aquest lloc com últim reducte de pau. Durant una matinada, tres intrusos aconsegueixen entrar al lloc per robar en una casa. Durant l'atac és assassinada una dona gran, però dos dels lladres són abatuts per la guàrdia privada. El tercer lladre aconsegueix escapar i roman pròfug a l'interior de la zona. Després d'una aspra deliberació i conscients de la corrupció i ineficiència regnant, la majoria dels veïns decideixen fer justícia per si mateixos. Al soterrani de casa seva, el jove Alejandro es troba, per sorpresa, amb el lladre, Miguel (Alan Chávez), un jove de la seva mateixa edat que, espantat, reconeix el seu delicte i demana ajuda. Mentre la recerca continua, les opinions dels veïns comencen a dividir-se. Després de moltes vacil.lacions, Alejandro decideix ajudar a Miquel. No obstant això, la creixent tensió i la por dels veïns, sumats a la pressió que exerceix la policia des de l'exterior, dificultaran el seu propòsit. Enmig de tots aquests esdeveniments, Alejandro es veurà obligat a créixer ia trobar la seva pròpia visió del món.

Thelma & Lousie

2009-09-29T18:08:00.005+02:00

Encetem la tercera temporada del Cineclub amb Thelma & Louise, una pel·lícula que ens narra la història de dues dones que decideixen agafar-se unes petites vacances a la seva vida, Thelma del seu marit i Louise del seu íntim xicot; però un tràgic accident farà que la seues petites vacances de dos dies es tornen una escapada a través de l'impressionant desert nord-americà d'Utah.

El director de cinema Ridley Scott dirigeix aquesta road-movie, interpretada per dues grans actrius: Geena Davis i Susan Sarandon. Si a tot això hi afegim una excel·lent fotografía i una magnífica banda sonora, tenim com a resultat una gran pel·lícula com Thelma & Louise. Cal destacar, a més, la participació de Harvey Keitel, que interpreta per primera vegada el paper d'un heroi, i de Brad Pitt, per qui aquest llargmetratge significà l'impuls de la seua carrera.

Ací un Brad Pitt joveníssim...

... i ací la banda sonora:

La rosa púrpura del Cairo

2009-03-30T18:57:00.003+02:00

La rosa púrpura del Cairo ( 1985) , Woody Allen.

Aquesta pel·lícula, una comedia destrellatada de final agridolç, és sens dubte una de les joies del grandíssim Woody Allen.
L'escena es desenvolupa en una Amèrica deprimida, rondant els anys trenta, on Cecilia, la protagonista ( Mia Farrow) es refugia en el cine d'una realitat cruel. Descubreix un dia una pel·lícula , la rosa púrpura del Cairo, que la fascina, i va a veure-la tantes vegades que un dels personatges, Tom ( interpretat per Jeff Daniels ) s'enamora d'ella i se n'ix de la pantalla per conèixer-la.

Per a aquesta pel·lícula contem amb la presentació de Ricardo Matas.

Big Fish

2009-03-20T16:16:00.002+01:00

El pròxim divendres 27 de març, tornem al Bogart amb un fabulosa pel•lícula acompanyada de la presentació d’una col•laboradora habitual del cineclub, la senyoreta Berna Gomis.

Big Fish dirigida per Tim Burton i protagonitzada per Ewan McGregor, Albert Finney, Billy Crudup, entre altres més.

Després de regressar a casa per a estar al costat del seu pare moribund, i asseure's al costat del seu llit, William Bloom es veu forçat a escoltar les interminables històries de la joventut del seu pare. Així, el jove Will tractarà de saber més del seu pare moribund, separant els fets de la ficció, a través dels mites i històries que el seu pare li narrava... en un intent per desvetllar la veritable realitat.

Báilame el agua

2009-03-08T19:06:00.008+01:00

"Báilame el agua
Úntame de amor y otras fragancias de tu jardín secreto
Sácame de quicio, hazme sufrir...
Ponme a secar como un trapo mojado.
Lléname de vida
líbrame de mi estigma
Llámame tonto.
Olvida todo lo que haya podido decirte hasta ahora.
No me arrastres
No me asustes
Vete lejos...pero no sueltes mi mano.
Empecemos de nuevo.
Toca mis ojos
Nota la textura del calor
¿Por cuánto te vendes?
Píllate los dedos
Y deja que te invite a un café.
Caliente claro
Y sin azucar... sin aliento."

Presentada per Carlos Torres.

Philadelphia

2009-03-02T16:29:00.001+01:00

Philadelphia, pel·lícula dirigida per Jonathan Demme, la qual tracta d’un jove i prometedor advocat de Philadelphia, Andrew Beckett (Tom Hanks), que és acomiadat del prestigiós bufet en el qual treballa al conèixer-se que ha contret la sida. Decideix demandar a l'empresa per acomiadament improcedent, però al principi cap advocat accepta defensar el seu cas.

Altres actors que hi intervenen són Denzel Washington, Jason Robards, Antonio Banderas.

Fúria de Titanes

2009-02-15T15:28:00.003+01:00

Aquesta setmana contem en el Bogart amb la magnífica presentació de la nostra professora de grec, Pilar Calderón.

Fúria de titanes és una pel·lícula de 1981 dirigida per Desmond Davis. La pel·lícula comença amb Dánae, la filla de Acrisio (rei de Argos) i el seu nadó, qui són llançats al mar en una caixa ja que el rei va escoltar en una profecia que uneixo dels seus néts li assassinaria en el futur. Per a evitar-lo, llança a mare i fill a les profunditats de l'oceà, de les quals són salvats per Zeus, qui sempre va estar enamorat d'aquella dona i és el pare del nen. En venjança, Zeus li exigeix a Posidó que alliberi a la bèstia cridada Kraken perquè destrueixi tota la ciutat de Argos. El nen és anomenat Perseo.

La pel·lícula continua relatant les aventures del jove en les seves batalles amb Calibos, escorpins gegants, un gos de dos caps, la gorgona Medusa i el tità cridat Kraken, un monstre marí.