Benvingut al bloc del cineclub de l'IES Jorge Juan d'Alacant.
Cada divendres, a les 18:00, al Saló d'Actes, podràs gaudir d'una nova pel·lícula.
Preguem als espectadors que ens segueixen cada setmana que siguen puntuals!!!


Normes del bloc

Pots comentar els nostres articles sempre que t'identifiques amb un nom real.

31 de gener del 2011

Doce hombres sin piedad


El Cineclub Bogart retorna esta setmana amb un "peliculón". El divendres 4 de febrer, com sempre, a les 18:00, al saló d'actes del Jorge Juan, projectarem Doce hombres sin piedad.

Este film americà del 1957 és tot un clàssic en el món del cinema de crim i misteri. El seu director és Sidney Lumet, i compta amb la intervenció principal de l'actor Henry Fonda, a més d'una llarga llista de secundaris.

Esta basada en una obra teatral de l'escroptor Reginald Rose, i guanyà diversos premis arreu del món.

Esta pel·lícula serà presentada per Teresa Henrejos.

Ara, pots veure la sinopsi i el tràiler:

La pel·lícula tracta sobre el judici d'un homicidi en el qual dotze homes han de deliberar sobre el futur d'un noi, dictaminant si és culpable o innocent de l'assassinat del seu pare.

Totes les proves apunten cap a la culpabilitat del noi, per això onze dels dotze membres del jurat opinen que és culpable però el membre número 8 del jurat té en compte diferents arguments que s'han citat en el judici i fa que sorgeixi el dubte sobre la culpabilitat del noi. D'aquesta manera a poc a poc el membre nombre 8 fa que els altres vagin canviant d'opinió i que aquests s'adonin d'altres factors que no havien estat analitzats en el judici.

En la pel·lícula s'observen diferents tipus de comportaments i de rols que va ocupant cada membre del jurat durant la trama fent-nos veure així característiques de la seva personalitat i com influïx la seva vida a l'hora de dictaminar la culpabilitat de l'acusat.




16 de gener del 2011

La casa de los espíritus


La casa de los espíritus és una pel·lícula del 1993 dirigida per Bille August i amb producció germana, danesa, portuguesa i americana. Està basada en la novel·la del mateix nom escrita per Isabel Allende.

Compta amb la participació d'actors famosos com Jeremy Irons, Meryl Streep, Glenn Close, Winona Ryder i Antonio Banderas.

Guanyà, l'any de la seua estrena, diversos premis de les acadèmies de cinema europees, com l'alemanya o la danesa.


A continuació, la sinopsi:

La pel·lícula comença amb una presentació de la família del Valle i l'Esteban Trueba, qui marxa a les mines d'or per fer-se ràpidament ric i així poder casar-se amb la Rosa, la filla gran dels del Valle. Tanmateix, al temps, l'Esteban rep una carta a través de la qual és informat de la mort de la Rosa, morta a causa de beure un aigua-ardent enverinat, i originalment destinat al seu pare, un polític liberal. En rebre la notícia, l'Esteban decideix anar al feu que son pare li havia deixat d'herència. En arribar-hi es troba famílies en una pobresa extrema. Amb mà dura i molta feina, l'Esteban aconsegueix posar dempeus el feu, compra feus veïns i aconsegueix fer-se ric. Però després d'uns anys, l'Esteban ha de viatjar a la ciutat, car sa mare estava molt greu de salut, així que decideix casar-se amb la filla petitat dels del Valle: Clara.

La Clara era una noia clarivident amb poders, a més de poder veure el futur, podia veure i parlar amb els esperits.

Així que la història continua, la Clara i l'Esteban tenen una filla: Blanca; i dos fills: Jaime i Nicolàs, qui són enviats a un col·legi anglès.

La Blanca, des del primer viatge a les Tres Maries (el feu de son pare), s'enamora d'un nen del lloc. Passen els anys i el noi es torna un pro-comunista, predicant idees del comunisme que es donava a Europa, per així mostrar a la gent que treballava al camp que és possible organitzar-se per aconseguir un canvi. L'Esteban el fa fora del feu, amenaçant amb matar-lo si l'hi veu de nou, però la Blanca, durant la seva estada a les Tres Maries, el segueix veient totes les nits d'amagatotis.

La Blanca acaba tenint un fill amb ell i son pare l'obliga a casar-se amb un comte francès: Jean de Satigny, perquè no tingui un fill bord. Però un temps després d'haver-se casat, la Blanca s'assabenta que el seu espòs té un apuntament sexual "estrany", ja que a la seva oficina tenia fotos pornogràfiques dels seus criats. En saber-ho, ella fuig de casa de sos pares i mai més se sap res d'en Jean de Satigny fins que criden la Blanca per reconèixer el seu cadàver. En fugir de la casa del comte, la Blanca estava a punt de parir. Dóna a llum la seva filla a casa de sos pares, amb l'ajut del seu germà Jaime (que era metge). La filla es diu Alba. Aquest nounat, vindrà seguida per una sèrie d'esdeveniments polítics que canviaran per sempre la història de Xile.

El divendres 21 de gener, Ximo Caturla presentarà este film.

Per últim, pots veure el tràiler:

PD: La setmana que vé (divendres 28 de gener) no hi haurà perquè se celebrarà al Jorge Juan una mostra de ball, però ja en febrer t'esperem amb més pel·lícules al Cineclub Bogart.

10 de gener del 2011

El piano


El piano és una pel·lícula de coproducció neozelandesa, australiana i francesa estrenada el 1993 i amb la qual el Cineclub Bogart encetarà aquest divendres, a les 18:00, al saló d'actes de l'IES Jorge Juan, el 2n trimestre.

Ha estat dirigida i escrita per la neozelandesa Jane Campion i compta amb la participació d'actors com Holly Hunter, Harvey Keitel, Anna Paquin o Sam Neill.


Es podria dir que esta pel·lícula ha sigut una de les més exitoses de la història. Un exemple per aquesta afirmació és que tingué unes despeses de 7.000.000€ i recaudà en taquilla uns 40.000.000€.

A continuació, la sinopsi d'este meravellós film:

The Piano conta la història d'una dona
escocesa muda, Ada McGrath (Holly Hunter), el pare la ven en matrimoni a un home de Nova Zelanda, Alistair Stewart (Sam Neill). Ella és enviat fora juntament amb la seva jove filla Flora McGrath (Anna Paquin). Ada no ha dit una paraula des que tenia sis anys, en lloc d'expressar a través del seu piano i per mitjà de llenguatge de signes per als quals ha servit a la seva filla com l'intèrpret. Ada es preocupa poc pel món terrenal, s'ocupa durant hores cada dia amb el piano. Mai és explícita i clarament per què es va deixar de parlar. Flora, es va saber més tard, és el producte d'una relació amb un professor que Ada creia que podia controlar amb la seva ment, fent d'ell el seu amor, però que "es va espantar i va deixar d'escoltar", i així la va deixar.

Ada, Flora i les seves pertinences, incloent el piano, es dipositen en una platja de Nova Zelanda per la tripulació de la nau en contra càrrecs enutjat. Com que no hi ha ningú allà per reunir-se amb ells, passen la nit sols, refugiant-se en una botiga petita que es fa d'un marc de mirinyac. L'endemà, Alistair arriba amb un equip dels maoris i el seu amic Baines (
Harvey Keitel), un tècnic forestal companys i un mariner retirat, que ha adoptat moltes de les costums maoris, inclosos els tatuatges de la seva cara i socialitzar amb els maoris en lloc de la seva pròpia raça ( guardar Alistair). Hi ha homes suficients per dur a tot i Alistair abandona el piano, de nou suscitar objeccions per part d'Ada.

Alistair ha demostrat ser un home tímid i desconfiat, que es diu de broma "boles d'edat seca" pels seus companys maoris. Ell li diu a Ada que no hi ha lloc en la seva petita casa per al piano. Ada, al seu torn, no fa cap esforç per amistat i el segueix intentant reunir-se amb el seu piano. No es pot comunicar amb Alistair, que va, amb Flora, a Baines i demana que s'han d'adoptar per al piano. Ell està d'acord, i les tres passen el dia mentre juga cançons a la platja. Mentre que socialment s'alia amb els maoris, Baines s'ha negat qualsevol activitat sexual amb les seves dones. Però clarament Ada troba atractiu per la seva passió per la música. Baines acaba per recuperar l'instrument, i suggereix que el comerç Alistair ella - i les lliçons d'Ada - per part de la terra que Alistair vol. Alistair consent, aliè a l'atracció en potència entre Ada i Baines. Ella se sorprèn al veure que ha tingut el piano posar en perfecta sintonia després del seu viatge en brut. Ell demana que simplement escoltar en lloc d'aprendre a jugar a si mateix, i després ofereix a deixar comprar el piano de nou, una de les claus a la vegada, deixant de fer "les coses que li agrada", mentre que ella juga. Ada accepta a contracor, ja que ella se sent atreta per Baines. Ada i Alistair no han tingut sexuals, o fins i tot lleugerament afectuós, la interacció tot i que són ja formalment casades.

Baines s'excita sexualment jugant Ada fins al punt que obertament se li acosta. Finalment, els rendiments de la seva pròpia concupiscència una tarda, i ella i Baines tenir relacions sexuals. Alistair finalment comença a sospitar que la història d'amor i després de descobrir que, iradament juntes fins a casa amb Ada a l'interior quan es va a treballar en la seva Timberland. Després que el interludi, Ada evita Baines i l'afecte fingeix amb Alistair, encara que només li serveixen les carícies que li frustren més, perquè quan fa un moviment per tocar-la a canvi, ella s'allunya. Alistair abans de la sortida del seu pròxim viatge, li demana a Ada, si va a anar a veure Baines - ella nega amb el cap no - i ell li diu que confia que no anirà a ell mentre que ell s'ha anat.

Poc després, Ada envia la seva filla amb un paquet de Baines, que conté una tecla de piano sol amb una declaració d'amor inscrit. Flora ha començat a acceptar Alistair com el seu "pare" i es va enfadar per la infidelitat de la seva mare. Ella porta la tecla del piano en comptes de Alistair. Després de llegir la nota d'amor cremat a la tecla del piano, Alistair furiós torna a casa i talla el dit índex d'Ada amb una destral per a privar-la de la possibilitat de jugar el seu piano.

Una trama impresionant veritat? Si no te la vols perdre, vine este divendres al Cineclub!

Esta setmana, Pilar Calderón presentarà este film.

Per finalitzar, pots veure el tràiler de El piano: